Pascal Plisson (París, 1959)Léna Lutaud, « Pascal Plisson, au bout de ses rêves », Le Figaro, encart « Le Figaro et vous », samedi 5 / dimanche 6 avril 2014, page 36. és un guionista, director de cinema i documentalista francès.
Biografia Pascal Plisson prové d'una família burgesa a l'oest de París. Va deixar els estudis als 15 anys per viatjar i va fer petites feines. Es va convertir en caçador alpí, seguidor de rastreig a la Val d'Isère a principis de la dècada de 1980. A continuació, filma turistes a les seves sortides a la muntanya, aprenent la feina de cinema.
És un director autodidacta que va començar la seva carrera el 1984 produint reportatges (en particular reportatges esportius dedicats al polo)Voyage Au Centre De La Savane, article publié en 2004 dans le Figaro al continent americà per a diversos canals de televisió. El 1994 va canviar a 16 mm i es va especialitzar en documentals dedicats a homes que viuen en condicions extremes:biographie de Pascal Plisson sur le site de Canal + Les Routiers de Sibérie, Sibérie terre de la soif, Australie 50° de solitude...
Des de 1997 es va especialitzar en la realització de pel·lícules documentals sobre Àfrica que va explorar durant molts anys. Ha viscut notablement durant diversos anys a Kenya i a TanzàniaInterview de Pascal Plisson sur le site cinémotion on ha realitzat pel·lícules per National Geographic Society, la BBC i Canal+ El 2003 es va donar a conèixer al gran públic dirigint el seu primer llargmetratge dedicat als guerrers massais. Pascal Plisson està familiaritzat amb els guerrers Massai que freqüenta diàriament perquè els empra per trobar i matar els animals que filma com a part del seu treball com a realitzador de documentals per a animals. El seu productor, Stéphane Parthenay, fascinat pel seu viatge d'exploració a l'Àfrica, va suggerir que fes un film de ficció.
La pel·lícula va tenir una bona acollida per part dels crítics que elogien per unanimitat la qualitat de les imatges, però recorden que l'escenari és de sota. Guillaume Tion resumeix bé el sentiment general escrivint que "òbviament, aquesta faula hauria merescut desfer-se de les seves longituds". La pel·lícula no té èxit a les sales.
La consagració arribaria vuit anys després gràcies a la pel·lícula documental, Camí a l'escola que va obtenir un èxit crític unànime i una sorpresa a les sales amb més d'1,2 milions d'entrades a França. La pel·lícula mostra la voluntat i la determinació de 4 nens per anar cada dia a la seva escola a 4 països en desenvolupament (Marroc, Kenya, Índia i Argentina). En particular, va ser molt aclamat pels professors que hi van impartir classes, i fins i tot escoles senceres6. La pel·lícula també va ser guardonada amb el César a la millor pel·lícula documental.Sur le chemin du succès sur le site du Monde
Vida privada És pare de dues filles, Prune Plisson i Tracy Plisson. També és l'oncle del jugador de rugbi francès Jules Plisson.
Filmografia Director 2003: Massai, les guerriers de la pluie 2005: Les Mystères de Clipperton 2012: Camí a l'escola 2015: Le Grand Jour 2020: Gogo
Guionista 2003 : Massai, les guerriers de la pluie 2009 : Safari, dirigit per Olivier Baroux 2012 : Camí a l'escola 2015 : Le Grand Jour Guardons 2014: César a la millor pel·lícula documental per Camí a l'escola 2014 : Prix Henri-Langlois a la pel·lícula documentalPalmarès complet sur le site allociné per Camí a l'escola 2014 : Prix INIS del 17e Festival international du film pour enfants de Montréal per Camí a l'escola
Referències
Categoria:Directors de cinema parisencs Categoria:Guionistes parisencs Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1959