miniatura|Mapa de localització de Nova Sibèria a Rússia miniatura|Situació de les illes Anjou, el grup principal de l'arxipèlag de Nova Sibèria miniatura|Situació de les illes De Long Les illes de Nova Sibèria (; ) són un arxipèlag rus de l'oceà Àrtic, situat al nord de la costa de la Sibèria oriental entre la mar dels Làptev i la mar de la Sibèria oriental. Pertanyen a la República de Sakhà (Iacútia).
Geografia Les illes de Nova Sibèria pròpiament dites, o Illes Anjou (, ostrovà Anjú), ocupen una superfície de 29.000 km² i comprenen les illes següents: l'illa Kotelni (): 11.700 km² l'illa Faddéievski (): 5.300 km² que estan unides a través de la Terra de Bunge (, zemlià Bungue): 6.200 km² (ocasionalment coberta pel mar) l'illa de Nova Sibèria (, óstrov Nóvaia Sibir): 6.200 km², a l'est l'illa Belkovski (): 500 km², a l'oest
Al sud i properes al continent, separades de les illes Anjou per l'estret de Sannikov, es troben les illes Liàkhovski (, Liàkhovskie ostrovà), de 6.100 km²: l'illa Gran de les Liàkhovski (, óstrov Bolxoi Liàkhovski): 4.600 km² l'illa Petita de les Liàkhovski (, óstrov Mali Liàkhovski): 1.325 km² i, més a l'oest: l'illa Stolbovoi (): 170 km² l'illot Semiónovski (): 5 km²
Aquestes illes estan separades del continent per l'estret de Dimitri Làptev.
Les petites illes De Long (, ostrovà De-Longa) sovint no són incloses en el conjunt geogràfic de les illes de Nova Sibèria. Amb una superfície de 228 km², es troben al nord-est de les illes Anjou. Són: l'illa Jeannette (, óstrov Jannetti) l'illa Henrietta (, óstrov Guenrietti) l'illa Bennett (, óstrov Bénnetta) l'illa Vilkítskogo () l'illa Jókhova ()
La major part de l'arxipèlag és de poca altitud. Està compost de conglomerat, mentre que la part occidental és feta de pedra calcària i pissarra. El seu punt més alt es troba a l'illa Bennett, amb una altitud de 426 m. Formen part de les terres baixes de Sibèria oriental, formant un continu geogràfic amb les planes continentals més al sud.Oleg Leonidovič Kryžanovskij, A Checklist of the Ground-beetles of Russia and Adjacent Lands. p. 16
Les illes de Nova Sibèria van formar uns turons importants dins de la Gran Plana Àrtica que cobria la part nord del Pleistocè superior Beríngia entre Sibèria i Alaska durant l'últim màxim glacial (època Weichselian tardana). Aquestes illes representen les restes d'uns 1,6 milions de quilòmetres quadrats de l'antigament subaèria Gran Planura Àrtica que ara es troba submergida sota parts de l'oceà Àrtic, el Mar de la Sibèria Oriental i el Mar dels Làptev. En l'extensió més gran d'aquesta plana, el nivell del mar es trobava entre 100 i 120 m per sota del nivell del mar modern i la línia de costa es trobava entre 700 i 1.000 quilòmetres al nord de la seva posició actual. Aquesta plana no va patir una glaciació extensa durant el Plistocè superior o l'últim màxim glacial perquè es trobava a l'ombra orogràfica de la capa de gel del nord d'Europa. Durant el clima polar fred de l'últim màxim glacial, entre el 17.000 i el 24.000 aC, es van formar petits casquets de gel passius a les illes De Long adjacents. Fragments d'aquests casquets de gel romanen a les illes Jeannette, Henrietta i Bennett. A l'illa de Zhokhov es conserven restes d'antigues glaceres de petit pendent i de circ en forma de dipòsits de gel enterrats. El mar va submergir la Gran Plana Àrtica (excepte la Nova Sibèria i altres illes aïllades) en un període relativament curt de 7.000 anys durant l'Holocè primerenc i mitjà.Alekseev, M. N., 1997, Paleogeography and geochronology in the Russian eastern Arctic during the second half of the Quaternary. Quaternary International. vol. 41–42, pàgines 11–15.M. A. Anisimov and V. E. Tumskoy, 2002, Environmental History of the Novosibirskie Islands for the last 12 ka. 32nd International Arctic Workshop, Program and Abstracts 2002. Institute of Arctic and Alpine Research, University of Colorado at Boulder, pp 23–25.
Geologia Tal com va assenyalar DigbyDigby, B., 1926, The Mammoth and Mammoth-Hunting in North-East Siberia. D. Appleton and Company: New York, 224 pàgines i nombroses publicacions posteriors, aquest arxipèlag consisteix en una barreja de roques sedimentàries i ígnies plegades i fallades d'edats des del Precambrià fins al Pliocè. Les illes Liàkhovski consisteixen en un conjunt plegat i fallat de roques metamòrfiques precambrianes; gresos i esquists del Paleozoic superior al Triàsic; turbidites del Juràssic al Cretaci inferior; Granits del Cretaci; i ofiolites. Les illes Anjou consisteixen en un conjunt plegat i altament fallat de calcàries, dolomies, gresos, esquists, estrats volcanoclàstics i roques ígnies de l'Ordovicià i el Devonià; gresos i esquists del Paleozoic superior al Triàsic; turbidites del Juràssic al Cretaci inferior; i gresos i esquists del Cretaci superior al Pliocè. Les illes De Long estan formades per roques sedimentàries i ígnies (principalment basàltiques) del Paleozoic primerenc, del Paleozoic mitjà, del Cretaci i del Neogen. Aquestes roques sedimentàries, metamòrfiques i ígnies estan cobertes per sediments solts del Plistocè i l'Holocè que oscil·len en gruix des d'una fracció d'un metre fins a uns 35 m.V. K. Dorofeev, M. G. Blagoveshchensky, A. N. Smirnov, and V. I. Ushakov, 1999, New Siberian Islands. Geological structure and metallogeny. VNIIOkeangeologia, St. Petersburg, Russia. 130 pàgines (en rus)M. K. Kos'ko and G. V. Trufanov, 2002, "Middle Cretaceous to Eopleistocene Sequences on the New Siberian Islands: an approach to interpret offshore seismic". Marine and Petroleum Geology. vol. 19, no. 7, pàgines 901–919.
Digby també va assenyalar que alguns primers articles publicats sobre les illes de Nova Sibèria les descriuen incorrectament, sovint juntament amb altres illes àrtiques (per exemple, l'illa de Wrangel), com a compostes gairebé completament d'ossos i ullals de mamut o de gel, sorra, i els ossos de mamuts i altres megafauna extinta. uns quants d'aquests articles van ser escrits per persones (per exemple, D. Gath Whitley)Whitley, D. G., 1910, "The Ivory Islands of the Arctic Ocean". Journal of the Transactions of the Victoria Institute. vol. XLII, pàgines 35–57 que maig havien visitat les illes de Nova Sibèria i es basaven en anècdotes de comerciants i viatgers i folklore local per a les seves descripcions, i altres articles van ser escrits per exploradors i caçadors d'ivori sense formació ni en geologia ni en altres ciències. S'ha demostrat que aquestes declaracions són de naturalesa fictícia mitjançant estudis detallats de la geologia de les illes de Nova Sibèria fets per geòlegs professionals, paleontòlegs i altres científics.A. A. Andreev, G. Grosse, L. Schirrmeister, S. A. Kuzmina, E. Y. Novenko, A. A. Bobrov, P. E. Tarasov, B. P. Ilyashuk, T. V. Kuznetsova, M. Krbetschek, H. Meyer, and V. V. Kunitsky, 2004, Late Saalian and Eemian palaeoenvironmental history of the Bol'shoy Lyakhovsky Island (Laptev Sea region, Arctic Siberia) , Boreas. vol. 33, pàgines 319–348.V. M. Makeyev, D. P. Ponomareva, V. V. Pitulko, G. M. Chernova and D. V. Solovyeva, 2003, "Vegetation and Climate of the New Siberian Islands for the past 15,000 Years" . Arctic, Antarctic, and Alpine Research, vol. 35, no. 1, pàgines 56–66.H. Meyer, A. Dereviagin, C. Siegert, L. Schirrmeister and H.-W. Hubberten, 2002, "Palaeoclimate Reconstruction on Big Lyakhovsky Island, North Siberia—Hydrogen and Oxygen Isotopes in Ice Wedges" . Permafrost and Periglacial Processes. vol. 13, pàgines 91–105.
Dipòsits d'ivori Tal com va assenyalar el baró Eduard V. Toll en el seu relat de les illes de Nova Sibèria,von Toll, Baron E., 1895, Wissenschaftliche Resultate der von der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften zur Erforschung des Janalandes und der Neusibirischen Inseln in den Jahrel 1885 und 1886 ausgesandten Expedition. [Scientific results of the expedition launched in the years 1885 and 1886 by the Imperial Academy of Sciences for the Investigation of Janaland and the New Siberian Islands]. Abtheilung III: Die fossilen Eislager und ihre Beziehungen su den Mammuthleichen. Memoires de L'Academie Imperials des Sciences de St. Petersbourg, VII Serie, Tome XLII, No. 13, Commissionnaires de l'Academie Impériale des sciences, St. Petersbourg, Russia. hi ha acumulacions importants i econòmicament significatives d'ivori fòssil. L'ivori, juntament amb els ossos de mamut i altres, es troben en platges recents, zones de drenatge, terrasses fluvials i llits fluvials. Les illes de Nova Sibèria són úniques en l'enterrament i la preservació de l'ivori fòssil en un estat de conservació tan meravellós que els ullals que es troben no es poden distingir del millor i més pur.
Els abundants ossos, fins i tot esquelets, de mamuts, rinoceronts, bous almesquers i altres megafauna juntament amb l'ivori de mamuts que es troben en aquestes illes es conserven pel permagel, en el qual estan encaixats. El permagel es va desenvolupar periòdicament als sediments de loess, solifluxió, estanys i rieres del Pleistocè superior a mesura que s'acumulaven. La datació amb radiocarboni d'ossos, ivori i plantes, la datació per luminescència estimulada òpticament dels sediments que l'envolten i la datació amb urani-tori de torbes associades demostren que es van acumular durant un període d'uns 200.000 anys. Les dates de radiocarboni obtingudes del col·lagen de 87 ullals i ossos de mamut recollits a les illes Kotelni, Kotelni i Nova Sibèria van oscil·lar entre 9470±40 BP a més de 50.000 BP (14 C).P. A. Nikolskiy, L.D. Sulerzhitsky, and V. V. Pitulko, 2010, "Last straw versus Blitzkrieg overkill: Climate-driven changes in the Arctic Siberian mammoth population and the Late Pleistocene extinction problem". Quaternary Science Reviews.
Clima Gaudeixen d'un clima àrtic sever. La neu cobreix les illes durant 9 mesos l'any. Temperatura mitjana al gener: −28 °C a −31 °C. Temperatura mitjana al juliol: a la costa, les aigües gèlides de l'oceà Àrtic mantenen les temperatures relativament baixes, amb màximes entre els +8 °C i els +11 °C i mínimes entre els −3 °C i el +1 °C. A l'interior de les illes, les màximes varien entre els +16 °C i els +19 °C, i les mínimes entre els +3 °C i els +6 °C.
Les precipitacions són superiors als 132 mm anuals.
El permagel hi és molt habitual. La superfície és coberta d'una vegetació de tundra àrtica i de multitud de llacs i estanys.
Història miniatura|350x350px| Mapa de les illes Nova Sibèria (Philippe Vandermaelen "Mapa de la Rússia asiàtica", c. 1820). La Terra de Bunge encara no s'havia descobert, de manera que Faddéievski i Kotelni apareixen per separat. Les primeres informacions sobre l'existència de les illes de Nova Sibèria són degudes al cosac Iàkov Permiakov, al començament del . El 1712, una unitat cosaca sota el comandament de M. Vagin arriba a l'illa Gran de les Liàkhovski.
Al començament del , les illes foren explorades, entre d'altres, per Iàkov Sanníkov i Matvei Hedenstrom. Sannikov va informar de l'albirament d'una "nova terra" al nord de Kotelni el 1811. Això es va convertir en el mite de Zemlià Sannikova o Terra de Sannikov.Markham, Albert Hastings Exploració de l'Àrtic, 1895 El 1886, l'explorador polar rus i científic Eduard Toll, durant la seva primera visita a les illes de Nova Sibèria, va pensar que havia vist una terra desconeguda al nord de l'illa de Kotelni. Va endevinar que es tractava de l'anomenada Zemlià Sannikova.