Günther Blumentritt (10 de febrer de 1892 - 12 d'octubre de 1967) va ser un militar alemany, oficial durant la Primera Guerra Mundial, que va esdevenir un oficial d'Estat Major a la República de Weimar i va passar a exercir de general a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Va servir durant tota la guerra, sobretot al front occidental, i sobretot com a oficial d'estat major, tot i que finalment se li va donar el seu propi cos i va ser promogut fins a general der infanterie. Blumentritt va ser fonamental per planificar la invasió alemanya de Polònia de 1939 i la invasió de França del 1940, va participar en l'operació Barbarossa i després van assumir una gran part de la responsabilitat de planificar la defensa del Mur Atlàntic i de Normandia. Després de la guerra, Blumentritt va donar una declaració jurada als judicis de Nuremberg, tot i que mai va testificar en persona, i després va ajudar en el rearmament d'Alemanya durant la Guerra Freda i en el desenvolupament de l'exèrcit alemany modern.
Família i personatge Nascut a Múnic, Günther Alois Friedrich Blumentritt era fill de Günther Blumentritt (nascut el 23 de juny de 1859), urbanista i conseller privat a Múnic i Lina Rückart (nascuda el 24 de març de 1868). El 1920 es casà amb Mathilde Schollmeyer i, posteriorment, va tenir dos fills amb ella; van romandre casats 47 anys, fins a la seva mort el 1967.Bradley, Hildebrand, Rovekamp (1993) pp.37–39 Blumentritt va ser descrit com el contrari en moltes maneres del seu etern comandant Gerd von Rundstedt: bavarès i catòlic,Blumentritt, Günther (January, 1949) "Operation Sealion" An Cosantóir mentre que von Rundstedt era prussià i protestant, baix i bru mentre que Rundstedt era alt i pàl·lid. Blumentritt era afable, amable i xerraire, capaç de tenir una gran diplomàcia i, en termes militars, orientat al detall, tot el que el va convertir en un excel·lent oficial d'estat major, així com un bon complement a Rundstedt.Shulman (1948) pg.50
Inicis de la carrera militar Es va incorporar a l'Exèrcit Imperial Alemany el 1911, a temps de veure l'acció a la Primera Guerra Mundial, entrant al 3r Regiment d'infanteria de Turíngia núm. 71. com a Fahnenjunker. El 1912 va assistir a la Danzig Kriegsakademie (Acadèmia de guerra) i poc després va ser ascendit a leutnant (tinent). Durant la guerra, va servir principalment al front oriental a Prússia, després d'un breu contacte amb els francesos i belgues a Namur a l'agost de 1914.Hart (1968) pg. 337 L'agost de 1918, va resultar ferit en acció i va rebre la insígnia de ferits en negre. Al final de la guerra era un oberleutnant.Freiden & Richardson (1956) pg.49Dupuy, Johnson, & Bongard (1992) pg.89 El 20 de febrer de 1919 va rebre el comandament del seu primer regiment.
Les experiències de Blumentritt al Front Oriental a la Primera Guerra Mundial li van proporcionar un gran respecte pels soldats russos. Va mantenir aquest respecte durant tota la seva carrera i va lamentar que molts dels seus companys oficials, amb menys experiència a l'est, no el compartissin. Va dir dels russos, «... en defensa, l'Exèrcit Imperial rus era tossut i tenaç, i eren mestres en la construcció de posicions defensives amb gran rapidesa. El soldat rus va demostrar una gran habilitat en les operacions nocturnes i en la lluita forestal, i preferia el combat mà a mà. Les seves necessitats físiques eren lleus i la seva capacitat de plantar cara als càstigs inquebrantables realment sorprenents.»Frieden & Richardson (1956) pp.53–54
Més tard, durant el període d'entreguerres Blumentritt va servir com a comandant de companyia en el 3r regiment d'infanteria de Turíngia Nº 71 a partir del 20 de febrer de 1919. Després que les restriccions militars imposades pel Tractat de Versalles entressin en vigor, va ser breument un membre dels Freikorps (organització paramilitar) formada pels veterans del 3r Turingi, abans de transferir-se a l'exèrcit regular amb el 22è Regiment de Rifles del Reichswehr l'1 d'octubre de 1919. Després va servir com a oficial d'estat major en diversos càrrecs, primer com a oficial de comandament de les operacions des de l'1 d'abril de 1926 a l'estat major de la 6a Divisió. Va ser ascendit a major el setembre de 1933, després va treballar com a professor i instructor de tàctica a la Kriegsakademie el 1935, i finalment va ser ascendit a oberst a l'octubre de 1938. Finalment va exercir com a oficial d'estat major de Wilhelm Ritter von Leeb, juntament amb el seu amic Erich von Manstein.
Segona Guerra Mundial Invasions alemanyes El 7 de maig de 1939, Blumentritt va presentar als seus superiors un pla de treball per a la invasió alemanya de Polònia. En aquest moment, va ser assignat a lOberkommando des Heeres (Alt Comandament de l'Exèrcit; OKH), i va formar juntament amb Manstein i el generaloberst Gerd von Rundstedt un "Estat Major" per al desenvolupament d'un pla per a la invasió. El pla que va presentar es va anomenar Fall Weiss (Paquet Blanc) i posteriorment es va posar en marxa amb poca alteració.Shirer (1959) pg. 488 Aleshores, el 2 de setembre de 1939, Blumentritt va ser traslladat a l'estat major del Grup d'Exèrcits del Sud (un dels dos grups de l'exèrcit alemany per dur a terme la invasió) a Silèsia a les ordres de Rundstedt. Aquesta col·laboració va iniciar la seva llarga i íntima amistat amb Rundstedt, que va durar molts anys. Blumentritt era el cap d'operacions de Rundstedt, mentre que Manstein era el cap d'estat major.Lewis (1985) pg.68, footnote La invasió es va posar en marxa, després d'alguns retards, l'1 de setembre de 1939 i el 6 d'octubre tota Polònia estava sotmesa.Evans (2008) pp.1–7 miniatura|esquerra|Fall Weiss.|alt=map showing German plan Fall Weiss El 1940 Blumentritt —com a oficial d'operacions del Grup d'Exèrcits A (de nou sota von Rundstedt) - va participar en la planificació (amb von Manstein i Henning von Tresckow) i en l'execució de la invasió de França. El pla que va ajudar a desenvolupar es va anomenar Sichelschnitt, i més tard es va referir com el Pla Manstein. L'èxit i la consecució de la Blitzkrieg alemanya a França i el col·lapse complet de la defensa francesa van impactar fins i tot els alemanys.Hart (1971) pp.141–144 No obstant això, quan l'exèrcit alemany va tancar la victòria completa, Blumentritt i Rundstedt van ignorar les ordres conflictives de l'OHH per avançar sobre la posició britànica i francesa a Dunkerque i, en canvi, va seguir l'ordre d'Adolf Hitler de detenir-se durant tres dies, per la qual cosa va permetre l'evacuació de les forces britàniques.Hart (1971) pp.132–133Cooper (1978) pg.233
Immediatament després de l'ocupació alemanya de França, Rundstedt, Blumentritt i altres van rebre l'encàrrec de preparar-se per a la invasió de la Gran Bretanya. Aquest pla, donat per l'Alt Comandament, va ser designat com a operació Lleó marí. Blumentritt va ajudar amb els detalls del pla i es van dur a terme diversos exercicis per preparar-lo, però mai va creure que fos una opció seriosa, ni que Hitler pretengués dur-ho a terme. Va dir que a finals de juliol o agost «... El mariscal von Rundstedt es trobava a Berlín i Hitler li va declarar amb claredat que no tenia intenció de dur a terme Lleó marí», i més endavant, «A finals de setembre era clar que la invasió d'Anglaterra estava deixada de costat».
El 1941 Blumentritt, sota el general Günther von Kluge, fou convertit en cap de l'Estat Major del 4t. Armee i promogut a general. Malgrat la seva oposició inicial, després va participar en la planificació i operació de la invasió alemanya de la Unió Soviètica. El 18 d'abril de 1941, Blumentritt va escriure:
En una altra nota, Blumentritt va escriure:
El comandament de Blumentritt formava part del Grup d'Exèrcits Centre, que va patir baixes massives i el 4t Exèrcit només va escapar de l'embolcall i l'aniquilació per part dels russos fora de Moscou.Frieden & Richardson (1956) pp.69–84Hart (1968) p. 289–290 Després del fracàs final de l'operació Barbarossa el gener de 1942, Blumentritt va tornar a Alemanya com a Intendent en Cap de l'OKH. Al cap de l'any va recomanar personalment als seus superiors que els alemanys es retiressin de Stalingrad, rebent el suport del cap de gabinet OKH, el general Franz Halder, en aquesta recomanació, però Hitler va rebutjar la idea de qualsevol retirada.Cooper (1978) pp.424–425
Normandia i el complot de juliol El setembre de 1942, Blumentritt va ser cap d'Estat Major de Rundstedt, comandant general de les forces alemanyes a l'oest (OB West).Harrison (1951) pg. 136 En aquest càrrec, va ser responsable de bona part de la planificació per defensar França contra la invasió aliada, i el 1943 va enviar una nota a l'OKH per expressar la seva preocupació per l'esgotament de les forces alemanyes desplegades al llarg del mur Atlàntic, ja que el front Oriental continuava sent una sagnia de recursos de l'Oest.Harrison (1951) pg.142 Durant la invasió de Normandia el 1944, ell i el seu comandant van ser sorpresos per la ubicació dels desembarcaments a la península de Cherbourg, afirmant que «"la disposició es descriuria més veritablement com a "protecció de la costa" més que no pas com a" defensa"! Mentre que no anticipàvem que cap desembarcament fos fet al costat oest de la península de Cherbourg, aquell sector estava molt lleugerament defensat — fins i tot hi posarem unitats russes.»Hart (1968) pg.398
Rundstedt va ser rellevat del seu comandament per Hitler el 2 de juliol de 1944, després de suggerir que Alemanya havia de rendir-se, i va ser substituït com a OB West per Kluge. Blumentritt va exercir com a cap d'estat major de Kluge durant l'ofensiva anglo-canadenca contra Caen i els combats a la bossa de Falaise.Cornelius (1974) pp.32–33 Tanmateix, al juliol de 1944, Blumentritt es va veure implicat, juntament amb Kluge, en el complot de juliol de 1944 per matar Hitler; la trama va fallar, amb la qual cosa va resultar l'arrest de molts oficials de l'exèrcit. El mateix Blumentritt va ser retirat de la seva posició (i Kluge es va suïcidar el 17 d'agost), però va sobreviure a la purga perquè Hitler no el va creure culpable, i, de fet, després li va concedir la creu de cavaller de la creu de ferro pels seus serveis.Fellgiebel (2003) pg.82
A més, Blumentritt va actuar com una mena d'ambaixador entre les Schutzstaffel i l'Exèrcit a França després de l'intent de cop d'estat. Més de 1.000 oficials de la SS, inclòs el cap de les SS a França, Carl Oberg, i el cap del Servei de Seguretat SS de París, Helmut Knochen, van ser arrestats pel comandant militar alemany a França, Carl-Heinrich von Stülpnagel, que era còmplice de la trama. Això va suposar un problema per a l'Exèrcit quan es va revelar que Hitler encara estava viu i al seu càrrec. Després d'una reunió a París, Blumentritt va poder establir un acord amb Oberg i Knochen per la qual es van mantenir relacions entre l'Exèrcit i les SS, i mai no es va descobrir la participació de molts conspiradors a París.Evans (2008) pg. 640
Comandament de combat i rendició alemanya Poc després de l'agitació associada a l'intent d'assassinat, Blumentritt va tornar a la seva posició de Cap d'Estat Major de l'OB West, primer sota el Generalfeldmarshall Walter Model,Cooper (1978) pg. 515 i després de nou a Rundstedt quan va ser restaurat al comandament.Cooper (1978) pg. 514 Ara bé, va exercir com a comandant de camp en lloc d'oficial d'estat major, ja que havia estat retirat del seu lloc com a cap d'estat major i se li havia donat un comandament de combatCole (1950) pg.41 i després de ser enviat al LXXXVI Armeekorps i al LVII Panzerkorps, va ser posat com a líder del "Grup de Cos Blumentritt" format pel XII SS Armeekorps (integrat per la 176. Infantrie de l'oberst Landau i la 183. Volksgrenadier del General Lange).MacDonald (1963) pg.519