Ilir Meta (Skrapar, 24 de març de 1969) és un polític albanès, del 2017 al 2022 fou president d'Albània.
Biografia Primer ministre Entre 1999 i 2002, fou primer ministre d'Albània, el més jove de la història d'Albània.
Després de primer ministre Va ser el fundador i president del partit Moviment Socialista per la Integració (LSI) el 2004 com a escissió del Partit Socialista d'Albània acusant l'antic primer ministre Fatos Nano de falta de transparència i de no afavorir la integració europea d'Albània.
A les eleccions legislatives albaneses de 2009 l'aliança de Sali Berisha va aconseguir un escó menys que la majoria i per mantenir el poder va haver d'unir forces amb el LSI, que es presentà al marge de les coalicions i va obtenir 4 escons. Berisha va nomenar Meta al càrrec de viceprimer ministre i alhora ministre d'Afers Exteriors, i més tard ministre d'Economia, Comerç i Energia. Després de les eleccions legislatives albaneses de 2013 el Partit Socialista va formar un govern de coalició amb el LSI amb Edi Rama com a primer ministre. Entre 2013 i 2017, fou President de Parlament.
President de la República El 28 d'abril de 2017, Meta va ser elegit president d'Albània com a successor de Bujar Nishani, havent-se de retirar d'aquest lloc per falta de suport polític, rebent 87 vots dels 140 membres del Parlament. El 5 de juliol Monika Kryemadhi, la seva esposa, va esdevenir la líder del Moviment Socialista per la Integració (LSI). El 9 de juny de 2021, va ser formalment destituït pel parlament albanès amb 104 vots a favor i 7 en contra, però el 16 de febrer de 2022, el Tribunal Constitucional d'Albània va anul·lar la destitució i va dictaminar que les acusacions contra ell no violaven la constitució.
Després de la presidència El 25 de juliol de 2022 Meta va recuperar el lideratge del Moviment Socialista per la Integració (LSI) després que acabés el seu mandat com a President d'Albània, per reorganitzar i rebatejar-lo com a Partit de la Llibertat d'Albània (PL).
Investigació per corrupció Meta fou detingut el 24 d'octubre de 2024 per tres casos de corrupció diferents que l'implicaven a ell i a la seva dona, Monika Kryemadhi incloent blanqueig de capitals i ocultació d'actius.
Referències
Categoria:Polítics albanesos Categoria:Presidents d'Albània Categoria:Alumnes de la Universitat de Tirana Categoria:Diplomàtics albanesos Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1969