Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotsford, 1832) fou un escriptor escocès del Romanticisme. Va estudiar dret i es va dedicar als negocis, raó per la qual va començar a publicar anònimament, però va revelar la seva identitat davant l'èxit de la seva obra, en què destaca la novel·la Ivanhoe.
Va ser un dels principals conreadors de la novel·la històrica, gènere que va renovar afegint descripcions per millorar l'ambientació d'època. A més a més, els seus protagonistes eren ficticis, a diferència d'altres autors com Alexandre Dumas, que recreaven la vida de grans figures.
Biografia Primers anys de vida Walter Scott va néixer el 15 d'agost de 1771 en un apartament del tercer pis del College Wynd a l'Old Town d'Edimburg, un carreró estret que condueix des de Cowgate fins a les portes de la Universitat d'Edimburg (Old College). Va ser el novè fill (sis morts en la infància) de Walter Scott (1729-1799), membre d'una branca de cadets del clan Scott i escriptor del Signet, i de la seva dona Anne Rutherford, germana de Daniel Rutherford i descendent tant del clan Swinton com de la família Haliburton (el descendent de la qual va concedir a la família de Walter el dret hereditari d'enterrar a l'abadia de Dryburgh).
Walter era, a través dels Haliburton, cosí del promotor immobiliari londinenc James Burton (m. 1837), que va néixer amb el cognom Haliburton, i del seu fill, l'arquitecte Decimus Burton. Walter entrà en el Clarence Club, del qual els Burton eren membres.
miniatura|La infància de Scott a Sandyknowes, a l'ombra de la torre Smailholm, el va introduir en els contes i el folklore de les fronteres escoceses. miniatura|La casa de la família Scott a George Square, Edimburg, des del 1778 aproximadament Un atac de poliomielitis durant la infància, el 1773, va deixar Scott coix, una condició que afectaria molt la seva vida i escriptura.
Estudis Per millorar la coixesa va ser enviat el 1773 a viure a les fronteres escoceses rurals, a la granja dels seus avis paterns, a Sandyknowe, al costat de les ruïnes de la torre de Smailholm, l'anterior casa familiar. Aquí, la seva tieta Jenny Scott li va ensenyar a llegir i en va aprendre els patrons de parla i molts dels contes i llegendes que després marcarien gran part de la seva obra. El gener de 1775, va tornar a Edimburg, i aquell estiu amb la seva tia Jenny es va fer un tractament al balneari a Bath, a Somerset, al sud d'Anglaterra, on vivien a South Parade, 6. A l'hivern de 1776, va tornar a Sandyknowe, i feu un altre intent de cura d'aigua a Prestonpans l'estiu següent.
El 1778, Scott va tornar a Edimburg per rebre educació privada i preparar-lo per a l'escola, i es va unir a la seva família a la seva nova casa, una de les primeres que es van construir a George Square. L'octubre de 1779, va començar a la Royal High School d'Edimburg (High School Yards). Aleshores ja era capaç de caminar i explorar la ciutat i el camp dels voltants. La seva lectura incloïa novel·les cavalleresques, poemes, història i llibres de viatges. James Mitchell li va donar classes particulars d'aritmètica i escriptura, i va aprendre'n la història de l'Església d'Escòcia amb èmfasi en els Covenanters.
L'any 1783, els seus pares, creient que havia exhaurit les seves forces, el van enviar durant sis mesos amb la seva tia Jenny a Kelso, a les fronteres escoceses: allà va anar a la Kelso Grammar School, on va conèixer James Ballantyne i el seu germà John, que més tard es van convertir en els seus socis comercials i impressors.
Aparença Com a resultat de la infecció primerenca de poliomielitis, Scott tenia una coixesa pronunciada. El 1820 va ser descrit com «alt, ben format (excepte un turmell i un peu que el feien caminar coix), ni gros ni prim, amb el front molt alt, el nas curt, el llavi superior llarg i la cara força carnosa, la pell fresca i clara, ulls molt blaus, astuts i penetrants, amb els cabells ara blancs platejats».C. R. Leslie, 1855. "Letter to Miss C Leslie dated 26 juny 1820" in Autobiographical recollections. ed. Tom Taylor, Ticknor & Fields, Boston. Encara que caminava decidit, experimentava una major llibertat de moviments a cavall.
Estudiant esquerra|miniatura|202x202px| Esbós de Scott, c. 1800, per un artista desconegut Scott va començar a estudiar clàssics a la Universitat d'Edimburg el novembre de 1783, als 12 anys, un any més o menys que la majoria dels seus companys. El març de 1786, als 14 anys, va començar un aprenentatge a l'oficina del seu pare per fer-se escriptor del segell. A l'escola i a la universitat, Scott s'havia fet amic d'Adam Ferguson, el pare del qual, el professor Adam Ferguson, freqüentava salons literaris.Lockhart, pàgines 378–379. Scott hi va conèixer el poeta cec Thomas Blacklock, que li va prestar llibres i el va introduir al cicle de poemes ossians de James Macpherson. Durant l'hivern de 1786-1787, un Scott de 15 anys va conèixer el poeta escocès Robert Burns en un d'aquests salons, la seva única reunió. Quan Burns es va adonar d'una impressió que il·lustrava el poema The Justice of the Peace i va preguntar qui l'havia escrit, només Scott va nomenar l'autor com a John Langhorne i Burns va agrair-li-ho. Scott descriu l'esdeveniment en les seves memòries, en què xiuxiueja la resposta al seu amic Adam, que la diu a Burns;Lockhart, p. 38. una altra versió de l'esdeveniment apareix en Literary Beginnings.
Quan va decidir que es convertiria en advocat, va tornar a la universitat per estudiar dret, primer prenent classes de filosofia moral (amb Dugald Stewart) i història universal (amb Alexander Fraser Tytler) el 1789-1790. Durant aquesta segona etapa universitària, Scott es va fer prominent en les activitats intel·lectuals dels estudiants: va cofundar la Societat Literària el 1789 i va ser elegit membre de la Societat Especulativa l'any següent, i n'esdevingué bibliotecari i secretari-tresorer un any després.Hewitt, David (2004) "Scott, Sir Walter (1771–1832)", Oxford Dictionary of National Biography,
Després de completar els estudis de dret, Scott es va dedicar a les lleis a Edimburg. Va fer la seva primera visita com a advocat a les Terres altes escoceses, dirigint un desallotjament. Va ser admès a la Facultat d'Advocats el 1792. Scott va patir un desengany amorós amb Williamina Belsches de Fettercairn, que es va casar amb l'amic de Scott, Sir William Forbes, 7è baronet. El febrer de 1797, l'amenaça d'una invasió francesa va persuadir Scott i molts dels seus amics per unir-se als Royal Edinburgh Volunteer Light Dragons, fins a principis del ,J. G. Lockhart, 1872. The Life Of Scott. Ch. 2. i va ser-ne nomenat intendent i secretari. Les pràctiques diàries d'exercicis d'aquell any, a partir de les 5 del matí, indiquen la determinació amb què va assumir-ne el paper.J. G. Lockhart, 1872. The Life Of Scott. Ch. 2 p. 49.
Carrera literària, matrimoni i família miniatura|Una còpia de Scott's Minstrelsy, al Museu Nacional d'Escòcia
Scott es va veure impulsat a iniciar una carrera literària per l'entusiasme a l'Edimburg de la dècada del 1790 per la literatura alemanya moderna. Recordant el període de 1827, Scott va dir que «estava boig d'alemany».The Letters of Sir Walter Scott': 1826‒1828, ed. H. J. C. Grierson (London, 1936), p. 331: Scott to Mrs Hughes. El 1796, va produir versions en anglès de dos poemes de Gottfried agost Bürger, Der wilde Jäger i Lenore, publicats com a The Chase, i William and Helen. Scott va respondre a l'interès alemany de l'època per la identitat nacional, la cultura popular i la literatura medieval, que es relacionava amb la seva passió per la balada tradicional. Un llibre preferit des de la infància era Reliques of Ancient English Poetry de Thomas Percy. Durant la dècada de 1790 cercaria en col·leccions de manuscrits i en incursions a la Frontera balades orals. Amb l'ajuda de John Leyden, va escriure Minstrelsy of the Scottish Border en dos volums el 1802, que contenia 48 balades tradicionals i dues imitacions de Leyden i d'ell mateix. De les 48 tradicionals, 26 se'n publicaven per primera vegada. L'any següent va aparèixer-ne una edició ampliada en tres volums. En moltes de les balades, Scott va fusionar diferents versions en textos més coherents, una pràctica que després repudiaria. The Minstrelsy fou el primer i més important d'una sèrie de projectes editorials durant les dues dècades següents, incloent-hi el romanç medieval Sir Tristrem (que Scott atribuïa a Thomas the Rhymer) el 1804, les obres de John Dryden (18 vols., 1808), i les obres de Jonathan Swift (19 vols., 1814).
En un viatge al districte dels llacs anglès amb vells amics de la universitat, va conèixer Charlotte Charpentier (anglicada com a Carpenter), filla de Jean Charpentier de Lió, a França, i un pupil de Lord Downshire a Cumberland, una anglicana. Després de tres setmanes de festeig, Scott li va proposar matrimoni i es van casar la vigília de Nadal de 1797 a l'església de St. Mary, Carlisle (ara la nau de la catedral de Carlisle). Després de llogar una casa al George Street d'Edimburg, es van traslladar a la propera South Castle Street. La seva filla gran, Sophia, va néixer el 1799, i més tard es va casar amb John Gibson Lockhart. Quatre dels seus cinc fills van sobreviure al mateix Scott. El seu fill gran Sir Walter Scott, 2n baronet (1801-1847), va heretar els béns del seu pare: el 3 de febrer de 1825Monuments and monumental inscriptions in Scotland: The Grampian Society, 1871. es va casar amb Jane Jobson, filla única de William Jobson de Lochore (mort el 1822) i de la seva dona Rachel Stuart (morta el 1863), hereva de Lochore i neboda de Lady Margaret Ferguson.C. S. M. Lockhart, 1871 The Centenary Memorial of Sir Walter Scott. Virtue & Co. p. 62. El 1799 Scott va ser nomenat xèrif-diputat del Comtat de Selkirk, amb seu al palau de justícia del Royal Burgh de Selkirk. En els seus primers dies de casat, Scott es guanyava una vida digna amb la feina d'advocat, el sou d'adjunt del xèrif, els ingressos de la seva dona, alguns ingressos dels seus escrits i la seva part de la modesta propietat del seu pare.
esquerra|miniatura|De dreta a esquerra: números 39, 41 i 43 North Castle Street, Edimburg. El número 39 va ser la llar de Sir Walter Scott des de 1801 Després que el jove Walter nasqués el 1801, els Scott es van traslladar a una àmplia casa de tres pisos al 39 North Castle Street, que fou la seva base a Edimburg fins al 1826, quan va ser venuda pels síndics nomenats després de la seva ruïna financera. Des de 1798, Scott havia passat els estius en una casa de camp a Lasswade, on acollia convidats, incloses figures literàries. Allà va començar la seva carrera com a autor. Hi havia requisits de residència nominals per al seu càrrec de xèrif-diputat, i al principi s'allotjava en una fonda local. El 1804, deixà la casa de camp de Lasswade i va llogar la gran casa d'Ashestiel, a 9 km de Selkirk, a la riba sud del riu Tweed i que incloïa una antiga casa torre.
Per la insistència de Scott, la primera edició de Minstrelsy va ser impresa pel seu amic James Ballantyne a Kelso. El 1798 James havia publicat la versió de Scott de Der Erlkönig de Goethe al seu diari The Kelso Mail, i el 1799 la va incloure amb les dues traduccions de Bürger en una antologia impresa privadament, Apology for Tales of Terror. El 1800, Scott va suggerir que Ballantyne establís negocis a Edimburg i li va oferir un préstec per fer la transició el 1802. El 1805, es van convertir en socis del negoci d'impressió, i des d'aleshores fins a la caiguda financera de 1826, les obres de Scott les va imprimir habitualment l'empresa.Johnson, p. 171.Sharon Ragaz, 2004. "James Ballantyne", Oxford Dictionary of National Biography,