Ramon de Bolòs i Saderra (Olot, 31 d'agost de 1852 - Olot, 2 de febrer de 1914) fou un farmacèutic, naturalista i botànic català.
Trajectòria Fill de Josep Oriol Bolòs i Santaló (1809-1889), net d'Francesc Xavier de Bolòs i Germà (1773-1844), pare d'Antoni de Bolòs Vayreda i avi d'Oriol de Bolòs i Capdevila, Ramon de Bolòs i Saderra fou una baula més en la tradició familiar de dedicació a la farmàcia i a la botànica. Va estudiar la carrera de Farmàcia a la Universitat de Barcelona, i va tornar a obrir una oficina familiar a Olot. També va fundar una botiga d'herboristeria, l'"Herboristeria Pirenaica", per proveir, no solament els clients particulars i ocasionals, sinó també d'altres farmàcies.
Més enllà de l'exercici professional, Ramon de Bolòs va tenir una curiositat més teòrica i taxonòmica per les plantes i dedicant-se també als estudis de botànica. Fou membre de la Societat Botànica Barcelonesa, fundada el 1872 i dedicada a l'intercanvi de plantes, on es reunien deixebles del professor de botànica Antoni Cebrià Costa i Cuxart, com el mateix Bolòs. Així, Ramon de Bolòs, a més de publicar alguns treballs científics de tema botànic, va reunir un notable herbari i, seguint d'alguna manera la petja del seu avi, l'il·lustrat Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i dels seus interessos científics, també va aplegar col·leccions de pedres volcàniques, de mol·luscs i de fòssils. Ramon de Bolòs, a més, va publicar obres de divulgació, com un útil Itinerario o guía de la villa de Olot y su comarca del 1895. Es va casar amb Assumpció Vayreda i Vila, que pertanyia a una família olotina que també va tenir un paper destacat en la cultura catalana de les darreres dècades del XIX i les primeres del XX. Assumpció era germana de Joaquim, Estanislau i Marià Vayreda i Vila, tres noms rellevants en aspectes diversos del món artístic i cultural del seu temps, el primer d'ells, també botànic i naturalista.
D'acord amb el seu temps, Ramon de Bolòs va experimentar la influència de la Renaixença i aviat es va decidir a escriure en català, tal com consta en una carta que va trametre a Estanislau Vayreda el 1873, que ha estat publicada a la revista Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya, el 1998.
De familia carlina (el seu germà Joaquim destacà en el moviment), va participar en la Tercera Guerra Carlina com a ajudant de sanitat militar i va col·laborar en els hospitals de sang de Besora, Monsolí, Camprodon i Sant Aniol de Finestres. Després fou membre i forma part de la junta directiva del Centre Catalanista d'Olot i sa comarca. Ramon de Bolòs també va publicar alguna petita nota científica en el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural.
L'Herbari Ramon de Bolòs L'herbari de Ramon de Bolòs inclou recol·leccions del seu pare Josep Oriol Bolòs Santaló i fins i tot del seu avi Francesc Xavier de Bolòs. La col·lecció va ser ordenada i augmentada pel seu fill Antoni de Bolòs Vayreda, qui la va donar a l'Institut Botànic de Barcelona (IBB). Està formada per uns 6000 plecs principalment recol·lectats a les comarques gironines de la Garrotxa i el Ripollès, i encara que no s'ha informatitzat, va ser revisada parcialment el 2003 per Pere Montserrat i Recoder.
Referències
Bibliografia
Categoria:Científics olotins Categoria:Biòlegs garrotxins Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Polítics olotins Categoria:Farmacèutics catalans del sud contemporanis Categoria:Botànics catalans del sud contemporanis Categoria:Científics catòlics Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX