va ser un director de cinema montenegrí croat i guanyador del premi Kalinga de la UNESCO. https://balkaninsight.com/2024/04/03/celebrated-montenegrin-film-director-mourned-across-former-yugoslavia/ Va passar la major part de la seva vida treballant a Croàcia i és conegut principalment per dirigir pel·lícules iugoslaves ambientades en la Segona Guerra Mundial del gènere cinematogràfic de partisans. Segons la televisió pública croata, les seves pel·lícules van arribar a una audiència superior a 500 milions d'espectadors arreu del món. Les quatre millors pel·lícules iugoslaves més vistes de tots els temps van ser totes dirigides per Bulajić. https://www.vecernji.hr/enciklopedija/veljko-bulajic-18073 El servei de reproducció MUBI descriu Bulajić com «un creador de taquilles èpiques a mida». https://mubi.com/cast/veljko-bulajic
Primers anys Bulajić va néixer al poble de Vilusi, a prop de Nikšić, Regne de Iugoslàvia. Va ser un combatent de la resistència a la Segona Guerra Mundial en haver-se unit al grup de partisans iugoslaus als 15 anys. https://www.nacional.hr/danas-92-rodendan-slavi-veljko-bulajic-plakat-za-bitku-na-neretvi-izradio-mu-je-picasso/ Bulajić i els seus dos germans grans van resultar ferits a la batalla i, en un moment, tota la seva família va ser empresonada en un camp de concentració feixista italià. En una entrevista del 2015 per a un lloc web de notícies xineses, Bulajic va compartir una història de com el seu "germà gran es trobava a l'estació de ferrocarril de Montenegro quan els aliats dels feixistes italians van canviar els trens cap al riu Neretva. El meu germà els va anomenar traïdors i un d'ells el va disparar, ferint-lo greument i va morir després." http://www.china.org.cn/world/Off_the_Wire/2015-11/05/content_36982560.htm
Els dos germans supervivents, Veljko i Stevan, més tard coescriurien les pel·lícules Kozara i La batalla del Neretva.
Després de la Segona Guerra Mundial Bulajic va ser estacionat a la base de l'Exèrcit Popular Iugoslau a Zagreb. És aquí on Bulajic va trobar la seva passió pel cinema, que el va portar a cursar estudis al Centro Sperimentale di Cinematografia italià sota la tutela de Cesare Zavattini. https://books.google.cat/books?id=z6KOL-DnxIkC&pg=PA57&lpg=PA57&dq=veljko+bulajic+centro+sperimentale&source=bl&ots=pSd9Od3V4v&sig=ACfU3U21MttXmU1yM3V5RO3EHiwAgD6HaQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjgnf-u78rqAhUULX0KHUHKCsQQ6AEwA3oECBEQAQ#v=onepage&q=veljko%20bulajic%20centro%20sperimentale&f=false Després va treballar com a ajudant de les llegendes del cinema italià Federico Fellini i Vittorio De Sica abans de retornar a Iugoslàvia.
Carrera Bulajic va produir d'antuvi dos curtmetratges abans de debutar el llargmetratge Vlak bez voznog reda (Tren sense horari). La pel·lícula era un drama complex que tractava les interaccions entre persones que eren forçats a abandonar les seves cases ancestrals per traslladar-se a terres de conreu noves, encara no desenvolupades. El seu debut va ser un èxit important i va guanyar l'entrada al Festival Internacional de Cinema de Canes i la consideració d'un dels premis de cinema més prestigiosos del món, la Palma d'Or. https://books.google.cat/books?id=m62PDwAAQBAJ&pg=PT656&lpg=PT656&dq=cannes+bulajic+train+without+a+timetable&source=bl&ots=KLDp8ii5G-&sig=ACfU3U2fO5Y5hqYsiVI5dPgD2YB9xFqTlw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjR3ZTYirzqAhXWsZ4KHbJ8AuIQ6AEwBHoECAoQAQ#v=onepage&q=cannes%20bulajic%20train%20without%20a%20timetable&f=false La pel·lícula també va guanyar quatre premis als Premis Nacionals de Cinema Iugoslaus (ara coneguts com a Festival de Cinema de Pula) i un premi de la ciutat de Zagreb. Les seves dues pel·lícules següents, Rat i Uzavreli grad també van rebre diversos premis Or i Plata en diverses categories als premis nacionals de cinema iugoslaus. Rat també va ser nominada per al Lleó d'Or al 21a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, convertint-la en la segona candidatura de Bulajic a un dels tres grans premis del festival internacional de cinema (Lleó d'or de Venècia, Palma d'Or de Canes i Ós d'Or de Berlín). https://www.imdb.com/name/nm0119819/awards https://www.projectcasting.com/tips-and-advice/what-is-the-biggest-film-festival/
El 1962 va dirigir Kozara que li va atraure l'atenció internacional, ja que va tornar a guanyar un Gran Arena d'Or a la millor pel·lícula als premis nacionals de cinema iugoslaus i la pel·lícula es va estrenar al museu més gran del món, el Louvre francès. Va participar al 3r Festival Internacional de Cinema de Moscou on va guanyar el Premi d'Or. Bulajić fou membre del jurat al 4t Festival Internacional de Cinema de Moscou. la pel·lícula fou projectada al Festival Internacional de Cinema de San Francisco. http://history.sffs.org/films/film_details.php?id=2677
El 1969 va escriure i dirigir la llegendària pel·lícula bèl·lica La batalla del Neretva protagonitzada per Orson Welles i Yul Brynner. Més de 350 milions de persones han vist la pel·lícula a tot el món i es troba a la llista de pel·lícules més cares no en anglès. Pau Picasso va crear un dels cartells promocionals de la pel·lícula, un dels dos únics cartells de cinema que ha creat l'artista. En lloc d'un pagament, Picasso i Bulajic van acordar que Bulajic proporcionaria a Picasso una caixa de vi iugoslau. https://noizz.rs/kultura/kako-je-pablo-pikaso-napravio-plakat-za-bitku-na-neretvi-za-12-flasa-vina/dv2l64j Els dos s'havien trobat al Festival de Televisió de Montecarlo uns anys abans de Neretva quan, com es descriu a continuació, Bulajic es va endur el premi Nimfa d'Or pel seu documental Skoplje '63 sobre el devastador terratrèmol de la capital macedònia. Picasso havia decidit assistir al festival després que Marcel Achard li mostrés una vista prèvia de la pel·lícula. La banda sonora de Neretva va ser creada pel compositor guanyador de l'Oscar Bernard Herrmann i la pel·lícula fou nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El president Josip Broz Tito i la primera dama Jovanka Broz, Omar Sharif i Sophia Loren van assistir a l'estrena de la pel·lícula a Sarajevo. https://www.bljesak.info/kultura/film-tv/bulajiceva-neretva-danas-bi-kostala-100-milijuna-dolara/230688 https://dnevnik.hr/vijesti/hrvatska/slovenci-zele-od-srbije-prisvojiti-film-bitka-na-neretvi-a-redatelj-veljko-bulajic-porucuje-da-je-film-hrvatski---503212.html L'leshores governador de Califòrnia i futur president dels EUA, Ronald Reagan, va assistir a l'estrena sls Estats Units. En una entrevista de 2020, Bulajic va declarar que Reagan li va dir en privat en una reunió a Beverly Hills que ell (Reagan) no suportava Orson Welles, però que estava d'acord que Welles era un molt bon actor.
El 16 de gener de 2018, el govern de la República d'Eslovènia va fer una sol·licitud formal a la República de Sèrbia sol·licitant que les còpies originals de la pel·lícula fossin lliurades a Eslovènia i reconegudes oficialment com a part del seu patrimoni cultural nacional. https://www.jutarnji.hr/kultura/film-i-tv/sukob-zbog-bitke-na-neretvi-slovenci-objasnili-zasto-zele-bulajicev-film-u-srbiji-tvrde-da-je-ljubljana-izgubila-pravo-na-povrat-umjetnicke-bastine/6937995/ Bulajic va respondre a través dels mitjans croats que ni els eslovens ni els serbis tenien dret a la pel·lícula, ja que es tractava d'una producció croata. https://www.vecernji.hr/kultura/bulajic-neretvu-su-radili-hrvati-a-ne-srbi-i-slovenci-1220164 Quan es va estrenar la pel·lícula, els tres països formaven part de Iugoslàvia.
En una entrevista de 2014, Bulajic va atribuir l'èxit de Neretva a la seva trama poc convencional, que només inclou 15 minuts de trets i batalles, mentre que la resta es dedica a la història de com es van salvar i cuidar els ferits. https://evarazdin.hr/magazin/intervjui/veljko-bulajic-gdje-je-i-sto-danas-radi-redatelj-bitke-na-neretvi-310330/ L'estrena de la pel·lícula de Bulajic,Atentat u Sarajevu va ser organitzada personalment per la primera dama d'Itàlia, Vittoria Leone. La pel·lícula fou protagonitzada pels actors de Hollywood Christopher Plummer, Maximillian Schell i Florinda Bolkan. https://www.imdb.com/title/tt0073660/
El 2017 Bulajic va començar a rodar el que es creu que seria el seu últim llargmetratge. La pel·lícula Escape to the Sea és protagonitzada per l'actor Tom Wlaschiha de Game of Thrones com un soldat alemany perdut darrere de les línies enemigues a la Segona Guerra Mundial. https://www.tportal.hr/showtime/clanak/poznati-glumac-iz-igre-prijestolja-glumi-u-bulajicevu-filmu-20170323
Monografia El 2015 es va publicar una monografia de 435 pàgines de la trajectòria de Bulajic. La monografia va ser compilada per Božo Rudez ((pare de l'ex jugador de l'NBA Damjan Rudez) i va ser presentada al públic pel ministre croat de Cultura Berislav Šipuš. 35 autors croats i 48 internacionals van contribuir al monogràfic, que inclou imatges de tots els actors de Bulajic i descripcions de les habilitats artístiques de Bulajic escrites per Orson Welles, François Truffaut, Andrzej Wajda, Carlo Ponti, Sergei Bondarchuk, Miroslav Krleža, Alberto Moravia i molts altres. La monografia també inclou ressenyes de les pel·lícules de Bulajic de The New York Times, Le Monde, The Times, Cinema, La Voz de España i altres diaris. https://www.jutarnji.hr/kultura/film-i-televizija/veljko-bulajic-vlakom-bez-voznog-reda-u-povijest-filma-zaokruzeni-prikaz-stvaralackog-opusa-i-burnog-zivota-jednog-od-najvitalnijih-filmasa-182008
Activitats humanitàries Bulajic va ser un dels 141 croats destacats que van participar en l'acció humanitària del comboi Libertas destinat a trencar el bloqueig naval imposat per la Marina Iugoslava a la ciutat croata de Dubrovnik el 1991. El bloqueig naval havia suposat una escassetat massiva d'aliments, medicaments i altres necessitats a la ciutat. Stjepan Mesić, que era l'exsecretari general del Moviment dels països no alineats i que en aquell moment ostentava el títol de president de la presidència de Iugoslàvia, també es trobava a bord del vaixell. Mesic passaria a exercir el càrrec de president de Croàcia. A bord també hi havia el primer ministre croat, Franjo Gregurić. Després d'una durada de diverses hores amb negociant amb la marina, el seu vaixell, Slavija, va trencar amb èxit el bloqueig a finals de novembre de 1991 i va lliurar els subministraments necessaris als residents de la ciutat i als refugiats dels voltants.
En una reunió de record del 2010 organitzada per la primera ministra croata Jadranka Kosor, Bulajic va declarar que el comboi va ser, aleshores, una de les iniciatives mundials més positives. https://vlada.gov.hr/vijesti/predsjednica-vlade-s-izaslanstvom-organizacijskog-odbora-i-sudionika-konvoja-libertas-1991/14083
Política Tot i ser considerat sovint com el director oficial del president iugoslau Josip Broz Tito, Bulajic ha citat que va tenir diverses visions sobre el llegat de Tito lloant el seu lideratge antifeixista durant la Segona Guerra Mundial i la seva capacitat de plantar cara a Stalin en la ruptura Tito-Stalin el 1948, però també el va criticar per les seves polítiques col·lectivistes i per l'ús de les presons polítiques. El germà gran de Bulajic, Stevan Bulajic, que també era un guionista destacat https://www.imdb.com/name/nm0119818/ i intel·lectual, va ser empresonat a la instal·lació de detenció de Goli Otok després de publicar un editorial que criticava l'elit comunista governant per comprar a les botigues diplomàtiques productes que estaven fora de l'abast de la gran majoria de la població. https://www.vecernji.hr/premium/proglasavali-su-me-titovim-redateljem-a-brat-mi-je-robijao-na-golom-otoku-1083606