El trastorn histriònic de la personalitat (THP) el defineix l'Associació Americana de Psiquiatria com un trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró de comportaments excessius que busquen atenció, que solen començar a la primera edat adulta, incloent una seducció inapropiada i una necessitat excessiva d'aprovació. Es diu que les persones diagnosticades del trastorn són vives, dramàtiques, vivaces, entusiastes i coqueteres. Es diagnostica el THP quatre vegades més en dones que en homes. Afecta entre el 2-3% de la població general i el 10-15% de les institucions de salut mental hospitalàries i ambulatòries.
El THP es troba a la grup dramàtic de trastorns de la personalitat, dins del Clúster B. Les persones amb THP tenen una gran necessitat d'atenció, fan actuacions cridaneres i inadequades, exageren els seus comportaments i emocions i necessiten estimulació. Poden presentar conductes sexualment provocadores, expressar emocions fortes i ser fàcilment influenciables. Les característiques associades inclouen egocentrisme, autoindulgència, anhels continus d'aprovació i comportament manipulatiu persistent per assolir les seves pròpies necessitats.
Signes i símptomes Les persones amb THP solen tenir un alt rendiment, tant socialment com professionalment. Normalment tenen bones habilitats socials, tot i que tendeixen a utilitzar-les per manipular els altres per convertir-se en el centre d'atenció. El THP també pot afectar les relacions socials i romàntiques d'una persona, així com la seva capacitat per fer front a pèrdues o fracassos. Poden buscar tractament per a la depressió clínica quan acaben les relacions romàntiques (o d'altres relacions personals properes).
Les persones amb THP sovint no veuen la seva pròpia situació de manera realista, i en comptes d'això dramatitzen i exageren les seves dificultats. Poden passar per freqüents canvis de feina, ja que s'avorreixen fàcilment i poden preferir evitar la frustració (en lloc d'afrontar-la). Com que acostumen a desitjar novetat i excitació, poden situar-se en situacions de risc. Tots aquests factors poden comportar un risc més gran de desenvolupar depressió clínica.
Algunes persones amb trets histriònics o trastorn de personalitat canvien la seva tècnica de seducció en un estil més maternal o paternal a mesura que envelleixen.
Causes S'han realitzat poques investigacions per trobar evidències de què causa el trastorn histriònic de la personalitat i d'on prové. Tot i que les causes directes no són concloents, hi ha algunes teories i estudis realitzats que suggereixen que hi ha múltiples causes possibles. Hi ha causes neuroquímiques, genètiques, psicoanalítiques i ambientals que contribueixen al trastorn histriònic de la personalitat. Trets com l'extravagància, la vanitat i la seducció de la histèria tenen qualitats similars a les dones diagnosticades de THP.Barlow, H.D. & Durand, V.M. (2005). Personality Disorders. (p. 443–444). Abnormal Psychology: An Integrative Approach (4th ed.). Belmont, CA: Thomas Wadsworth. Els símptomes del THP no es desenvolupen completament fins als 15 anys i el tractament no comença fins als 40 anys.Fancher, R.E. & Rutherford, A. (2012). Pioneers of psychology. New York, NY: W.W. Norton & Company.
Neuroquímiques/fisiològiques Els estudis han demostrat que hi ha una forta correlació entre la funció dels neurotransmissors i els trastorns de la personalitat del Clúster B com el THP. Els individus diagnosticats amb THP tenen sistemes noradrenèrgics altament responsius que són responsables de la síntesi, emmagatzematge i alliberament del neurotransmissor, la noradrenalina. Els nivells alts de noradrenalina condueixen a ansietat, dependència i alta sociabilitat.
Genètica Els estudis amb bessons han ajudat a desglossar el debat genètic i ambiental. Un estudi amb bessons realitzat pel Departament de Psicologia de la Universitat d'Oslo va intentar establir una correlació entre la genètica i els trastorns de personalitat del clúster B. Amb una mostra de 221 bessons, 92 monozigòtics i 129 dizigòtics, els investigadors van entrevistar els subjectes utilitzant l'Entrevista Clínica Estructurada per a Trastorns de la Personalitat DSM-III-R (SCID-II) i van concloure que hi havia una correlació de 0,67 que el trastorn histriònic és hereditari.
Teoria psicoanalítica Tot i que es critica que no té el suport d'evidències científiques, les teories psicoanalítiques postulen actituds autoritàries o distants per part d'un (principalment la mare) o ambdós pares, juntament amb un amor condicional basat en unes expectatives que el nen mai podrà complir. Utilitzant la psicoanàlisi, Freud va creure que la luxúria era una projecció de la manca de capacitat del pacient per estimar incondicionalment i desenvolupar-se cognitivament fins a la maduresa, i que aquests pacients eren profundament emocionals.Pfohl, B. (1995). Histrionic personality disorder. The DSM IV Personality Disorders, 173–192. Va creure que el motiu de no poder estimar podria haver estat derivat d'una experiència traumàtica, com la mort d'un parent proper durant la infància o el divorci dels pares, que donà al pacient una impressió equivocada de relacions de compromís. L'exposició a una o a diversos esdeveniments traumàtics de pèrdua d'un amic íntim o d'un membre de la família (mitjançant abandó o mortalitat) faria que la persona no pogués formar relacions autèntiques i afectuoses amb altres persones.Nickert, J. (n.d.) Histrionic Personality Disorder.
THP i trastorn de personalitat antisocial Una altra teoria suggereix una possible relació entre el trastorn histriònic de la personalitat i el trastorn antisocial de la personalitat. Les investigacions han trobat que 2/3 dels pacients diagnosticats de trastorn histriònic també compleixen criteris similars als del trastorn antisocial de la personalitat, fet que suggereix que els dos trastorns basats en expressions de tipus sexual podrien tenir la mateixa causa subjacent. Les dones són hipersexualitzades constantment als mitjans de comunicació, arrelant el pensament que l'única manera en la qual les dones poden cridar l'atenció és explotant-se i que, quan la seducció no és suficient, la teatralitat és el següent pas per aconseguir l'atenció.Bornstein, R.F. & Widiger, T.A. (2001). Comprehensive Handbook of Psychopathology. Adams, H.E. & Sutker, P.B. (Ed.) New York, NY.
Alguns estudis d'història familiar han trobat que el trastorn de personalitat histriònica, així com els trastorns de personalitat límit i antisocial, solen aparèixer en famílies, però no és clar si això es deu a factors genètics o ambientals.Nolen-Hoeksema, S. (2014). Personality Disorders. (p. 266–267). Abnormal Psychology (6th ed.). New York, NY: McGraw-Hill. En qualsevol cas, sembla que la predisposició podria ser un factor per què a algunes persones se'ls diagnostiqui de trastorn histriònic de la personalitat, malgrat l'escàs coneixement sobre si el trastorn està influenciat o no en algun compost biològic o si és heretable genèticament. S'han realitzat poques investigacions per determinar les causes biològiques, si és que n'hi ha, del trastorn.
Diagnòstic L'aspecte, la conducta i la història personal, juntament amb una avaluació psicològica, solen ser suficients per establir el diagnòstic. No hi ha cap test que permeti confirmar el diagnòstic. Com que els criteris són subjectius, es pot diagnosticar erròniament a algunes persones.
DSM 5 L'edició actual del Manual de diagnòstic i estadística dels trastorns mentals, DSM 5, defineix el trastorn histriònic de la personalitat al clúster B) com:
Patró dominant d'emotivitat excessiva i de recerca d'atenció, que comença en les primeres etapes de l'edat adulta i està present en diversos contexts, i que es manifesta per cinc (o més) dels fets següents:
Se sent incòmode en situacions en què no és el centre d'atenció. La interacció amb els altres es caracteritza sovint per un comportament sexualment seductor o provocatiu inapropiat. Presenta canvis ràpids i expressió plana de les emocions. Utilitza constantment l'aspecte físic per atreure l'atenció. Té un estil de parlar que es basa excessivament en les impressions i és poc detallat. Mostra autodramatització, teatralitat i expressió exagerada de l'emoció. És suggestionable (és a dir, fàcilment influenciable pels altres o per les circumstàncies). Considera que les relacions són més estretes del que són en realitat.
El DSM 5 requereix que un diagnòstic per a qualsevol trastorn específic de la personalitat també satisfaci un conjunt de criteris generals de trastorn de personalitat.
ICD-10 L'ICD-10, de l'Organització Mundial de la Salut, defineix el trastorn histriònic de la personalitat com a:
Un trastorn de personalitat caracteritzat per:
afectivitat superficial i feble autodramatització, teatralitat expressió exagerada d'emocions suggestibilitat egocentrisme autoindulgència manca de consideració pels altres fer mal als sentiments recerca continuada d'afecte, emoció i atenció.
Segons l'ICD-10, és obligatori que un diagnòstic de qualsevol trastorn específic de la personalitat també satisfaci un conjunt de criteris generals de trastorn de personalitat.
Comorbiditat La majoria d'histriònics també tenen altres trastorns mentals. Les afeccions comòrbides inclouen: trastorns de personalitat antisocial, per dependència, límit i narcisista,Hales E and Yudofsky JA, eds, The American Psychiatric Press Textbook of Psychiatry, Washington, DC: American Psychiatric Publishing, Inc., 2003 així com depressió, trastorns d'ansietat, trastorn de pànic, trastorns somatoformes, anorèxia nerviosa i abús de substàncies.
Els subtipus de Millon Theodore Millon va identificar sis subtipus de trastorn histriònic de la personalitat. Un individu histriònic pot presentar cap o un dels següents:Millon, Theodore (2004). Personality Disorders in Modern Life. John Wiley & Sons, Inc., Hoboken, New Jersey. Subtipus Descripció Trets de personalitat Histrióic aparencial Inclou trets dependents i compulsius Busca debatre, reparar, remoure, suavitzar els problemes; intenta resoldre diferències, moderar els temperaments cedint, comprometent-se, concedint; se sacrifica per a la felicitat. Histriònic viu La seductoritat de l'histriònic es barreja amb l'energia pròpia de la hipomania. Algunes funcions narcisistes també poden estar presents Vigorós, encantador, ràpid, enèrgic, desenfadat, impulsiu; busca alegria momentània i aventures lúdiques. Histriònic tempestuós Inclou trets negativistes Impulsiu, fora de control; queixes malhumorades, ofegades; emoció precipitada, tempestuosa, apassionada, irritada periòdicament, turbulenta. Histriònic disingüent Inclou trets antisocials Decidit, de doble tracte, esquemàtic, organitzat, enginyós, fals; egocèntric, poc sincer, enganyós, calculat. Histriònic teatral Variant del patró “pur” Afectats, maníacs; les postures són cridaneres, atractives, gràfiques; ven l'autoaparença; està reduït, estancat; simula posicions desitjables/dramàtiques. Histriònic infantil Inclou les característiques dels límits Emocions làbils i volàtils; Histèria infantilitzada; exigent, desbordat; es fixa i s'enganxa als altres.
Avaluació i tractament L'avaluació i tractament acostuma a començar arrel d'una depressió associada a relacions romàntiques dissoltes. La medicació té massa efecte sobre el trastorn de la personalitat, però pot ser útil amb símptomes com la depressió. L'únic mètode d'èxit estudiat i demostrat és trencar totalment el contacte amb els seus amants per tal de guanyar sensació d'estabilitat i independència. El tractament per al THP en si implica psicoteràpia, incloent teràpia cognitiva.
Entrevistes i mètodes d'auto-informe