Laccident petroquímic de la Canonja de 2020 va tenir lloc el 14 de gener del 2020 a l'empresa IQOXE del Complex petroquímic de Tarragona i va causar tres morts.
Explosió A les 18:41 hores, una forta explosió originada en un reactor, que després s'estendria cap a una cisterna d'òxid d'etilè i causaria dos morts i vuits ferits en la mateixa instal·lació, dos dels quals sofriren cremades greus i varen ser evacuats d'urgència a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, un en estat crític i l'altre molt greu. La resta, amb cremades de diversa consideració, serien traslladats a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, i alguns que només patien lesions lleus serien donats d'alta aquell mateix dia. L'ona expansiva provocaria l'esfondrament parcial d'un edifici de cinc plantes de la plaça García Lorca de Torreforta, on un veí va morir a causa de l'impacte d'una planxa metàl·lica d'1 tona,} i un altre va haver de ser atès per una crisi d'ansietat.
Tot i que segons fonts oficials no s'hi originà cap núvol tòxic, s'obligaria milers de veïns a confinar-se a les seves cases. En canvi, el mitjà de comunicació Porta Enrere del periodista d'investigació Rafa Marrasé revelaria que hi havia hagut una fuita d'òxid d'etilè (la inhalació del qual a nivells baixos pot provocar irritació als ulls, la pell i les vies respiratòries, i amb dosis més altes, nàusees, vòmits, pèrdua de memòria i afectacions al sistema nerviós i reproductor, segons els informes de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) i que no s'havia fet cap anàlisi amb l'instrumental adequat per avaluar-ne l'impacte sobre les poblacions veïnes.
L'afectació no sobrepassà el perímetre del polígon, motiu pel qual Protecció Civil no activà les sirenes d'alarma, segons argumentà la Generalitat en el seu moment. Els bombers, però, es desplegaren immediatament per a contenir les flames, que s'aconseguiren estabilitzar aquella mateixa nit. A conseqüència de l'incendi es restringí el trànsit a les carreteres N-340, C-31B i l'enllaç de la T-315 amb la A-7, que es reobriren a la circulació poc després. Renfe també interrompé la circulació de trens dels trams de Tarragona a Reus i de Tarragona a Port Aventura, el que afectà les línies R13, R14, R15, R16 i R17, així com la RT1 i la RT2, que també recuperaren la circulació poc després. Els serveis d'emergències reberen més de 1.600 trucades de veïns alarmats per l'explosió i les seves possibles conseqüències.
Cronologia 18:41 Es produeix l'explosió a la planta de l'empresa IQOXE. 19:06 Protecció Civil activa Pla PLASEQCAT i recomana el confinament dels veïns pròxims a l'explosió. 19:15 Protecció Civil demana als veïns de set poblacions pròximes a l'explosió el confinament. També s'insta a què es faci difusió entre la població del missatge. 19:23 Es destaca que el confinament és preventiu i que no hi ha constància de núvol tòxic. 19:26 Es restringeix el confinament a la Canonja i Vila-seca. 19:34 El missatge oficial canvia i s'anuncia que el confinament passa a ser de Les Pinedes a Vilaseva [sic], i a Tarragona a la zona de Bonavista i la Universitat Laboral, mentre es manté també a la Canonja. A més, s'informa que "ES FAN SONAR LES SIRENES PER AVISAR LA POBLACIÓ EN AQUESTES ZONES QUE ES CONFINI" però en aquell moment no sonà cap alarma. 19.50 S'informa que per indicació dels bombers, l'afectació no era externa a la zona del polígon i que per tant no es feien sonar les sirenes. Preventivament però es recomana a la població que "si a la zona on sou hi ha fum" es confinessin, especialment a La Canonja i Vilaseca
Investigació El dimecres dia 15 l'empresa anuncià que obriria una investigació interna sobre l'accident i que es posava a disposició de les autoritats per a les investigacions pertinents i a col·laborar des del primer moment amb Bombers i Protecció Civil.
La Generalitat de Catalunya denunciaria també IQOXE per no facilitar la informació i no seguir els protocols després de l'explosió. Segons el llavors director de Protecció Civil Sergi Delgado, a causa de la falta de comunicació no es va poder fer una avaluació de la situació i, per tant, no es van fer sonar les sirenes per anunciar a la població la recomanació de confinament per risc de toxicitat, tot i que finalment no es produí un núvol tòxic sinó una explosió de grans dimensions.
Al vespre del dia 15 de gener, milers de persones es concentraren a la Plaça de la Font de Tarragona convocades per la Plataforma Cel Net per a exigir a l'administració que es responsabilitzés de la gestió del complex petroquímic i no es repetissin més accidents com el d'IQOXE, varen reclamar més mesures de seguretat a la indústria petroquímica, que es revisessin els protocols de seguretat i la comunicació a la ciutadania, a més de demanar també estudis independents sobre la qualitat de l'aire que respira la ciutadania. Quan es conegué la notícia de la tercera mort deguda a l'accident es guardà un minut de silenci i tot seguit s'emprengué una manifestació que es dirigí fins a la seu de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) en mostra de protesta.
Per la seva banda, l'Associació Empresarial Química de Tarragona va lamentar profundament l'accident, mostrant el seu condol per les víctimes i defensant que s'havien pres les mesures de seguretat pertinents, a més d'«estar en contacte amb les autoritats» i «col·laborar en la gestió de l'emergència i la informació». També declararen que havien seguit els protocols de seguretat existents i les indicacions dels serveis d'emergència. Informant que en els pròxims dies es reunirien de manera urgent amb tots els agents implicats del territori per abordar possibles accions i millores del sector i revisar protocols.
Inspecció de Treball va explicar que l'empresa havia rebut quatre sancions al llarg dels últims anys que oscil·laven entre els 2.000 i els 8.000 euros, per diversos incompliments de la normativa, i ha avançat una investigació a fons sobre l'accident mortal. El llavors conseller de Treball de la Generalitat, Chakir El Homrani, precisà que dels quatre expedients oberts que van culminar en sanció, un es va imposar per les condicions laborals dels treballadors i les altres tres per incompliment en matèria de salut i seguretat. Segons l'informe del Departament de Territori i Sostenibilitat de l'any 2014-2015 i 2015-2016, IQOXE «no garantia que complís adequadament les condicions fixades en l'autorització ambiental" i es demanava que "amb caràcter immediat, es prenguessin les mesures de prevenció/correcció necessàries per evitar l'afecció a les persones i al medi ambient». A l'informe elaborat l'any 2018 pel Departament de Territori i Sostenibilitat persistien els incompliments en matèria de contaminació atmosfèrica però es qualificaren de «poc rellevants».
En declaracions al Diari de Tarragona, els treballadors declararen que les retallades dins de l'empresa havien començat l'abril del 2014 amb la compra d'IQA per part del grup Cristian Lay, al mateix temps que es reduïa a la inversió en manteniment i personal qualificat. Destacaren l'enorme pressió a la que estava sotmès el cap de planta Òscar Saladié, que morí en l'accident. Les retallades de personal provocaren que no n'hi hagués suficient per a controlar panells i reactors, i també que es comprés material de baixa qualitat, com per exemple les juntes de procedència xinesa que duren molt menys que les anteriors, o que quan hi havia un manteniment gran per fer, es feia una subhasta entre empreses contractistes i s'escollia la més barata, a la que se la pressionava perquè encara rebaixés més els costos. A tot això s'hi sumà la contractació d'un personatge que anomenaren «El Sombras», que acompanyava els treballadors de totes les seccions, i en mesurava la productivitat cronòmetre en mà. Aquesta enorme pressió i mancança de recursos explicaria que no hi hagués ningú atenent les alarmes ni tampoc alguns panells perquè estaven dedicant-se a altres tasques necessàries de la planta. Negaren a més que estigués tot automatitzat, ja que pel cost de fer-ho els deien que sortia més rendible aprofitar el personal existent. Els treballadors culparen l'amo de la planta, Ricardo Leal, el conseller delegat José Luis Morlanes i el director Joan Manuel Rodríguez Prats de la mort dels seus companys Òscar Saladié i Òscar Atance.
Inspecció de Treball acabaria obrint un expedient a l'empresa IQOXE per incompliment de l'avaluació dels riscos laborals en la represa de l'activitat després de l'explosió, decisió que es prengué després de reunir-se els representants dels sindicats CCOO i UGT i de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).
L'empresa va anunciar que iniciava els tràmits per presentar un expedient de regulació d'ocupació temporal arran de l'explosió, perquè considerava que aquesta havia sigut un fet imprevisible de tal magnitud que podia acollir-se a un cas de força major i resultava impossible realitzar l'activitat laboral a la pròpia planta. El Departament de Treball de la Generalitat però, denegà aquest ERO temporal ja que havia comprovat i resultava evident que tots els treballadors els dies posteriors a l'accident continuaven ocupant els seus llocs de treball i l'empresa s'havia reactivat. Els sindicats CCOO i UGT convocarien una vaga general el 19 de febrer per a reclamar més seguretat a la feina i de cara a la ciutadania, més inspectors de treball i una millora dels protocols d'avís a la població en casos d'emergències químiques. La vaga seria de 24 hores i a la tarda estaria prevista prevista una manifestació, oberta a la ciutadania. Segons els sindicats convocants, la vaga seria un èxit amb el 100% de participació.
Reobertura El 13 de maig del 2020, la Generalitat autoritzaria la reobertura de la planta, després que la companyia aportés al departament d'Empresa i Coneixement la documentació requerida. Tot i això, només obriria la planta de producció d'òxid d'etilè i glicols, i la resta de plantes afectades seguirien aturades. S'assegurava que la reobertura era possible perquè la planta de diòxid d'etilè no s'havia vist afectada per l'accident tal com ho constatava l'Informe de Seguretat, que analitzà la instal·lació per detectar-ne possibles riscos, així com el Dictamen de Seguretat, que incloïa una inspecció completa de la instal·lació. A més, s'elaborà un Pla d'Oportunitats de Millores que establia tot un seguit de bones pràctiques en seguretat i fiabilitat de la instal·lació amb la resta de plantes de producció d'òxid d'etilè i glicols i concloïa que «els procediments i les pràctiques de seguretat implementades a IQOXE evidencien estar en línia amb els estàndards aplicats en la indústria europea que es regeix per la directiva Seveso».
Tot i la reobertura, se seguia amb l'expedient informatiu que aniria a càrrec de l'auditora danesa DNV GL, experta en grans accidents industrials, la qual continuaria investigant-ne les causes i determinaria si aquest comportaria alguna mena de sanció quan es finalitzés. Aquest informe destacà les enormes dificultats que varen tenir per aconseguir disposar de la informació, ja quel la deflagració destruí la sala de control, que no estava bunqueritzada, al contrari que altres plantes semblants a Europa. A més les dades dels reactors d'IQOXE no s'emmagatzemaven a cap núvol ni xarxa interna, més enllà dels dispositius físics de la planta. Així i tot, l'auditoria assenyalava dues probables causes, la descomposició tèrmica de l'òxid d'etilè i la creació d'un punt calent, segurament un incendi, sense cap conclusió concreta.
El 20 de maig de l'any 2020, es feu públic que IQOXE no tenia un pla d'autoprotecció homologat. I que els tramitats per la companyia el 2017 i el 2018 no es van arribar a aprovar. Segons IQOXE, la causa es devia a la lentitud de l'administració a l'hora de validar-los.