va ser un compositor italià d'òpera, violinista i pianista.

Agostino Accorimboni va estudiar amb Rinaldo di Capua. Entre 1768 i 1786 va crear tretze òperes, que pertanyen al gènere còmic a excepció de la Nitteti. El model estilístic d'aquestes obres va ser probablement Domenico Cimarosa.Sergio Martinotti, Marianne Damm (Übers.): Accorimboni, Agostino. In: Friedrich Blume (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart (MGG). Erste Ausgabe, Band 15 (Supplement 1: Aachen – Dyson). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 1973, DNB 550439609, Sp. 19–20 (= Digitale Bibliothek Band 60, S. 863–866 la seva òpera buffa Il Regno Delle amazzoni de 1783 va ser particularment reeixida, que es va realitzar després de la seva estrena al teatre Ducale de Parma al Teatro zagnoni de Bolonya, al Teatro della Pergola de Florència, al Teatro Sant'Agostino de Gènova i al Teatre Nacional de Praga.Michael F. Robinson: Accorimboni [Accorimbani, Accorimbeni], Agostino. In: Grove Music Online (englisch; Abonnement erforderlich). la introducció d'aquest llibret també va ser musicada per Mozart el (KV 434 = 424 b). De 1785 Accorimboni es va dedicar principalment a la música de l'església. Durant aquest temps va ser adscrit a l'església de Sant’Anna alle quatre Fontane de Roma.John A. Emerson: Manuscripts with Music. In: University of California, Berkeley Music Library (Hrsg.): Catalog of Pre-1900 Vocal Manuscripts in the Music Library, University of California at Berkeley. University of California Press, Berkeley 1988, , S. 1 ff. (englisch, google.cat [abgerufen am 3. Mai 2019]). la seva cantata amb motiu del retorn del papa Pius VII va conduir a una invitació a la cort de Württemberg, que probablement ell si va negar a anar-hi.Sergio Martinotti, Marianne Damm (Übers.): Accorimboni, Agostino. In: Friedrich Blume (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart (MGG). Erste Ausgabe, Band 15 (Supplement 1: Aachen – Dyson). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 1973, DNB 550439609, Sp. 19–20 (= Digitale Bibliothek Band 60, S. 863–866

Després de la seva mort, la finca es dividí entre els seus dos fills Francesco i Filippo. El primer va ser un organista a Roma. Els seus fills Agostino i Teresa van treballar amb èxit com a pianistes.Sergio Martinotti, Marianne Damm (Übers.): Accorimboni, Agostino. In: Friedrich Blume (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart (MGG). Erste Ausgabe, Band 15 (Supplement 1: Aachen – Dyson). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 1973, DNB 550439609, Sp. 19–20 (= Digitale Bibliothek Band 60, S. 863–866

Referències

Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Compositors de Roma Categoria:Morts a Roma Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII