El còlera va arribar a Europa el 1817 pel moviment de les tropes angleses colonials de l'Índia a altres països del sud i est asiàtic. Abans, els grans estralls epidèmics havien estat la pesta, la febre groga, i la verola, front a la que ja es disposava de vacuna. Durant la segona pandèmia de còlera, la malaltia va arribar a la península Ibèrica a Vigo en 1833 en un vaixell anglès procedent de Portugal.
L'epidèmia A principis de juliol de 1834 es va publicar la reial ordre de l'establiment dels cordons sanitaris, i de les condicions de les cases d'observació i quarantena a Barcelona, les viatgers procedents d'Aragó i València havien d'esperar-se dos dies per entrar a la ciutat, i els de Múrcia, Madrid i Castella sis dies de quarantena i desinfecció de la seva roba. Es reduí l'horari d'obertura dels portals i es prohibí l'entrada de carros, cavalleries, matalassos i demés estris a la ciutat, es prohibiren les reunions nombroses, es tancaren les escoles i es va fer que les misses se celebressin a l'aire lliure, i al ports'establí que els vaixells de ports no infectats haurien de fer quarantena de cinc dies i els de ports infectats, de deu.
En 1834 la malaltia va arribar a Catalunya pel vapor Tritón, que va salpar de Toló, on la malaltia estava estesa, i conduïa militars de la Legió Estrangera Francesa des de França al nord d'Àfrica, i aquests van desembarcar a Tarragona el 16 d'agost i a Roses el 20 d'agost, on els militars van passar la malaltia als civils i d'aquest contacte la malaltia es va propagar per les ciutats, arribant a la Barceloneta l'agost, i el 4 de setembre intramurs de Barcelona i aguditzant la crisi econòmica que vivia el Principat.
A Barcelona, que en aquell moment encara estava emmurallada, superpoblada amb la immigració de la revolució industrial, amb edificis alts en carrers estrets, humits, sense ventilació i obacs, i població que bevia i del rec Comtal, que tenia zones descobertes on arribaven aigües fecals, i d'altres fonts també contaminades, va provocar 3.344 morts dels 122.141 habitants que tenia.
Conseqüències La crisi econòmica, la mortalitat del còlera, l'anticlericalisme contra els ordes religiosos pel seu suport als carlins durant la guerra civil, i força dels carlins a les zones rurals van provocar la bullanga de 1835.
Hi hagué nous brots a Roses en 1835 i Cadaqués en 1837 provinents de França, i durant la segona meitat del es succeïren epidèmies de Còlera a Catalunya en 1854, 1865 i 1885, i una de febre groga de Barcelona de 1870.
Referències
Bibliografia
Categoria:Epidèmies Categoria:1834 Categoria:Esdeveniments de la dècada del 1830