El papa Climent VI (1291 – 6 de desembre de 1352), nascut Pierre Roger,George L. Williams, Papal Genealogy: The Families and Descendants of the Popes, (McFarland & Company Inc., 1998), 43. va ser cap de l'Església catòlica des del 7 de maig de 1342 fins a la seva mort, el desembre de 1352. Va ser el quart papa d'Avinyó. Climent va regnar durant la primera visita de la pesta negra (1348–1350), durant la qual va concedir la remissió dels pecats a tots els que van morir de pesta.
Roger va resistir fermament a les invasions temporals de la jurisdicció eclesiàstica de l'Església i, com a papa Climent VI, va consolidar el domini francès de l'Església i va obrir les seves arques per millorar l'esplendor regia del papat. Va reclutar compositors i teòrics de la música per a la seva cort, incloses figures associades a l'aleshores innovador estil Ars Nova de França i els Països Baixos.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com exrosa Attrebatensi (De la rosa d'Arràs), cita que fa referència al fet que va ser bisbe d'Arràs i a què al seu escut d'armes apareixen unes roses.
Naixement i família Pierre Roger (també escrit Rogier i Rosiers) va néixer al castell de Maumont , avui part de la comuna de Rosiers-d'Égletons, Corresa, al Llemosí (regió occitana), fill del senyor de Maumont-Rosiers-d'Égletons. Va tenir un germà gran, Guillaume, que es va casar tres vegades i va tenir tretze fills; i un germà petit, Hugues, que esdevingué cardenal prevere de San Lorenzo in Damaso i que podria haver esdevingut papa el 1362. Pierre també tenia dues germanes: Delphine, que es va casar amb Jacques de Besse; i Alienor, que es va casar amb Jacques de la Jugie. El seu germà Guillaume esdevingué senyor de Chambon, gràcies al dot de la seva dona, i, amb el benefici de la influència del seu germà papal sobre el rei Felip VI, esdevingué vescomte de Beaufort.Wrigley, p. 434–435.
Monjo i erudit Roger va entrar a l'orde benedictíRichard P. McBrien, Lives of the Popes: The Pontiffs from St. Peter to John Paul II, (HarperCollins, 2000), 240. quan era un nen l'any 1301, a l'abadia de La Chaise-Dieu a la diòcesi de Clarmont a l'Alvèrnia.Wrigley (1970), p. 436. Després de sis anys allà, va ser dirigit als estudis superiors pel bisbe de Le Puy, Jean de Cumenis, i el seu propi abat, Hugues d'Arc.Baluze, I, p. 262. Eubel, I, p. 91. El 1307 va estudiar a París al Col·legi de la Sorbona, on va ingressar al Col·legi de Narbona. Per mantenir-lo, més enllà del que li van aportar el seu bisbe i el seu abat, se li va concedir el càrrec de prior de Sant Pantaléo a la diòcesi de Llemotges.Wrigley (1970), p. 438. L'estiu de 1323, després que Pierre havia estat estudiant teologia i dret canònicLützelschwab, p. 47–48. durant setze anys a París, el papa Joan XXII va ordenar al canceller de París, per recomanació del rei Carles IV, que conferís ell el doctorat en teologia, una càtedra i una llicència per ensenyar.Henri Denifle, Chartularium Universitatis Parisiensis Tomus II (Paris 1891), no. 822, p. 271–272. Wrigley, p. 439. Pierre tenia trenta-un anys.Baluze, I, p. 262. Va donar una conferència pública sobre les Sententiae de Pere Llombard, i va defensar i promoure les obres de Tomàs d'Aquino. Va quedar consternat pel Defensor Pacis de Marsili de Pàdua, i va escriure un tractat el 1325 condemnant els seus principis i defensant el papa Joan XXII.Wrigley (1970), p. 442–443.
El 24 d'abril de 1324 se li va concedir el priorat de Sant Baudili, dependència de l'Abadia de La Chaise-Dieu, per ordre personal del papa Joan XXII; i després, el 23 de juny de 1326, va ser nomenat abat de Fécamp, abadia reial i un dels monestirs més importants de França. Va ocupar el càrrec fins al 1329.Wrigley (1970), p. 441–443. Baluze, I, p. 274.
Pierre Roger va ser cridat a Avinyó per influència del seu amic i protector, el cardenal Pierre de Mortemart (que va ser nomenat cardenal el 18 de desembre de 1327), tots dos propers al rei Carles IV. Nouvelle edition by Guillaume Mollat II (Paris 1927), p. 264. Wrigley, p. 443–444. Malauradament, el rei Carles IV va morir l'1 de febrer de 1328, l'últim rei Capet de França en línia directa.
Com a abat de Fécamp i, per tant, súbdit feudal d'Eduard III, Pierre va rebre l'encàrrec el 1328 de convocar Eduard III d'Anglaterra per retre homenatge a Felip VI de França pel ducat d'Aquitània.Jonathan Summation, Trial by Battle:The Hundred Years War, Vol. I, (Faber & Faber, 1990), 109. No va rebre resposta, però, del rei Eduard, i es va veure obligat a tornar a França, la seva missió incomplerta.Gallia christiana, Tomus XI (Paris 1759), p. 211.
Episcopat El 3 de desembre de 1328Eubel, p. 115. Pere Roger va ser nomenat bisbe d'Arràs, en la qual cosa va esdevenir conseller reial del rei Felip VI. Va ocupar la diòcesi d'Arràs només fins al 24 de novembre de 1329, menys d'un any, quan va ser ascendit a l'arxidiòcesi de Sens.Eubel, I, p. 448. Va ocupar l'arquebisbat de Sens durant un any i un mes, fins al seu ascens a la seu de Rouen el 14 de desembre de 1330.Eubel, I, p. 425.
L'any 1329, mentre Pierre Roger encara era arquebisbe electe de Sens, es va celebrar a Vincennes una important assemblea del clergat francès en presència del rei Felip VI (1328–1350), per tractar qüestions relacionades amb els poders judicials de les autoritats eclesiàstiques. Es van presentar moltes proposicions contra la jurisdicció eclesiàstica, que van ser argumentades hàbilment per Pierre de Cugnières (Petrus de Cugneriis). Pierre Roger va fer les rèpliques el 22 de desembre de 1329, en nom de l'autoritat eclesiàstica.Baluze, I, p. 782–783 (ed. Mollat), II, p. 284–285.
Quan Pierre Roger es va convertir en arquebisbe de Rouen el desembre de 1330, s'esperava que jurés fidelitat al seu senyor feudal. El rei Felip VI havia donat recentment al seu fill Jean el ducat de Normandia com a perrogativa, i Pierre estava preocupat pel que podria passar si algú que no fos un membre de la família reial francesa es convertís en duc de Normandia. Per això va demanar temps al rei per considerar la seva posició, però el rei es va mostrar ferm i es va apoderar de les temporalitats de l'arquebisbe. Pierre es va veure obligat a anar a París, on es va acordar que, si algú que no fos un membre de la família reial es convertís en duc, llavors l'arquebisbe juraria fidelitat directament al rei.Fisquet, p. 147.
Com a arquebisbe de Rouen, Roger va ser un dels Pars de França i va ser membre de l'ambaixada enviada pel rei Felip al seu fill Joan, l'any 1333, per jurar en el seu nom agafar la creu i servir en una croada a Terra Santa. Més tard l'any, a París al Prés des Clercs, el Rei va rebre personalment la creu de mans de l'arquebisbe Roger.Gallia christiana, IX, p. 77.
Es diu que va ser promogut al càrrec de Canceller de França, encara que no hi ha cap prova documental.François Duchesne produces evidence showing that Guillaume de Sainte Maure was Chancellor of France from 1329–1334; from 3 March 1334 to 1337 the Chancellor was Guy Baudet: Duchesne allows that Pierre Roger might have been Garde de Sceaux, but he relies on the authority of others and has no documentary proof himself for that office or for the Chancellorship. The same opinions are shared by La primera afirmació que va ser canceller la fa Alfonso Chacon (Ciaconius) (1530–1599).Chacon Vitae et Res Gestae Pontificum romanorum Tomus secundus (1601), p. 710.Gallia christiana XI, p. 77.
L'any 1333, la qüestió de la visió beatífica, que s'havia discutit des d'un sermó del papa Joan XXII l'any 1329, va arribar a una fase seriosa. La Cort Reial francesa havia estat escoltant queixes de diverses parts, i el Rei i la Reina finalment van decidir buscar assessorament competent. El papa sabia que la Universitat de París era hostil a les seves idees, i per això va enviar Gerard Odonis, el ministre general dels franciscans,William Duba, "The Beatific Vision in the Sentences Commentary of Gerard Odonis," i un predicador dominicà, a París per predicar en públic les opinions del papa. El rei Felip va respondre a la indignació general convocant els mestres de teologia de la Universitat a Vincennes just abans de Nadal de 1334, on semblava que hi havia un acord general contra el papa. El rei va informar en privat al papa de les seves opinions, però el papa va respondre durament al rei que havia de deixar d'afavorir una opinió que el papa encara no havia resolt definitivament. El papa va ordenar a l'arquebisbe de Rouen, Pierre Roger, que exposés per escrit la visió del papa i l'expliqués al rei. Irònicament, Pierre Roger no estava del costat del papa en l'argument. Un comitè, que incloïa l'arquebisbe Roger, el teòleg Pierre de la Palud (Petrus Paludensis), el canceller de França Guillaume de Sainte-Maure, l'ardiaca de Rouen Jean de Polenciac i altres, va intentar dissuadir el papa de les seves idees. A principis de 1334 el papa Joan XXII va informar al rei que havia ordenat als cardenals i prelats i doctors en teologia i en dret canònic de la Cort Papal que examinessin les proposicions a fons i li informessin de les seves conclusions.Baluze, I, p. 789–790 [ed. Mollat, II, p. 291–292. Joan XXII intentava salvar la cara posant l'assumpte en mans d'un comitè, però al final, en el seu llit de mort, es va veure obligat a repudiar les seves opinions, que foren formalment condemnades pel seu successor, Benet XII.The Bull Benedictus Deus, issued on 29 January 1336: Bullarum, diplomatum et privilegiorum sanctorum Romanorum pontificum Taurensis editio Tomus IV (Turin 1859), p. 345–347.
El 14 d'abril de 1335 va morir l'amic i mecenes de Pierre Roger, el cardenal Pierre de Mortemart, nomenant Pierre Roger com un dels marmessors del seu Testament.Gallia christiana XI, p. 77. It also used to be said that Cardinal de Mortmart had been Chancellor of France; this idea was rejected by Baluze, I, p. 763 [ed. Mollat, II, p. 265].
El setembre de 1335 l'arquebisbe Roger va celebrar un concili provincial a Rouen al Priorat de Nôtre-Dame-du Pré (més tard anomenat Bonne-nouvelle).Fisquet, p. 148. Eren presents dos dels seus bisbes, els altres quatre estaven representats per procuradors. També van ser convidats els capítols catedralicis de la província i els abats dels monestirs. El concili va emetre una dotzena de cànons, instant el baix clergat a ser diligent en les seves tasques assignades. El tema més destacat va ser l'encoratjament donat als bisbes per facilitar els negocis d'aquells que volguessin unir-se al rei a la croada.
Cardenalat Pierre Roger va ser creat cardenal prevere pel papa Benet XII (1334–1342) el 18 de desembre de 1338, en el seu únic consistori per a la creació de cardenals. Va crear sis cardenals nous: quatre eren monjos (dos benedictins, un cistercenc i un mercedari); un era de Rimini, la resta del sud de França. Quatre eren advocats, dos eren teòlegs. Un va morir abans de rebre el capell vermell, i va ser substituït per un altre candidat. Pierre Roger va entrar per primera vegada a la Cúria d'Avinyó el 5 de maig de 1339 i va rebre el titulus de Santi Nereo e Achilleo.Eubel, I, p. 17 and n. 8.
Papat miniatura|Retrat del papa Climent VI