miniatura|Imatge de satèl·lit de la mar Egea miniatura|Mapa del mar de l'Egeu miniatura|6 milles nàutiques (nmi): aigües territorials i espai aeri actuals reconeguts per Turquia miniatura|10 nmi: l'actual espai aeri nacional, tal com el reclama Grècia miniatura|12 nmi: límit superior de les aigües territorials i de l'espai aeri nacional definit com un dret legal per la CNUDM, possibles reclamacions futures de Grècia i Turquia La disputa de l'Egeu és un conjunt de controvèrsies interrelacionades entre Grècia i Turquia sobre la sobirania i els drets connexos a la regió de la mar Egea (o Egeu). Aquest conjunt de conflictes afectà fortament les relacions grecoturques des del decenni de 1970, i ha estat a punt d'esclatar-hi una guerra oberta en dues ocasions: el 1987 i a principis del 1996. Els problemes a l'Egeu es divideixen en aquestes categories:
La delimitació de les aigües territorials, La delimitació de l'espai aeri nacional, La delimitació de les zones econòmiques exclusives i l'ús de la plataforma continental, El paper de les regions d'informació de vol (FIR) per al control de l'activitat dels vols militars, La qüestió de l'estatus de desmilitarització assignat a algunes de les illes gregues de la regió, Les reivindicacions turques de "zones grises" de sobirania indeterminada sobre una sèrie d'illots, en particular els illots d'Imia/Kardak.
Un dels aspectes de la controvèrsia són les diferents interpretacions del dret marítim. Mentre que Turquia no ha signat la Convenció sobre la Plataforma Continental ni la seva successora, la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, Grècia n'ha signat les dues. Per tant, això significa que Turquia no reconeix pas una plataforma continental legal ni una zona econòmica exclusiva al voltant de les illes gregues.
Entre 1998 i principis del decenni del 2010, els dos estats van reduir les tensions entre si mitjançant una sèrie de mesures diplomàtiques, en particular amb la intenció de facilitar l'adhesió de Turquia a la Unió Europea. No obstant això, les diferències sobre les vies diplomàtiques adequades per a arribar a una solució definitiva continuen sense resoldre's, i a partir del 2020, les tensions no sols van persistir sinó que en van augmentar.
Zones d'influència marítima i aèria Diverses de les qüestions de l'Egeu es refereixen a la delimitació de les zones d'influència de tots dos estats en l'aire i en la mar al voltant dels seus respectius territoris. Aquestes qüestions deuen la seva virulència a la peculiaritat geogràfica de la mar Egea i els seus territoris. Mentre que les costes continentals de Grècia i Turquia que voregen la mar Egea a banda i banda representen aproximadament parts iguals de la costa total, un aclaparador nombre d'illes de l'Egeu pertanyen a Grècia. En particular, hi ha una cadena d'illes gregues alineades al llarg de la costa occidental turca (Lesbos, Quios, Samos i les illes del Dodecanès), algunes d'elles molt pròximes al continent. La seva existència impedeix que Turquia estengui qualsevol de les seves zones d'influència més enllà d'unes poques milles nàutiques de la seva costa. Atès que l'amplitud de les zones d'influència marítima i terrestre, com les aigües territorials i l'espai aeri nacional, es mesura des del territori més pròxim de l'estat en qüestió, incloses les seves illes, tota possible extensió d'aquestes zones beneficiaria necessàriament molt més Grècia que no pas a Turquia.
Segons la percepció popular d'aquestes qüestions en els dos estats, a Turquia preocupa que Grècia pugui estar tractant d'ampliar les seves zones d'influència fins a tal punt que converteixi l'Egeu efectivament en un "llac grec". Per contra, a Grècia preocupa que Turquia pugui intentar "ocupar la meitat de l'Egeu", és a dir, establir zones d'influència turca cap al centre de l'Egeu, més enllà de la cadena d'illes gregues perifèriques, convertint-les en una espècie d'enclavament envoltat d'aigües turques i aïllant-les així del seu país.Kemal Başlar (2001): Two facets of the Aegean Sea dispute: 'de lege lata' and 'de lege ferenda'. In: K. Başlar (ed.), Turkey and international law. Ankara.
Aigües territorials Les aigües territorials atorguen a l'estat costaner el control total de la navegació aèria en l'espai aeri superior i el control parcial de la navegació, encara que normalment es garanteix el pas innocent pels vaixells estrangers (tant civils com militars). L'amplària estàndard de les aigües territorials a les quals els estats tenen dret habitualment, s'ha anat augmentant al llarg del segle XX: de les 3 milles nàutiques inicials (5,6 km) a principis de segle, a les 6 milles nàutiques (11 km) fins a les 12 milles nàutiques actuals (22 km). El valor actual ha estat consagrat en el dret dels tractats per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar del 1982, concretament en l'article 3. A l'Egeu, les aigües territorials reclamades per totes dues parts continuen estant a 6 milles. La possibilitat d'una ampliació a 12 milles ha alimentat les preocupacions de Turquia per un possible augment desproporcionat de l'espai controlat per Grècia. Turquia s'ha negat a ser membre de la Convenció i no es considera obligada per ella. Turquia considera la convenció com res inter alios acta, és a dir, un tractat que només pot ser vinculant per a les parts signants però no per als altres. Grècia, que és part en la convenció, ha declarat que es reserva el dret a aplicar aquesta norma i a ampliar les seves aigües a 12 milles en algun moment futur, tot i que no hagi intentat fer-ho mai. Sosté que la regla de les 12 milles no és sols un dret de tractat sinó també un dret consuetudinari, segons l'ampli consens establert entre la comunitat internacional. En contra d'això, Turquia sosté que les especials propietats geogràfiques de la mar Egea fan que l'aplicació estricta de la regla de les 12 milles sigui en aquest cas il·lícita per raons d'equitat. La mateixa Turquia ha aplicat el límit habitual de 12 milles a les seves costes fora de l'Egeu.
Les tensions sobre la qüestió de les 12 milles foren molt majors entre els dos estats a principis de la dècada del 1990, quan el 31 de maig del 1995 el Parlament grec rectificà la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar. Poc després, el 9 de juny del 1995, el Parlament turc declarà oficialment que l'acció unilateral de Grècia constituiria un casus belli, és a dir, un motiu per a anar a la guerra. Aquesta declaració ha estat condemnada per Grècia com una violació de l'article 2.4 de la Carta de les Nacions Unides, que prohibeix "l'amenaça o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol estat".
Espai aeri nacional L'espai aeri nacional es defineix normalment com l'espai aeri que abasta el territori terrestre d'un estat i les seves aigües territorials adjacents. L'espai aeri nacional dona a l'estat sobirà un gran control sobre el trànsit aeri estranger. Si bé normalment es permet el pas de l'aviació civil en virtut dels tractats internacionals, les aeronaus militars estrangeres i altres aeronaus estatals (a diferència de les embarcacions militars en aigües territorials) no tenen dret al lliure pas per l'espai aeri nacional d'un altre estat. La delimitació de l'espai aeri nacional reivindicada per Grècia és única, ja que no coincideix amb el límit de les aigües territorials. Grècia reivindica 10 milles nàutiques (19 km) d'espai aeri, enfront de les 6 milles actuals d'aigües territorials. Des del 1974, Turquia s'ha negat a reconèixer la validesa del límit exterior de 4 milles d'espai aeri que s'estén més enllà de les aigües territorials gregues. Turquia cita els estatuts de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) del 1948, que contenen una definició vinculant que totes dues zones han de coincidir.Embassy of Turkey in Washington: Aegean Disputes En contra d'això, Grècia argumenta que:
la seva reivindicació de 10 milles nàutiques (19 km) és anterior a l'estatut de l'OACI, ja que va ser fixat el 1931, i que fou reconegut per tots els seus veïns, inclosa Turquia, abans i després del 1948, per la qual cosa constitueix un dret establert;Greek Ministry of Foreign Affairs: Unilateral Turkish claims in the Aegean la seva reivindicació de les 10 milles també pot interpretar-se com un ús parcial i selectiu dels drets molt més amplis garantits per la Convenció, concretament, el dret a una zona de 12 milles tant en l'aire com en l'aigua; Les aigües territorials gregues estan fixades en el límit de les 6 milles només pel casus belli de Turquia.
El conflicte sobre les activitats de vol militar ha donat lloc a una pràctica de contínues provocacions militars tàctiques, amb avions turcs volant per la zona exterior de 4 milles de l'espai aeri disputat i avions grecs interceptant-los. Aquests enfrontaments sovint condueixen a les anomenades "baralles de gossos", perilloses maniobres de vol que han acabat repetidament en baixes en tots dos costats. En un incident del 1996, s'al·legà que un avió turc fou derrocat accidentalment per un de grec.The incident was first described as an accident. In 2004, a Greek newspaper published claims that the Turkish plane had unintentionally been shot down by the Greek one. The shootdown was confirmed by the Turkish government but denied by the Greek side.
Plataforma continental En el context de la controvèrsia de l'Egeu, el terme plataforma continental es refereix al dret exclusiu d'un estat costaner a l'explotació econòmica dels recursos del fons de la mar i del seu subsol, per exemple l'extracció de petroli, en una zona adjacent a les seves aigües territorials, i que s'estén fins a l'alta mar. L'amplitud de la plataforma continental es defineix comunament, segons el dret internacional, com no superior a 200 milles nàutiques (370,4 km). Quan els territoris de dos estats es troben més a prop un de l'altre que el doble d'aquesta distància, la divisió es fa per la línia mitjana. El concepte de plataforma continental està estretament relacionat amb el de zona econòmica exclusiva, que es refereix al control d'un estat costaner sobre la pesca i drets similars. Tots dos conceptes es van desenvolupar en el dret internacional des de mitjan i es van codificar en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar el 1982.
La controvèrsia entre Turquia i Grècia se centra en fins a quin punt han de tenir-se en compte les illes gregues enfront de la costa turca per a determinar les zones econòmiques gregues i turques. Turquia sosté que la noció de "plataforma continental", per la seva pròpia definició, implica que les distàncies han de mesurar-se des del continent, al·legant que el llit marí de l'Egeu és geogràficament una prolongació natural de la massa terrestre d'Anatòlia. Això significaria per a Turquia tenir dret a zones econòmiques fins a la línia mitjana de l'Egeu (deixant fora, per descomptat, les aigües territorials al voltant de les illes gregues en la seva meitat oriental, que romandrien com a enclavaments grecs). Grècia, d'altra banda, afirma que totes les illes han de ser tingudes en compte en igualtat de condicions. Això significaria que Grècia obtindria els drets econòmics de gairebé tot l'Egeu.
En aquesta matèria, Grècia té a favor seu el Dret de la Mar de les Nacions Unides, encara que la Convenció limita l'aplicació d'aquesta regla a les illes d'una grandària notable, i no als petits illots i roques inhabitables. La delimitació precisa de les zones econòmiques és l'única de totes les qüestions de l'Egeu en què Grècia ha reconegut oficialment que Turquia té interessos legítims que podrien requerir algun procés internacional d'arbitratge o compromís entre totes dues parts.