La LXV edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar a l'Ahoy Rotterdam, Països Baixos, el 18, 20 i 22 de maig de 2021. Després de la cancel·lació del Festival de 2020 a causa de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i el grup de referència del certamen van tractar el tema de l'edició de 2020 i com s'afrontaria la de 2021. Finalment, l'Ajuntament de Rotterdam va decidir mantenir la seu, de manera que va ser la cinquena vegada que els Països Baixos van organitzar el concurs, fet que no succeïa des del Festival d'Eurovisió de 1980. També va ser el primer esdeveniment oficial d'Eurovisió que es va celebrar en terra neerlandesa des del Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2012.
Els presentadors del certamen van ser els amfitrions de Eurovision: Europe Shine a Light, és a dir, els cantants i presentadors Edsilia Rombley, Chantal Janzen i Jan Smit, amb la col·laboració de la cèlebre youtuber neerlandesa Nikkie de Jager.
El lema d'aquesta edició va ser Open Up («Obre't»), el mateix que s'hauria utilitzat el 2020. Amb aquest eslògan es volia reflectir l'obertura de ment dels Països Baixos de cara al món, convidant les persones a obrir-se als altres, a les diferents opinions, a les històries que altres persones han d'explicar i, per descomptat, a tot tipus de música. Quant al logo, seguint l'estil del de l'any previ, aquest representava de manera abstracta els colors de les banderes dels països participants segons la ubicació geogràfica de les seves capitals respecte a Rotterdam, i passa del concepte de "d'on venim" al d'"on anem".
En aquesta edició van participar 39 països, ja que es va mantenir la retirada d'Hongria i Montenegro, a la qual es va sumar la d'Armènia el 5 de març a causa de la seva situació després dels recents conflictes a la regió de l'Alt Karabakh i la desqualificació de Belarús el 26 de març per incomplir les normes.
Itàlia va guanyar amb Måneskin, que va presentar la canço Zitti e buoni.
Organització miniatura|Ahoy Rotterdam, la seu del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021. miniatura|Els presentadors del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021, Chantal Janzen, Jan Smit i Edsilia Rombley.
Producció El festival de 2021 va ser una coproducció entre tres organitzacions de televisió neerlandeses relacionades —AVROTROS, Nederlandse Omroep Stichting (NOS) i Nederlandse Publieke Omroep (NPO)— cadascuna de les quals va assumir un paper diferent. Així mateix, Sietse Bakker i Astrid Dutrénit van ser els productors executius, mentre que Emilie Sickinghe i Jessica Stam van ser els productors executius adjunts.
Supervisor executiu El gener de 2020, la UER va anunciar que Martin Österdahl seria nomenat supervisor executiu del Festival de la Cançó d'Eurovisió després de l'edició de 2020, com a successor de Jon Ola Sand. Abans de la seva assignació, Österdahl havia estat un productor executiu de les edicions de 2013 i 2016, i havia estat membre del grup de referència del festival entre 2012 i 2018.
Seu del festival
Després de la cancel·lació del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2020, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) va contactar amb les emissores neerlandeses AVROTROS, NPO i NOS, a més de la ciutat de Rotterdam, on estava previst celebrar el festival de 2020, sobre la possibilitat de dur a terme el festival a la ciutat.
Segons mitjans neerlandesos, la ciutat de Rotterdam requeriria 6,7 milions d'euros addicionals per a organitzar l'esdeveniment el 2021. L'Ajuntament de la ciutat prendria una decisió sobre aquest tema a la fi d'abril a més d'aprovar aquest pressupost, ja que, en cas de no mantenir la seu, AVROTROS, NOS i NPO haurien de trobar una alternativa, com a més tard, a mitjan maig. Finalment, l'Ajuntament, per 33 vots a favor i 8 en contra, va donar llum verda a la proposta el 23 d'abril de 2020, de manera que es va mantenir el Rotterdam Ahoy com a seu, un recinte amb un aforament de 16.000 persones que ha estat seu del Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2007, del Nationaal Songfestival el 2000, 2001 i 2003; i dels MTV Europe Music Awards el 1997 i 2016. Finalment, durant el programa especial Eurovision: Europe Shine a Light, els presentadors van anunciar de manera oficial Rotterdam com a seu oficial d'Eurovisió el 2021.
Possibles maneres de dur a terme el concurs A causa de la pandèmia de COVID-19, la UER i les emissores amfitriones neerlandeses van estar treballant en quatre formes possibles perquè es dugués a terme el concurs, fet que va confirmar que el concurs de 2021 no es cancel·laria. Aquestes quatre opcions incloïen:
Escenari A: El concurs es duria a terme com de costum. Escenari B: El concurs es desenvoluparia com de costum, però amb estrictes regles sanitàries i la distància social de 1,5 metres. Així mateix, intentarien que tots o la majoria dels participants estiguessin presents a Rotterdam, l'aforament màxim permès quant al públic seria d'un 80%, hi hauria 500 periodistes presents i 1000 per videoconferència, i la resta d'esdeveniments estarien adaptats a les circumstàncies. Escenari C: Encara que al principi es va plantejar que si algunes delegacions no poguessin viatjar a Rotterdam, els seus artistes podrien actuar des dels seus països d'origen, finalment es va optar perquè tots hi actuessin des del seu país en cas de ser seleccionada aquesta opció. A més, l'aforament màxim permès quant al públic també seria d'un 80%, els esdeveniments locals serien reduïts i podrien acudir-hi 1500 membres de la premsa especialitzada, però tots de manera virtual. Escenari D: Si hi hagués un nou confinament, Rotterdam acolliria el concurs sense públic, mentre que els artistes competidors actuarien des dels seus països d'origen. Tampoc no hi hauria esdeveniments a la ciutat i la premsa continuaria acudint-hi de manera virtual.
Possibles escenaris per al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021 FactorsABCDEn directe des de l'Ahoy Rotterdam20px|20px|20px|20px|Participants als Països Baixos20px|20px|20px|Públic a l'estadi20px|20px|20px|20px|Esdeveniments a Rotterdam20px|20px|20px|20px|Premsa a Rotterdam20px|20px|20px|ResultatDescartatSeleccionatDescartatDescartat
Així mateix, el 18 de novembre de 2020, la UER va revelar que, com a mesura per a garantir que tots els participants poguessin participar en el concurs, cada emissora nacional gravaria abans una actuació de la seva candidatura per a emetre-la en cas que els participants no poguessin viatjar a Rotterdam, com va ser el cas d'Austràlia, o haguessin de guardar quarantena a la seva arribada. Els enregistraments es durien a terme en un estudi, en temps real (igual que seria al concurs) i sense cap edició posterior de les veus o qualsevol part de l'actuació en si. També es va revelar un conjunt de pautes de producció per a garantir l'equitat i la integritat dels enregistraments, com el fet que un membre de la UER estigués present en aquestes. A més, en cas de no ser utilitzades, aquestes serien revelades en Eurovision Song Celebration, un programa especial emès a través del canal d'Eurovisió en YouTube de la mà de Krista Siegfrids.
Finalment, el 3 de febrer de 2021, la UER i les emissores amfitriones van declarar que havien descartat organitzar el concurs de manera normal (escenari A), mentre que el 2 de març es va publicar un protocol de salut i seguretat per al concurs, i la UER va afirmar que el certamen es duria a terme segons l'escenari B, sempre que no canviessin les circumstàncies. Aquest escenari va ser confirmat oficialment per la UER el 30 d'abril, tenint en compte allò acordat al principi del mes: es permetria l'assistència de 3.500 persones com a públic en cadascun dels nou espectacles, inclosos els tres en directe i els sis assajos, amb la condició de donar negatiu en les proves de detecció de la covid-19. No obstant això, a causa de les precaucions contra la pandèmia, la "catifa turquesa" i la cerimònia d'obertura serien els únics esdeveniments paral·lels presencials que s'organitzarien en 2021, per la qual cosa l'Eurovision Village es duria a terme només en línia, mentre que l'EuroClub i l'EuroCafé no hi tindrien lloc.
Dates El 15 de juny de 2020 es van revelar les dates de les semifinals, les quals es van fixar per al 18 i el 20 de maig de 2021, i la de la final, que seria el 22 de maig.
Identitat visual Com a acompanyament de l'isotip genèric d'Eurovisió, l'organització va mantenir la base de la identitat visual que hauria estat emprada el 2020, encara que va transformar el seu concepte. L'any anterior, l'emblema principal d'aquesta identitat gràfica era una forma circular concèntrica que incloïa els colors de les banderes dels països participants en ordre (en sentit del rellotge) des de la seva primera participació al certamen. Aquesta vegada, les banderes es van reubicar d'acord amb la posició geogràfica de la capital de cada país respecte a la ciutat de Rotterdam, que era el punt central en què s'unien. El logotip, creat novament per l'agència Clever ° Franke, acompanyava el lema «Open up» («Obre't» en català). La infografia, la decoració i el marxandatge, entre altres aspectes, girarien al voltant d'aquest concepte artístic.
D'altra banda, durant l'anunci de les dates del concurs del 2021, Sietse Bakker, productor executiu, va declarar que la planificació escenogràfica 2020 també s'utilitzaria al concurs de 2021. El disseny s'inspira en l'eslògan Open Up i el típic paisatge pla neerlandès. L'escenari d'Eurovisió va ser dissenyat per l'escenògraf alemany Florian Wieder, que també va dissenyar els dels concursos els anys 2011–12, 2015 i 2017–19. A diferència del concurs de 2019, la green room es va col·locar dins del recinte principal, concretament al fossat on cada any se situa el públic que roman dempeus durant l'espectacle, tot això per a suplir la seva absència a causa de les restriccions.
Durant el festival, cada actuació va estar precedida per un breu vídeo d'introducció (conegut com a «postcard» o «postal»). El concepte d'aquesta edició es basaria en el tema Open Up del concurs, però amb diferències respecte al concepte inicial creat per a les postals de 2020. Així, a causa de les restriccions per la pandèmia de COVID-19, les postals presentarien els artistes gravats als seus països d'origen i projectats sobre el marc d'una típica klein huis (en català, casa diminuta) instal·lada en diversos llocs dels Països Baixos.
Canvis respecte dels anys previs El 18 de juny de 2020, la UER va anunciar que, per primera vegada, es permetria la gravació dels cors durant un any. No obstant això, l'ús dels cors pregravats seria completament opcional. Cada delegació podia optar per utilitzar cantants, tant a l'escenari com fora d'ell. També es va permetre una combinació de cors en directe i enregistrats. No obstant això, les veus principals van haver de ser en directe, tal com s'ha fet des del principi.
Actes d'obertura i interval Duncan Laurence, guanyador del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019, va obrir la primera semifinal amb el tema «Feel Something». Més tard, la gala va comptar amb la cantant Davina Michelle i l'actriu Thekla Reuten en un acte d'interval titulat The Power of Water, centrat en la història de la gestió de l'aigua als Països Baixos.
D'altra banda, el breakdancer Redouan Ait Chitt (Redo) i Eefje de Visser van obrir la segona semifinal amb el ballarí de ballet Ahmad Joudeh i el ciclista de BMX Dez Maarsen actuant durant l'interval. Els actes es titulaven Forward Unlimited i Close Encounter of a Special Kind, respectivament.