fou un actor, guionista i director de cinema francès. El 1982 va dirigir l'adaptació de Les Misérables, i va aparèixer a Le Vice et la Vertu, Le Casse, Les Uns et les Autres i Vénus Beauté (Institut). Altres papers han estat el de marit de Michèle Mercier a les sèries dAngélique, el de pistoler al Spaghetti Western Une corde, un Colt... (del que en fou també director i coguionista), i del sacerdot catòlic que s'enamora de Claude Jade i es torna comunista a Prêtres interdits.

Carrera teatral Fill d'André Hossein, compositor d'origen àzeri nadiu de Samarcanda i d'Anna Mincovschi, una actriu jueva nadiua de Kíev (Ucraïna),Selon les propos de l'intéressé à l'émission Le Plus Grand Cabaret du Monde, présentée par Patrick Sébastien le 22 setembre 2007 es va formar com a actor de teatre amb René Simon i Tania Balachova. Va obtenir el seu primer paper destacat als 19 anys, a l'obra Les voyous. Durant un temps es va dedicar a l'escenografia, a Docteur Jekyll et Mister Hyde, La Chair de l'orchidée de James Hadley Chase, o L'Homme traqué, de Francis Carco.

El 1970 es va posar al capdavant del teatre popular de Reims, experimentant amb un teatre tractat com un veritable espectacle cinematogràfic. El 1972 Isabelle Adjani hi actuà amb el seu grup la versió en francès de La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, que la va consagrar (va entrar a la Comédie-Française). Al seu retorn a Paris, Hossein organtiza una sèrie de grans espectacles al Palais des Sports i al Palais des congrès de Paris, on el públic és invitat a prendre'n part : Le Cuirassé Potemkine, Notre-Dame de Paris, o Danton et Robespierre. La comèdia musical Les Misérables va tenir un gran èxit, i fins i tot fou representada al West End i a Broadway. De 2000 a 2008, va dirigir el théâtre Marigny.

Carrera cinematogràfica Va començar la seva carrera cinematogràfica el 1948 a Le Diable boiteux, de Sacha Guitry, on tenia un petit paper de figurant. La seva carrera es va accelerar amb la pel·lícula de Jules Dassin, Du rififi chez les hommes. Més tard actuarà amb Jean Gabin i esdevindrà un dels actors favorits del seu amic Roger Vadim, treballarà amb Yves Allégret, Alexandre Astruc, Édouard Molinaro, Mauro Bolognini, Nadine Trintignant, Christian-Jaque, Claude Autant-Lara i Julien Duvivier.

El 1955 va dirigir la seva primera pel·lícula, Les salauds vont en enfer, adaptació de la peça de teatreLes salauds vont en enfer est d'abord un pièce de théâtre créée à Paris el 1954 et d'ailleurs mise en scène par Robert Hossein. Pièce et film donneront naissance à un roman qui paraîtra aux éditions Fleuve noir el 1956. del seu amic Frédéric Dard, en la qual també en fou actor. Després va fer Pardonnez nos offenses el 1956, i Toi le venin (amb Marina Vlady i la seva germana Odile Versois), el 1964 va encarnar l'heroi romàntic Joffrey de Peyrac a Angélique Marquise des Anges, després d'un registre interpretatiu més intimista a La musica, de Marguerite Duras, el 1967. El 1968 es retroba amb Michèle Mercier, la seva parella d'Angélique, a Une corde, un colt, western francès del que en fou director i actor. De la seva filmografia, caldria destacar, en opinió del propi Hossein, Le Vampire de Düsseldorf, que realitza i interpreta amb Marie-France Pisier, aleshores la seva companya. miniatura|Robert Hossein al 45è Festival Internacional de Cinema de Canes.

El 1967 va ser membre del jurat del 5è Festival Internacional de Cinema de Moscou. Va participar com a actor a Le Casse, d'Henri Verneuil. El 1973 va interpretar al sacerdot amant de Claude Jade a l'emotiva Prêtres interdits de Denys de La Patellière; L'Aurore va escroure : « interpretada notablement per Robert Hossein, un dels millors papers. » Va actuar amb Johnny Hallyday a Point de chute, de la que en fou director. El 1981 va actuar a Les Uns et les Autres de Claude Lelouch.Dictionnaire du cinéma français, collection Références Larousse, 1987 L'any següent va dirigir una versió monumental de la novel·la de Victor Hugo Els miserables, on ja no hi actua, amb la qual va participar al 13è Festival Internacional de Cinema de Moscou i hi va guanyar un premi especial. El 1986 va actuar amb la seva parella Candice Patou a Le caviar rouge, adaptació pel seu amic i còmplice de debuts, Frédéric Dard; va actuar amb Emmanuelle Béart a Les Enfants du désordre de Yannick Bellon (1989), i a Vénus beauté (institut), de Tonie Marshall, el 1999, interpretant a un vell aviador.

El 2009 se'l va veure al costat de Jean-Paul Belmondo a Un homme et son chien de Francis Huster.

Filmografia Director

1955: Les salauds vont en enfer, amb Frédéric Dard 1956: Pardonnez nos offenses 1959: Toi, le venin, amb Frédéric Dard 1959 : Les Scélérats, amb Frédéric Dard 1959 : La Nuit des espions 1961: Le Jeu de la vérité 1961: Le Goût de la violence 1964: La Mort d'un tueur 1964 : Les Yeux cernés 1965: Le Vampire de Düsseldorf 1967: J'ai tué Raspoutine 1969: Une corde, un Colt 1970: Point de chute 1982: Les Misérables 1986: Le Caviar rouge

Actor Cinema

1948: Les souvenirs ne sont pas à vendre, de Robert Hennion 1948 : Le Diable boiteux, de Sacha Guitry 1948 : Aux yeux du souvenir, de Jean Delannoy 1949: Maya, de Raymond Bernard 1954: Quai des blondes, de Paul Cadéac 1955: Série noire, de Pierre Foucaud 1955 : Du rififi chez les hommes, de Jules Dassin 1955 : Les salauds vont en enfer, de Robert Hossein amb Frédéric Dard 1956: Pardonnez nos offenses, de Robert Hossein 1956 : Crime et châtiment, de Georges Lampin 1957: Sait-on jamais..., de Roger Vadim 1957 : Méfiez-vous fillettes, de Yves Allégret 1958: Liberté surveillée d'Henri Aisner i Vladimir Voltchek 1959: Toi, le venin, de Robert Hossein amb Frédéric Dard 1959 : La Sentence, de Jean Valère 1959 : Les Scélérats, de Robert Hossein 1959 : Des femmes disparaissent, d'Édouard Molinaro 1959 : Du rififi chez les femmes, d'Alex Joffé 1959 : La Nuit des espions, de Robert Hossein 1960: La Menace, de Gérard Oury 1960 : Les Canailles, de Maurice Labro 1961: Le Jeu de la vérité, de Robert Hossein 1961 : Le Goût de la violence, de Robert Hossein 1961 : Madame Sans-Gêne, de Christian-Jaque 1962: Pourquoi Paris ?, de Denys de La Patellière (no confirmat) 1962 : Les Petits Matins, de Jacqueline Audry 1962 : Le Monte-Charge, de Marcel Bluwal 1962 : Le Repos du guerrier, de Roger Vadim 1963: Commissaire mène l'enquête (segment Pour qui sonne le ...), de Fabien Collin 1963 : Chair de poule, de Julien Duvivier 1963 : Le Meurtrier, de Claude Autant-Lara 1963 : Le Vice et la Vertu, de Roger Vadim 1963 : Les Grands Chemins, de Christian Marquand 1964: La Mort d'un tueur, de Robert Hossein 1964 : Banco à Bangkok pour OSS 117, d'André Hunebelle 1964 : Les Yeux cernés, de Robert Hossein 1964 : Angélique marquise des anges, de Bernard Borderie 1965: Le Vampire de Düsseldorf, de Robert Hossein 1965 : The Dirty Game de Christian-Jaque, Werner Klingler, Carlo Lizzani i Terence Young 1965 : La Fabuleuse Aventure de Marco Polo, de Denys de La Patellière i Noël Howard 1965 : Le Tonnerre de Dieu, de Denys de La Patellière 1966: La Seconde Vérité, de Christian-Jaque 1966 : Madamigella di Maupin de Mauro Bolognini 1966 : La Longue Marche, d'Alexandre Astruc 1966 : Angélique et le Roy, de Bernard Borderie 1966 : Brigade antigangs, de Bernard Borderie 1967: Lamiel, de Jean Aurel 1967 : L'homme qui trahit la mafia, de Charles Gérard 1967 : La Musica, de Marguerite Duras i Paul Seban 1967 : J'ai tué Raspoutine, de Robert Hossein 1967 : Indomptable Angélique, de Bernard Borderie 1968: La Petite vertu, de Serge Korber 1968 : La Leçon particulière, de Michel Boisrond 1968 : La Femme écarlate, de Jean Valère 1968 : Angélique et le sultan, de Bernard Borderie 1968 : Pas de roses pour OSS 117, de Renzo Cerrato, Jean-Pierre Desagnat i André Hunebelle 1969: Maldonne, de Sergio Gobbi 1969 : Le Temps des loups, de Sergio Gobbi 1969 : Nell'anno del Signorei, de Luigi Magni 1969 : Las Bellas, de Dave Young 1969 : La Battaglia di El Alamein, de Giorgio Ferroni 1969 : Une corde, un Colt, de Robert Hossein 1969 : La Vie, l'Amour, la Mort, de Claude Lelouch 1969 : Le Voleur de crimes, de Nadine Trintignant 1969 : La Battaglia del deserto, de Mino Loy 1970: Point de chute, de Robert Hossein 1971: Le Juge, de Federico Chentrens i Jean Girault 1971 : La Part des lions, de Jean Larriaga 1971 : Le Casse, de Henri Verneuil 1972: Hellé, de Roger Vadim 1972 : Un meurtre est un meurtre, d'Étienne Périer 1973: Don Juan 73 ou Si Don Juan était une femme..., de Roger Vadim 1973 : Un officier de police sans importance, de Jean Larriaga 1973 : Prêtres interdits, de Denys de La Patellière 1974: Le Protecteur, de Roger Hanin 1975: Le Faux-cul, de Roger Hanin 1978: L'Amant de poche, de Bernard Queysanne 1979: Démons de midi, de Christian Paureilhe 1981: Les Uns et les Autres, de Claude Lelouch 1981 : Le Professionnel, de Georges Lautner 1982: Les Misérables, de Robert Hossein 1982 : Le Grand pardon, d'Alexandre Arcady 1983: Surprise Party, de Roger Vadim 1984: Liberté, égalité, choucroute, de Jean Yanne 1986: Le Caviar rouge, de Robert Hossein 1986 : Un homme et une femme : vingt ans déjà, de Claude Lelouch 1987: Lévy et Goliath, de Gérard Oury 1989: Les Enfants du désordre, de Yannick Bellon 1992: L'Inconnu dans la maison, de Georges Lautner (voix) 1994: L'Affaire, de Sergio Gobbi 1995: Els miserables, de Claude Lelouch 1997: Le Masque de cire, de Sergio Stivaletti 1999: Vénus beauté (institut), de Tonie Marshall 1999 : Gialloparma, d'Alberto Bevilacqua 2003: San Antonio de Frédéric Auburtin 2006: La Disparue de Deauville, de Sophie Marceau 2009: Un homme et son chien, de Francis Huster 2019: Le Fruit de l'espoir, d'Alain Williams

Televisió miniatura|Robert Hossein al seu teatre el 2007. 1973: Vogue la galère, de Raymond Rouleau 1974: Le tour d'écrou, de Raymond Rouleau 1978: Emmenez-moi au théâtre : Pas d'orchidées pour Miss Blandisch, de Claude Barma 1983: Les Uns et les Autres, de Claude Lelouch 1988: La Croisade des enfants, de Serge Moati 2005: Le Juge, de Vincenzo Marano 2006: Petits meurtres en famille de Edwin Baily 2008: Vénus et Apollon (temporada 2) de Pascal Lahmani 2011: Belmondo, itinéraire... de Vincent Perrot i Jeff Domenech Vida personal Es va casar amb Marina Vlady el 23 de desembre de 1955 i van tenir dos fills, Pierre et Igor. El 7 de juny de 1962 es va casar amb Caroline Eliacheff que tenia 15 anys i dos dies, filla de Françoise Giroud, i van tenir un fill, Nicolas, convertit en Aaron Eliacheff, rabí d'Estrasburg.

El 1973 va mantenir una relació amb Michèle Watrin (que interpretava la cosina de Claude Jade a Prêtres interdits) fins que va morir l'any següent en un accident de cotxe. El 1976 es va trobar amb Candice Patou, amb la qual es va casar; han tingut un fill anomenat Julien.

Distincions Honors Molière d'honor (1995) Medalla de la Vila de París, distintiu gran vermell (2000) Condecoracions França 50px Legió d'Honor (2006);Décret du 14 avril 2006 portant promotion et nomination dans l'ordre national de la Légion d'honneur oficial (2000);Décret du 13 juillet 2000 portant promotion et nomination dans l'ordre national de la Légion d'honneur cavaller (1990)Décret du 31 décembre 1989 portant promotion et nomination dans l'ordre national de la Légion d'honneur 50px Orde Nacional del Mèrit (2019);Décret du 29 mai 2019 portant élévation aux dignités de grand'croix et de grand officier dans l'ordre national du Mérite comandant (1994);Décret du 14 mai 1994 portant promotion et nomination dans l'ordre national du Mérite oficial (1986) ; cavaller (data desconeguda) Mònaco 50px Comandant de l'orde del Mèrit Cultural (2006)Ordonnance Souveraine n° 800 du 18 nov. 2006 par le Prince Albert II

Publicacions Narracions 1962: Le sang est plus épais que l'eau amb Frédéric Dard (Fleuve noir) 1985: Le Caviar rouge amb Frédéric Dard (Fleuve noir)

Altres