La IX legislatura del Parlament Europeu és un cicle parlamentari que va començar l'1 de juliol de 2019, després de les eleccions europees celebrades entre el 23 i 26 de maig, i va durar fins al juny del 2024, una vegada finalitzada les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, elegint al president i la resta de la Mesa de l'Eurocambra, i es van dividir en comissions de treball.

Principals esdeveniments 23-26 de maig 2019:

Eleccions al Parlament Europeu de 2019

2 de juliol de 2019:

Sessió constitutiva del 9è Parlament Europeu. Sessió presidida per Antonio Tajani, en virtut de president del 8è Parlament Europeu. Grups constituïts: PPE (182), S&D (154), RE (108), Verds/ALE (74), ID (73), CRE (62), EUE/EVN (41), NI (54) i Altres (3).

3 de juliol de 2019:

Elecció de la presidència i vicepresidències del Parlament Europeu per la primera meitat de la legislatura. David Sassoli (S&D) d'Itàlia és elegit president. Mairead McGuinness (PPE) d'Irlanda, és elegida vicepresidenta primera.

16 de juliol de 2019:

Votació per l'elecció del president de la Comissió Europea. Ursula von der Leyen (PPE) d'Alemanya, és elegida com a presidenta.

30 de setembre-8 d'octubre de 2019:

Audiències dels candidats a Comissari Europeu.

14-15 d'octubre de 2019:

Audiències addicionals per als candidats a Comissari Europeu.

23 d'octubre de 2019:

Vot de confirmació de la Comissió Von der Leyen I.

31 d'octubre de 2019:

Data originalment prevista per la Sortida del Regne Unit de la Unió Europea, posposada tres mesos i, per tant, el Regne Unit ha de nomenar un candidat per a Comissari Europeu.

1 de novembre de 2019:

Pren possessió la nova Comissió Von der Leyen I.

13 de gener de 2020:

Prenen possessió de manera retroactiva Carles Puigdemont i Toni Comín després de la sentència del TJUE. Oriol Junqueras és reconegut diputat des de l'inici de la legislatura, però no pren possessió per la seva inhabilitació judicial des del 3 de gener del 2020.

31 de gener de 2020:

Últim dia de pertinença del Regne Unit a la Unió Europea.

1 de febrer de 2020:

El Parlament Europeu redueix el seu nombre d'escons de 751 a 705, donant sortida als representants del Regne Unit i entrada a 27 nous diputats. Composició dels grups: PPE (187), S&D (147), RE (98), ID (75), Verds/ALE (68), CRE (61), EUE/EVN (39) i NI (30).

12 de novembre de 2020:

Roberta Metsola (PPE) de Malta és elegida vicepresidenta primera del Parlament Europeu, en substitució de Mairead McGuinness, que va assumir el paper de Comissària Europea.

16 de desembre de 2020:

S'aprova el marc financer per a set anys (2021-2027) de la Unió Europea i decisió de com gastar els fons Next Generation UE.

11 de gener de 2022:

Mor en el càrrec el president David Sassoli. La vicepresidenta Roberta Metsola pren el paper de presidenta en funcions.

18 de gener de 2022:

Elecció de la presidència i vicepresidències del Parlament Europeu per a la segona meitat de legislatura. Roberta Metsola (PPE) de Malta és elegida presidenta. Othmar Karas (PPE) d'Àustria és elegit primer vicepresident.

9 de desembre de 2022:

Batuda de la policia belga que fa públic l'escàndol de corrupció Qatargate. 13 d'octubre de 2023:

Direcció - Socialdemocràcia (Smer) d'Eslovàquia es expulsat de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates.

27 de març de 2024:

Txèquia sanciona el lloc de notícies "La veu d'Europa" i dona inici a l'escàndol de la influència russa.

22-25 d'abril de 2024

Darrera sessió plenària de la IX legislatura del Parlament Europeu.

23 de maig de 2024:

Alternativa per Alemanya (AfD) es expulsat d'Identitat i Democràcia. 6-9 de juny de 2024:

Eleccions al Parlament Europeu de 2024. Grups a la dissolució: PPE (176), S&D (139), RE (102), Verds/ALE (71), CRE (69), ID (49), L'Esquerra (37) i NI (62).

Resultat de les eleccions

miniatura|Manfred Weber votant a les eleccions al Parlament Europeu de 2019. Les eleccions van donar com a resultat l'entrada de més d'una trentena de nous partits, entre ells els partits d'extrema dreta Germans d'Itàlia, Vox i el Partit del Brexit del Regne Unit. També van ser beneficiats els partits animalistes, agrupats en Animal Politics EU, que van guanyar representació a Portugal i Països Baixos, el Partit Pirata Europeu, que va ser tercera força més votada a Txèquia, i Volt Europa, que va aconseguir representació a Alemanya.

Si mirem per partits, el Partit Popular Europeu va tornar a guanyar les eleccions amb 173 diputats al Parlament Europeu enfront dels 147 del Partit dels Socialistes Europeus, perdent 35 i 33 seients respectivament sobre les eleccions de 2014. Les baixades dels populars es concentren sobretot a Alemanya, França, Polònia, Espanya i Itàlia, que van perdre 34 escons, mentre que la dels socialistes baixen a Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, França i Romania, on van caure 49 escons, però van compensar una part per la pujada de 8 seients a Espanya.

Prop del 61% dels eurodiputats electes no eren diputats sortints, una xifra rècord per al Parlament Europeu, mentre que el 40% dels diputats eren dones, també rècord. El parlamentari més vell va ser l'antic primer ministre italià Silvio Berlusconi, amb 82 anys al principi de la legislatura, mentre que la més jove va ser la danesa Kira Marie Peter-Hansen, amb 21 anys en el moment de la seva elecció.

Formació dels grups polítics miniatura|Sessió de constitució del Parlament Europeu. Durant el mes de juny de 2019, els diferents diputats electes van negociar per a formar els grups polítics del Parlament Europeu, que necessiten un mínim de 25 eurodiputats de set estats membre de la Unió Europea. Dels set grups que van acabar la VIII legislatura del Parlament Europeu, van continuar amb el mateix nom el Grup del Partit Popular Europeu, que va tornar a ser el grup més important malgrat baixar a 182 escons, el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, amb una baixada de 33 escons, el Grup Els Verds/Aliança Lliure Europea que va aconseguir la quarta plaça i va sumar 23 escons, el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus que va passar de la tercera a la sisena plaça baixant 15 escons, i el Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica que va perdre 11 escons i va ser el grup més petit de tot l'hemicicle.

Per part seva, el Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa liderat pel Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa va decidir canviar de nom després de l'entrada del partit francès La República en marxa d'Emmanuel Macron. El nou grup, anomenat Renovar Europa es va formar amb 108 eurodiputats, 39 més dels que tenia l'ALDE en finalitzar l'anterior legislatura.

Entre els partits populistes i d'extrema dreta, el grup Europa de les Nacions i de les Llibertats va anunciar el 12 de juny de 2019 que canviaria de nom per a formar Identitat i Democràcia, amb la presència de la Lliga Nord d'Itàlia, el Reagrupament Nacional de França i Alternativa per Alemanya entre d'altres. Aquest grup va aconseguir el suport de diversos partits que fins al moment formaven part del grup Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, creat la legislatura anterior per un acord entre el Partit de la Independència del Regne Unit (dels quals molts diputats es van passar al final de la legislatura al Partit del Brexit) i l'italià Moviment 5 Estrelles, deixant a tots dos partits sense grup propi, adscrits a No inscrits. +Grup políticPartit(s) polític(s)PosicióIdeologiaEsconsGrup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) (PPE)- Partit Popular Europeu: 173- Moviment Polític Cristià Europeu: 2- Sense partit europeu: 7CentredretaConservadorisme liberalDemocràcia cristianaNeoliberalismeEuropeismeGrup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D)- Partit dels Socialistes Europeus: 147- Partit Demòcrata Europeu: 2- Sense partit europeu: 5CentreesquerraSocialdemocràciaSocialisme democràticProgressismeEuropeismeGrup Renovar Europa (RE)- Liberals i Demòcrates per Europa: 76- Partit Demòcrata Europeu: 9- Sense partit europeu: 23CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeEuropeismeGrup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE)- Partit Verd Europeu: 55- Aliança Lliure Europea: 7- Partit Pirata Europeu: 4- Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica: 2- Animal Politics EU: 1- Volt Europa: 1- Sense partit europeu: 4CentreesquerraTransversalismeEcologismeRegionalismeIndependentismeEuropeismeGrup Identitat i Democràcia (ID)- Partit Identitat i Democràcia: 60- Sense partit europeu: 13UltradretaPopulismeConservadorisme nacionalistaAntiimigracióEuroescepticisme fortGrup dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE)- Conservadors i Reformistes Europeus: 43- Aliança Lliure Europea: 3- Moviment Polític Cristià Europeu: 2- Sense partit europeu: 14DretaUltradretaConservadorisme nacionalistaNeoliberalismePopulismeEuroescepticisme moderatGrup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea - Esquerra Verda Nòrdica (EUE-EVN)- Partit de l'Esquerra Europea: 19- Ara la Gent: 9- Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica: 2- Animal Politics EU: 2- Sense partit europeu: 9EsquerraSocialisme democràticMarxismeAnticapitalismeEuroescepticisme moderatNo inscrits (NI)- Aliança per la Pau i la Llibertat: 1- Sense partit europeu: 53Sense acreditació- Aliança Lliure Europea: 1- Sense partit europeu: 2 +EstatGrups polítics del Parlament EuropeuMEPPPES&DREVerds/ALEIDCREEUE-EVNNI / altres23 CDU6 CSU -516 SPD -115 FDP2 FW +321 Grüne1 Piraten1 ÖDP1 PARTEI1 Volt +2111 AfD +101 Familie -55 Linke1 Tierschutz -21 PARTEI -1968 LR-LC -123 PS1 PP1 ND -715 LREM5 MoDem1 MR +1411 EE-LV1 PNC +622 RN +76 FI +1 -374 -210 Lab -1016 LibDem1 APNI +167 Green3 SNP1 PC +5 -34 Cons. -151 SF29 Brexit1 DUP +27736 FI1 SVP -519 PD -12 -1 -128 Lega +225 FdI -314 M5S +147312 PP -520 PSOE +67 C's1 PNV1 ERC1 CComú -23 Vox +33 Podemos2 IU1 EH Bildu -32 Junts1 ERC +25412 PO3 PSL1 Karpiński1 Adamowicz -55 SLD3 Wiosna +3 -224 PiS1 SP1 P +7 -25110 PNL2 PMP2 RMDSZ +18 PSD2 PRO -38 USR-PLUS +5 -2 -2324 CDA1 CU1 50+ +16 PvdA +34 VVD2 D66 -13 GL +1 -43 FVD1 SGP +21 PvdD -2262 CDenV2 CDH-CSP2 PS1 SP.A -12 VLD2 MR -22 Ecolo1 Groen +13 VB +23 NV-A -11 PvdA +1212 TOP 092 KDU-CSL1 STAN -2 -46 ANO +23 Pirati +32 Sbovodní +24 ODS +21 KSČM -2218 ND +32 KINAL -21 Ellininki6 Syriza2 XA2 KKE -12112 FIDESZ1 KDNP +14 DK1 MSZP +22 Momentum +2 -21 Jobbik -2216 PSD1 CDS-PP -19 PS +1 -11 PAN +12 BE2 PCP214 MOD2 KD +25 SAP -12 CP1 FP2 MP -23 SD +11 V207 ÖVP +25 SPO1 NEOS2 Grünen -13 FPÖ -1186 GERB-SDS1 BD5 BSP +13 DPS -12 VMRO173 KOK2 SDP2 KESK1 SFP/RKP -12 Vihr +12 PS +2 -21 VAS131 C3 SD3 V2 RV +22 SF +11 DF +1 -21 Ø -1132 SPOLU1 KDH1 OL'anNO -23 SMER -12 PS +22 SaS -12 Kotleba +2134 FG -1 -11 FF2 Green +2 -11 SF2 I4C1 Ming114 HDZ -13 SDP +11 IDS -1 -11 HKS1 ZZ1 Kolakušić +2113 TS-LKD1 Maldeikienė +12 LSDP1 LRLS1 DP -12 LVŽS +1 -11 LLRA-KŠS112 VIENOTIBA -22 SDP +11 API1 LKS2 TB/LNNK +183 SDS-SLS1 N.Si -12 SD +12 LMŠ +1 -18 -12 SDE +12 REF1 KE -11 EKRE +162 DISi +11 EDEK1 DIKO -12 AKEL62 CSV -11 LSAP2 DP +11 Gréng62 PN -14 PL +16Total182-34154-33108+3974+2373+1762-1541-1157+36MEPPPES&DREVerds/ALEIDCREEUE-EVNNI / altresGrups polítics del Parlament EuropeuNota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a l'inici del novè mandat del Parlament Europeu. Els diputats de Junts i Oriol Junqueras d'ERC no van poder participar de la Constitució del Parlament Europeu per no tenir l'acreditació de la Junta Electoral d'Espanya.

Elecció de la Mesa per la primera meitat de la legislatura Després de la constitució del nou Parlament Europeu, el 2 de juliol de 2019, els grups polítics van triar als seus representants en la Mesa del Parlament, incloent-hi el president, 14 vicepresidents i 5 qüestors, per la primera meitat de la legislatura.

Presidència