Les Antigues Escoles Públiques és una obra modernista de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local, situada a la plaça del Primer Homenatge a la Vellesa (antigament plaça Nova).

Descripció L'edifici construït a la primera dècada de segle, es desenvolupa en planta baixa i pis sobre una superfície en forma d'U que abraça un pati-jardí, ocupant el conjunt una illa de l'eixample de Sant Sadurní. Apareixen en ell, encara, deixalles d'un cert eclecticisme sobretot amb la utilització de capitells sobre falses pilastres encoixinades en el cos central.

La façana principal és la que dóna a la plaça, amb cinc cossos simètrics. El cos central, més alt, presenta un coronament rectangular amb la inscripció “ESCUELAS PÚBLICAS” i un escut en baix relleu coronat sobre quatre barres. El coronament està decorat amb quatre permòdols amb motius florals a la part superior i dos falsos pilars motllurats els costats.

L’entrada principal de l’edifici, al cos central, s’obre a la planta baixa amb dues portes emmarcades amb trencaaigües amb forma d’arc rebaixat rematats amb motius florals als extrems. A la part superior de cada porta s’adossen peces decoratives a manera de baix relleu, representant una flor (margarida). Aquesta peça arriba a la faixa que divideix les dues plantes. La primera planta presenta dues finestres ampitadores, amb la mateixa decoració floral i les mateixes motllures en el trencaaigües, coronades amb respiralls igualment decorats. Els límits d’aquest cos central amb els laterals venen determinats per falses pilastres encoixinades, coronades per impostes que emulen sustentar capitells clàssics que presenten decoració, igualment floral.

Els cossos laterals intermedis destaquen per les finestres geminades. Mantenen els elements decoratius descrits fins ara i la diferència respecte al cos central és que a la part superior el coronament es buit i tancat amb baranes metàl·liques. Per la seva banda, els cossos dels extrems, a diferència dels anteriors, tenen finestres també geminades, però de tres obertures per unitat; i el capcer és ple, amb peces decoratives geomètriques. D’aquests cossos surten les ales laterals d’un únic pis, on també hi ha portes d'accés.

Darrera la façana principal, i entre les ales laterals, hi ha un pati, actualment compartit entre aquest edifici i un altre de nova construcció dedicat a arxiu municipal de Sant Sadurní d’Anoia. Tots dos edificis han quedat relligats amb la utilització d’un sòcol comú i el pati central funciona com a zona compartida del complex.

Història Abans d'existir aquest edifici, les escoles s'ubicaven a una casa propietat de Manuel Raventós. L’any 1874 la professora Francesca Moragas va presentar una queixa a l'Ajuntament pel mal estat de l'edifici que servia d'escola i casa del professorat. Essent alcalde Marc Mir i Capella, l'Ajuntament va comprar uns terrenys de la seva propietat per fer les Escoles Noves. Sembla que no seria fins a 1887 que es va decidir l'emplaçament de les escoles a la plaça Nova. Mentre l'escola s'instal·lava provisionalment a la casa de la plaça Nova n. 6.

L'any 1889 l'Ajuntament va presentar el projecte per fer-la, just quan començava l'època més crítica de l'atac de la fil·loxera a Sant Sadurní. L'any 1902 va sortir el concurs per construir l'edifici, que guanyaria el contractista Rafel Isart i Garriga. El segon dia de la festa major, el 30 de novembre, es va fer l’acte de la col·locació de la primera pedra, amb l'assistència de les autoritats. L'arquitecte contractat pel projecte era Miquel Madorell. El Sr. Mañas va regalar la pedra per a les obres, que es van desenvolupar amb normalitat. L'any 1905 la construcció de les escoles estava acabada.

Miquel Madorell i Rius obtingué el títol d'arquitecte el 1891. Entre els seus projectes destaquen l'actual seu del parlament balear i diverses obres a Barcelona, com el Banco Hispano- Americano, que li va merèixer una menció honorífica en el concurs anual d'arquitectura de 1912. Nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní l'any 1904, és l'autor de les obres més representatives del modernisme de la vila, al marge de les de Puig i Cadafalch.

Els anys 2014-2017 l'edifici va ser rehabilitat íntegrament, amb un projecte dels arquitectes Oriol Cusidó i Irene Marzo (T9 arquitectes) i, des del 27 de novembre de 2017, acull la biblioteca municipal Ramon Bosch de Noya.

Referències

Categoria:Patrimoni monumental de Sant Sadurní d'Anoia Categoria:Edificis de Sant Sadurní d'Anoia Categoria:Edificis modernistes de Sant Sadurní d'Anoia