Stanislav Iosifovitx Rostotski (; Ríbinsk, 21 d'abril de 1922 - Víborg, 10 d'agost de 2001) fou un guionista i director de cinema soviètic, guanyador de dos Premis Estatals de l'URSS i un Premi Lenin. El 1974 fou nomenat Artista del Poble de l'URSS.
Primers anys Pertanyia a una família russo-polonesa. El seu avi Boleslaw Rostotsky serví com a general de l'Exèrcit Imperial Rus i fiscal per ordre personal del tsar.Entrevista a Nina Menshikova, May 2005 (en rus) (archived)Three Losses article at Trud, January 25, 2007 (en rus) El seu pare Iosif Boleslawovitx Rostotsky (1890—1965)) fou un aclamat metge, docent, autor de 200 monografies, a més de secretari del Consell Mèdic Científic a la Comissaria de la Salut del Poble.Rostotsky Stanislav Iosifovich biography at the International United Biographical Center (in Russian)Rostotsky Iosif Boleslawovich bibliography at the Russian State LibraryTo the 70th anniversary of I. B. Rostotsky article from the Soviet Healthcare magazine, Moscow: Medgiz, 1960, p. 283 La seva mare Lidia Karlovna Rostotskaia (1882—1964) va ser una molinera convertida en mestressa de casa; era mig francesa.<ref>Irina Zaichik. Interview with Marianna Rostotskaya at Story Caravan, November 2011 (in Russian)</ref> El seu germà Boleslaw Norbert Iosifovich Rostotsky (1912—1981) va ser un famós historiador del teatre.Rostotsky Boleslaw Norbert Iosifovich article from the Great Soviet Encyclopedia, 1969—1978 (in Russian)
Als cinc anys, Stanilsav va veure El cuirassat Potemkin i es va obsessionar amb el cinema. El 1936 va conèixer a Serguei Eisenstein i va participar en la seva inacabada pel·lícula Bejin lug com a actor. Eisenstein es va convertir en el seu professor i bon amic. Va convèncer Stanislav que només una persona instruïda i educada pot convertir-se en director de cinema. Això va influir en la seva decisió d'entrar a l'Institut de Filosofia i Literatura el 1940, amb la intenció d'ingressar al VGIK.Richard Chatten. Stanislav Rostotsky obituary at The Independent, 27 August 27, 2001Islands. Stanislav Rostosky documentary by Russia-K, 2007 (in Russian)
El 1942 es va allistar a l'Exèrcit Roig. En un any fou enviat a la primera. Va exercir de fotoperiodista al Sisè Cos de Cavalleria i va viatjar de Viazma a través de Smolensk a Rivne.Award list scan at the Feat of the People website (in Russian) El 1944 Rostotski va resultar greument ferit en combat a prop de Dubno quan va ser atropellat per un tanc nazi. Va sobreviure només a causa d'una trinxera on el seu cos estava parcialment enterrat. Segons Rostotsky, una de les cames estava inutilitzada, així com la seva caixa toràcica i la seva mà. "A més, un fragment de metralla em va ferir al cap ... Bé que els companys em van treure la pistola; si no, probablement m'hauria disparat. Perquè vaig passar 22 hores estirat en aquest pantà, perdent la consciència, així que vaig tenir temps per pensar".
Fou salvat per un dels soldats que passaven, i després, per la infermera del front Anna Txugunova que el va portar a l'hospital. Rostotski li va dedicar més tard la seva pel·lícula A zori zdes tíkhie.Stanislav Rostotsky's Quite Dawns documentary by Russia-K, 2016 (in Russian) Com a resultat de gangrena, va perdre una de les cames (una amputació de genoll inferior). Portava una pròtesi, però mai no ho va mencionar i va portar una vida activa. Moltes persones que treballaven amb ell ni tan sols es van adonar que estava discapacitat. Es va negar a utilitzar un bastó de caminar malgrat el dolor, sobretot durant els últims anys.Nina Menshikova. Mother's Heart documentary by Russia-1, 2005 (in Russian)
Fou guardonat amb l'Orde de la Guerra Patriòtica de Primera Classe i l'Orde de l'Estrella Roja.
Trajectòria Durant el setembre de 1944, als 22 anys, Stanislav es va incorporar a VGIK per convertir-se en director de cinema. El seu professor era Grigori Kozintsev. Va estudiar set anys, treballant simultàniament com a assistent de Kozintsev a l'estudi Lenfilm. El 1952, Rostotski va dirigir la seva pel·lícula de graduació. Durant l'audició va conèixer a la seva futura esposa, l'actriu Nina Menxikova. Rostotski va rebre bones recomanacions i va ser enviat a treballar a l'Estudi de Cinema Gorki on va passar els propers 35 any.
Entre 1955 i 1989 Rostotski va dirigir i codirigir 12 pel·lícules cinematogràfiques, un curtmetratge i un documental Proféssia - kinoaktior (1979) dedicat al seu íntim amic Viatxeslav Tíkhonov que va actuar en cinc de les seves pel·lícules en els papers principals. A diferència de molts altres directors, va dirigir la seva dona una sola vegada, en un paper secundari a la pel·lícula Dojiviom do ponedelnika (1968). El seu fill Andrei Rostotski, actor i professional, també va rebre un únic paper en el quadre històric de guerra Eskadron gusar letuchikh (1980) codirigit per Stanislav sota el pseudònim de Stepan Stepanov. La guerra va ser un tema recurrent a la majoria de les seves pel·lícules, referida directament o indirectament. Va ser nomenat Artista del Poble de l'URSS el 1974.
També va exercir de professor al VGIK i de president del Jurat al 9è Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1975, el 10è Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1977, l'11è Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1979, el 12è Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981 i el 13è Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1983. Com a periodista va col·laborar habitualment en diverses publicacions periòdiques de pel·lícules i llibres biogràfics, va escriure sobre Serguei Eisenstein, Grigori Kozintsev, Andrei Moskvin i Leonid Bíkov.
Membre durant molt de temps de la Unió de Cineastes, va perdre el seu lloc al consell durant l'infame V Congrés dels Realitzadors Soviètics el 1986, on fou acusat de "nepotisme" i "conformisme polític" al costat de Lev Kulidjanov, Serguei Bondartxuk i altres màxims. directors. Això va provocar una fractura, reestructuració i canvis dramàtics. Molts crítics i cineastes consideren que és l'inici de la decadència del cinema soviètic.Natalia Bondartxuk, Sole Days Moscow: AST, 2010, 368 p. Feodor Razzakov, Industry of Betrayal, or Cinema That Blew Up the USSR Moscow: Algorithm, 2013, 416 p. El mateix Rostotski va abandonar la indústria després d'acabar la seva última pel·lícula Iz jizni Fíodora Kuzkina el 1989. En les seves posteriors entrevistes, va dir que no li quedava res a dir i que estava horroritzat per l'estat actual del cinema. Segons ell, els joves necessitaven emocions positives, però en canvi les últimes pel·lícules soviètiques i russes i l'art en general es basaven principalment en la vulgaritat i els instints.Stanislav Rostotsky. Meeting at the Ostankino Concert Studio live show, 1988 (in Russian)The Dawns Here Are Quiet... interview with Stanislav Rostotsky by Pavel Gladnev, 1996 (in Russian)
Darrers anys Durant els anys noranta, Rostotski va passar molt de temps a la seva casa, al costat del golf de Finlàndia, pescant, ja que era el seu hobby favorit. Es va dirigir al cinema només una vegada: per actuar a la minisèrie de TV de 1998 Na nojakh, una adaptació de la novel·la clàssica del mateix nom (director Alexandr Orlov). També va prendre part al festival de cinema Finestra d'Europa a Víborg.
Rostotski va morir el 10 d'agost del 2001 de camí al festival. Va sentir un fort dolor al pit i va aconseguir pujar al cotxe. La seva esposa va trucar a l'ambulància, però els metges no van poder salvar-lo.Stanislav Rostotsky Died Behind the Wheel of His Favourite Car Komsomolskaya Pravda August 14, 2001 (in Russian) Stanislav Rostotski fou enterrat a Moscou, al cementiri de Vagànkovo.Stanislav Rostotsky's Tombs En només un any, el seu únic fill Andrei Rostotski va morir tràgicament al caure per un penya-segat mentre preparava la seva nova pel·lícula.Actor dies in film stunt tragedy by CNN, May 6, 2002
Filmografia 1955 — Zemlià i liudi (, Terra i poble) 1957 — Delo bílo v Penkove (Дело было в Пенькове, Va passar a Penkovo) 1959 — Maískie zviozdi (Майские звёзды, Estrelles de maig) 1962 — Na semi vetrakh (На семи ветрах, Set vents) 1963 — Zimnie etíudi (Зимние этюды, Impressions d'hivern) 1965-66 — Geroi naixego vremeni (Герой нашего времени, Heroi del nostre temps) 1968 — Dojiviom do ponedelnika (Доживём до понедельника, Viuran fins dilluns) 1972 — A zori zdes tíkhie (А зори здесь тихие... Les albes són tranquil·les) 1974 — Under en steinhimmel (Под каменным небом, Sota el cel de pedra) 1977 — Béli Bim txernoe ukho (Белый Бим, чёрное ухо Bim blanc, orella negra) 1979 — Proféssia - kinoaktior (Профессия — киноактёр, Professió; actor de cinema) 1980 — Eskadron gusar letuchikh (Эскадрон гусар летучих, Esquadró d'hússars volants) 1984 — I na kàmniakh rastut derévia (И на камнях растут деревья, Els arbres també creixen sobre les pedres) 1989 — Iz jizni Fíodora Kuzkina (Из жизни Фёдора Кузькина, Sobre la vida de Fíodor Kuzkin) Premis La seva pel·lícula de 1978 Dojiviom do ponedelnika va guanyar el Premi d'Or al 6è Festival Internacional de Cinema de Moscou.
Les pel·lícules de Rostotski A zori zdes tíkhie (1972) i Béli Bim txernoe ukho (1977) foren nominades a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, i l'última va guanyar el Globus de Cristall al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary.
Referències
Categoria:Directors de cinema soviètics Categoria:Orde de Lenin Categoria:Guanyadors del Premi Estatal de l'URSS Categoria:Persones de l'óblast de Iaroslavl Categoria:Alumnes de l'Institut Gueràssimov de Cinematografia Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Artistes del Poble de l'URSS Categoria:Morts a Víborg Categoria:Directors de cinema russos Categoria:Professors de teatre Categoria:Morts el 2001 Categoria:Nascuts el 1922