miniatura|Façana lateral, amb la planta afegida sobre les galeries Can Santgenís és una antiga masia de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, actualment al barri de Canyelles de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Descripció És un edifici de grans proporcions, format per tres cossos: el central de planta baixa, dos pisos i golfes els laterals de planta baixa i pis amb una galeria porxada, sobre la qual es va remuntar modernament una planta, fent desaparèixer la balustrada que la coronava. Al cos central, les obertures són balcons al primer pis, finestres balconeres al segon i petites finestres a les golfes, tot coronat per un gran ràfec del que arrenca la teulada a quatre aigües.
El 1984 s'hi va fer una rehabilitació que va fer desaparèixer quatre de les figures esgrafiades que apareixien als entrepilastres.
Història Masia Coneguda antigament com a mas Català, al va ser rebatejada com a torre Marlesa, i un segle más tard, va ser adquirida pel mercader Cristòfol Santgenís. La seva filla Maria va heretar la finca i el 1680 es va casar amb Francesc Sala-Alemany i Masdeu, de Can Sala de Dalt (Arenys de Munt). La casa era una una típica pagesia amb les instal·lacions adients, a la planta baixa, per a acollir el bestiar i els estris agrícoles. El 1726, l'hereu Francesc Sala-Alemany i Santgenís n'encarregà una gran reforma, que duraria dos anys, per un import de 234 lliures, 12 sous i 6 diners.
Casat al 1703 amb la seva cosina Maria Teresa de Sala i Vivet, el matrimoni va tenir una única filla, Maria Francesca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet, que el 1729 es va casar amb Ramon Sanç i de Montrodon, fill del militar austriacista Francesc Sanç i de Miquel, que participà en el setge de Barcelona, i el 1727 marxà a l'exili a Viena, fent donació dels seus béns a Ramon.AHPB, notari Josep Fontana, 29-06-1727. El 1747, l'hereu Ramon Sanç i de Sala-Montrodon es va casar amb Marianna de Barutell i de Càrcer, pubilla de Bonaventura de Barutell i d'Asprer, baró d'Oix, Talaixà, Puig-Barutell i Bestracà, i de Teresa de Càncer i de Bellver. Ja vídua, Maria Francesca va tenir diversos litigis amb Can Masdeu per l'ús de les quatre mines d'aigua, que omplien una bassa al costat de l'hort.
La finca figurava a l'inventari post mortem d'Antoni de Magarola i d'Ardena, comte dels Quadrells, mort el 1835. Per problemes econòmics, els seus descendents contractaren masovers que s'encarreguessin de la casa i finca. El 1866, l'heretat Santgenís era una gran finca de 65 mujades, equivalent a més de 30 hectàrees, al vessant de Collserola, entre el turó de Roquetes, una part en el terme de Montcada, i la Vall d'Hebron. El 1869, una part fou exporopidada per a la construcció de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, que actualment ve a correspondre a la Ronda de Dalt i el passeig de Valldaura.
Granja de la Santa Creu
El 1889, l'Hospital de la Santa Creu comprà la finca a Montserrat de Magarola i Bru de Sala per a utilitzar-la d'alqueria de l'Hospital Mental que estava construint i obtenir l'aigua que li mancava, i l'anomenaren Granja Santgenís. Durant 30 anys la finca va seguir amb l'ús rural, produint hortalisses, fruites, vi, aviram, porcs i d'altres animals de corral, parcel·lada i explotada per pagesos parcers que les tenien per antics censos a rabassa morta i que ara els cobraria l'Hospital.
El 1920, aquest decidí destinar-la a sanatori mental d'homes, amb serveis de pagament, i l'anomenaren Granja de la Santa Creu. El 1925 s'hi afegiren les dones, distribuint els homes en una planta i les dones a l'altra. La casa disposava de tres plantes: a la planta baixa hi havia els serveis de la casa, l'administració i sales per a música, de reunió, de jocs com billar o d'altres, gimnàs i instal·lacions d'electroteràpia; a les dues plantes altes hi havia les habitacions amb vistes al mar i la muntanya amb bona ventilació.
Casa de la Santa Creu La Granja de la Santa Creu començà a ser deficitària cap el 1931, per mancança de pacients, i l'1 de gener del 1935 decidiren posar-la en venda. La van comprar per 180.000 pessetes les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, que li canviaren el nom per casa de la Santa Creu.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Casa Manuel Oliver Passatge de Magarola
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental d'Horta-Guinardó Categoria:Masies d'Horta-Guinardó