Eduardo Caballero Calderón (Bogotà, Colòmbia, 6 de març de 1910 - 3 d'abril de 1993) fou un reconegut escriptor, periodista i diplomàtic colombià.
Biografia Caballero Calderón fou novel·lista, periodista, assagista, diplomàtic i polític colombià dotat d'una prosa fàcil i diàfana, que es va vincular al periodisme el 1938 i durant anys va utilitzar el pseudònim de Swann. Era fill del polític i militar Lucas Caballero Barrera; germà de l'escriptor i periodista Lucas Caballero Calderón, també conegut com a Klim; i pare del pintor Luis Caballero Holguín, del periodista Antonio Caballero Holguín i de l'escriptora Beatriz Caballero Holguín, els quals es van aprofitar en la seva formació de les experiències diplomàtiques del seu pare a Madrid (1946-1948) i a París (1962-1968). Va estudiar al col·legi Gimnasio Moderno de Bogotà, on va fundar la revista El Aguilucho, primera publicació escolar a l'Amèrica Llatina.
El primer diari de renom on va escriure oficialment va ser El Espectador, però poc temps després es va vincular a El Tiempo, a on es va fer càrrec d'una columna durant gairebé tota la seva vida, columna que signava sota el pseudònim de Swann, i que el va portar a dirigir, anys després, el suplement literari del diari. Caballero Calderón sempre va ser identificat per la seva rigidesa i el seu domini de la tècnica a l'hora d'escriure. El seu estil impecable, en el qual predomina l'assaig com el seu gènere de preferència, el porta a esmentar, en les seves obres, les seves experiències com a polític i diplomàtic. Va exercir càrrecs diplomàtics a Lima, Madrid, Buenos Aires i París; va ser ambaixador de Colòmbia davant la UNESCO; diputat de les assemblees del departament de Boyacá i Cundinamarca; representant a la Cambra i primer alcalde i fundador de Tipacoque, Boyacá.
En la seva novel·la El Cristo de espaldas, considerada una de les millors de la literatura colombiana, combina amb mestria una prosa fluïda i eficient amb profundes reflexions filosòfiques sobre la destinació i la rebel·lia de l'home davant aquest destí aparentment ja traçat. El 1965 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la El buen salvaje.
Obres Novel·les El arte de vivir sin soñar (1943) El Cristo de espaldas (1950) Siervo sin tierra (1954) La penúltima hora (1960) Manuel Pacho (1962) El buen salvaje (1966) Cain (1968) Azote de sapo (1975) Historia de dos hermanos (1977)
Contes El cuento que no se puede contar y otros cuentos (1981)
Literatura infantil La historia en cuentos (1953) [quatre volums: Ⅰ (Los hijos del sol; El pastor de puercos; La traición de Francisquillo); Ⅱ (El almirante niño ; El rey de Roma; El caballito de Bolívar); Ⅲ (Todo por un florero; El corneta llanero; El zapatero soldado); Ⅳ (La estrella de Ismael; La hija de Jairo; La pasión según la hija de Jairo) Bolívar : una historia que parece un cuento (1983)
Assaig, crònica, periodisme i una altra prosa de no-ficció Caminos subterráneos : ensayo de interpretación del paisaje (1936) Tipacoque, estampas de provincia (1940) Suramérica tierra del hombre (1942) Latinoamérica : un mundo por hacer (1944) El nuevo príncipe: ensayo sobre las malas pasiones (1945) Breviario del Quijote (1947) Cartas colombianas (1949) Ancha es Castilla (1950) Diario de Tipacoque (1950) Americanos y europeos (1956) Historia privada de los colombianos (1960) Los campesinos (1962) Tipacoque de ayer a hoy (1979) Hablamientos y pensadurias (1979)
Memòries Memorias infantiles (1964) Yo, el alcalde: soñar un pueblo para después gobernarlo (1972)
Premis 1965: Premi Nadal de novel·la per El buen salvaje
Referències
Categoria:Escriptors colombians en castellà Categoria:Periodistes colombians Categoria:Diplomàtics colombians Categoria:Alumnes de la Universitat Externat de Colòmbia Categoria:Morts a Bogotà Categoria:Escriptors de Bogotà Categoria:Escriptors colombians del segle XX Categoria:Guanyadors del Premi Nadal Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1910