La temporada 2019-2020 de l'Atlètic Balears va ser la 78ª temporada del club d'ençà de la fusió i la 100ª de la història del club d'ençà de la fundació del Balears FC, lany del centenari. El club competí a Segona Divisió B, després que la temporada anterior no hagués assolit l'ascens a Segona A tot i haver acabat campió del seu grup. Després de nou temporades inclòs dins el grup 3 d'aquesta divisió, aquest any fou inclòs al grup 1. Després d'una temporada marcada per la pandèmia per COVID-19, el club va reeditar el liderat, però per segon any consecutiu no va reeixir en l'ascens. A més, va participar en la Copa del Rei, per 30ª vegada a la història, tot i que no va passar de la primera ronda. També va ser la temporada en què el club va tornar a l'Estadi Balear, clausurat l'estiu de 2013, després de sis temporades a Son Malferit i altres camps.

Esdeveniments Pretemporada La temporada anterior, després d'una gran campanya, el club va acabar líder del grup, però no va poder assolir l'ascens a Segona A, de manera que l'estiu de 2019 hi hagué incerteses respecte els homes més importants del club, tant del tècnic Manix Mandiola com dels principals jugadors. Mentre que la renovació de Mandiola, considerat el principal motiu de la bona campanya, arribà a bon port, no fou tant així amb els jugadors clau de la temporada anterior.

D'altra banda, ja hi havia la certesa que l'equip podria començar la temporada dins el renovat Estadi Balear, per bé que es preveia que les obres no haurien acabat i que es perllongarien al llarg de tota la temporada. No obstant això, el camp seria apte per disputar la competició i per acollir una quantitat raonable d'espectadors, malgrat les obres.

A començament de juliol es va saber que l'equip competiria al grup 1 de la divisió, a diferència dels anys anteriors, que havia competit al grup 3. Aquest canvi comportà que, en comptes de viatjar per jugar contra equips valencians i principatins, viatjaria a Galícia i Madrid, a més d'un desplaçament a Las Palmas i un a Melilla (i dos a Eivissa). Aquesta notícia fou rebuda amb rebuig tant del club com dels aficionats, que jutjaven que el canvi de grup seria negatiu per l'equip.

Pel que fa a la renovació de jugadors, l'equip no pogué contenir la fuga d'estrelles cap a equips de divisions superiors o projectes diferents. Així, el capità Francesc Fullana posà rumb cap a la SD Ponferradina, l'ariet Nuha Marong se n'anà al Racing de Santander, l'extrem Samuel Shashoua (propietat del Tottenham Hotspur FC) fou cedit al CD Tenerife i el porter Carl Klaus fou contractat pel SV Darmstadt 98, tots de segona divisió (espanyola i alemanya). A més, el lateral Kike López fitxà per la Unió Esportiva Eivissa i el davanter Hugo Díaz ho feu pel CF Salmantino, de Segona B. Altres jugadors de l'equip, com Rubén González, Biel Guasp, Álvaro Vega, Pedro Ortiz o Marcos Jiménez de la Espada Martín també abandonaren el club.

La situació era d'intranquil·litat entre els aficionats, atès que els jugadors més importants de la temporada, que havien portat el club a aconseguir el lideratge i a estar a punt de tornar, setanta anys més tard, a Segona, havien abandonat el club. Solament havien romàs Alberto Castaño Canario, Alberto Villapalos, Marc Rovirola, Guillem Vallori, José Peris i Manu Herrera. No obstant això, les incorporacions arribaren, qualcuna de les quals d'encoratjadora. Tornà el porter Xavi Ginard i foren notables les incorporacions dels davanters Diego Cervero i Tony Gabarre, a més d'Arturo Rodríguez; dels extrems David Haro, Jorge Ortiz, Alberto Gil i José García; dels migcampistes Jordan Holsgrove i Gorka Iturraspe; i dels defenses Luca Ferrone, Borja San Emeterio, Pedro Orfila i José Carlos Caballero Checa, a més de l'exjugador de l'Athletic de Bilbao Jon Aurtenetxe. La major part provenien d'equips de la mateixa categoria que el Balears.

La pretemporada de l'equip no fou gens bona: l'equip patí quatre derrotes contra equips de nivell similar i se'n va endur el Trofeu Nicolau Brondo als penals contra la UE Poblera, de tercera divisió.

El 20 d'agost s'anuncià la baixa de llarga duració de Canario, jugador clau la temporada anterior i molt estimat i valorat per l'afició. Finalment, la lesió s'allargaria i el gener el club li retiraria la fitxa fins a final de temporada i el renovaria una temporada, esperant que es pogués incorporar la temporada següent.

Primera volta La temporada començà el 25 d'agost amb un partit a Llangréu contra l'Unión Popular Langreo, que va acabar amb victòria per 0-1 del Balears. Una setmana més tard, dia primer de setembre, entre moltíssima d'expectació a la ciutat, es disputaria el primer partit a casa, contra el el filial de la UD Las Palmas, en la reinauguració (sense acte oficial) del nou Estadi Balear. El partit acabà amb victòria local gràcies a un gol d'Arturo Rodríguez, en el qual acudiren 2.741 persones, la màxima capacitat.

El començament de l'equip fou un dels millors de la història del club. Després de perdre un partit a fora contra el Rayo Majadahonda, l'equip encadenà vuit victòries consecutives i se situà líder del grup a cinc punts del segon i deu del cinquè (que marca el límit del play-off).

Tot i les bones notícies en el pla esportiu, en l'institucional les coses es torceren. A mitjan setembre, l'Ajuntament paralitzà les obres de reforma de la resta de l'estadi tot al·legant que el club no havia procurat tota la documentació necessària per obtenir els permisos necessaris. S'esdevengué que, fins llavors, els permisos havien estat a silentio, i ara a Cort es volien assegurar que la normativa es complia, motiu pel qual aturaren les obres per revisar la documentació. No obstant això, els partits es continuaren de disputar a l'estadi sense problemes. Els permisos generals no es renovaren, però es permeté d'acabar la pantalla acústica que protegia de la Via de Cintura i d'instal·lar unes grades supletòries provisionals que augmentaren la capacitat a entorn d'entorn de 3.200 espectadors.

Després de dos empats contra els filials de l'Atlètic de Madrid i del Reial Madrid, l'equip agafà un ritme de victòries més pausat i alternà victòries i derrotes, sempre mantenint-se com a líder del grup.

El 17 de desembre l'equip viatjà Salamanca per disputar el partit corresponent a la primera ronda de la Copa del Rei contra l'Unionistas de Salamanca, que llavors era coer del grup 2 de la mateixa divisió. L'Àtlètic alineà un onze que combinavssa titulars i suplens habituals i no fou capaç de derrotar l'Unionistas.

L'onze titular durant la primera volta no fou fix, però es mantengueren com a indiscutibles Manu Herrera a la porteria, Guillem Vallori i José Peris al centre i lateral de la defensa, Alberto Villapalos al centre del camp, David Haro i Jorge Ortiz als extrems i Tony Gabarre com a davanter centre. La resta de posicions, per rotacions o lesions, les alternaren diversos jugadors. A la defensa, Jon Aurtenetxe i Pedro Orfila eren habituals com a companys de Vallori o substituts al lateral, i Borja San Emeterio i Luca Ferrone es repartiren el lateral dret. El company més habitual de Villapalos fou Marc Rovirola o Jordan Holsgrove, quan el primer estava disponible i en funció del partit, mentre que Gorka Iturraspe era habitual a la mitja punta quan no patia lesió. Els atacants José García, Alberto Gil i Arturo Rodríguez no gaudiren més que d'oportunitats com a recanvis o en cas de lesió, mentre que José Carlos Caballero Checa i Diego Cervero tengueren una participació testimonial. El porter suplent Xavi Ginard disputà set partits per mor d'una lesió de Manu Herrera.

Segona volta Arribat el mercat de fitxatges, el club prescindí de José Carlos Caballero Checa, Diego Cervero i José García. També donà de baixa Canario atès que la recuperació no avançava, però el renovà per la pròxima temporada fins al juny de 2021. En el seu lloc contractà els serveis del defensa del Racing Óscar Gil, del davanter Dejan Lekić, que arribà lesionat, i anuncià el retorn del jove Samuel Shashoua, que havia estat lesionat i no havia debutat amb el Tenerife, el qual arribà amb el seu germà Armando Shashoua, tots dos migcampistes de joc ofensiu i elèctric. La segona volta donà oportunitats al jove extrem Alberto Gil, que ocupà la posició de Jorge Ortiz, lesionat al començament de l'any.

L'onze de març s'anuncià la suspensió de la competició per la pandèmia per coronavirus, tres dies després de la derrota a casa contra la UE Eivissa, que tot i així deixava el club com a líder del grup. Finalment, el sis de maig la Federació anuncià el final de la temporada i la celebració d'uns play-offs d'ascens amb els resultats vigents en la classificació, cosa que comportava la proclamació de l'Atlètic Balears com a campió de grup.

Malgrat el liderat, l'equip perdé el primer partit del play-off, que hauria comportat l'ascens definitiu, contra el Cartagena després d'un 0-0 i derrota als penals. En la repesca, s'enfrontà a la UE Cornellà, però caigué per 0-1 després d'un gol al minut 81. D'aquesta manera, el club acabà a les portes de l'ascens a Segona per segon any consecutiu.

Plantilla

12px|Capità

12px|Capità

200px|Camp de futbol

*: Aquests jugadors abandonaren el club durant el mercat d'hivern. Canario no abandonà el club, però fou donat de baixa atesa la duració de la lesió que patia. **: Aquests jugadors arribaren al club durant el mercat d'hivern

Altes

Baixes

Mercat d'hivern

Altes

Baixes

Resultats

L'equip va disputar cinc partits de pretemporada, tres dels quals a Múrcia i dos a Mallorca. Es tractava de tres amistosos, el Trofeu Casa Miss de la Pobla i el Trofeu Nicolau Brondo, de la casa.

Pretemporada

Trofeu Casa Miss-Jotul

Trofeu Nicolau Brondo

Lliga

Playoff

Copa del Rei

Referències

Categoria:Club Esportiu Atlètic Balears Categoria:Temporades de futbol per club Categoria:Competicions futbolístiques del 2019 Categoria:Competicions futbolístiques del 2020