miniatura|Detall de Santo Domingo i els càtars, de Pedro Berruguete, en el qual es mostra el miracle en què els escrits del sant salten de la foguera, salvant-se de les flames de l'ordalia o Judici de Déu, mentre que es consumeixen els escrits dels càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic. La crema de llibres representa un element de censura i sol procedir d'una oposició cultural, religiosa o política als documents en qüestió.
En alguns casos, les obres destruïdes són insubstituïbles i la seva crema suposa una greu pèrdua pel patrimoni cultural de la humanitat. En són exemples la crema de llibres i l'enterrament d'intel·lectuals sota la dinastia Qin de la Xina (213–210 aC), l'abandonament de la Casa de la Saviesa de Bagdad (1258), la destrucció de còdexs mexiques per Itzcoatl (1430), la crema de còdexs maies per ordre del bisbe Diego de Landa (1562) o la Crema de la Biblioteca Pública de Jaffna a Sri Lanka (1981).
En altres casos, com ara la crema de llibres a l'Alemanya nazi, hi sobreviuen exemplars dels llibres destruïts, però el cas de la crema de llibres es converteix en emblemàtic d'un règim dur i opressiu que busca censurar o silenciar algun aspecte de la cultura dominant.
La crema de llibres pot ser un acte de menyspreu pel contingut del llibre o l'autor, i es pretén cridar l'atenció a un públic més àmpli sobre l'opinió del que la practica.
La destrucció d'art està relacionada amb la crema de llibres, tant perquè pot tenir connotacions culturals, religioses o polítiques similars, com perquè en diversos casos històrics es van destruir llibres i obres d'art de forma simultània.
En temps moderns, altres formes de suports, com ara discs fonogràfics, cintes de vídeo i CD també han estat cremats, triturats o destrossats.
Quan la crema és generalitzada i sistemàtica, la destrucció de llibres i suports pot esdevenir un component significatiu de genocidi cultural.
Antecedents històrics miniatura|Crema de llibres i enterrament d'intel·lectuals el 210–213 aC (pintura xinesa del ) La crema de llibres té una llarga història com a eina que s'ha utilitzat per les autoritats tant laiques com religioses, en els seus esforços per suprimir les visions dissidents o herètiques que es perceben que representen una amenaça per a l'ordre establert.
Segle VII aC Segons la Tanakh (Bíblia hebrea), al , el rei Joiaquim de Judà va cremar part d'un rotlle que Baruch ben Neriah havia escrit al dictat del profeta Jeremies (Jeremies 36).
Crema de llibre i enterrament d'investigadors a la Xina (210–213 aC) L'any 213 aC Qin Shi Huangdi, el primer emperador de la dinastia Qin, va ordenar la crema de llibres i l'enterrament d'intel·lectuals i el 210 aC va ordenar l'enterrament viu de 460 intel·lectuals de Confuci per tal de romandre al seu tron. Alguns d'aquests llibres van ser escrits a Shang Xiang, una escola superior fundada el 2208 aC. L'esdeveniment va provocar la pèrdua de molts tractats filosòfics de les Cent escoles de pensament. Van sobreviure els tractats que defensaven la filosofia oficial del govern (" Escola de les Lleis ").
Crema de llibres cristians Als Fets dels apòstols del Nou Testament, s'afirma que Pau va realitzar un exorcisme a Efes. Després que els homes d'Efes no aconseguissin la mateixa gesta, molts van renunciar a les seves "arts curioses" i van cremar els llibres perquè, segons sembla, no funcionaven. I molts que van creure, van venir a confessar-se i van mostrar les seves accions. Molts d'ells que també feien servir arts curioses, van reunir els seus llibres i els van cremar davant de tots els homes; i van comptar el preu dels mateixos i van trobar-hi cinquanta mil peces de plata.Acts 19:18–20. Després del Primer Concili de Nicea (325 a. C.), l'emperador romà Constantí el Gran va publicar un edicte contra els arians no trinitaris que incloïa una prescripció per a la crema sistemàtica de llibres: "A més, si s'hauria de trobar alguna escriptura composta per Arri, s'hauria de llençar a les flames, de manera que no només es perdi la maldat del seu ensenyament, sinó que no es deixarà res ni per recordar-li a ningú. I faig una ordre pública que, si es descobreix que algú ha amagat un escrit compost per Arri i que no l'havia presentat i destruït immediatament pel foc, la seva pena serà la mort. Tan aviat com sigui descobert en aquest delicte, serà sotmès a pena de mort. . . . . "Edict by Emperor Constantine against the Arians. Segons Elaine Pagels, "Al 367 dC, Atanasi d'Alexandria, el zelós bisbe d'Alexandria... va emetre una carta de Pasqua en la qual exigia que els monjos coptes destruïssin tots aquests escrits inacceptables, tret dels que ell qualificava específicament com a" acceptables fins i tot canònics. Una llista que constitueix l'actual Nou Testament ".Elaine Pagels, Beyond Belief: The Secret Gospel of Thomas (Random House, 2003), page 176-177 Pagels cita la carta de Pascual d'Atanasius (carta 39) del 367 dC, que prescriu un cànon, però la seva citació "neteja l'església de tota profanació" (pàgina 177) no apareix explícitament a la carta de Festes. Els textos herètics no es mostren com a palimpsests, raspats nets i sobreescrits, com també ho fan molts textos de l'antiguitat clàssica. Segons l'autora Rebecca Knuth, multitud de textos de principis del cristianisme van ser destruïts" com si haguessin estat cremats públicament.Knuth, R. (2006). Burning books and leveling libraries, p. 13. Praeger, London.
Crema de llibres nestorians L'activitat de Ciril I d'Alexandria (ca. 376-444) feu cremar gairebé tots els escrits de Nestori (386–450) poc després del 435. "Els escrits de Nestori eren originàriament molt nombrosos", no obstant això, no van formar part del currículum teològic nestorià ni oriental fins a mitjan , a diferència dels del seu mestre Teodor de Mopsuèstia, i els de Diodor de Tars. Tot i així no eren textos claus, de manera que relativament pocs sobreviuen intactes.Vegeu: Baum, Wilhelm and Dietmar W. Winkler. 2003. The Church of the East: A Concise History. London: Routledge
Crema de llibres arians Segons la Crònica de Fredegar, Recared, rei dels visigots (va regnar 586–601) i primer rei catòlic d'Hispania, després de la seva conversió al catolicisme el 587, va ordenar que tots els llibres arians fossin recollits i cremats. Tots els llibres de teologia ariana es van reduir a cendres, juntament amb la casa en la qual havien estat recollits amb intenció.Duncan McMillan, Wolfgang van Emden, Philip E. Bennett, Alexander Kerr, Société Rencesvals, Guillaume d'Orange and the chanson de geste: essays presented to Duncan McMillan in celebration of his seventieth birthday by his friends and colleagues of the Société Rencesvals, University of Reading, 1984.Edward Gibbon, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, 1776–89. Aquests fets demostren que l'Edicte de Milà de Constantí sobre les obres d'Arrià no es va seguir rigorosament, ja que els escrits arians o la teologia basada en els mateixos, va sobreviure a la seva crema molt després a la Península Ibèrica.
Crema de manuscrits jueus el 1244 El 1244, com a resultat de la disputa de París, vint càrrecs de carrosses de talmuds i altres manuscrits religiosos jueus van ser incendiats per agents de dret francesos als carrers de París.
Crema de llibres càtars En el l'Església catòlica persegueix els heretges càtars. Sant Domènec (Domènec de Guzman) fundador de l'Orde dels Predicadors, es troba en el procés de la destrucció dels càtars titllats d'heretgia a través del procés conegut com a prova de foc. Els efectes sobre la cultura càtaria de la croada albigesa va estar representada artísticament per Pedro Berruguete en l'obra Sant Domènec i els albigesos. En la mateixa es reflecteix com un llibre flota a l'aire de forma miraculosa, mostrant el seu origen catòlic, per la qual cosa sobreviu a la destrucció.
Foguera de les vanitats de 1497 La coneguda com a Foguera de les vanitats, va ocórrer el 7 de febrer de 1497, quan seguidors del monjo Girolamo Savonarola van recollir i cremar en públic milers d'objectes de Florència, entre els quals hi havia llibres, durant la festa de Dimarts de Carnaval al considerar-los pecaminosos.
Crema de manuscrits granadins 1499-1500 El Cardenal Cisneros, un cop executada l'expulsió dels jueus el 1492 pel Decret de l'Alhambra, va ordenar la crema de manuscrits granadins, també coneguda com a "Crema de Bib-Rambla". Mes de 4000 manuscrits de la Biblioteca de la Madrassa de la ciutat de Granada van ser destruïts pel foc en un intent d'erradicar qualsevol vestigi de la cultura nassari.
Crema de llibres a Granada 1511 Al començamenst de , un decret de Joana de Castella va obligar els residents de Granada tenien l'obligació de lliurar a les autoritats castellanes els llibres escrits en àrab, conservant només els que tractéssin sobre temes mèdics, que es conserven a la Biblioteca de l'Escorial, i que es cremés la resta.
Crema de manuscrits asteques i maies a la dècada de 1560 Durant la conquesta d'Amèrica després de la trobada entre civilitzacions europees i indígenes americanes (vegeu Colonització europea d'Amèrica), es van destruir molts llibres escrits per pobles indígenes. N'hi havia molts llibres escrits pels asteques que existien en l'època de la conquesta espanyola de Yucatán al .Navarrete Linares, Federico, “Los libros quemados y los nuevos libros. Paradojas de la autenticidad en la tradición mesoamericana ”, en La abolición del arte. XXI Coloquio Internacional de Historia del Arte, Alberto Dallal, ed., México, UNAM-Instituto de Investigaciones Estéticas, 1998, p. 53-71. No obstant això, la majoria van ser destruïts pels conquistadors i els sacerdots catòlics, a excepció de l'obra del sacerdot Bartolome de la Casas. En particular, molts llibres a Yucatán foren ordenats destruïts pel bisbe Diego de Landa el juliol de 1562. De Landa va escriure: "Hem trobat una gran quantitat de llibres en aquests personatges i, com que no contenien res en què no es considerés la superstició i la mentida del diable, els vam cremar tots, cosa que ells (els maies) van lamentar. grau increïble, que va causar molta aflicció ". Irònicament, la majoria dels llibres destruïts pels europeus estaven esbiaixats i es basaven en la versió de la població asteca de la història de la regió. Els asteques havien conquerit anteriorment la zona i destruït molts dels llibres i documents maies.
Crema d'Abadies a l'Anglaterra dels Tudor i Stuart El cisma entre l'Església d'Anglaterra i la de l'Església Catòlica Romana va assolir un punt d'inflexió durant els períodes Tudor i Stuart d'Anglaterra (1485-1603, 1603-1714), quan els ciutadans lleials a la Corona i el país van saquejar Abadies i Monestirs a través del territori, robant els seus valuosos llibres per cremar, degradar o destruir-los. L'article de David Cressy (2005), " Burning Book" a Tudor i Stuart, Anglaterra, traca sobre la mecànica d'aquestes cremes de llibres i la manera com es va fer desaparèixer la seguretat als ciutadans; i en que tothom va participar en aquest “espectacle”. "Al llarg dels segles xvi i xvii la crema de llibres es va desenvolupar d'un esdeveniment rar a ocasional, va passar a ser d'una activitat externa a interna, i va esdevenir una representació burocràtica a una quasi teatral"Cressy, D. (2005). Book Burning in Tudor and Stuart England. The Sixteenth Century Journal, 36(2), 359–374. doi:10.2307/20477359
Crema de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units