Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379. Governador d'Erzincan va adquirir autonomia fins que el 1379 va esdevenir independent al desaparèixer l'emirat d'Eretna (dit de Rum). A l'inici va haver de lluitar contra el cadi Burhan al-Din, que s'havia proclamat sultà de Sivas suprimint l'emirat d'Eretna, els dominis del qual ambdós aspiraven a controlar. Aquesta lluita va durar prop de deu anys. Els seus dominis es van estendre a Erzincan, Akşehir, Kemah (Kemakh), Tercan, Çemişgezek, Bayburt, Şarki Karahisar i Koyulhisar.
Aliança amb Tamwerlà Tamerlà va ocupar Erzurum, uns quilòmetres al nord d'Awnik (1387). Tamerla va acampar a la riba del riu Chiachur. Un ambaixador fou despatxat a Tahartan d'Erzinjan, que el va rebre amb honors i va acceptar sotmetre's a Timur i pagar el kharaj. Després d'això es va presentar al campament un ambaixador de Tahartan amb nombrosos regals i una carta del príncep. Tamerlà el va rebre favorablement i va confirmar a Tahartan en el seu principat i li va enviar vestes de distinció.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 59
Tamerlà va acampar a Utx Khiliffa (Tres Esglésies), l'antiga Vagharxapat, la seu del patriarcat armeni, ja a la plana d'Alatagh (1394). En aquest lloc va rebre a Tahartan d'Erzinjan que venia a postrar-se als peus de Timur i li venia a oferir diversos regals, que Timur va acceptar i el va tractar amb honor i distinció.Ibid, III, 43 Tahartan va intentar fer de mediador en el setge d'Awnik i va aconsellar a Mazar (Misr) de rendir-se, sense resultat.Ibid, III, 44 El 23 d'agost Tamerlà va donar un banquet a la cort. Tahartan encara romania amb el seguici i fou aleshores quan l'emperador va reconèixer el principat d'Erzinjan i dependències en perpetuïtat i hereditari per Tahartan i se li van donar les cartes adients i una corona amb pedres precioses i se'l va reenviar al seu domini.Ibid, III, 45
Sota hegemonia otomana El 1398 Tamerlà li va enviar alguns dels elefants capturats a Delhi que van arribar el 1399. Baiazet mentre es va apoderar de Sivas (1398) i va rodejar l'emirat d'Erzincan per l'oest i el sud. Mentre Tamerlà era a Geòrgia, el hivern del 1399 al 1400, Baiazet I havia enviat al seu fill Suleyman Celebi per imposar la hegemonia sobre Tahartan d'Erzinjan i Erzurum (els otomans li donaven el títol d' hakim o sigui “governant”). El sultà va convocar a l'hakim Tahartan a presentar-se a la seva cort i pagar-li tribut. Tahartan, tot i que era aliat de Timur, va acceptar les pressions i únicament va rebutjar l'exigència de cedir l'estratègica fortalesa de Kemakh, que no obstant fou conquerida pels otomans poc després, en la campanya de Sulayman i el beglerbeg d'Anatòlia Timurtaix iniciada a finals del 1399, campanya en la qual foren conquerides diverses places i entre elles Melitene o Malatya, després d'un setge, i de Tefrícia (Divriği), que pertanyien als sultans mamelucs (hivern del 1399 al 1400).
A la primavera del 1400 Tamerlà va arribar a la plana de Bardaa, i allí el va anar a trobar l'emir Tahartan d'Erzinjan (febrer o març del 1400) que li va fer tota mena de lloances i li va portar regals, rebent diverses mostres d'honor, entre les quals un estendard, un bastó amb cua i dos timbals, símbols tots de sobirania; com a bon polític buscava un aliat poderós per enfrontar-se a Baiazet i li va demanar la seva protecció i Tamerlà el va aconsellar sobre com mantenir-se apartat de la política agressiva de Baiazet I i de com governar el seu emirat.Ibid, V, 8 Timur va escriure una carta amb alguns termes ofensius a Baiazet I, exigint la retirada de Kemakh i la renuncia al tribut d'Erzinjan; Baiazet I li va contestar que ja tenia ganes d'enfrontar-se a ell en batalla.Campaigne de Timur en Anatolie (1402), per Marie-Mathilde Alexandrescu Derca, Bucarest, 1942
Timur, furiós contra Bayazid I, es va dirigir a Awnik per preparar les seves forces.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 15 Bayazid I, ben aconsellat, va decidir esperar a la defensiva i atacar només quan la penetració dels timúrides els portés lluny de les seves bases. Timur va arribar a Erzurum on se li va unir Tahartan amb les seves tropes. Dos dies després va arribar a Erzinjan a la que va entrar, matant als colons que Bayazid I havia establert a la ciutat.
Tamerlà assegura el flanc sud Llest com era, Tamerlà no va avançar cap al interior, tenint a rereguarda els turcmans hostils a l'oest i als mamelucs al sud. L'emir o hakim Tahartan d'Erzinjan fou reenviat al seu domini per controlar les fronteresYazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 16 Timur es va dirigir al sud i Malatya li va obrir les portes (15 de setembre del 1400) i va comprar l'amnistia pels musulmans (els georgians i armenis, cristians, foren fets esclaus). Les altres ciutats otomanes de l'Eufrates fins a Kiakhta es van sotmetre a l'amir Jahan Xah (amir) que va assolar tota la zona; en aquest territori es va constituir en un govern de frontera encomanat a Kara Osman, emir de Diyarbakr,De la Croix el considera erròniament fill de Burhan al-Din de Sivas, però en realitat Kara Osman era l'amir dels Ak Koyunlu i qui havia matat a Burhan al-Din en combat; el fill de Burhan al-Din era Zain al-Abidin Muhammad que tenia l'encàrrec d'actuar de concert amb Tahartan (al que en teoria estava supeditat) per defensar la zona de protecció de l'Eufrates, zona que anava d'Erzurum a Kiakhta. En tot aquest temps Baiazet I no va fer cap intent seriós d'aturar o enfrontar a Timur. Tamerlà va fer aleshores la seva campanya a Síria amb extensió a l'Iraq Arabí.
Conquesta otomana El 1401 Baiazet I va creuar Àsia Menor i va arribar a Sivas on ja s'havia establert el seu fill Sulayman. Després es va dirigir a Erzinjan, va derrotar les forces localsen aquesta lluita va morir el lloctinent de Tahartan, Mukbel i va entregar el govern al seu protegit Kara Yusuf dels kara koyunlu però al cap de 16 dies va haver de desistir perquè els habitants no l'acceptaven i reclamaven el retorn de Tahartan. Kara Yusuf va demanar poder-se retirar a Kayseri per descansar. Bayazid I va retornar el poder a Tahartan però el va privar del seu harem i dels seus fills, enviats a Brusa com hostatges.
Tahartan i l'emir de Germiyan van pressionar a Tamerlà per una intervenció a la qual aquest es resistia però ara, després que Baiazet I va ajudar a Kara Yusuf dels kara koyunlu i a Ahmad ibn Uways, sultà jalayírida, sentint amenaçat l'Azerbaidjan, es va veure forçat a actuar. Una primera ambaixada havia intentat un modus vivendi, però ara Tamerlà va exigir la evacuació d'Erzinjan i dels emirats turcs que havien de ser retornats als seus sobirans legítims; també va exigir l'entrega de Kara Yusuf, viu o mort. Bayazid I va refusar en termes que semblaven una declaració de guerra. L'èxit a Erzinjan va encoratjar a Baiazet I per la conquesta de Constantinoble ja que segons l'Alcorà el ghazi vencedor de Rum, hereu per dret de conquesta de la monarquia universal (vinculada a la possessió de Constantinoble) no podia ser atacat sense sacrilegi. Però el regent bizantí Joan, va rebutjar l'ultimàtum otomà ja que també estaven negociant amb Tamerlà.
Revenja de Tamerlà Tahartan no obstant, privat del seu harem i del seu tresor, va poder enviar una queixa al seu protector Tamerlà, a la cort del qual s'havien refugiat els prínceps d'Aidin, Mendeixia i Sarukhan. Després Tahartan anirà a la cort de Timur en persona segons Clavijo.hivern del 1401 a 1402 Quan Timur va saber el que havia passat a Erzinjan va enviar des de Ujan al seu fill Xah Rukh i als emirs Sulayman Xah i Jahan Xah (amir).Yazdi substitueix aquest darrer per Xah Malik Els mirzes (fills i nets grans), els shahzades (descendents mascles) i els amirs acampats al Ming Gol van rebre ordre de posar-se al servei i ordres de Shah Rukh. Els prínceps acampats a Menkul després de fer una ràtzia a Geòrgia foren també cridats. Xah Rukh va sortir d'Awnik. Un exèrcit de 15.000 turcs va ser derrotat per un fill de Timur (que havia de ser Xah Rukh) prop de Sivas, probablement no el gruix de l'exèrcit del príncep sinó només una avançada ja que Xah Rukh en persona no hauria arribat tant lluny en cap cas. Insegur, Bayazid I va obrir negociacions per mitjà de Tahartan, el qual va enviar al seu nebot Shaikh Ali (a vegades Xah AliYazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 34
Negociacions de pau Amb la mediació de Shaikh Ali, nebot de Tahartan, l'exèrcit de Shah Rukh es va aturar a la zona d'Awnik; Shaikh Ali fou enviat al campament de Timur degudament escortat. Es va acordar una pau fraternal i una aliança sincera; el mediador recuperaria les seves esposes i fills si la pau era finalment concertada. Però les converses de pau no van tenir èxit: Kara Yusuf, protegit de Baiazet I, va atacar la caravana anual de pelegrins a la Meca i les converses es van trencar. Baiazet I va escriure una carta amb paraules de submissió cap a Timur que va arribar al Karabagh el 29 de novembre de 1401. Tamerlà va respondre als ambaixadors otomans imposant tres condicions alternatives: 1)Execució de Kara Yusuf; 2) Entrega de Kara Yusuf encadenat; 3) Expulsió de Kara Yusuf de territori otomà. Si Baiazet acceptava una de les tres solucions, Timur li facilitaria mitjans per seguir la guerra contra els cristians. Els ambaixadors foren tractats amb molts honors i van poder contactar als ambaixadors de l'emperador Manuel II, i saber de primera ma que l'emperador estava disposat a pagar a Tamerlà el tribut que pagava al sultà otomà. Timur va anunciar que la primavera següent aniria a Anatòlia on esperaria la resposta de Baiazet I. Aquest, tot i que considerat pels musulmans un ghazi, lluitador per la fe, havia tingut alguns fets que el començaven a fer sospitós: s'havia casat amb una cristiana (la filla de Llàtzer de Sèrbia) i havia protegit a un bandit com Kara Yusuf que havia assaltat a pelegrins musulmans. Amb les victòries de Timur a Síria els obstacles militars pels timúrides eren molt menors que els que podien resultar d'una aliança entre mamelucs i otomans i ara controlava la marca fronterera de l'Eufrates sota Kara Osman, conservant l'aliança de Tahartan. Els emirs d'Àsia Menor deposats que estaven a la seva cort, li asseguraven un cert suport a Anatòlia. Amb el retorn dels ambaixadors imperials a Constantinoble aquests començaven a preparar la cooperació de la flota imperial i la dels genovesos de Pera, i la flota de Manuel III Comnè, emperador de Trebisonda i cunyat de Tahartan que s'havia declarat vassall de Tamerlà, assegurant a aquest poder tancar els Dardanels i impedir l'arribada de reforços. Només el cansament de les pròpies tropes era un punt en contra de Timur. Els ambaixadors imperials van tornar a Constantinoble el 29 d'agost de 1401, i van comunicar al regent imperial i al podestà de Pera (Constantinoble) la decisió de Timur d'iniciar una expedició contra Baiazet I. No obstant la decisió encara va tardar una mica a prendre's. Els ambaixadors van tornar amb la resposta tot seguit i van embarcar amb la galera de Bartolomé Spinola cap a Trebisonda el 10 de setembre de 1401.
Timur va passar el hivern del 1401 al 1402 a la regió del Karabakh; va acampar amb tot l'exèrcit a Naxçıvan, prop de la fortalesa d'Alinjak, que tant havia costat de conquerir (16 anys) i que acabava de rendir-se. A Nakhitxevan el va anar a trobar Tahartan que portava una carta de Baiazet I en que demanava humilment perdó; Tahartan va intercedir per Baiazet I i Timur va consentir de moment. Va restar uns dies a Nakhitxevan.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 36 i 37
Tamerlà passa a la ofensiva