Latemptat contra John F. Kennedy, president dels Estats Units, va tenir lloc el divendres 22 de novembre de 1963 a Dallas (Texas), a les 12:30 hora local CST (18:30 UTC).
Després que la caravana presidencial hagué travessat a baixa velocitat el centre de la ciutat i quan la limusina presidencial descapotada passava per Dealey Plaza, John F. Kennedy fou mortalment ferit per trets d'arma de foc. Fou el quart president dels Estats Units a ser víctima d'un assassinat i el vuitè a morir en l'exercici del seu càrrec.
Vídeo domèstic d'Abraham Zapruder on es veu quan disparen Kennedy ,Dallas Policy dictabell.
Antecedents John Fitzgerald Kennedy, nascut el 1917, fou elegit el 1960 aconseguint imposar-se de bon principi als pesos pesants dels demòcrates, com ara els senadors Hubert H. Humphrey, Lyndon B. Johnsonel qual, finalment, l'acompanyaria a la Casa Blanca com a Vicepresident dels Estats Units i el succeiria en el càrrec després de la seva mort i Adlai Stevenson. Després de la victòria interna, va batre el candidat del republicà, Richard Nixon.
Malgrat aquesta victòria aclaparadora (a propòsit de la qual, un informe de l'FBI de març de 1960 feia esment d'un suport financer al candidat demòcrata per part dels membres de la màfia de Chicago, de la qual formava part John Fischetti, un associat de Sam Giancana)T. Lentz (1995), Kennedy : enquête sur l'assassinat d'un président p. 219 Kennedy esdevingué ràpidament un president molt popular alhora que controvertit.
La seva popularitat era deguda a la seva joventut, el seu domini dels mitjans de comunicació (hom atribueix la seva victòria a un cèlebre debat electoral), el seu dinamisme (el creà especialment el concepte de Nova Frontera que donà un objectiu als Estats Units: enviar un estatunidenc a la Lluna) i les esperances de pau que semblava encarnar en els temps turbulents de la Guerra Freda. La parella que formava amb la seva esposa, Jackie, així com la seva forma d'apropar-se, simple i directa, acabaren de fer de Kennedy l'encarnació de les esperances d'una generació que volia sortir de la Guerra Freda.
D'altra banda, la seva política, tant l'exterior com la interior, era percebuda com a "suau" pel que fa al comunisme, per part dels conservadors. No obstant això, havent pres possessió del càrrec el gener de 1961, va llançar al març un important programa d'armament i es declarava llest per oposar-se a la progressió del comunisme. El novembre de 1961, els Estats Units desplegaren per tot Europa 45 míssils PGM-19 Júpiter, l'abast dels quals permetria arribar al territori soviètic: quinze a Turquia i trenta a Itàlia. Però en el moment que Kennedy acceptà l'execució d'un pla d'invasió de Cuba, preparat per la CIA, una operació coneguda pel seu lloc de desembarcament com a Badia de Cochinos, fou un fiasco rotund que va portar al cessament d'Allen Dulles com a director de la CIA (de fet, ell i l'equip es van veure obligats a dimitir). Per la seva banda, la CIA i els exiliats cubans que havien pagat un alt preu i la dreta conservadora consideraren Kennedy directament responsable d'aquest fracàs, perquè aquest últim havia refusat d'oferir un suport aeri a l'operació. Durant el transcurs del mes següent, l'administració Kennedy intentà, en moltes ocasions, fer assassinar Fidel Castro i la crisi dels míssils de Cuba fou l'ocasió pel jove president, de mostrar que podia resistir fermament a la Unió Soviètica. De tota manera, els conservadors americans li reprotxaren, de nou, la seva incompetència i el fet que hagués concedit els desmantellament dels míssils instal·lats a Turquia. Finalment, l'agost de 1961, quan començava la construcció del Mur de Berlín, per bé que aquest acte fou contrari als acords entre les superpotències, Kennedy només reaccionà amb discursos, tot i que alguns, com el famós «ich bin ein Berliner», pronunciat durant una visita a la ciutat, marcà els esperits.
A Vietnam, considerat com un punt calent de la lluita contra l'avanç del comunisme, la política de Kennedy no semblava clara, perquè d'una banda permeté l'enderrocament de Ngo Dinh Diem, hostil a la intervenció directa dels Estats Units, i la seva substitució per una colla de generals corruptes, en el moment que semblava entreveure's la possibilitat d'evacuar els consellers militars estatunidencs el 1964.
En el pla interior, el punt més innovador de la política de l'administració Kennedy fou el procés de lluita contra la segregació racial. El setembre de 1961, uns agents federals foren enviats per permetre la inscripció d'un estudiant negre a la universitat de l'Estat de Mississipi i el president es pronuncià pels drets civils dels negres.
També, quan el novembre de 1963, John F. Kennedy començà la campanya per la seva reelecció amb un viatge a Texas, era un president molt popular, però amb una política durament contestada per la dreta reaccionaria. Alguns representants d'aquesta dreta el consideraven com un traïdor;Era aparentment el cas de Général Charles Cabell , cunyat del batlle de Dallas i director adjunt de la CIA, cessat després de l'operació a Bahía Cochinos comptava amb enemics ferotges d'una banda a l'altra de l'esceneri polític, des de Fidel Castro (va ordenar la CIA que se'n desempallaguessin) als cubans anticastristes i al CIA - que no li perdonava la seva actuació en el Desembarcament de Bahía de Cochinos, passant per la màfia que començava a patir els cops del Departament de Justícia sota les ordres del Fiscal General, el seu germà Robert Kennedy, sense oblidar tot allò que hi havia als Estats Units d'elements racistes i reaccionaris, com la John Birch Society.Article sobre la John Birch Society , organització d'extrema dreta a la qual el general Edwin Walker, cessat per Kennedy, s'acabava d'afiliar. Vegeu també l'informe de HSCA sobre el tema així com aquest article sobre les milícies d'extrema dreta dels Estats Units
Els fets El viatge a Dallas miniatura|Arribada del president i de Jackie a Love Field, Dallas. El president Kennedy haviat triat visitar Dallas el 22 de novembre de 1963 en el marc d'una gira electoral a Texas. El motiu d'aquesta gira era la recollida de fons per a la campanya presidencial demòcrata i la preparació de la reelelecció durant la consulta de 1964.
La caravana presidencial havia de travessar la ciutat i dur al president al Trade Mart per a un dinar. El cotxe era una limusina descapotable Lincoln Continental de 1961. En el cotxe del president, a part de la seva esposa Jacqueline Kennedy, hi viatjaven el governador de Texas John Bowden Connally i la seva esposa Nellie, a banda de dos agents del Servei Secret (departament encarregat de la seguretat presidencial), Roy Kellerman i Bill Greer (conductor).
La ciutat de Dallas era considerada com una destinació relativament arriscada, poc favorable a les idees de Kennedy.Vegeu especialment l'informe de la Commissió Warren Característiques d'aquesta atmosfera carregada eren la publicació en un diari de la ciutat, el dia del viatge, d'un anunci on es criticava el president amb una gran violènciaEditat per l'American Fact-Finding Committee , escrit per la John Birch Society. L'anunci es troba reproduït ací i l'agressió, durant una manifestació, d'Adlai Stevenson, ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides
Amb tot i això, era una ciutat amigable que la caravana havia travessat, aclamada per una munió de gent entusiasta, amb molt poques manifestacions negatives.
L'assassinat miniatura|Elm Street. La X marca l'indret del tret mortal. Cap al final del trajecte, la caravana i el cotxe del president Kennedy deixaren Main Street i giraren a la dreta per Houston Street. Després d'algunes desenes de metres, el vehicle presidencial prengué un revolt tancat a l'esquerra per Elm Street, rodejant així Dealey Plaza
En aquest moment, Nellie Connaly, alleujada com tots els ocupants per l'acollida de la caravana, comentà al president que no podria pas dir que Dallas no l'estimava.Testimoni de la sra. Connally davant la Comissió Warren miniatura|esquerra|Dealey Plaza vista des del cel
El cotxe, que havia reduït la marxa de manera important (anava a uns 15 km/h), passà per davant del dipòsit de llibres escolars («Texas School Book Depository» o «TSBD»). Eren les 12:30. Al davant es perfilava el pont del ferrocarril sota el qual passa Elm Street. En un dels cotxes de seguretat, un agent del Servei Secret anuncià per un micro que en uns minuts el president seria a Trade Mart.Testimoni de Forrest Sorrels, un agent del Servei Secret
De sobte, es va sentir un tret, que semblava més aviat el petardeig d'un motor. Fins i tot els agents del Servei Secret es quedaren quiets, en principi, i no reaccionaren fins que varen sonar altres trets. En total, segons la versió oficial, es dispararen tres trets.
El president havia estat tocat. Molts el veieren com s'enfonsava lleugerament al seu seient i es duia les mans a la gola: segons la versió oficial, una bala li havia entrat per la part alta de l'esquena i li havia sortit per la gola,Vegeu l'informe de HSCA però altres opinen que la bala a la gorja fou disparada pel davant i que fou una altra bala la que li tocà l'esquena. El governador Connally, assegut just davant del president, fou igualment tocat: una bala li entrà per l'esquena a la dreta de la clavícula dreta, li va travessar el pulmó, fracturant-li una costella i sortint. El seu canell dret fou travessat (el radi fou fracturat) i la bala va acabar la seva cursa penetrant superficialment la seva cuixa esquerra.Vegeu descripcions de les ferides de Connally a l'informe del HSCA, ici, aquesta radi i a cuixa Segons les conclusions oficials de la Comissió Warren (el 1964) i del House Select Committee on Assassinations (el 1979), la mateixa bala hauria travessat els dos homes.
Només havien passat alguns segons i fou aleshores quan els agents començaren a actuar. L'agent que conduïa el cotxe no accelerà pas de seguida. Més aviat al contrari, es girà i aixecà el peu de l'accelerador, la qual cosa ralentí la marxa del vehicle (alguns pensen que el xofer fins i tot va frenar).
El governador Connally s'enfonsà en els braços de la seva esposa, mentre que Clint Hill, un dels agents del Servei Secret, que viatjava sobre l'estrep esquerre del vehicle que seguia el de Kennedy, es precipità vers el vehicle presidencial.
Alguns instants després, una bala tocava el president al cap, destruint una bona part del cervell (l'emplaçament de la ferida al cap està igualment subjecte a controvèrsia, vegeu més avall). Els danys provocats foren tals que la sang, alguns frangments d'os i de matèria cerebral foren projectats fins a molts metres d'alçada (alguns vianants van trobar bocins d'os).vegeu especialment la descripció feta per Bobby Hargis , un dels motoristes de la policia de Dallas que seguia la limusina presidencial; vegeu tembé la foto d'un d'aquests fragments a la informe de l'HSCA Connally i la seva esposa, enfonsats sobre els seients de davant, foren ruixats de sang i partícules.
Durant l'escena, un sastre anomenat Abraham Zapruder tenia l'ull posat a la seva càmera. Estava esglaiat i filmava els esdeveniments; va produir així el que pot ser considerat com el film amateur més cèlebre de tots els temps.Article sobre Abraham Zapruder i el seu film Les imatges que va captar del tret mortal alimenten encara les polèmiques.
Segons les estimacions, passaren de l'ordre de 6 a 9 segons entre el primer i el darrer tret.Vegeu les conclusions de la Commission Warren sobre aquest punt
Jackie deixà el seu seient i es posà a quatre grapes sobre el maleter, darrere del vehicle (sembla que després ja no es va recordar més d'aquest episodi). El vehicle presidencial accelerà en el moment que Clinton Hill s'hi atansà, després de grimpar sobre la part del darrere per contenir la primera dama i retornar-la al seu lloc.