Loperació Goodwood va ser una ofensiva britànica durant la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc entre el 18 i el 20 de juliol de 1944 com a part de la batalla per Caen a Normandia, França. L'objectiu de l'operació era un atac limitat al sud, per capturar la resta de Caen i la cresta de Bourguébus més enllà. Almenys un historiador ha anomenat l'operació amb la major batalla de tancs que l'exèrcit britànic ha lluitat mai.
Goodwood va ser precedit d'atacs preliminars després anomenats segona batalla de l'Odon. L'ofensiva va començar quan el VIII Cos britànic, amb tres divisions blindades, va atacar per apoderar-se de la cresta Bourguébus, en mans alemanyes, la zona situada entre Bretteville-sur-Laize i Vimont i per provocar les màximes baixes als alemanys. El 18 de juliol, els I Cos britànic va realitzar un avanç per assegurar una sèrie de pobles i el flanc est del VIII Cos i, a l'oest, el II Cos canadenc va llançar l'operació Atlàntic, sincronitzada amb Goodwood, per capturar la resta de Caen al sud del riu Orne. Quan l'operació Goodwood va acabar el 20 de juliol, les divisions blindades havien trencat per les defenses exteriors alemanyes i avançat 11 km, però havien quedat aturades al marge de Bourguébus Ridge, només els vehicles blindats havien penetrat més al sud i més enllà de la carena.
Si bé Goodwood va fracassar en el seu objectiu principal, va obligar els alemanys a mantenir formacions poderoses enfront dels britànics i canadencs al flanc oriental del cap de platja de Normandia i l'operació Cobra, el primer atac de l'exèrcit dels Estats Units que va començar el 25 de juliol, va provocar el col·lapse de les febles defenses alemanyes que se'ls oposaven.
Rerefons Caen
La històrica ciutat normanda de Caen de Normandia era un objectiu del Dia D per a la 3a divisió britànica d'infanteria, que va desembarcar a la platja Sword el 6 de juny de 1944. La captura de Caen, tot i que "ambiciosa", era l'objectiu més important assignat al I Cos (tinent general John Crocker). L'operació Overlord va demanar al Segon Exèrcit que assegurés la ciutat i després formés una línia de front des de Caumont-l'Éventé (al sud-est de Caen), per adquirir espai per als camps aeris i protegir el flanc esquerre del Primer Exèrcit estatunidenc (tinent general Omar Bradley), mentre es traslladava a Cherbourg. La possessió de Caen i els seus voltants donaria al Segon Exèrcit una zona d'actuació per empènyer cap al sud per capturar Falaise, que es podria fer servir com a pivot per a un revolt a l'esquerra, per avançar sobre Argentan i després cap al riu Touques. El terreny entre Caen i Vimont era especialment prometedor, obert, sec i propici per a operacions mòbils. Atès que les forces aliades superaven en gran manera els alemanys en tancs i unitats mòbils, una batalla fluïda en moviment ràpid seria el seu avantatge.
Estorbat per la congestió al cap de platja i obligat a desviar l'esforç per atacar posicions alemanyes fortament defensades al llarg de la ruta de 15,0 km de la ciutat, la 3a Divisió d'Infanteria no va poder assaltar Caen en vigor i va ser aturada als voltants. Els atacs de seguiment van fallar a mesura que la resistència alemanya es va consolidar; abandonant l'enfocament directe, l'operació Perch —un atac en pinça dels cossos I i XXX - va ser llançat el 7 de juny per encerclar Caen de l'est i l'oest. El I Cos, que sortia al sud del cap del pont de l'Orne, va ser aturat per la 21a Divisió Panzer i l'atac del XXX Corps es va bloquejar davant de Tilly-sur-Seulles, a l'oest de Caen, contra la divisió Panzer Lehr. La 7a Divisió Blindada va empènyer una bretxa a la primera línia alemanya i va intentar capturar la ciutat de Villers-Bocage a la rereguarda alemanya. La batalla de Villers-Bocage va veure que l'avantguarda de la 7a Divisió Blindada es retirava de la ciutat, però el 17 de juny, la Panzer Lehr havia estat obligada a tornar i el Cos XXX va prendre Tilly-sur-Seulles. Els britànics van ajornar els plans per a altres operacions ofensives, inclòs un segon atac de la 7a Divisió Blindada, quan una forta tempesta va descendir sobre el canal de la Mànega el 19 de juny. La tempesta va durar tres dies, i va retardar significativament la acumulació aliada. La majoria de les embarcacions de desembarcament i els vaixells que ja eren al mar van ser retornats als ports de Gran Bretanya; es van perdre barques remolcades i altres càrregues (inclosos 4,0 km de vies flotants per als ports Mulberry) i 800 vaixells es van quedar encallats a les platges de Normandia fins a la propera marea alta al juliol.
Epsom, Windsor i Charnwood
Després d'uns dies per recuperar-se de la tempesta, els britànics van iniciar l'operació Epsom el 26 de juny. El recentment arribat VIII Cos (tinent general Richard O'Connor), va atacar a l'oest de Caen, al sud a través dels rius Odon i Orne, capturant una àrea de terra alta prop de Bretteville-sur-Laize, envoltant la ciutat. L'atac va ser precedit per l'operació Martlet, per assegurar el flanc VIII Cos, capturant un terreny alt a la dreta de l'eix d'avanç. Els alemanys van aconseguir contenir l'ofensiva comprometent tota la seva força, incloses dues divisions panzer acabades d'arribar a Normandia, destinades a una ofensiva contra les posicions britàniques i americanes al voltant de Bayeux. Alguns dies després, el Segon Exèrcit va fer un assalt frontal sobre Caen (operació Charnwood). L'atac va ser precedit per l'operació Windsor, per capturar el camp aeri de Carpiquet just als voltants de Caen. El 9 de juliol, Caen al nord dels rius Orne i Odon havia estat capturat, però les forces alemanyes van conservar la possessió de la riba sud i diversos llocs importants, incloses les fàbriques d'acer de Colombelles, les altes xemeneies de les quals dominaven visualment la zona.
miniatura|Una patrulla alemanya es dirigeix cap a la zona de les fàbriques de Colombelles. Algunes de les xemeneies altes utilitzades pels observadors alemanys són visibles a la distància. Poc després de la captura del nord de Caen durant l'operació Charnwood, els britànics van realitzar una incursió contra el complex d'acer de Colombelles al nord-est de la ciutat, fet que va resultar un fracàs. La zona de la fàbrica va quedar en mans alemanyes, les seves altes xemeneies proporcionant punts d'observació que passaven per alt el cap de pont d'Orne. A les 01:00 de l'11 de juliol, elements de la 153a Brigada d'Infanteria (Highland), recolzada pels tancs Sherman del 148è Regiment Royal Armoured Corps (RAC), es van desplaçar contra la posició alemanya. La intenció era assegurar la zona perquè les tropes dels Royal Engineers destruïssin les xemeneies abans de retirar-se. A les 05:00, la força britànica va ser emboscada per tancs Tiger i es va veure obligada a retirar-se després de perdre nou tancs. El Segon Exèrcit va llançar dues operacions preliminars; segons Montgomery, el seu propòsit era "implicar l'enemic a la batalla ininterrompudament; hem de" deixar fora de les seves "tropes; generalment hem de matar alemanys". L'historiador Terry Copp ho va anomenar el moment en què la campanya de Normandia es va convertir en una batalla de desgast.
Montgomery El 10 de juliol, el general Bernard Montgomery, comandant de totes les forces terrestres aliades de Normandia, va celebrar una reunió a la seva quarter general amb Dempsey i Bradley. Van discutir les operacions del 21è Grup d'Exèrcits, després de la conclusió de l'operació Charnwood i del fracàs de la ofensiva del primer exèrcit dels Estats Units. Montgomery va aprovar l'operació Cobra, un atac que havia de llançar el Primer Exèrcit dels Estats Units el 18 de juliol. Montgomery va ordenar a Dempsey que «continués colpejant: atraient la força alemanya, sobretot els blindats, sobre tu mateix per tal de facilitar el camí de Brad».
A principis de juliol, Montgomery havia estat informat per l'adjunt general de les Forces, Ronald Adam que, a causa de l'escassetat de mà d'obra a Gran Bretanya, la bossa de lleves per mantenir la força d'infanteria estava gairebé esgotada. Dempsey va proposar un atac que consistia únicament en divisions blindades, concepte que contradeia la política de Montgomery de no emprar mai una força desequilibrada. A mitjans de juliol, el Segon Exèrcit tenia 2.250 tancs mitjans i 400 tancs lleugers al cap de pont, dels quals 500 estaven en reserva per suplir les pèrdues. L'element blindat del Segon Exèrcit constava de la Divisió Cuirassada de la Guàrdia, la 7a Divisió Blindada i la 11a Divisió Blindada, la 4a Brigada Blindada, la 8a Brigada Blindada, la 27a Brigada Blindada i la 33a brigada blindada, la 31a i la 34a Brigades de Tancs i la 2a Brigada blindada canadenca .
A les 10.00 del 13 de juliol, Dempsey es va reunir amb Crocker, el tinent general Simonds del II Cos canadenc i O'Connor. Més tard aquell dia, es va emetre la primera ordre escrita per a l'Operació Goodwood, anomenada en homenatge a la després de la cursa de cavalls Glorious Goodwood. El document només contenia instruccions preliminars i intencions generals; era per estimular la planificació detallada i es preveien modificacions. L'ordre també es va enviar a planificadors superiors del Regne Unit perquè es pogués assegurar el suport aeri per a l'operació. Quan el VIII Cos s'havia reunit a Normandia a mitjans de juny, es va suggerir que el cos s'utilitzés per atacar fora del cap de pont d'Orne, per foragitar Caen de l'est, però l'operació Dreadnought es va cancel·lar quan Dempsey i O'Connor van dubtar de la viabilitat de l'operació.
Preludi Pla de Goodwood En el traçat de Goodwood, el VIII Cos, amb tres divisions blindades, atacaria cap al sud des del cap de pont de l'Orne. L'11a Divisió Blindada havia de avançar cap al sud-oest sobre el pas de Bourguébus i la carretera Caen-Falaise, amb l'objectiu de Bretteville-sur-Laize. La Divisió Blindada de la Guàrdia havia d'empènyer cap al sud-est per capturar Vimont i Argences, i la 7a Divisió Blindada, l'última, apuntaria cap al sud cap a Falaise. La 3a Divisió d'Infanteria, recolzada per part de la 51a Divisió d'Infanteria (Highland), havia de garantir el flanc oriental capturant la zona dels voltants d'Émiéville, Touffréville i Troarn. El II Cos canadenc llançaria simultàniament l'operació Atlantic, un atac de suport al flanc occidental del VIII Cos, per capturar Caen al sud del riu Orne. Les operacions britàniques i canadenques van ser programades provisionalment el 18 de juliol i Cobra es va ajornar durant dos dies, per permetre al Primer Exèrcit assegurar la seva línia de sortida al voltant de Saint-Lô.
La planificació detallada va començar el divendres 14 de juliol, però l'endemà, Montgomery va publicar una directiva escrita que ordenava a Dempsey canviar el pla d'una "profunda irrupció" a un "atac limitat"". Preveient que els alemanys es veurien obligats a comprometre les seves reserves blindades, en lloc de arriscar-se a un gran avanç del tanc britànic, el VIII Cos va rebre la instrucció de "combatre els blindats alemanys en la batalla" i anotar-la "fins a tal punt. que no té cap valor més per als alemanys". Va aprofitar qualsevol ocasió per millorar la posició del Segon Exèrcit; les ordres van afirmar que "una victòria al flanc oriental ens ajudarà a guanyar el que volem al flanc occidental", però no a posar en perill el seu paper com un "baluard ferm". Els objectius de les tres divisions blindades es van modificar per "dominar la zona Bourguébus – Vimont – Bretteville", tot i que es pretenia que "els vehicles blindats haguessin de llançar-se cap al sud cap a Falaise, estenent alarma i desesperació". Els objectius del II Cos canadenc es van mantenir sense canvis i es va subratllar que aquests eren vitals, només després que els seus èxits aconseguissin.