Lanarquia postesquerra, anarquisme postesquerrà o postesquerranisme, és un corrent dins el pensament anarquista que critica la relació de l'anarquisme amb l'esquerra política tradicional."Anarchy after Leftism" por Infoshop.org. Aquesta crítica sol incidir en les ideologies en general, així com en la moralitat."Post-Left Anarchy: Leaving the Left Behind Prologue to Post-Left Anarchy" per Jason McQuinn. Influenciada per escrits de Max Stirner i per la Internacional Situacionista, l'anarquia postesquerra emfasitza el concepte d'insurrecció i el rebuig a les maneres tradicionals d'organització de l'esquerranisme.Macphee, Josh. Realizing the Impossible. AK Press.
Les revistes Anarchy: A Journal of Desire Armed, Green Anarchy i Fifth Estigues s'han implicat en l'anarquia postesquerra. Alguns escriptors individuals d'aquesta tendència són Hakim Bey, Bob Black, John Zerzan, Jason McQuinn, Fredy Perlman, Lawrence Jarach i Wolfi Landstreicher. La xarxa contemporània de col·lectius nord-americans Crimethlnc. és també un exponent d'aquests punts de vista.
Visió general esquerra|miniatura|Lawrence Jarach (esquerra) i John Zerzan (dreta), dos prominents autors contemporanis de l'anarquia postesquerra Els anarquistes postesquerra argumenten que la majoria de l'esquerra política, fins i tot la revolucionària, és anacrònica i incapaç de crear canvis profunds. L'anarquia postesquerra critica les estratègies i les tàctiques de la política radical, que considera antiquades: la manifestació, l'activisme centrat en la lluita de classes, l'enfocament en la tradició ideològica i la incapacitat d'escapar als límits de la història. El llibre Anarchy in the Age of Dinosaurs (Anarquia en l'edat dels dinosaures),Anarchy in the Age of Dinosaurs por Curious George Brigade per exemple, critica les idees tradicionals de l'esquerra i l'anarquisme clàssic, i advoca per un moviment anarquista rejovenit. L'assaig de Crimethlnc. titulat "Your Politics Are Boring as Fuck" ('La teua política és més avorrida que la merda"¿La teua política és tan avorrida com fotuda? per Crimethinc.) és una altra crítica als moviments esquerrans i hi diu:
Alguns postanarquistes han arribat a conclusions semblants, per diferents motius. De Bakunin a Lacan, de Saul Newman, observa:
Pensament Teoria i crítica de les organitzacions Jason McQuinn descriu la tendència de les organitzacions esquerranes com una estructura de "corretja de transmissió" amb una divisió explícita entre líders i liderats, juntament amb provisions per disciplinar els quadres polítics o membres mentre es defensa els líders de la responsabilitat cap als que són liderats."Against Organizationalism: Anarchism as both Theory and Critique of Organization" per Jason MacQuinn. Hi ha quatre resultats d'aquest tipus d'estructura:
Reduccionisme: ací només alguns aspectes particulars de la lluita social s'inclouen en aquestes organitzacions. Altres aspectes són ignorats, invalidats o reprimits, i això condueix a una major compartimentació de la lluita. I amb això es facilita la manipulació per les elits i la seua eventual transformació en associacions específicament lobbystes, buidades de crítica radical general.
miniatura|200x200px|Jason McQuinn
Especialització o professionalització: Es refereix al fet que "els involucrats en l'operativa quotidiana de l'organització són seleccionats o autoseleccionats per realitzar rols especialitzats dins l'organització, sovint dividint oficialment entre líders i liderats, amb jerarquia de poder i influència". Substitucionisme: quan l'organització formal esdevé de manera creixent un focus de l'estratègia i pràctica, l'organització tendeix a substituir la gent, el lideratge de l'organització -especialment si s'ha fet formal- tendeix a substituir l'organització com un tot, i eventualment hi emergeix un líder màxim que sovint acaba personalitzant i controlant l'organització." Ideologia: quan l'organització es converteix en el subjecte primari de la teoria, amb els individus assignats a rols per complir, en lloc que la gent construeixi les seues autoteories, totes, menys les organitzacions anarquistes més autoconscients, tendeixen a adaptar alguna forma d'ideologia col·lectivista, en què al grup social se li concedeix més realitat política que a la lliure individualitat. On recau la sobirania hi recau l'autoritat política; i si la sobirania no pertany a cada persona, sempre es requerirà la submissió dels individus a un col·lectiu."
Per contrarestar aquestes tendències, l'anarquia postesquerra advoca per l'autonomia individual i grupal de lliure iniciativa, l'associació voluntària, el rebuig a l'autoritat política i la ideologia, i en comptes d'això promou l'organització de caràcter temporal, petita, simple, informal i transparent, descentralitzada, amb la presa de decisions feta directament per tots els membres i amb respecte a les minories.
La crítica antiideològica esquerra|miniatura|175x175px|Max Stirner. La seua crítica a les ideologies és molt important per al pensament de l'anarquia postesquerra L'anarquia postesquerra s'afig a una crítica de la ideologia que "es remunta a les obres de Max Stirner". Per a Jason MacQuinn "tota ideologia implica en essència la substitució de conceptes i imatges alienes (o incompletes) per a la subjectivitat humana. Les ideologies són sistemes de consciència falsa, en què la gent ja no es veu a si mateixa com subjectes en la seua relació amb el món, sinó que es conceben com a subordinats a algun tipus d'entitat abstracta que es confon com a subjecte real o actor en el seu món". "Tant si l'abstracció és déu, l'estat, el partit, l'organització, la ciència, la família, la humanitat, pau, ecologia, natura, treball, amor, o fins a la llibertat, si és concebuda i presentada com si fos un subjecte actiu, amb el seu propi ésser, que ens fa demandes, llavors és el centre d'una ideologia."
El rebuig de la moralitat La moral és també un objectiu de l'anarquia postesquerra tant com ho fou en els escrits de Stirner i Friedrich Nietzsche. Per a McQuinn "la moral és un sistema de valors reificats, valors abstractes que es trauen de context, es graven en pedra convertits en creences inqüestionables per ser aplicats sense tenir en compte els desigs, pensaments i objectius reals d'una persona i la situació en què es troba. El moralisme és la pràctica en què no sols es redueixen els valors de vida a la moral reificada, sinó que també es considera l'individu millor que els altres perquè s'ha valgut de la moralitat, i es fa proselitisme per l'adopció d'una conducta moral com a eina de canvi social. Viure d'acord amb la moralitat significa sacrificar alguns desigs i temptacions (sense tenir en compte la situació real en què et trobes) a canvi de la recompensa de la virtut."
"Rebutjar la moralitat implica construir una teoria crítica d'un mateix i de la societat (autocrítica, provisional i mai totalitzant), en què l'objectiu d'eliminar l'alienació social mai es confon amb objectius parcials reificats. Això implica emfasitzar el que la gent ha de guanyar amb la crítica radical i la solidaritat, en comptes del que la gent ha de sacrificar o lliurar per portar una vida virtuosa de moralitat políticament correcta."
L'anarquia postesquerra tendeix a criticar el que veu com a visions parcials i victimistes en de la política de la identitat. Feral Faun diu en La ideologia de la victimització que hi ha una "versió feminista de la ideologia de la victimització: una ideologia que promou la por, la feblesa individual (i per tant, la dependència a grups de suport ideològics basats en ideologies i protecció paternalista per part de les autoritats)". Però a la fi, "com totes les ideologies, les varietats de la ideologia de la victimització són maneres de consciència falsa. Acceptar el rol social de víctima -en qualsevol de les seues múltiples formes- […] no és crear-se una vida pròpia o explorar les relacions pròpies amb les estructures socials. Tots els moviments parcials d'alliberament -feminisme, GLBT, sindicalisme, etc.- defineixen els individus segons els seus rols socials. Per això, aquests moviments no sols no inclouen una inversió de perspectives que destruïsca rols socials i permeta als individus crear una praxi construïda sobre les seues passions i desigs, sinó que en realitat treballen en contra de tal canvi de perspectiva: l'alliberament d'un rol social al qual un individu està lligat."
El rebuig al treball Els temes del treball, la divisió del treball i el rebuig al treball han estat un tema important en l'anarquia postesquerra.Division of Labor per John Zerzan."Work: The Theft of Life" per Wolfi Landstreicher.
Bob Black en la seua obra L'abolició del treball es recolza en idees d'intel·lectuals revolucionaris com Charles Fourier, William Morris, Paul Goodman, Marshall Sahlins i Paul Lafargue."The Abolition of Work" ("L'abolició del treball"). Hi argumenta en contra de la subordinació de la vida de les persones al treball, obligades a produir i consumir mercaderies. Tot i que fa una crítica profunda del capitalisme i dels punts de vista del liberalisme procapitalista, també crítica els esquemes marxistes de socialisme d'estat perquè també mantenen una lògica productivista, que es diferenciaria del capitalisme perquè, en aquest, un treballa per a un patró, mentre que en el socialisme d'estat un rep ordres d'un administrador de l'estat socialista. D'altra banda, Black crítica la glorificació del treball i del treballador en el marxisme, així com que la seua línia teòrica coincidisca amb el liberalisme procapitalista quan diu que les coses adquireixen valor amb el treball.
Black defineix el seu concepte de "treball" com l'activitat productiva compulsiva engegada per mitjans econòmics i polítics. Proporciona dades per demostrar que gran part de la misèria del món està lligada al treball. Per això denuncia el treball per la seua compulsió i per subordinar una persona a una altra, que li diu què ha de fer i així perd la seua subjectivitat i, per tant, la llibertat. Això es fa amb moltes formes degradants de disciplina com més va més sofisticades. D'altra banda la crueltat del sistema es mostra en els nombrosos accidents laborals (des de ferides, malalties, fins a morts). Segons Black, la manera amb què les persones podrien recuperar la llibertat fora reclamant el temps que ara empren en el treball i redirigir-lo cap a activitats en què entraria el que ell defineix com l'oposat del treball: el "joc" i el factor lúdic. El joc no és necessàriament governat per regles i és fet voluntàriament en llibertat. Black identifica el joc amb l'economia del regal.
Autoteoria o teoria d'un mateix Els anarquistes postesquerra rebutgen totes les ideologies en favor de l'individu i la construcció individual i comunal de la teoria d'un mateix o autoteoria.
L'autoteoria individual és una teoria en què l'individu integral -en context (en totes les seues relacions, amb tota la seua història, desigs i projectes, etc.)- és sempre el centre subjectiu de la percepció, enteniment i acció.
De manera semblant, l'autoteoria comunal es basa en el grup com a subjecte, però sempre amb una comprensió subjacent de les individualitats (i les seues autoteories) que fan el grup. Per a McQuinn "les organitzacions anarquistes no ideològiques (o grups informals) es basen en l'autonomia dels individus que les construeixen, i això és diferent de les organitzacions esquerranes clàssiques, que requereixen la subordinació de l'autonomia personal com a prerequisit per integrar-s'hi".
Vida quotidiana, creació de situacions i immediatisme Per a Wolfi Landstreicher "la reapropriació de la vida socialment, tant com la seua completa reapropriació individual, només pot ocórrer quan deixem d'identificar-nos en termes de les nostres identitats socials".Insurgentdesire.org.uk "From Politics to Life: Ridding anarchy of the leftist millstone"