The Amazing Spider-Man és una sèrie de còmics estatunidenca publicada per Marvel Comics, amb el superheroi de ficció Spider-Man com a protagonista principal. Estant en la continuïtat principal de la franquícia, va començar a publicar-se amb data de portada de març de 1963 com a publicació periòdica mensual i es va publicar contínuament, amb una breu interrupció l'any 1995, fins al seu rellançament amb un nou ordre de numeració al 1999. Al 2003 la sèrie va tornar a l'ordre de numeració del primer volum. El títol s'ha publicat ocasionalment quinzenalment i es va publicar tres vegades al mes des del 2008 fins al 2010. Un videojoc basat en la sèrie de còmics es va publicar l'any 2000 i també es va publicar el 3 de juliol de 2012 una pel·lícula titulada igual i inspirada en la sèrie de còmics.
Després del rellançament de les sèries de DC Comics Action Comics i Detective Comics amb nous volums i nous número 1 al 2011, es va convertir en el còmic nord-americà amb numeració més elevada en circulació fins que es va cancel·lar. El títol va acabar els seus 50 anys com a còmic publicat de manera continuada amb el número #700 el desembre de 2012. Va ser substituït per The Superior Spider-Man com a part del rellançament de les línies còmiques de Marvel, Marvel NOW!.
El títol es va rellançar a l'abril de 2014, a partir del número 1, després de l'arc de la història de "Goblin Nation" publicat a The Superior Spider-Man i Superior Spider-Man Team-Up. A finals de 2015, The Amazing Spider-Man va ser rellançat amb un nou volum amb el número número 1 després de l'esdeveniment de Secret Wars del 2015. El 2017 es va recuperar la numeració del primer volum, sumant-hi tots els volums d'Amazing i l'etapa de Superior Spider-Man i el volum 1 de The Amazing Spider-Man: Renew Your Vows que la va substituir durant la publicació de les Secret Wars. En aquell moment tant Action Comics com Detective Comics també havien recuperat la seva numeració històrica i ja no tenia la numeració més alta dels comics estatunidencs. Aquest volum va arribar fins al número 801 el 2018, donant pas a un nou volum que, no obstant, s'iniciava amb doble numeració indicat amb LGY, de l'anglès legacy (llegat).
Historial de publicacions El personatge va ser creat per l'escriptor-redactor Stan Lee i l'artista i coprotagonista Steve Ditko. Aquest parell va produir 38 números des de desembre de 1962 (amb data de portada de març del 1963) fins a l'abril de 1966 (amb data de portada de juliol). Ditko va sortir després del número 38, mentre Lee va romandre com a escriptor fins al número 100. Des d'aleshores, molts escriptors i artistes han assumit el còmic mensual al llarg dels anys, cronificant les aventures de l'heroi més identificable de Marvel.
The Amazing Spider-Man ha estat la sèrie insígnia del personatge durant els seus primers cinquanta anys de la publicació, i va ser l'única sèrie mensual que va protagonitzar Spider-Man fins a Peter Parker, The Spectacular Spider-Man, el 1976, tot i que al 1972 va veure el debut de Marvel Team-Up, on la gran majoria de números eren amb Spider-Man juntament amb un repartiment rotatiu d'altres personatges Marvel. La majoria dels personatges i vilans cabdals de la saga Spider-Man han estat introduïts a Amazing, i amb algunes excepcions, és on han tingut lloc la majoria d'esdeveniments clau de la història del personatge. El títol es va publicar contínuament fins al núm. 441 (al novembre de 1998), quan Marvel Comics el va tornar a publicar com a vol. 2 núm. 1 (al gener de 1999).
Anys seixanta A causa de les fortes vendes de la primera aparició del personatge a Amazing Fantasy núm. 15, Spider-Man va rebre la seva pròpia sèrie en marxa al març de 1963.DeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 91: "Thanks to a flood of fan mail, Spider-Man was awarded his own title six months after his first appearance. Amazing Spider-Man began as a bimonthly title, but was quickly promoted to a monthly." Els primers anys de la sèrie, sota Lee i Ditko, van relatar la naixent carrera de Spider-Man com a vigilant súper humà emmascarat amb la seva vida civil com a fortuna, però un adolescent perpètuament ben humorat i amb bones intencions, anomenat Peter Parker. Peter va equilibrar la seva carrera com a Spider-Man amb la feina de fotògraf freelance a The Daily Bugle sota el pompós editor J. Jonah Jameson, per donar suport econòmic a ell mateix i a la seva fràgil tieta May. Al mateix temps, Peter va tractar amb l'hostilitat pública envers Spider-Man i l'antagonisme dels seus companys Flash Thompson i Liz Allan a la Midtown High School, mentre s'embarcava en un romanç desafortunat amb la secretària de Jameson, Betty Brant.
En centrar-se en els problemes quotidians de Parker, Lee i Ditko van crear un superheroi rotundament defectuós, que no dubta a si mateix, i el primer gran superheroi adolescent que va ser protagonista i no pas secundari. L'art curiós de Ditko va oferir un fort contrast amb els estilismes més nítids de l'artista més destacat de Marvel, Jack Kirby, i es va combinar amb l'humor i el patetisme de l'escriptura de Lee per posar les bases del que es va convertir en un mite perdurable.
La majoria dels personatges clau i personatges de suport d'Spider-Man es van introduir durant aquest període. El número 1 (març de 1963) va introduir les primeres aparicions de J. Jonah JamesonDeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 91 i el seu fill astronauta John Jameson, i el supervillà Chameleon (en català: Camaleó). Va incloure la primera trobada de l'heroi amb l'equip de superherois dels Quatre Fantàstics. El número 2 (maig de 1963) va sorgir la primera aparició del supervillà Vulture (Voltor)DeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 92: "Introduced in the lead story of The Amazing Spider-Man No. 2 and created by Stan Lee and Steve Ditko, the Vulture was the first in a long line of animal-inspired super-villains that were destined to battle everyone's favorite web-slinger." i de l'inventor Tinkerer, així com l'inici de la carrera de fotografia autònoma de Parker al diari The Daily Bugle.
L'època de Lee-Ditko va continuar introduint un nombre significatiu de personatges villans i personatges secundaris, inclòs el Doctor Octopus al número 3 (juliol de 1963);DeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 93: "Dr. Octopus shared many traits with Peter Parker. They were both shy, both interested in science, and both had trouble relating to women...Otto Octavius even looked like a grown up Peter Parker. Lee and Ditko intended Otto to be the man Peter might have become if he hadn't been raised with a sense of responsibility" el Sandman i Betty Brant al número 4 (setembre de 1963); el Lizard del núm. 6 (novembre de 1963);DeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 95 Living Brain al núm. 8 (gener de 1964); Electro al núm. 9 (març de 1964);DeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 98 Mysterio al número 13 (juny de 1964); el Goblin Verd al núm. 14 (juliol de 1964);DeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 101: "When the Green Goblin soared into the webhead's life, Stan Lee and Steve Ditko didn't bother to discuss his secret identity. They just knew they had an interesting character to add to Spider-Man's growing gallery of villains." Kraven El Caçador al núm. 15 (agost 1964); al periodista Ned Leeds al núm. 18 (nov. 1964); al Scorpion al núm. 20 (gener de 1965). El Molten Man fou introduït al número 28 (setembre de 1965), on també es va presentar la graduació de Parker de l'escola secundària. Peter va començar a assistir a la Empire State University al núm. 31 (desembre de 1965), el número que va comptar amb les primeres aparicions dels amics i companys de classe: Gwen StacyDeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 111: "Gwen Stacy, the platinum blonde ex-beauty queen of Standard High, met Peter Parker on his first day in college in this issue." i Harry Osborn. El pare de Harry, Norman Osborn va aparèixer per primera vegada al núm. 23 (abril de 1965) com a membre del club de camp de Jameson, però no és nomenat ni revelat com el pare de Harry fins al núm. 37 (juny de 1966). Un dels números més cèlebres de la publicació de Lee-Ditko és el número 33 (febrer de 1966), la tercera part de l'arc de la història "If This Be My Destiny ...!", que presenta l'escena dramàtica de Spider-Man, on gràcies a la força de voluntat i als pensaments sobre la família, escapa de ser esclafat per una maquinària pesada. L'historiador de còmics Les Daniels va assenyalar que "Steve Ditko esprèn totes les unces d'angoixa per la situació de Spider-Man, completat amb visions de l'oncle que va fracassar i de la tia que ha jurat salvar". Peter David va observar que "Després del seu origen, aquesta seqüència de dues pàgines de Amazing Spider-Man No. 33 és potser la seqüència més estimada de l'època Stan Lee i Steve Ditko". Steve Saffel va declarar la "la il·lustració de la pàgina completa de The Amazing Spider-Man No. 33 és una de les millors que mai ha aparegut a la sèrie i va influir en escriptors i artistes durant els anys venidors". També, Matthew K. Manning van escriure que "les il·lustracions de Ditko per a les primeres pàgines d'aquest còmic de Lee es convertirien en una de les escenes més icòniques de la història de Spider-Man". La història va ser escollida com a núm. 15 al sondeig de 100 Greatest Marvels of All Time dels lectors de Marvel al 2001. L'editor Robert Greenberger va escriure en la seva introducció a la història que "aquestes cinc primeres pàgines són un equivalent actual a Shakespeare, ja que el soliloqui de Parker posa en escena la seva propera acció. I amb ritmes i històries dramàtiques, Ditko ofereix una de les grans seqüències de tots els còmics".
Tot i que només fou acreditat com a artista durant la major part del seu treball, Ditko acabaria traçant les històries i també les dibuixaria, deixant a Lee com a guionista del diàleg. Es va produir una escletxa entre Ditko i Lee, els quals no van estar parlant molt abans que Ditko completés el seu últim número, The Amazing Spider-Man No. 38 (juliol de 1966). Les raons exactes de la divisió Ditko-Lee mai no s'han explicat del tot.DeFalco "1960s" in Gilbert (2008), p. 117: "To this day, no one really knows why Ditko quit. Bullpen sources reported he was unhappy with the way Lee scripted some of his plots, using a tongue-in-cheek approach to stories Ditko wanted handled seriously." L'artista successor de Spider-Man, John Romita Sr., en una deposició judicial del 2010, va recordar que Lee i Ditko "van acabar per sense poder treballar junts perquè no estaven d'acord amb gairebé tot, cultural, social, històricament, tot. No estaven d'acord amb els personatges...".