2019 en els vols espacials

Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2019.

Resum Exploració lunar La sonda xinesa Chang'e 4 va fer el primer aterratge suau de la humanitat a la cara oculta de la Lluna el 3 de gener, va alliberar l'astromòbil Yutu 2 per explorar la superfície lunar de la cara oculta per primera vegada en la història de la humanitat. SpaceIL d'Israel, un dels participants al fallit Google Lunar X Prize va llançar al febrer la primera missió privada a la Lluna. El mòdul de descens Beresheet de SpaceIL va fer l'intent d'aterratge a l'abril, però es va estavellar a la Lluna. L'Índia va llançar l'esperat orbitador/mòdul de descens/astromòbil lunar Chandrayaan-2 al juliol; l'orbitador va arribar a l'òrbita lunar al setembre, però el mòdul de descens Vikram es va estavellar a la superfície lunar.

Exploració del sistema solar La sonda New Horizons va aproximar-se a l'objecte del cinturó de Kuiper 486958 Arrokoth l'1 de gener. Aquest és l'objecte més llunyà del Sol que mai ha sigut visitat amb una nau espacial. La missió d'exploració d'asteroides japonès Hayabusa2 va fer un segon descens a 162173 Ryugu per recollir mostres, i va partir cap a la Terra el 12 de novembre. La NASA va declarar la missió de l'astromòbil marcià Opportunity' finalitzada el 13 de febrer. El mòdul de descens InSight va registrar el primer terratrèmol marcià a l'abril.

Vol espacial tripulat En aquest any es van veure les primeres missions de proves del Programa Tripulat Espacial Comercial dels Estats Units, amb l'objectiu de recuperar la capacitat de vol espacial tripulat d'aquest país després del retir del Transbordador Espacial el 2011. En un vol de prova no tripulat, la Dragon 2 de SpaceX va volar amb èxit en un Falcon 9 fins l'Estació Espacial Internacional el 3 de març de 2019; la missió amb tripulació es va retardar quan va explotar la càpsula recuperada durant les proves del 20 d'abril. La CST-100 Starliner de Boeing va llançar un vol de prova no tripulat similar en un Atlas V el 20 de desembre, però una anomalia durant el llançament va provocar que no pogués arribar a l'EEI i va haver d'aterrar dos dies després del llançament.

Innovació en coets A principis d'any, al voltant de 100 llançadors de satèl·lits petits estaven en ús actiu, en desenvolupament o, recentment han estat cancel·lats o aturats. Tres fabricants xinesos van llançar el seu primer coet orbital el 2019: El vol inaugural de OS-M1 al març no va arribar a l'òrbita, els vols inaugurals de Hyperbola-1 el juliol i de Jielong 1 a l'agost van tenir èxit. Les variants de PSLV-DL i PSLV-QL del PSLV indi primer van volar al gener i a l'abril respectivament.

SpaceX va començar a provar el sistema SpaceX Starship el 2019, amb un prototip no tripulat anomenat "Starhopper" volant 150 metres a l'aire en un vol de prova suborbital el 27 d'agost. El coet pesant Llarga Marxa 5 va tornar als vols el desembre, més de dos anys després de l'error de llançament de juliol de 2017 que provocar la suspensió dels vols del vehicle i va obligar a redissenyar el motor.

El Delta IV d'un "sol coet" va ser retirat a l'agost, i el coet Soiuz-FG que fou controlat analògicament es va retirar al setembre. A causa de la prohibició d'Ucraïna d'exportar el sistema de control a Rússia, el Rókot es va retirar després d'un vol final al desembre.

Llançaments orbitals