miniatura|250x250px|Situació de Formentera respecte als Països Catalansminiatura|Imatge de l'illa des del mirador de la Mola Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi. Amb una superfície de 83,2 km² és l'illa habitada de menor extensió de les Illes Balears. Ocupa la posició més meridional, separada de l'illa d'Eivissa per un estret pas d'aigua i d'illots anomenat es Freus, de 7 quilòmetres de longitud.
Nom
miniatura|El nom d'Ofiüssa podria fer referència al gran nombre de sargantanes Els grecs l'anomenaren Ofiüssa (Ὀφιοῦσσα, ophioūssa, amb wiel sufix -oussa, molt corrent per anomenar illes, i paral·lel a Cromiüssa (Mallorca), Melussa (Menorca) i Pitiüssa (Eivissa)), apel·latiu també donat a altres illes i que significa 'illa de les serps'. Pels antics, el motiu d'aquest nom era que l'illa era plagada de serps;Pomponi Mela, Corografia, II 126.Plini el Vell, Història Natural, III 11.78. la realitat és, però, que a l'illa eren totalment absents, com a Eivissa. Probablement es tracta d'una falsa creença ocasionada a partir del nom i del fet que romania despoblada, mentre que el nom provenia de la simple oposició amb Eivissa, illa sense serps gràcies a la protecció del déu Bes. També és possible, certament, que les sargantanes de l'illa fossin confoses per serps. Els romans traduïren el topònim grec i l'anomenaren Colubrària.
Al llarg de l'antiguitat tardana, el nom d'Ofiüssa o Colubrària es perdé, substituït pel de Formentera. Aquest topònim es documenta per primera vegada el en la versió a Sebastià de la Crònica d'Alfons III a propòsit de l'expedició normanda de 859, sota la forma Fermentella.Crònica d'Alfons III, versió a Sebastià, 27. La interpretació tradicional, juntament amb el topònim de Formentor, els relaciona amb el nom del forment. No obstant això, sembla improbable que cap dels dos llocs destacàs per la seva producció de blat, i per això és més raonable considerar-los derivats del llatí promontorium., J. «Formentera, Formentor ». A: Onomasticon Cataloniae, IV 257.
Geografia física Llista de topònims de Formentera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). El municipi inclou, a més de l'illa de Formentera, les illes i illots del voltant, entre els quals destaquen s'Espalmador i s'Espardell. La superfície total del municipi és de 83,20 km², cosa que suposa només l'1,64% de la superfície total de les Balears. L'illa té una forma allargassada d'est a oest, formada per dos promontoris a cada extrem i una franja de terreny llarga i estreta que els uneix.
La Mola i el cap de Barbaria, o el pla del Rei, són els dos massissos plans que s'eleven bruscament sobre el mar formant uns penya-segats de més de 100 m pràcticament en vertical. L'altitud màxima de l'illa és de 195 metres a la Talaiassa de la Mola.
Entre els dos promontoris es troba una franja bàsicament sorrenca i dunar anomenada es Carnatge.Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, es Carnatge . La part més estreta fa només 1,5 km d'amplada.
Al nord hi ha dues extenses llacunes litorals: l'estany des Peix i l'estany Pudent. Al nord de l'estany Pudent, la península des Trucadors, és un conjunt de dunes de 3 km de longitud i una amplada mínima de 100 m. A l'extrem nord, un estret braç d'aigua de 50 m, anomenat es Pas de n'Adolf, separa Formentera de s'Espalmador.
L'orografia plana de l'illa fa que les precipitacions siguin escasses i que la temperatura sigui uniforme. La precipitació mitjana anual és de 370 mm. La temperatura mitjana anual ronda entre els 17 i els 18 °C.
La PM-820 és una carretera que s'inicia al port de La Savina i acaba al punt més oriental de l'illa (el Far de La Mola). En el seu recorregut travessa els principals nuclis urbans de l'illa (La Savina, Sant Francesc de Formentera, Sant Ferran de ses Roques, el Caló de Sant Agustí i El Pilar de la Mola), excepte Es Pujols. Té una longitud total de 20 quilòmetres.
A la costa es troben aquestes cales: Cala en Baster, el Caló de Sant Agustí, la cala des Codolar, caló des Mort,Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, es Caló des Mort . cala Saona i caló d'en Trull.Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, es Caló d'en Trull .
Geografia humana Organització territorial L'organització tradicional del territori és en parròquies i vendes. Les parròquies són Sant Francesc de Formentera, Sant Ferran de ses Roques i el Pilar de la Mola, els tres pobles principals de l'illa. En els darrers anys, s'han desenvolupat altres pobles eminentment turístics: es Pujols, el Caló de Sant Agustí o la Savina. Les vendes són una organització típica d'Eivissa i Formentera, motivada per la població tradicionalment disseminada. L'illa està dividida en catorze vendes.
Demografia Els llinatges més comuns de Formentera, tots d'importació eivissenca, són Ferrer, Maians (Mayans), Escandell, Tur, Torres, Joan (Juan), Marí, Costa, Serra, Castelló i Verdera, i, en menor mesura, també Ribes (Ribas), Roig, Cardona, Iern (Yern, derivat dIsern), Colomar, Riera, Guasc (Guasch), Bonet (menys sovint escrit Boned), Portes (Portas), Rosselló (més sovint escrit Roselló) i Sunyer (Suñer). De tots, els més característics són Maians (escrit Mayans), Verdera i Castelló, més habituals en xifres absolutes a Formentera que no pas a Eivissa. Pel que fa a Iern (escrit Yern), el municipi pitiús on és més habitual és Formentera, malgrat que, en xifres absolutes, ho és més a Eivissa (sobretot a Santa Eulàlia).
Història La història de Formentera està molt lligada a la història d'Eivissa, però durant llargs períodes ha estat despoblada a causa de les incursions berberisques, o habitada esporàdicament, donant lloc a una particularitat respecte a l'illa veïna.
Prehistòria Hi ha poques dades sobre la prehistòria de Formentera. L'estudi d'aquest període es va iniciar amb la descoberta del sepulcre de ca na Costa l'any 1974. Es tracta d'un conjunt megalític d'una estructura complexa formada per tres cercles concèntrics i una cambra central. Està datat del voltant de l'any 2000 aC. Els diferents fragments trobats de ceràmica, botons i eines de sílex demostren l'existència d'intercanvis amb les altres illes.
El conjunt de poblaments del cap de Barbaria, entre altres menors, són de l'edat del bronze, entre l'any 1600 i 1000 aC. Indiquen un poblament de grups familiars sedentaris.
Edat antiga Mentre que els fenicis primer, i sobretot els púnics després, s'instal·len a Eivissa formant una important colònia, no n'hi ha dades sobre Formentera. Probablement va quedar deshabitada, o sense població estable, entre els segles i aC. El geògraf grec Estrabó l'anomena Ofiusa, 'illa de les Serps', nom que va adoptar Plini el Vell en llatí com Columbrària. Es va difondre el mite que l'illa era deserta per culpa de tota mena de serps verinoses. És possible que el nom estigui relacionat amb el nom púnic de les illes Pitiüses, YBSM, referit al déu Bes que, entre altres coses, dominava les serps.
De l'època romana, a partir del , es troben jaciments que indiquen l'explotació de recursos i una població estable. A l'època del baix Imperi pertany el castellum de can Blai,"Formentera en la historia de Roma" , Diari d'Eivissa, gener, 29 2020. una construcció militar quadrada amb cinc torres, probablement amb funció de refugi de la població agrícola.
Els segles a són obscurs, excepte el període romà d'Orient, quan se'n reconstrueixen antics establiments romans.
Període islàmic El període islàmic (902 – 1235) suposa una nova organització social i econòmica al voltant de l'alqueria com a unitat productiva agrícola. La població és culta i fortament arabitzada.
El 1109 pateix una incursió noruega dirigida per Sigurd I de Noruega Magnússon "Jórsalafari" Els fets queden recollits en la història dels reis de Noruega redactada per l'islandès Snorri Sturluson vers el 1220 i coneguda amb el títol de Heimskringla o Orbe del Món, en concret, en la part de la Heimskringla coneguda amb el nom de Magnússona saga o Història dels fills del rei Magnús III en Cames-despullades.La versió original se'n pot consultar en: *Saga Sigurðar jórsalafara, Eysteins ok Óláfs . i en la tradició popular formenterera al voltant de la cova des Fum. L'illa apareix esmentada a la Heimskringla sota el nom de Forminterra.
Baixa edat mitjanaEnciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Època baixmedieval. La cultura i l'estructura social es transformen de manera sobtada amb la conquesta catalana del 1235. L'illa es divideix en quartons assignats als conqueridors: Guillem de Montgrí es queda amb la Mola i es Carnatge, l'infant Pere de Portugal amb es Cap i el comte Nunó SançEnciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Nunó Sanç . amb Porto-salè. Poc després Montgrí compra la part que pertanyia a Nunó Sanç, i el quartó des Cap passa al rei (la part més meridional és el pla del Rei). Montgrí va cedir part de la Mola per a la construcció del monestir agustí de Santa Maria de Formentera.
miniatura|Església del Pilar de la Mola A mitjans del , a conseqüència de les incursions berberisques, l'illa queda despoblada i només és habitada de manera temporal per a l'extracció de la sal i feines de ramaderia. L'església de sa Tanca Vella, de reduïdes dimensions i sense cementiri, data del 1369.
En el tingué lloc la batalla de Formentera, en què la flota de Rodrigo Portuondo fou derrotada per l'otomana d'Aydin Reis, que evacuava moriscos del Regne de València i es construeixen les torres de vigilància de la Mola, es Cap i s'Espalmador com a punts estratègics per a la defensa d'Eivissa dels atacs corsaris. Gairebé tres segles sense població estable varen fer que augmentassin els recursos naturals de l'illa, on predominava el bosc i la caça.
Repoblament del miniatura|Església de Sant Francesc Al 1695 el rei Carles II feu concessió de terres a la família de Marc de Joan Ferrer i s'inicia el repoblament d'eivissencs. Els primers pobladors s'instal·len al voltant de sa Tanca Vella i el 1738 es construeix l'església de Sant Francesc, amb la funció de temple i de refugi, i constitueix un incipient nucli de població. L'església del Pilar de la Mola és del 1784. A la zona de les Roques s'instal·len els treballadors de les salines. Però la major part de la població viu dispersa segons l'organització tradicional eivissenca en vendes. L'any 1800 hi havia 1.200 habitants aproximadament.
Segles XIX a XXIEnciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Època contemporània . La derrota del bàndol austriacista en la Guerra de Successió Espanyola suposa la confiscació de les salines, el principal recurs de l'illa. Les condicions de vida són dures i l'economia és de subsistència, bàsicament agrària. L'illa es troba desforestada i els estanys saliners en mal estat. El 1822 s'instaura breument el primer ajuntament de l'illa, reinstaurat el 1837 i novament suprimit entre 1870 i 1888. El setmanari El Ibicenco durant aquell any i durant l'any següent es va fer ressò de la presa d'autogovern de Formentera i la respectiva secessió envers Eivissa i la criticaren fortament considerant que un Ajuntament a Formentera era contraproduent fins i tot pels mateixos formenterers. Tot i les dificultats inicials la vida municipal i electoral de Formentera s'acabà normalitzant i el maig de 1895 se celebraren les primeres eleccions de les quals es té constància.Formentera Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Primera edició 2006. Capítol: Història, Època Contemporània
miniatura|Turisme a la platja Durant el darrer terç del i el primer terç del es produeix una gran emigració masculina a Cuba, l'Uruguai i l'Argentina, propiciant l'apel·latiu, pels eivissencs, de l'"illa de ses dones". Els ingressos de l'emigració, majoritàriament temporal, suposen un augment del nivell de vida.