Until the Light Takes Us ('Fins que la llum se'ns endugui') és un documental nord-americà del 2008, que tracta els esdeveniments que envoltaren l'escena del black metal a Noruega a principis dels anys noranta. Va ser filmat per Aaron Aites i Audrey Ewell i està protagonitzat pels músics implicats en l'escena d'aquell moment.
Argument Until the Light Takes Us s'inicia amb un viatge en tren de Fenriz (Darkthrone) cap a Estocolm, on visita una exposició de Bjarne Melgaard a la Galeria Lars Bohlman. Se li revisa les pertinences durant el trajecte i se li acaba trobant gaso lacrimògen a l'equipatge. Al costat mateix hi ha la presó d'alta seguretat de Trondheim on Varg Vikernes (Burzum) és entrevistat a la seva cel·la. El focus principal és els enregistraments dels àlbums A Blaze in the Northern Sky i Burzum, amb un fragment entre Fenriz i Vikernes.
Les entrevistes comencen a explicar la història de l'escena del black metal des de la perspectiva de Varg Vikernes i Fenriz. Entremig també hi ha declaracions de Jan Axel Blomberg (Mayhem), Kristoffer Rygg (Ulver), així com Olve "Abbath" Eikemo i Harald "Demonaz" Nævdal (Immortal). Bård G. Eithun (ex Emperor) només apareix enfosquit i amb una veu distorsionada. El documental se centra inicialment en les primeres etapes des de Mayhem fins a la mort de Per Yngve Ohlin, conegut com a Dead. Seguint amb enregistraments de Fenriz al pub de metall "Elm Street" d'Oslo i la visita a una exposició de l'artista Bjarne Melgaard, que va prendre l'escena del black metal com a base d'una sèrie de quadres i escultures. En aquesta exposició s'hi veu una connexió entre l'escena del black metal i la pintura d'Edvard Munch, sobretot a l'obra d'El crit. A més de la visita de Fenriz a l'exposició, es mostra una actuació de l'artista Harmony Korine en un estudi d'art.
A continuació, es discuteix l'atac amb incendis a diverses esglésies de Noruega i l'assassinat de Bård G. Eithun d'un home homosexual a Lillehammer el 1992. Les entrevistes s'acompanyen d'enregistraments en vídeo dels treballs d'extinció a les esglésies, retalls de diaris i fulletons. A continuació, es descriu l'assassinat d'Øystein Aarseth des de la perspectiva del perpetrador Varg Vikernes. El qual presenta l'assassinat com una resposta en legítima defensa. També es mostren retalls de diaris i l'anunci del judici. Fenriz, a continuació, concedeix a Diana Glöckner de la revista de música alemanya Legacy una entrevista telefònica a l'oficina Moonfog Productions.
La pel·lícula acaba amb un espectacle sagnant de Kjetil-Vidar "Frost" Haraldstad (Satyricon) a la Galleria Laura Pecci de Milà. Haraldstad escup foc i apunyala un sofà. Llavors es fa mal a si mateix, provocant-se un tall a l'avantbraç i al coll, caient mort al sofà dessagnat. Les darreres entrevistes mostren a Vikernes parlant sobre la cristianització de Noruega i la visió de Fenriz de l'escena moderna del black metal.
Rerefons La idea va arribar als dos cineastes Aaron Aites i Audrey Ewell quan un amic, propietari de la companyia discogràfica Aquarius Records, els va mostrar diversos àlbums de black metal i van descobrir alguna cosa nova per a ells en la música. Després de familiaritzar-se amb l'escena, va créixer el desig de fer una pel·lícula al respecte. Els dos es van traslladar a Noruega durant dos anys per preparar el documental i apropar-se lentament als protagonistes de la pel·lícula.
Pel que fa a la tecnologia de gravació, la pel·lícula es va adaptar a l'estètica de l'època. Conté nombroses imatges de gra gruixut, càmeres de mà que enregistren imatges borroses i teló de fons. Com a paisatges s'escollí l'hivern o imatges del soterrani abandonat de la botiga discogràfica Helvete (a Oslo), que es basen en el disseny artístic de les portades de l'àlbum i les fotos promocionals dels protagonistes. A més, es van utilitzar diversos enregistraments originals, material d'arxiu i retalls de diaris. La banda sonora de la pel·lícula està composta per peces dels músics originals i música electrònica de Múm i Boards of Canada. I les declaracions de la gent es queden en el so original i no es comenten.
El títol de la pel·lícula es basa en el títol noruec de l'àlbum de Burzum Hvis lyset tar oss ("Si la llum se'ns enduu").
Publicació Els drets de projecció als Estats Units van ser garantits per la productora Variance Films. El novembre de 2009 s'estrenà a la ciutat de Nova York i l'11 de desembre de 2009 a Los Angeles. L'estrena als cinemes va ser el 4 de desembre de 2009. La pel·lícula va començar amb un llançament sense puntuació de la MPAA en pocs cinemes i va obtenir un total de 130.000 dòlars.
La pel·lícula es va veure per primera vegada a Europa al 32è Festival Internacional de Cinema de Goteborg. A Alemanya, la pel·lícula es va estrenar al Wacken Open Air 2010, a Alemanya, que va començar el dia 12 d'agost de 2010, principalment a cinemes independents. La pel·lícula va rebre un llançament de FSK-18 i el 12 de novembre de 2010 fou publicat en DVD a través de Rapid Eye Movies.
Crítica La pel·lícula és purament representativa i posada en escena sense aspectes avaluatius. En alguns mitjans, la pel·lícula va rebre crítiques negatives perquè no es comenten les declaracions dels músics a la pel·lícula. La visió de Vikernes sobre l'assassinat d'Aarseth es va comentar tan poc com l'expressió de Blomberg respecte a l'assassinat d'Eithun. Al mateix temps, no es mencionen les declaracions racistes i les teories de conspiració posteriors de Vikernes i els seus intents d'atemptats el 2003. A més, la pel·lícula ni tan sols intenta posar en qüestió el rerefons de les accions en aquell moment, i es pot tenir la sensació que els creadors de la pel·lícula "gaudien de molta proximitat, i desenvolupaven massa simpatia pels protagonistes".
Es va elogiar, però l'ambient de la pel·lícula i la interessant història que narrava.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Black metal Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 2008