fou un escriptor i crític literari català. Fou professor de llengua (abans ho era també d'estètica) a la Universitat Ramon Llull.
Biografia Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), va coordinar la revista Catalònia Cultura durant els anys 1986-1988 i el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions. El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions. A partir del 1992 va treballar a les editorials Llibres de l'Índex, Ediciones de la Tempestad, Susaeta, Tikal i Alimara. Des de 1993 va impartir classes d'expressió escrita i tallers literaris diversos i ha publicat articles i textos creatius a diferents publicacions.
L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci, una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra, que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista. A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. De 1997 a 2003 va ser professor de Llengua i Literatura de secundària.
En companyia de l'altre (1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. De 2010 a 2011 va tenir una columna al diari Avui i va col·laborar també com a articulista i crític als suplements literaris dels diaris Avui i El Periódico de Catalunya i a les revistes L'Avenç i Revista de Girona. El 2012 publicà, juntament amb el pintor Joan Mateu Bagaria, El llibre de l'any.
El 2017 publicà La música i nosaltres, amb l'editorial Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, que rescatà els seus records musicals de la Transició espanyola. El mes d'octubre de 2017 es publicà la seva novel·la Robinson, una història de purificació, que queda emparentada amb el clàssic de Daniel Defoe.
Morí el 27 d'agost de 2022, als 58 anys, víctima d'un càncer. Fou acomiadat públicament en una cerimònia a Torroella de Montgrí, vila on residia de feia anys. A l'esdeveniment s'hi congregà una munió de gent, entre els quals diverses personalitats literàries del país, a més de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, Izascun Arretxe. Se'n va publicar l'obra pòstuma Kennedyana, per la qual el 2023 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig.
Obra
Carta a la reina d'Anglaterra en la BnE
La música i nosaltres. Premià de Dalt: Cossetània i Quaderns de la Font del Cargol, 2017, p. 64. . Robinson. Barcelona. Proa, 2017, p. 183. . Clàssics revisats. Girona: Diputació de Girona, 2018, p. 349. . Exorcismes: antologia personal. Barcelona: Empúries, 2018, p. 254. . Les olors en la literatura. A cura de Vicenç Pagès Jordà. Alella: Vibop, 2018, p. 39 . Memòria vintage: del primer home a la Lluna a Pulp Fiction. Dibuixos de Miguel Bustos. Barcelona: Empúries, febrer del 2020, p. 398. . Les pudors en la literatura. A cura de Vicenç Pagès Jordà. Alella: Vibop, octubre del 2020. . Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta. 2022. . En primera persona. 2024. ISBN 9788419729415. Curs de prosa. Girona: Diputació de Girona, "Col·lecció Josep Pla", 2025. ISBN 978-84-18734-45-8. La carícia dels detalls. Barcelona, Empúries, 2025
Traduccions Una dinámica de paz, de Jean Chevalier. En blanco y negro. Represión, censura y olvido en Sudáfrica, traduït juntament amb altres autors. La dicha no es completa, de la seva pròpia novel·la La felicitat no és completa.
Premis i reconeixements 1998: Premi Documenta de narrativa per En companyia de l'altre. 2003: Premi Sant Joan de narrativa per La felicitat no és completa. 2004: Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per El poeta i altres contes. https://www.vicencpagesjorda.net/cat/llibres/poeta.html 2009: Premi El setè cel de Salt per Els jugadors de whist.«La revetlla literària de l'Ateneu Barcelonès corona Vicenç Pagès Jordà amb el Premi Crexells», VilaWeb, 23 de juny de 2010 2009: Premi Joan Crexells de narrativa per Els jugadors de whist. 2013: Premi Sant Jordi de novel·la per Dies de frontera. 2014: Premi Nacional de Cultura. 2015: Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per Dies de frontera.
Referències
Enllaços externs
El meu clàssic. Ars Santa Mònica
Categoria:Escriptors alt-empordanesos contemporanis en català Categoria:Escriptors figuerencs Categoria:Professors de la Universitat Ramon Llull Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Premis Nacionals de Cultura 2014 Categoria:Premis Sant Jordi de novel·la Categoria:Premis Mercè Rodoreda de contes i narracions Categoria:Premi Ciutat de Palma de novel·la Categoria:Morts a Torroella de Montgrí Categoria:Docents alt-empordanesos Categoria:Premi Joan Crexells de narrativa Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Premi Ciutat d'Olot Marià Vayreda de Prosa Narrativa