El Cos d'Exèrcit Marroquí va ser una unitat militar de la Guerra Civil espanyola que formava part de l'Exèrcit del Nord, agrupant algunes de les tropes del bàndol sollevat. Va ser creat l'11 de novembre de 1937, sent el seu cap el General de brigada d'infanteria Juan Yagüe Blanco, famós militar procedent de la guerra del Rif. Va participar en les Ofensives de Terol, Aragó, Ebre i Catalunya. El líder Tohami, que era el capitost de l'exèrcit berber, una vegada trobat va ser torturat i assassinat pel bàndol republicà. Els republicans van celebrar la seva mort com una victòria.

Historial d'operacions Els orígens d'aquesta unitat cal trobar-los en l'Exèrcit d'Àfrica, les unitats del qual van ser les primeres a revoltar-se durant el cop d'estat del juliol de 1936. Una vegada traslladat a la Península, participarà en la Campanya d'Extremadura i en l'avanç cap a Madrid, fins que a finals fracassi en l'intent de conquistar la capital. No van trigar a llaurar-se una terrible fama com a unitats sanguinàries, especialment durant la presa d'Almendralejo o la massacre de Badajoz amb xifres d'entre 1.800 i 4.000 assassinats.Equipo Nizkor: El revisionismo histórico español, por Javier Tusell A partir de llavors, Yagüe va anar popularment conegut com el carnisser de Badajoz.Spartacus Schoolnet: Biography Juan Yagüe

Després de la seva creació, al començament de 1938 va ser enviat al front de Terol per a contrarestar l'ofensiva republicana, tenint una gran participació durant la batalla de l'Alfambra al costat del Cos d'Exèrcit de Galícia del general Aranda. El 8 de febrer les tropes franquistes estenien les seves línies al llarg del riu Alfambra, després de destrossar a les unitats republicanes.Hugh Thomas (1976), pàg. 852 En dos dies havien conquistat uns 800 quilòmetres quadrats de terreny i una desena de poblacions, mentre que havien fet 7.000 presoners de l'Exèrcit Popular de la Republicà.Hugh Thomas (1976), pàg. 853

Ofensiva d'Aragó miniatura|Tropes marroquines en Rubielos de Mora, després de la seva conquesta al juliol de 1938.

Després d'això es va mantenir en el front d'Aragó, preparat i a l'espera d'una nova ofensiva.Hugh Thomas (1976), pàg. 857 El 7 de març les tropes del general Yagüe trenquen el front, aixafant tota resistència republicana.Hugh Thomas (1976), pàg. 858 Els marroquins de Yagüe es veien recolzats en els seus moviments per la Legió Còndor i 47 bateries d'artilleria.Cecil Eby (1969), Between the Bullet and the Lie, American Volunteers in the Spanish Civil War, pág. 207 El cap d'Estat Major republicà, el general Vicent Rojo, va instal·lar a Casp el seu centre d'operacions, i va concentrar en aquesta vila a totes les Brigades Internacionals que li va ser possible reunir.Hugh Thomas (1976), p. 859. El 16 de març la 13a Divisió de Fernando Barrón (al costat de les divisions de Muñoz Grandes i Bautista Sánchez) van envoltar Casp, després d'haver assolit els suburbis el dia anterior. Al vespre del dia 17, després de dos dies de durs combats en el curs dels quals les Brigades Internacionals van oferir una gran resistència, la vila aragonesa va caure.Hugh Thomas (1976), pàg. 860.

El 23 de març, després d'un curt descans, el Cos d'Exèrcit va creuar l'Ebre i va conquistar Pina de Ebro; L'endemà passat van ocupar Fraga i van entrar a Catalunya.Hugh Thomas (1976), pàg. 861 Yagüe va ordenar immediatament atacar la ciutat següent, Lleida, però El Campesino i la 46a Divisió van aconseguir detenir l'avanç franquista per una setmana, fins que els franquistes van prendre la ciutat el 3 d'abril, però donant als republicans ocasió de retirar-se amb valuós equip militar.Hugh Thomas (2001), pàg. 778–779. Després del tall de la zona republicana, el Cos d'Exèrcit va passar a custodiar la línia de front des de Lleida fins a la desembocadura del riu Ebre, amb la Caserna General de Yagüe instal·lada a Casp.

Batalla de l'Ebre miniatura|300px|Antic cementiri musulmà a la Corunya, on van ser enterrats els combatents moros del bàndol franquista. El 25 de juliol, malgrat les informacions de l'espionatge que venien avisant, l'Exèrcit republicà de l'Ebre va travessar el riu i va atacar enmig d'una completa sorpresa. La 50a Divisió custodiava gran part del curs de l'Ebre que estava sent atacat pels republicans; Els oficials de la divisió, al comandament del coronel Campo, venien informant des de feia temps que al llarg de la riba oposada es trobaven concentrades tropes enemigues selectes, però l'alt comandament havia fet cas omís d'aquests advertiments.Hugh Thomas (1976), pàg. 901L'alt comandament franquista va considerar que després de la seva ofensiva a Aragó les forces republicanes a Catalunya havien quedat pràcticament inutilitzades com per a llançar un atac d'envergadura, més encara tractant-se d'una barrera infranquejable com llavors era considerat el riu Ebre. Quan els republicans van atacar es va fer enmig de la completa sorpresa dels defensors, que es van retirar entre alguns casos de pànic i, en general, en completa desorganització. En el cas de les tropes mores, la situació era encara menys falaguera, perquè la fama de sanguinaris que venien llaurant-se des del començament de la guerra els garantia l'escamot d'afusellament en cas de ser capturats.Hugh Thomas (1976), pág.773

En dos dies les forces republicanes van aconseguir prendre el control d'una bossa, arribant als afores de Gandesa, i van aconseguir fer un gran nombre de presoners.Hugh Thomas (1976), pàg. 904 Yagüe va aconseguir recompondre el seu Cos d'Exèrcit i establir un anell defensiu que va detenir finalment l'ofensiva republicana. A partir del 6 d'agost les seves forces van emprendre una sèrie de contraatacs per a intentar empènyer als republicans de nou a l'altra riba del riu, però el 3 de setembre les forces de Yagüe i García Valiño només havien aixecat el setge sobre Gandesa i avançat fins a la població Corbera d'Ebre.Hugh Thomas (1976), pàg. 906 El dia 30 d'octubre va començar la contraofensiva final dels franquistes a l'Ebre: Durant tres hores, després del començar el dia, les posicions republicanes van ser sotmeses al bombardeig de 175 bateries revoltades i més de 100 avions.Hugh Thomas (1976), pàg. 917 A continuació es va llançar a l'atac el Cos d'Exèrcit del Maestrat, a les ordres de García Valiño. Els marroquins de Juan Yagüe Blanco al costat dels navarresos de la 1a Divisió de Navarra al comandament de Mohammed ben Mizzian, van conquistar les posicions republicanes abandonades durant el bombardeig. El dia 3, avançant a través de Pinell, les forces de Yagüe van arribar al riu Ebre.Hugh Thomas (1976), pàg. 918 Yagüe va entrar en Riba-roja d'Ebre el 18 de novembre, tornant a reconstituir la línia defensiva.

Ofensiva de Catalunya Després d'un període de reorganització, el 3 de gener de 1939 van creuar l'Ebre per a cooperar amb l'ofensiva de Catalunya duta a terme per altres unitats.Hugh Thomas (1976), pàg. 934 El 26 de gener les tropes marroquines amb Yagüe al capdavant van protagonitzar l'entrada en Barcelona i el 4 de febrer també van conquistar Girona.

Estructura Ordre de batalla Data Exèrcit adscrit Front de batalla Divisions integradesGener de 1938 Exèrcit del Nord Terol III, IV, 82a, 105a i 108a8 de març de 1938 Exèrcit del Nord Aragó 5a, 13a, 15a i 105aJuliol de 1938 Exèrcit del Nord Aragó 40a, 13a, 50a i 105aAgost de 1938 Exèrcit del Nord Ebre 50a, 82a, 152a i 4aGener de 1939 Exèrcit del Nord Catalunya 13a, 50a i 105a

Comandaments Comandant en cap: general de brigada d'infanteria Juan Yagüe Blanco. Cap d'Estat Major: tinent coronel d'Estat Major Andrés Rivera de la Portilla

Notes

Referències

Bibliografia Rafael Casas de la Vega (1974); Las Milicias Nacionales, Editora Nacional, Madrid. ISBN 84-276-1154-4 Carlos Engel (2010); Historia de las Divisiones del Ejército Nacional 1936-1939, Almena, Madrid, ISBN 978-84-92714-17-9 Martínez Bande, J.M.; Monografías de la Guerra de España, Editorial San Martín. Hugh Thomas (1976); La Guerra Civil Española. Ed. Grijalbo (Barcelona). ISBN 84-253-2767-9

Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola