El Circuit de Gallecs (escrit sovint a l'època Gallechs o els Gallechs, amb ortografia prefabriana) fou un circuit permanent de motocròs d'alt nivell que tingué activitat entre 1974 i 1980. Ubicat a l'espai rural de Gallecs, dins el terme municipal de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), durant tota la seva existència fou un dels principals circuits de l'especialitat a Catalunya i tingué una gran activitat. La seva proximitat a Barcelona, unida al fet de la gran afició al motocròs que hi havia a Mollet i rodalia, feia que l'afluència de públic i practicants fos nombrosa i continuada.
Gestionat pel Motoclub Mollet en col·laboració amb l'Escuderia Isern, amb Josep Isern al capdavant, el circuit fou la seu d'esdeveniments de prestigi, com ara les 150 Milles de Mollet, el Motocròs de Mollet (puntuable en diverses edicions per al Campionat d'Espanya) i proves puntuables per al Trofeu Montesa. A banda, s'hi impartiren nombrosos cursets de motociclisme infantil (motocròs i trial), una activitat en què Josep Isern fou pioner.
Situació miniatura|esquerra|Sortida d'una cursa a Gallecs el 1978. Al fons, Can Xalet. El circuit de Gallecs s'ubicava al bell mig de l'espai de Gallecs, a tocar de la masia deshabitada de Can Xalet (la recta de sortida començava a pocs metres del mur oriental de la casa). Encara conservada avui dia, la masia de Can Xalet apareix amb el número 15 dins el catàleg de Masies del Pla Especial Urbanístic del Parc Territorial de Gallecs, situada al sud de Can Jaume Magre (núm. 16) i al nord-est de Can Cruz (núm. 5). La més coneguda de totes les que l'envolten es Can Jornet (núm. 2), uns 600 mts al sud-est de Can Xalet. La sortida del circuit era, doncs, a menys d'un km al nord-est de l'ermita de Santa Maria de Gallecs, travessant el camí de Gallecs que enllaça, pel nord, amb la carretera C-155 i que és la continuació del carrer de Gallecs de Mollet del Vallès.
L'any 2004, l'espai que ocupava l'antic circuit fou restaurat pel Consorci de l'Espai Rural de Gallecs mitjançant un pla d'actuació que consistí en la plantació de diverses espècies d'arbres (pins, roures, alzines i altres) i la senyalització de la zona. El projecte es va fer aprofitant el finançament d'un programa europeu per a la reforestació de zones degradades.
Cap al 2016, l'INCASÒL descobrí nombrosos sediments detrítics miocènics a l'espai que ocupava l'antic circuit, els quals hi afloren a causa de l'erosió antròpica. S'hi ha detectat presència d'arcoses ocres i/o groguenques i alguns nivells d'arcoses conglomeràtiques, amb còdols tant de naturalesa ígnia (granodiorites, granits i roques filonianes associades) com, en menor proporció, d'esquists, pissarres, quars i roques carbonatades.
Característiques miniatura|esquerra|Una cursa a Gallecs l'estiu de 1974, enmig de camps sembrats El circuit de Gallecs feia uns 2.200 metres de llargada i una amplada considerable (variable segons la zona), i es recorria en el sentit contrari al de les busques del rellotge. La recta de sortida, d'uns 100 metres de llarg per uns 50 d'ample, era a pocs metres del mur oriental de la masia de Can Xalet i estava orientada vers l'est. Aquesta recta feia un lleu pendent progressiu que culminava en un salt, passat el qual en venia un altre i, tot seguit, començava la zona més revirada del traçat. La pista tenia nombrosos revolts i salts, al final dels quals es tornava a eixamplar progressivament fins que arribava al darrer salt, que enllaçava amb la recta de sortida formant un ampli angle recte. En aquesta cruïlla hi havia la línia d'arribada i la zona de cronometratge i direcció de cursa. Bona part del circuit quedava enclotat i en un punt hi havia la zona coneguda com a la "banyera", a causa del seu pronunciat desnivell (quan plovia i la pista s'enfangava, aquesta banyera esdevenia un autèntic "parany" per als participants). Amb pluja o sense, hi havia també una zona pantanosa, producte de les aigües de rieres properes (no gaire lluny, hi ha els aiguamolls de Can Salvi).
Habilitat sobre el que havien estat terres de conreu, el circuit discorria enmig de camps de blat (ben a prop de la sortida hi havia uns marges i començaven els sembrats). Malgrat que els antics amos de les masies veïnes, totes deshabitades, continuaven treballant els seus antics camps, no hi havia conflicte i ambdues activitats coexistien (el fet que bona part del circuit quedés enclotada feia que no molestés gaire els pagesos quan anaven a treballar les terres contigües). A banda, tant el Motoclub Mollet com en Josep Isern, ben conegut per aquells verals, mantenien una bona relació amb els pagesos de la zona.
Durant tota la seva existència, el circuit de Gallecs gaudí de bones crítiques per part dels pilots, premsa i públic. Sovint, se'n lloaven els nombrosos salts i "piràmides" (la majoria dels quals naturals, ja que el terreny on s'assentava no és gaire pla). El seu punt fort era la gran quantitat de terreny disponible, cosa que facilitava poder-ne anar variant el traçat a conveniència, com es feia sovint en funció de la cursa que s'hi organitzava.
Equipaments i serveis miniatura|L'aparcament del circuit cap a 1975 El circuit de Gallecs s'arranjava sovint i es preparava especialment de cara a les principals curses (150 Milles de Mollet, Trofeu Montesa i proves puntuables per al Campionat d'Espanya), proveint-lo de tots els serveis que havia de menester per a aquell esdeveniment. Al contrari que en altres circuits, com podia ser el del Vallès, no se'n tancava tot el perímetre ni s'instal·laven taquilles als accessos, ja que els nombrosos camins que hi menaven feien impossible d'evitar que la gent hi entrés pertot arreu. En una o dues ocasions, el Motoclub Mollet va posar un parell de posts de venda d'entrades a les principals vies d'accés, però en van arribar a vendre molt poques perquè la gent hi anava per altres camins.
A tocar del circuit, hi havia una àmplia zona d'aparcament amb capacitat per a 5.000 automòbils. Dins el recinte hi havia la zona de boxes i parc tancat per als participants, zona de premsa, cronometratges i direcció de cursa, més els serveis elementals: aigua corrent per als corredors, lavabos, bar i avituallament, venda de marxandatge i altres. El parc tancat disposava fins i tot d'una recta d'acceleració per tal que els pilots provessin les seves motos amb tranquil·litat. Prop de Can Xalet, hi havia una gran bassa d'aigua que servia també per a regar la pista i evitar-hi l'excés de pols a l'estiu. Aquesta bassa és encara visible avui dia.
Abans de les curses, el traçat del circuit es delimitava totalment amb estaques i bales de palla, cosa que feia personalment la família Isern (en Josep, la seva dona Montse i les filles, Núria i Glòria). La principal característica d'aquelles bales de palla és que no ho eren, sinó que eren d'herba: els Isern l'anaven a recollir davant l'antic repetidor de Ràdio Nacional d'Espanya de Gallecs i en feien les bales (en no ser palla, sinó herba, les bales resultants eren molt pesades). Un cop fetes, les bales s'emmagatzemaven a l'antiga masia de Can Cruz, deshabitada com totes les altres del voltant.
Història Antecedents: l'ACTUR de Gallecs miniatura|L'ermita de Gallecs, a tocar de la qual es volia fer la Ciudad Santa María de Gallecs El 1968, el Pla director de l'àrea metropolitana de Barcelona preveia la construcció d'una gran ciutat per a uns 130.000 habitants a la zona de Gallecs, una mena de Bellvitge on tot eren camps. El 1971, l'Instituto Nacional de Urbanización (adscrit al Ministerio de la Vivienda franquista) va endegar l'ACTUR "Ciudad Santa María de Gallecs" i va expropiar una àmplia zona rural de 1.500 ha repartida entre set municipis del Vallès Occidental i l'Oriental (entre ells Mollet, Parets i Santa Perpètua), la gran majoria ocupant els terrenys de Gallecs. Els propietaris de les diverses parcel·les agràries reberen una minsa compensació i hagueren d'abandonar les seves masies centenàries, per bé que inicialment seguiren conreant els camps circundants en espera d'esdeveniments.
A poc a poc, però, la inestabilitat sobreviguda va fer que la majoria de les explotacions ramaderes anessin desapareixent i les agrícoles derivessin cap al monocultiu de cereals d'hivern. Alguns propietaris abandonaren les explotacions i els masovers cercaren feina en el sector industrial. Els pagesos visqueren una situació d'inestabilitat en què part dels terrenys restaren erms i algunes de les masies foren ocupades.
La situació de provisionalitat de Gallecs s'arrossegà prop de dos decennis, fins que amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya, els terrenys expropiats varen passar a mans de l'INCASÒL. Malgrat tot el temps transcorregut, l'ACTUR de Santa Maria de Gallecs mai no es va arribar a executar, entre altres motius per la crisi del petroli de 1973, la fi de la dictadura amb el pas a l'anomenada transició i la forta pressió popular desfermada en contra d'aquest pla d'urbanització.
La construcció del circuit El 6 d'abril de 1974, el matrimoni Isern (Josep i Montse) i sis coneguts seus constituïren a Mollet del Vallès el Motoclub Mollet. L'entitat es va formalitzar legalment el 21 de juny i, de seguida, començà les seves activitats (cal dir que el matrimoni Isern ja portava anys organitzant esdeveniments motociclistes des de la seva Escuderia Isern, per la qual cosa la nova entitat naixia amb molta experiència acumulada). Una de les primeres iniciatives del nou Motoclub fou la construcció d'un circuit de motocròs permanent a la ciutat.
A començaments de la dècada del 1970, l'afició per la moto de muntanya a Catalunya era al seu zenit i Mollet, com moltes altres poblacions, patia una allau de joves afeccionats que s'hi passejaven tothora amb les seves motocicletes "trucades", amb el consegüent problema de convivència (sorolls, fums, inseguretat viària). Això va fer que l'alcalde franquista del moment, Fermí Jaurrieta (dedicat, entre altres negocis, als recanvis de motocicleta), s'impliqués seriosament amb la idea dels Isern i els encoratgés a tirar-la endavant amb ple suport de l'Ajuntament.Correu electrònic personal del Sr. Josep Isern [Data de recepció: 10 març 2020]
La primera decisió a prendre fou l'emplaçament. Atesa la poca superfície del terme municipal de Mollet (encaixonat pel Besòs, Parets, Santa Perpètua i La Llagosta, amb la B-30 ocupant bona part del terme), les opcions eren poques. La primera idea fou fer-lo al costat de l'antiga embotelladora de la llet Rania, entre Mollet i La Florida, però en pertànyer al terme de Santa Perpètua s'hagué de descartar. La segona opció, fer-lo al costat de la confluència del Tenes amb el Besòs, fou també arraconada pel perill de riuades. L'alcalde Jaurrieta proposà llavors de fer-lo a Gallecs. Malgrat que aquells terrenys havien estat expropiats feia anys pel Ministerio de la Vivienda, Jaurrieta adduïa que, mentre no s'hi edifiqués, tot allò era terme de Mollet i ell n'era el responsable. Cal dir que, abans de fer-s'hi el circuit, tots aquells paratges s'havien fet servir durant anys amb finalitats motociclistes: els Isern hi provaven sovint les motos de trial, motocròs i tot-terreny que venien, i els fabricants locals Derbi i Ducson posaven a punt les seves motos de velocitat a la llarga recta de Gallecs (actualment, un carrer més de la ciutat).
Un cop triat l'emplaçament, s'hi va traçar el circuit amb l'ajuda de màquines cedides per l'Ajuntament de Mollet, de manera que al juliol d'aquell mateix any, 1974, tot estava a punt per al primer Motocròs de Festa Major. Abans de la celebració de la cursa, però, calgué apaivagar els ànims dels pagesos que treballaven els camps veïns, ja que era temps de sega i la idea de tenir tanta gent per allà els semblava molt inapropiada. Després d'algunes picabaralles inicials (alguns pagesos van arribar a anar al domicili dels Isern per amenaçar Josep), l'alcalde Jaurrieta, els membres del Motoclub Mollet i el propi Josep Isern van reconduir la situació.
Activitat