miniatura|upright=1.8|Mapa que mostra la proporció de població totalment vaccinada contra la COVID-19 en relació amb la població total d'un país miniatura|upright=1.8|Mapa mundial de la quota de persones que han rebut almenys una dosi de vaccí COVID-19 per països. miniatura|upright=1.8| Mapa de països per estat d'aprovació i llançament El vaccí contra la COVID-19 o vacuna contra la COVID-19 és un vaccídestinat a proporcionar immunitat adquirida contra la COVID-19. Abans de la pandèmia COVID-19, els treballs per desenvolupar un vaccí contra les malalties del coronavirus SARS i MERS van establir un coneixement considerable sobre l'estructura i la funció dels coronavirus, que van accelerar el desenvolupament ràpid durant principis del 2020 de variades plataformes tecnològiques per a una vacuna contra la COVID-19. El 10 de gener de 2020, les dades de la seqüència genètica del virus SARS-CoV-2 es van compartir a través de GISAID i, el 19 de març, la indústria farmacèutica mundial va anunciar un compromís important per abordar la COVID-19.
En els assaigs de fase III, diversos vaccins COVID-19 van demostrar eficàcia fins al 95% en la prevenció d'infeccions simptomàtiques COVID-19.
Les autoritats reguladores nacionals han aprovat 40 vaccins per a l’ús públic: un vaccí d'ADN: ZyCoV-D quatre vaccins d'ARN (vaccí de Pfizer-BioNTech, vaccí de Moderna Walvax, i Gemcovac dotze vaccins inactivats convencionals: BBIBP-CorV, de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, CoronaVac, Covaxin, CoviVac, COVIran Barekat, FakhraVac, Minhai, QazVac, WIBP-CorV, Turkovac i VLA2001. sis vaccins amb vectors vírics: Sputnik Light, Sputnik V, la vacuna d'Oxford-AstraZeneca, Convidecia, vacuna de Janssen i iNCOVACC. setze vaccins peptídics o de subunitats:Abdala, CNBG, Corbevax, COVAX-19, EpiVacCorona, IndoVac, MVC-COV1901, Noora, Novavax, Razi Cov Pars, Sanofi–GSK, Soberana 02, Soberana Plus, V-01 i ZF2001 una vaccins de partícules similivíriques: CoVLP
El juliol de 2021 hi havia 330 vaccins estaven en diverses etapes de desenvolupament, amb 102 fase preclínica, 30 en assaigs de fase I-II, 25 en fase III i 8 en fase IV.
Molts països han implementat plans de distribució per fases que donen prioritat a aquells amb major risc de complicacions, com ara la gent gran, i aquells amb un alt risc d'exposició i transmissió, com els treballadors sanitaris. Stanley Plotkin i Neal Halsey van escriure un article publicat al gener de 2021 per Clinical Infectious Diseases que instava a utilitzar una dosi única per estendre la vaccinació a tantes persones com sigui possible fins que millorés la disponibilitat del vaccí. Diversos altres articles i mitjans van proporcionar proves per retardar les segones dosis en la mateixa línia de raonament.
Al 17 de desembre de 2021, s'han administrat a tot el món 8,63 mil milions de dosis del vaccí COVID-19 segons els informes oficials de les agències nacionals de salut, el que significa que un 56.6% de la població mundial hauria rebut almenys una dosi, però que aquest percentatge baixa a un 7,6% en els països de renda baixa. El desembre de 2020, els països havien encarregat més de 10.000 milions de dosis del vaccí, amb aproximadament la meitat de les dosis adquirides pels països amb ingressos elevats que només representaven el 14% de la població mundial.
Tipus de vacunes A gener del 2021 hi han nou plataformes tecnològiques diferents, amb la tecnologia de nombroses vacunes candidates sense definir, estaven en recerca i desenvolupament durant el 2020, per crear una vacuna eficaç contra la COVID-19. La majoria de les plataformes de vacuna candidates en assaigs clínics a partir de setembre se centren en la proteïna S del coronavirus i les seves variants com a antigen primari de la COVID-19. Les plataformes que es van desenvolupar el 2020 van incloure tecnologies d'àcids nucleics (ADN i ARN missatger amb nucleòsids modificats), vectors vírics que no es reprodueixen, pèptids, proteïnes recombinants, virus vius atenuats i virus inactivats.
Moltes tecnologies de vacunes que s'estan desenvolupant per al COVID-19 no són com les vacunes que ja s'utilitzen per prevenir la grip, sinó que utilitzen estratègies de "nova generació" tenint en compte els mecanismes d'infecció per COVID-19. Les plataformes vacunals en desenvolupament poden millorar la flexibilitat per a la manipulació de l'antigen i l'eficàcia dels contra els mecanismes concrets de la infecció per COVID-19 en subgrups de població susceptible, com ara treballadors sanitaris, gent gran, nens, dones embarassades i persones amb els seus sistemes immunitaris debilitats.
Vacunes d'ARN Una vacuna d'ARN conté ARN que, quan s'introdueix en un teixit, actua com a ARN missatger (ARNm) per fer que les cèl·lules construeixin la proteïna estranya i estimulin una resposta immunitària adaptativa que ensenya al cos a identificar i destruir el patogen o les cèl·lules canceroses corresponents. Les vacunes d'ARN sovint, però no sempre, utilitzen ARN missatger amb nucleòsids modificats. El lliurament d'ARNm s'aconsegueix mitjançant una coformulació de la molècula en nanopartícules de lípids que protegeixen les cadenes d'ARN i ajuden a la seva absorció a les cèl·lules.
Les vacunes contra l'ARN van ser les primeres vacunes contra la COVID-19 autoritzades als Estats Units i a la Unió Europea. A gener de 2021, les vacunes autoritzades d'aquest tipus són la vacuna de Pfizer-BioNTech i la vacuna de Moderna. A partir del febrer de 2021, la vacuna CVnCoV de CureVac espera l'autorització a la Unió Europea.
Les reaccions al·lèrgiques greus són rares. El desembre de 2020, 1.893.360 primeres dosis d'administració de vacuna Pfizer–BioNTech van donar lloc a 175 casos de reacció al·lèrgica greu, dels quals 21 van ser anafilaxi. Per a 4.041.396 administracions de dosi de vacuna de Moderna el desembre de 2020 i gener de 2021, només es van informar deu casos d'anafilaxi. Les nanopartícules de lípids van ser probablement responsables de les reaccions al·lèrgiques.
Vacunes amb adenovirus com a vectors Aquestes vacunes són exemples de vacunes de vectors vírics que no es reprodueixen, utilitzant una closca d'adenovirus que conté ADN que codifica una proteïna del SARS-CoV-2. Els adenovirus d'aquestes vacunes no es reprodueixen, és a dir, que no formen partícules de virus noves, sinó que produeixen només l'antigen que provoca una resposta immunitària sistèmica.
El gener de 2021, les vacunes autoritzades d'aquest tipus són la vacuna d'Oxford-AstraZeneca britànica, la Sputnik V russa, la Convidecia xinesa i la vacuna de Janssen.
La Convidecia i la vacuna de Janssen consten d'una sola injecció, així ofereixen una logística menys complicada; i es poden emmagatzemar sota refrigeració normal durant uns mesos.
Sputnik V utilitza Ad26 per a la seva primera dosi, que és la mateixa que l'única dosi de Janssen, i Ad5 per a la segona dosi, que és la mateixa que l'única dosi que Convidecia.
Vacunes de virus inactivats Les vacunes inactivades consisteixen en partícules de virus que s'han cultivat i que després es maten mitjançant un mètode com la calor o el formaldehid per tal que perdin la capacitat de producció de malalties, però que mantenen l'aptitud d'estimular una resposta immunitària.
A partir de gener de 2021, les vacunes autoritzades d'aquest tipus són la CoronaVac xinesa, BBIBP-CorV, i WIBP-CorV, així com la índia Covaxin; més tard aquest any la rusa CoviVac i la kazakhstani QazVac. Les vacunes en assaigs clínics inclouen la vacuna de Valneva.
Vacunes de subunitats Les vacunes de subunitats presenten un o més antígens sense introduir partícules de patògens sencers. Els antígens implicats són sovint subunitats proteiques, però poden ser qualsevol molècula que sigui un fragment del patogen.
A gener de 2021, l'única vacuna autoritzada d'aquest tipus era la vacuna peptídica russa EpiVacCorona. Les vacunes en assaigs clínics inclouen la vacuna de Novavax i RBD-Dimer. La vacuna V451 es trobava prèviament en assaigs clínics, que van interrompre perquè es va trobar que la vacuna pot causar resultats incorrectes per a les proves posteriors del VIH.
Altres tipus Altres tipus de vacunes que es troben en assaigs clínics inclouen múltiples vacunes d'ADN amb plasmidi, almenys dues vacunes amb lentivirus de vector, partícules similivíriques, i un virus de l'estomatitis vesicular que mostra la proteïna S del SARS-CoV-2.
S'estan desenvolupant i estudiant vacunes orals i intranasals.
Els científics van investigar si les vacunes existents per a afeccions no relacionades podrien reforçar el sistema immunitari i disminuir la gravetat de la infecció per COVID-19. Hi ha proves experimentals que demostren que la vacuna BCG contra la tuberculosi té efectes inespecífics sobre el sistema immunitari, però no hi ha proves que indiquin que aquesta vacuna sigui efectiva contra la COVID-19.
Formulació Diverses vacunes utilitzen adjuvants per millorar la immunogenicitat. Un adjuvant immunològic és una substància formulada amb una vacuna per elevar la resposta immunitària a un antigen, com el virus COVID-19 o el virus de la grip. Els adjuvants utilitzats en la formulació de vacunes contra la COVID-19 poden ser particularment eficaços per a tecnologies que utilitzen el virus inactivat i vacunes recombinants basades en proteïnes o basades en vectors. Les sals d'alumini, conegudes com a "alum", van ser el primer adjuvant utilitzat per a les vacunes autoritzades i són l'adjuvant d'elecció en aproximadament el 80% de les vacunes adjuvantades. L'adjuvant d'alum inicia diversos mecanismes moleculars i cel·lulars per millorar la immunogenicitat, inclosa l'alliberament de citocines proinflamatòries.
Planificació i desenvolupament S'avaluen diversos passos al llarg de tota la ruta de desenvolupament, incloent-hi: nivell de toxicitat acceptable de la vacuna (la seva seguretat), dirigit a poblacions vulnerables, necessitat d'avenços en l'eficàcia de la vacuna, la durada de la protecció de la vacunació, sistemes especials de lliurament (com ara oral o nasal, en lloc de la injecció), règim d'administració (primera dosi, segona dosi...), característiques d'estabilitat i emmagatzematge, autorització d'ús d'emergència abans de la llicència formal, fabricació òptima per poder subministrar milers de milions de dosis i difusió de la vacuna autoritzada.
Al 27 de març de 2021, s'havien administrat a tot el món 541,05 milions de dosis de vacuna contra la COVID-19 segons informes oficials d'agències nacionals de salut recopilades per Our World in Data.
El 17 de febrer de 2021, a L'Estat espanyol s'havien administrat 2,69 milions de dosis de vacunes (5,75/100 habitants).
Història
Vacunes desenvolupades a Catalunya Hi ha diverses vacunes en desenvolupament a Catalunya, entre elles una de l'empresa farmacèutica multinacional Laboratoris Hipra d'Amer basada en proteïnes recombinants i una altra en col·laboració amb l'Hospital Clínic de Barcelona basada en ARN missatger. També hi ha un assaig de la vacuna RUTI de l'Hospital Germans Trias i Pujol per comprovar si aquesta vacuna contra la tuberculosi és efectiva també contra la Covid, gràcies al fenomen de la immunitat entrenada monocitària.
El 30 de març de 2023 la primera d'elles, amb el nom de Bimervax, va rebre finalment l'aval de l'Agència Europea del Medicament, que ja es va poder administrar com a recordatori a persones de més de 16 anys que haguessin rebut anteriorment una vacuna d'ARNm.
Assajos i autoritzacions de vacunes