, nom complet amb patronímic Siguizmund Dominíkovitx Krjijanovski, , AFI /sʲɪɡʲɪzˈmunt dəmʲɪˈnʲikəvʲɪtɕ krʐɨʐɨˈnofskʲɪj/, fou un escriptor, contista, poeta, dramaturg, filòsof, historiador de la literatura i teòric del teatre rus i soviètic d'origen polonès, que es va descriure a si mateix com a ésser "conegut per ser desconegut"; la major part dels seus escrits es van publicar pòstumament.
Fou considerat com un "geni negligit pel seu temps" pel poeta Gueorgui Xengueli.
Biografia Krjijanovski va néixer als afores de Kíiv en una família de polonesos catòlics. El seu pare era Dominik Aleksàndrovitx Krjijanovski (Krzyżanowski), comptable en una fàbrica de sucre, i la seva mare era Fabiana Stanislàvovna Krjijanóvskaia, de soltera Paixuta. Сигизмунд Кржижановский. Собрание сочинений в 6 томах. Том 1 (Санкт Петербург: Симпозиум, 2001), стр. 9.
Després d'haver fet estudis de dret a la Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíiv, estudià clàssiques, matemàtiques, literatura, astronomia, filosofia i idiomes (en parlava set amb fluïdesa, inclòs llatí i grec), va emprendre, el 1912, un viatge educatiu per ciutats i universitats europees (París, Heidelberg, Milà ...). Zygmunt Krzyżanowski a zygmuntkrzyzanowski.edu.pl
El 1914 es va convertir en ajudant en un despatx d'advocats, però el seu rastre es perd durant la Guerra Mundial de 1914-1918.
El trobem a Kíiv el 1919, on, conegut per intel·lectuals i estudiants per les conferències que imparteix i els seminaris que imparteix al Conservatori Dramàtic o l'Institut de Música, participa activament en les activitats de l'Acadèmia Nacional de Ciències Artístiques. Вновь открытый: писатель и драматург Сигизмунд Кржижановский (1887-1950) a aej.org.ua, 15 de desembre 2011
El 1922, poc temps après la rebel·lió de Kronstadt, Krjijanovski s'instal·la à Moscou, al barri de l'Arbat, on viu en una habitació de vuit metre quadrats,En el Moscou dels anys vint, cada ciutadà tenia dret a ocupar sis metres quadrats. que sens dubte l'inspirarà en una de les seves fantàstiques històries: Quadraturin, . Text de l'obraEn francès s'ha traduït com La superficineEn el seu notable estudi sobre Krjijanovski, titulat Minus-prostranstvo, (El menys-espai), Vladímir Toporov postula un espai negatiu, alguna cosa que, enroscada en un zero, s'oposa a l'espai i el mata. No es tracta d'una construcció de l'esperit, sinó d'una realitat que l'escriptor Krjijanovski va experimentar en el moment de la creació de la seva obra. No l'abandonarà pràcticament fins a la seva mort, el 1950.
Vivint gairebé sense recursos malgrat la seva notorietat, impartirà conferències, ensenyarà durant uns anys a l'estudi dramàtic d'Aleksandr Taírov, serà redactor de la primera edició de la Gran Enciclopèdia Soviètica, escriurà guions publicitaris; també treballarà com a assistent científic per a la ràdio i com a traductor.
Krjijanovski probablement es va salvar del terror estalinista perquè va continuar produint només per al calaix durant els anys següents. Això és cert no només quant a les seves obres literàries (contes, narracions breus, aforismes i obres teatrals), sinó també pels seus estudis sobre Shakespeare i Puixkin i la seva obra teòrica teatral. Felix Philipp Ingold, Ein Unbekannter der russischen Moderne – Null-Autor: Sigismund Krshishanowski, (12 d'octubre de 2013) a: nzz.ch, consultat el 13 de setembre de 2015.
Guionista i autor de llibrets d'òpera, va contribuir, amb Ievgueni Petrov i Ilià Ilf, al guió de la pel·lícula La festa de Sant Jorgen (1928), dirigida per Iàkov Protazànov (no figura als crèdits) i al Nou Gulliver, el 1933 (no figura als crèdits). Crearà la versió teatral dEugeni Oneguin sobre música de Serguei Prokófiev (1936); escrigué el 1938 el llibret de l'òpera de Kabalevski El mestre artesà de Clamecy, sobre la novel·la de Romain Rolland Colas Breugnon, i, durant la Segona Guerra Mundial, el llibret de l'òpera Suvórov sobre la música del compositor, director d'orquestra i professor Serguei Vassilenko (estrenada el 1942).
En no trobar editorials disposades a publicar les seves pròpies obres, va publicar nombroses traduccions al rus d'obres d'escriptors polonesos (prosa i poesia).
El 1939 va ser admès a la Unió d'Escriptors Soviètics. Aquest fet, però, no va canviar la seva situació general quant a la dificultat de publicar obres pròpies.
Des del 1940, Krjijanovski ja no va escriure ficció. Creà només dues dotzenes d'assaigs sobre Moscou en temps de guerra i es guanyà la vida traduint poesia i prosa polonesa.
El 1949 un ictus li va furtar la capacitat de llegir (alèxia). Caryl Emerson, "Introduction", in: Sigizmund Krzhizhanovsky, The Letter Killers Club. New York Review of Books, 2011 pàg. vii–xvii.
Va morir el 28 de desembre de 1950 a Moscou; es desconeix el seu lloc d'enterrament.
El 1976, l'erudit Vadim Perelmúter va descobrir l'arxiu de Krjijanovski i el 1989 va publicar una de les seves narracions breus. Entre el 2001 i el 2013, es van publicar pràcticament totes les seves obres en sis volums. Inicialment, havien estat planificats cinc volums, però més tard es van descobrir obres desconegudes de l'autor. A mesura que apareixien els volums, Krjijanovski sortia de l'obscuritat com a notable escriptor, que va polir la seva prosa fins a deixar-la a tocar de la poesia. Les seves breus paràboles, escrites amb una abundància de detalls poètics i una meravellosa fertilitat de la invenció, tot i que ocasionalment voregen allò que és capritxós, de vegades es comparen amb les ficcions de Jorge Luis Borges. Quadraturin (1926), Quadraturin.com bldgblog.com el més conegut d'aquests relats fantasmagòrics, és un conte kafkià en el qual l'al·legoria es troba amb l'existencialisme.
Obres (selecció) Собрание сочинений в 6 томах (Obres en 6 volums). Составление, предисловие и комментарии Вадима Перельмутера (editor: Vadim Perelmúter), Санкт-Петербург, изд-во «Симпозиум», 2001–2013, . Històries Клуб убийц букв / El club dels assassins de les lletres (1925–1927) Воспоминания о будущем / Memòries del futur (1929, 1989) Возвращение Мюнхгаузена / El retorn de Münchausen (1927–1928)
Guions Праздник Святого Йоргена / La festa de Sant Jorgen, basada en una novel·la de Harald Bergstedt, dirigida per Iàkov Protazànov, 1930. Новый Гулливер / El nou Gulliver, basada en Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, Direcció: Aleksandr Ptuixkó, 1935. Llibrets Евгений Онегин (Eugeni Oneguin), basat en el poema homònim d'Aleksandr Puixkin. Música de Serguei Prokófiev (1936). Суворов (Suvórov), música de Serguei Vassilenko (1942).
Referències
Enllaços externs Obres a lib.ru
Categoria:Dramaturgs russos en rus Categoria:Poetes russos en rus Categoria:Contistes soviètics Categoria:Traductors russos al rus Categoria:Filòsofs russos Categoria:Historiadors russos Categoria:Història del teatre Categoria:Morts a Moscou Categoria:Professors de l'Acadèmia Nacional de Música d'Ucraïna Txaikovski Categoria:Poetes ucraïnesos Categoria:Historiadors ucraïnesos Categoria:Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíiv Categoria:Dramaturgs del segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Escriptors de Kíiv Categoria:Dramaturgs del segle XX Categoria:Poetes russos del segle XX Categoria:Traductors soviètics Categoria:Poetes soviètics Categoria:Filòsofs ucraïnesos Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1887