La Colla Joves Xiquets de Valls és una colla castellera vallenca fundada cap al 1805. La colla ha estat anomenada, en aquest ordre i des d'inicis del , Colla dels Menestrals, Colla la Roser, Colla Nova dels Xiquets de Valls, Colla Xiquets de Valls (unificada), Colla la Muixerra i, des de 1971, Colla Joves Xiquets de Valls.
El color de la seva camisa és vermell, fent al·lusió al color de l'escut de la ciutat de Valls. Els seus castells més importants a l'època moderna són el 4 de 9 sense folre (coronat per primer cop a la Diada de Santa Úrsula del 1999 i posteriorment descarregat a la Diada de Sant Fèlix del 2000), el 2 de 8 sense folre (coronat per primer cop a la Diada de Santa Úrsula del 2004 i posteriorment descarregat a l'actuació de la Vigília de la Diada Nacional del 2017) i el 3 de 9 sense folre (coronat per primer cop a la Diada de Santa Úrsula del 2019) i el 2 de 9 sense manilles carregat a la Diada de Santa Úrsula de 2025.
La Colla Joves Xiquets de Valls forma part del Consell científic de Món Casteller - Museu Casteller de Catalunya, ubicat a Valls.
Història Precedents històrics de la Joves al i xx Dels Menestrals a la Colla Nova de l'Escolà, 1805-1902 La Colla dels Menestrals s'identificava amb les idees liberals contraposades a l'absolutisme de la Colla dels Pagesos. Aquesta dualitat en la manera d'entendre la societat vallenca ha estat una constant -amb els matisos obligats per l'evolució històrica del país- al llarg de la seva trajectòria.
Del 3 d'abril de 1814 consta la seva primera actuació documentada, en el marc de la visita a Valls del rei Ferran VII al seu pas per la ciutat de tornada de l'exili francès.
Tan sols cinc anys més tard, el 17 de juliol de 1819, la Colla dels Menestrals descarregaria el primer castell de vuit documentat de la història, el 3 de 8.
La colla seria coneguda durant el com els Menestrals (1805-1840), la Roser (1840-1876) i la Colla Nova (1876-1902), i ja a mitjan segle assoliria algunes de les fites més importants de la història dels castells.
Durant la Primera època d'Or dels castells (1851-1894) els vallencs van aconseguir ja grans estructures i van actuar en places com Valls, la Masó, Vallmoll, Alió, La Pobla de Montornès, Tarragona, el Vendrell, l'Arboç, Torredembarra, Altafulla, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Vilanova, Barcelona, Terrassa o Mataró. D'aquest període destaquen nombroses fites efectuades pels vallencs, sobretot a partir del denominat Trienni Meravellós (1851-1853) que ressaltà per primer cop l'historiador torrenc Lluís Solsona i Llorenç.
Els caps de colla que van encetar l'inici d'aquest gran auge casteller per a l'agrupació eren Ramon Ribé Targa i Gabriel Baldrich i Palau. Entre les diverses gestes d'aquell moment, cal destacar-ne bàsicament les següents; el primer castell de nou pisos de la Història castellera dut a terme el 1851 durant la Diada de Santa Tecla (possiblement primer carregat en forma de 3 de 9 sense folre i tot seguit descarregat com a 3 de 9 amb un innovador folre; ja que llavors els castells carregats no comptaven), el seu primer 3 de 8 aixecat per sota el 1853 i el primer pilar de 8 amb folre i manilles de la història, el 1858, a Vallmoll.
Ja com a Colla Nova dels Xiquets de Valls -des de 1876- la colla va descarregar el primer 12 de 7 de la història el 1879 a la Diada de Santa Úrsula, el primer 4 de 9 sense folre carregat de la història el 1881 al Catllar (encara que, cal insistir-hi, recordem que en tal període les estructures carregades no eren vàlides) i el darrer 3 de 9 sense folre del qual es té constància, el 1881 a la Diada de Santa Tecla de Tarragona. D'aquesta darrera data, la premsa de l'època també reporta un 2 de 8 sense folre.
Amb tot, fins a arribar a l'última dècada del la colla va dur a terme grans actuacions a les places del moment, però a partir del 1890 el seu nivell va començar a minvar, com a conseqüència de la primera gran crisi castellera de la història, La Decadència. Entre els factors que afectaren més els castells per la pèrdua de components que van ocasionar i per la interrupció de l'activitat, cal citar la greu crisi viscuda al camp a causa de la plaga de la fil·loxera que arribà a Catalunya el 1879, la forta inestabilitat sociopolítica del moment, el latent retrocés econòmic a escala nacional, el moviment migratori que agafà pes, la gran revolució industrial catalana des de mitjan , el fort creixement urbà (que comportà una contundent pèrdua de població als pobles), la millora de la interconnexió territorial gràcies al ferrocarril (que facilità l'èxode rural) i els conflictes bèl·lics del període (com la Guerra de Cuba), entre d'altres.
Del temps de les fusions al retorn de la dualitat vallenca, 1902-1939 miniatura|Colla Nova dels Xiquets de Valls participant al Concurs de Castells de Barcelona del 1902, duent a terme l'execució d'un 3 de 7. Durant l'etapa de La Decadència castellera (1895-1925) la colla va mantenir la seva activitat amb esforços, fusions i rebaixant el nivell presentat en anys previs. Primer es va fusionar amb la Colla de l'Escolà el 1902-1903, sent així coneguda l'agrupació unificada com la Colla Nova de l'Escolà. La colla vallenca, amb la col·laboració dels Xiquets de Gràcia, va participar en el primer concurs casteller de la història, el Concurs Regional de Xiquets de Valls, dut a terme a Barcelona el 1902 durant les festivitats de La Mercè (sent per aquest motiu més conegut com El Concurs de Barcelona). En aquesta edició tan sols hi havia la presència de les dues colles vallenques, i la Nova quedà segona després de fer el 3 de 7, el 4 de 7, el 3 de 6 aixecat per sota, el 2 de 6 i el pilar de 5.
Arribats al 1927 i amb l'amenaça de perdre l'hegemonia castellera per l'aparició a Tarragona i el Vendrell de noves colles castelleres, la Colla Nova i la Colla Vella es van unificar durant el període 1927-1929. miniatura|Primer 3 de 8 carregat al , Colla Nova dels Xiquets de Valls, Torredembarra, 4-IX-1934. Amb el retorn de la dualitat vallenca a partir de 1930 la Colla Nova dels Xiquets de Valls (1930-1936/1939) continuà evolucionant i va signar moments claus per a la història dels castells encarant el segon quart del , mantenint l'activitat castellera i intentant noves gestes.
El 1933 la Colla Nova vallenca es va alçar de mode indiscutible com la colla imperant del període vigent: Per començar, entre les diades dels anys trenta va ser capaç de regularitzar l'execució de castells de la gamma alta de set, com el 2 de 7 o el 3 de 7 aixecat per sota, construccions molt valorades al context casteller del moment per complexitat i infreqüència. En segon lloc, consolidà l'estatus de millor colla castellera amb la seva primera victòria en un concurs de castells, sent ni més ni menys que el II Concurs de Castells de Tarragona (1933). Durant aquella edició va descarregar el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar, un ventall que llavors cap entitat era capaç d'igualar i que esdevingué la major actuació vista fins a aquell moment del segle XX.
Setmanes abans, durant la Diada de Sant Fèlix de 1933, fou la primera colla capaç descarregar el 4 de 8, una fita no aconseguida des dels primers anys de segle XX. Des de llavors la Nova es convertí en la dominadora per excel·lència del conegut com el carro gros, puix que entre el 1932 (temporada amb la primera aleta d'un 4 de 8 des del 1908) i el 1936 la colla va protagonitzar vint-i-quatre proves de 4 de 8, el 51,6% de les efectuades amb aquesta estructura a tot el món casteller, i a més, n'efectuà catorze de les quinze descarregades durant aquells anys de recuperació.
Arribant a 1934 la Nova va continuar trencant esquemes, encarant més estructures llavors considerades impossibles i emfatitzant la seva posició privilegiada. Durant el 31 d'agost, a Vilafranca, va provar el primer pilar de 6 vist al panorama casteller des de principis de segle, i el resultat fou polèmic, ja que no es va veure amb claredat si arribà a carregar-se i suscità una discussió que s'allarga fins als nostres dies. En tot cas, des de l'òptica conservadora l'intent d'aquell dia acabà amb la sequera més gran de proves de pilars de mèrit de la història, i des de l'optimista una carregada suposaria el primer espadat de mèrit coronat des de 1904 (darrera data amb aleta de pilar de 6 confirmada). Pocs dies després, el 4 de setembre de 1934, la colla liderada en aquells moments per Ramon Barrufet Fàbregas, el Blanco, anà a actuar a Torredembarra per la festa major de Santa Rosalia, on va fer un nou pas endavant carregant el primer d'un 3 de 8 documentat al segle xx, juntament amb el 4 de 8 i el 2 de 7. Aquella fita va significar un dels episodis més rellevants de la Història castellera, ja que en una única jornada la Nova de Valls va recuperar una estructura que encara no s'havia vist al segle XX i, de passada, va signar la millor actuació del segle fins a aquell moment.
Just una any després, el 4 de setembre de 1935, la colla va tornar a carregar el 3 de 8. En conjunt, el rendiment ofert per la Nova de Valls durant aquells anys suposà una mostra de domini casteller inigualable que la va portar a dominar el món casteller els anys 30, i marcà un abans i un després que costarien molt de superar.
Nombroses dades ho demostren: rere el pilar de 6 provat pels vallencs a Vilafranca el 1934 cap colla tornaria a apropar-se remotament a una aleta en aquest tipus d'espadat fins que els Nens del Vendrell el carregaren el 1967, els dos 3 de 8 carregats a Torredembarra durant les temporades 1934-1935 van ser els únics aconseguits a la primera meitat de segle XX, el títol de major castell que ostentaven ambdós tresos carregats tampoc es veuria superat fins a la descarregada d'un 3 de 8 que aconseguirien els Nens l'any 1951 o la considerada com millor actuació del segle (Torredembarra, 4-IX-1934) no es veuria superada fins a la temporada 1969 (estant trenta-cinc anys al cim).
L'esclat de la Guerra Civil el 17 de juliol de 1936 va ser un moment clau, la colla va paralitzar quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres participaren a la guerra, o bé es van veure immersos de ple enmig del panorama bèl·lic en algun o altre aspecte. Tanmateix, fins a arribar al candent període previ al conflicte l'agrupació encara mostrava afany per autosuperar-se amb un ritme accelerat que no tenia precedents al segle XX, escrivint encara més fites històriques; el 14 d'abril a Valls llavors va aconseguir el 4 de 8 més matiner del segle, el 25 d'abril fou capaç de dur el carro gros a un enclavament tan distant com suposava Barcelona. En pocs mesos va consolidar la gamma castellera més variada vista en aquelles dates primigènies de temporada i a principis d'estiu l'entitat ja anunciava que per a la data del 19 de juliol duria el 3 de 8 a Montjuïc per provar de descarregar-lo d'una vegada per totes, però el conflicte nacional frenà qualsevol somni d'ambició. Finalment, ja amb el xoc armat vigent, l'agrupació va afrontar els complicats anys 1936-1939 com va poder, fent només alguna exhibició puntual en festivals benèfics organitzats pel bàndol republicà. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que grosso modo la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller durant la primera meitat dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a pacificar la situació al conjunt del context territorial. Amb tot, tals gestes demostraven que el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls es va mantenir fins a arribar a la guerra, quan es va tallar de soca-rel tota la dinàmica castellera.
De La Barreja a La Muixerra, 1939-1964