La gens Cornèlia () va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres. El primer Corneli amb el càrrec de cònsol va ser Servi Corneli Cos Maluginense, l'any 485 aC.William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"gens Cornelia")
Molts membres d'aquesta gens van ser magistrats durant la república i van optar pel consolat, sobretot els de les branques dels Fabii i dels Valerii des del . També va haver-hi destacats escriptors i historiadors com el famós Tàcit. miniatura|Casa de Cornelius Rufus, a Pompeia Orígens Es desconeix amb certesa quin va ser l'origen de la gens, però es creu que podria derivar d'un hipotètic cognomen Corneus, ("fet de banyes"), potser perquè tindria la pell gruixuda com el material amb què estan fetes les banyes. També devia existir el diminutiu Corneolus i, de la barreja de les dues paraules, va sorgir Cornelius.George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en "Harvard Studies in Classical Philology", vol. VIII,1897 Una altra possibilitat és que la paraula estigui relacionada amb l'agnomen Cossus, emprat per la branca més antiga d'aquesta gens. Cossus podia ser un arcaic praenomen usat pels avantpassats dels Cornelii, però que més tard va passar a ser un cognomen de la família. Un exemple semblant es troba en la gens Fúria, que originalment es deia Fusia, paraula que deriva de Fusus. Aquella gens va fer servir més endavant Fusus com a cognomen, de la mateixa manera com els Cornelii van fer amb Cossus. Molt de temps després, aquesta branca de la família es va extingir i Cossus el van fer servir com a praenomen alguns dels darrers Cornelii.
Praenomina usats per la gens Cornèlia Els Cornelii van fer servir una gran varietat de praenomina, tot i que algunes branques van usar alguns noms amb preferència. Els més comuns a totes les branques van ser: Servius (abreujat: Ser.), Lucius (L.), Publius (P.), Gnaeus (Cn.), i Marcus (M.). Aulus (A.) va ser preferit per la branca dels Cornelii Cossi. Gaius (C.) va ser preferit per dues branques: els Cornelii Cethegi i els Lentuli. El praenomen Tiberius (Ti.) només està present una vegada entre els Lentuli, els quals més endavant, reviurien l'antic cognomen Cossus emprat-lo com a praenomen.
Al , el dictador Luci Corneli Sul·la va posar de nom als seus fills bessons Faustus (F.) i Fausta, revivint un antic praenomen que farien servir amb regularitat els seus descendents en els següents dos-cents anys. Van ser l'única família patrícia que va fer servir el praenomen Faustus. A la filla menor de Sul·la li van posar de nom Postuma i no hi ha més registres que provin que aquest nom es tornés a fer servir.Mika Kajava, "Roman Female Praenomina: Studies in the Nomenclature of Roman Women", ed.Acta Instituti Romani Finlandiae, Helsinki i Roma, 1994
Branques de la gens Cornèlia Van haver branques entre les famílies patrícies i entre les plebees. Els cognomina dels patricis van ser: Arvina, Blasio, Cethegus, Cinna, Cossus, Dolabella, Lentulus, Maluginensis, Mammula, Merenda, Merula, Rufinus, Scapula, Scipio, Sisenna, i Sulla.
Els cognomina dels plebeus van ser: Balbus i Gallus, i també es troben alguns cognomina portats per lliberts com ara Chrysogonus, Culleolus, Phagita, etc. Als escrits antics es fa menció alguns plebeus dels Cornelii sense cap cognomen que identifiqui a quina branca pertanyien. En l'època imperial el nombre dels Cornelis va incrementar considerablement.
Cossus i Maluginensis devien ser originalment una sola família, ja que sovint els seus cognoms es troben junts, com per exemple en Servius Cornelius Cossus Maluginensis, el cònsol del 485 aC. Amb els anys van esdevenir branques separades. Entre els Cossi hi van haver molts homes il·lustres, que van viure els segles IV i V aC i després van desaparèixer dels llibres d'història. El darrer cònsol va portar l'agnomen Arvina. El darrer dels Maluginenses que va portar el títol de cònsol va ser l'any 367 aC.
Els membres destacats d'aquestes branques són:
Cornelii Maluginenses Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu: filiació. miniatura|Làpida de la tomba dels germans Gai i Luci Corneli, fills de Gai Servius Cornelius P. f. Cossus Maluginensis, cònsol el 485 aC i també flamen quirinalis. Lucius Cornelius Ser. f. P. n. Maluginensis, cònsol el 459 aC. Marcus Cornelius L. f. Ser. n. Maluginensis, membre del segon decemvirat el 450 aC.Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 35, 40, 41Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" X,58; XI,15,23 Marcus Cornelius M. f. Maluginensis, cònsol el 436 aC. Publius Cornelius M. f. M. n. Maluginensis, tribú amb potestat consular el 404 aC. Publius Cornelius P. f. M. n. Maluginensis, tribú amb potestat consular el 397 aC, el 390 aC, i magister equitum el 396 aC. Publius Cornelius Maluginensis Cossus, tribú amb potestat consular el 395, i cònsol el 393 aC. Marcus Cornelius P. f. P. n. Maluginensis, censor el 393 aC. Servius Cornelius P. f. M. n. Maluginensis, tribú amb potestat consula el 386, 384, 382, 380, 376, 370, and 368 BC.Titus Livi, "Ab Urbe Condita" VI. 6, 18, 22, 27, 36, 38Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XV, 71 Marcus Cornelius Maluginensis, tribunus militum consulari potestate el 369 aC i el 367 aC.Titus Livi, "Ab Urbe Condita" VI. 36, 42 Servius Cornelius Ser. f. M. n. Maluginensis, magister equitum el 361 aC.
Cornelii Cossi Personatges històrics: Servius Cornelius P. f. Cossus Maluginensis, cònsol el 485 aC. Servius Cornelius M. f. L. n. Cossus, tribunus militum consulari potestate el 434 aC.Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XII,53Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 23 Aulus Cornelius M. f. L. n. Cossus, cònsol el 428 i tribunus militum consulari potestate el 426 aC, va matar a Lars Tolumnius, rei dels Veïs. Publius Cornelius A. f. P. n. Cossus, tribunus militum consulari potestate el 415 aC.Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 49Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XIII,34 Gnaeus Cornelius A. f. M. n. Cossus, tribunus militum consulari potestate el 415 aC i cònsol el 409 aC. Aulus Cornelius A. f. M. n. Cossus, cònsol el 413 aC. Publius Cornelius A. f. M. n. Cossus, tribunus militum consulari potestate el 408 aC.Titus Livi, "Ab Urbe Condita" IV. 56Diodor de Sicília, "Bibliotheca Historica" XIII,104 Publius Cornelius M. f. L. n. Rutilus Cossus, dictador l'any 408 aC i tribunus militum consulari potestate el 406 aC. Gnaeus Cornelius P. f. A. n. Cossus, tribunus militum consulari potestate el 406 aC, el 404 aC i el 401 aC. Publius Cornelius Maluginensis Cossus, tribunus militum consulari potestate el 395 aC i cònsol el 393 aC. Aulus Cornelius Cossus, dictador el 385 aC. Aulus Cornelius Cossus, tribunus militum consulari potestate el 369 aC i el 367 aC. Aulus Cornelius P. f. A. n. Cossus Arvina, cònsol el 343 aC, el 332 aC i dictador el 322 aC. Publius Cornelius A. f. P. n. Arvina, cònsol el 306 aC, també el 288 aC i censor el 294 aC.
Cornelii Scipiones Aquesta branca de la gens Cornèlia es va iniciar a començaments del , amb Publi Corneli Escipió, del qui es diu que va ser magister equitum del dictador Marc Furi Camil el 396 aC. Als Fasti Capitolini, on està el llistat de magistrats, se'l pot identificar com Publius Cornelius Maluginensis, fet que indica que els Escipions va ser un cognomen adquirit i que eren una subbranca dels Maluginenses.Titus Livi, "Ab Urbe Condita" V. 19
La paraula Scipio es podria traduir per "bastó, gaiata" i li van posar de sobrenom a un Corneli que tenia el pare cec i preferia recolzar-se sobre el seu fill abans que agafar un bastó. Després el nom va passar als descendents. Es diu que els homes d'aquesta família van fer Roma gran. Alguns van portar un agnomen acompanyat el seu nom que era un record de les seves proeses: Africanus, Asiaticus, Asina, Barbatus, Calvus, Hispallus, Nasica i Serapio. Units al cognomen Orfitus, van ser una de les famílies més prominents fins al .Macrobi, "Saturnalia" I. 6
Els membres més destacats són: Publius Cornelius P. f. M. n. Maluginensis Scipio, magister equitum el 396 aC i tribunus militum consulari potestate el 395 aC i també el 394 aC.Robert T.Broughton, "The Magistrates of Roman Republic", 1952, volum 1, p.88 Publius Cornelius P.f. Scipio, un dels dos primers edils curuls nomenats l'any 366 aC, magister equitum el 350. Lucius Cornelius P.f. Scipio, cònsol el 350 aC. Publius Cornelius Scipio Scapula, cònsol el 328 aC i dictador el 306 aC.Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families", 1920,1999, , p.42 Gnaeus Cornelius Scipio, pare del cònsol del 298 aC. Lucius Cornelius Cn. f. Scipio Barbatus, cònsol el 298 aC i censor el 280 aC. Gnaeus Cornelius L. f. Cn. n. Scipio Asina, cònsol el 260 aC i el 254 aC, durant la Primera Guerra Púnica. Lucius Cornelius L. f. Cn. n. Scipio, cònsol el 259 aC, censor el 258 aC, va guanyar per l'imperi les terres de Sardenya i Còrsega. Publius Cornelius Cn.f. L. n. Scipio Asina, cònsol el 221 aC. Gnaeus Cornelius L. f. L. n. Scipio Calvus, cònsol el 222 aC, mort a Hispània, 211.Titus Livi, "Ab Urbe condita", XXV, 34-36 Publius Cornelius L. f. L. n., cònsol el 218 aC, mort a Hispània el 211. Lucius Cornelius L. f. L. n. Scipio, germà dels dos anteriors. Publius Cornelius P. f. L. n. Scipio Africanus, va derrotar Hanníbal; cònsol el 205 aC, el 194 aC, i censor el 199; Princeps Senatus.miniatura|Publi Corneli Escipió Africà Major, famós per derrotat Hanníbal. Publius Cornelius Cn. f. L. n. Scipio Nasica, cònsol el 191 aC. Lucius Cornelius P. f. L. n. Scipio Asiaticus, cònsol el 190 aC. Va derrotar Antíoc III el 189 aC. Publius Cornelius P. f. L. n. Scipio Africanus, escollit àugur el 180 aC i Flamen Dialis. Lucius Cornelius P. f. L. n. Scipio Africanus, praetor peregrinus el 174 aC, expulsat del senat pels censors. Cornelia P. f. L. n., esposa de Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum. Cornelia P. f. L. n. Africana, esposa de Tiberi Semproni Grac. Gnaeus Cornelius L. f. L. n. Scipio Hispallus, cònsol l 176 aC.Titus Livi, 40.44, 41.14 Lucius Cornelius L. f. L. n. Scipio Asiaticus, qüestor el 167 aC. Publius Cornelius P. f. Cn. n. Scipio Nasica Corculum, cònsol el 162 aC també el 155 aC i censor el 159; Princeps Senatus. Publius Cornelius P. f. P. n. Scipio Aemilianus Africanus Minor, cònsol el 147 aC, el 134 aC i censor el 142 aC. Gnaeus Cornelius Cn. f. L. n. Scipio Hispanus, pretor el 139 aC. Publius Cornelius P. f. P. n. Scipio Nasica Serapio, cònsol el 138 aC. Publius Cornelius P. f. P. n. Scipio Nasica, cònsol el 111 aC. Gnaeus Cornelius Cn. f. Cn. n. Scipio Hispallus, el senat va revocar la seva decisió d'enviar-lo a una província d'Hispània,Valeri Màxim, "Factorum ac dictorum memorabilium libri IX" VI. 3. § 3 cònsol el 171 aC.Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families", p.189 Lucius Cornelius L. f. L. n. Scipio Asiaticus, pare de Luci Corneli Escipió Asiàtic (cònsol 83 aC) Publius Cornelius P. f. P. n. Scipio Nasica, pretor el 94 aC. Lucius Cornelius L. f. L. n. Scipio Asiaticus, cònsol el 83 aC.Friedrich Münzer "Roman Aristocratic Parties and Families" p.282 Lucius Cornelius L. f. L. n. Scipio Asiaticus Aemilianus, el fill gran de M. Aemilius Lepidus, adoptat pel cònsol del 83 aC. Publius Cornelius P. n. Scipio Nasica, adoptat i també anomenat Quintus Caecilius Metellus Pius Scipio Nasica, cònsol el 52 aC. Cornelia P. f. Metella, filla del cònsol Quint Cecili Metel Pius Escipió; casada amb Publi Licini Cras Dives (llegat) i després d'enviduar amb Gneu Pompeu. Publius Cornelius Scipio, el primer marit d'Escribònia. Cornelia P. f., filla de Publius Cornelius Scipio Salvito, i fillastra d'August; casada primer amb Sextus Julius Caesar, i després de la sev mort amb Lucius Aemilius Lepidus Paullus.William Smith, "Dictionary of Greek and Roman biography and mythology", 1849, Boston, ed. Little and J. Brown. p. 769