Antoni Andreu, el Doctor Dulcifluus i Doctor Dulcissimus et Fundatissimus, fou un teòleg franciscà. Estudià a la Universitat de Lleida i posteriorment a la de París, on obtingué el grau de doctor en arts i en teologia, i ensenyà filosofia en el col·legi franciscà de Montsó i després al studium generale de Lleida. A París fou deixeble de Joan Duns Escot, amb el pensament del qual s'identificà fins al punt que l'atribució d'alguns escrits a l'un o l'altre autor no està exempta de dificultats.
Va tenir un paper cabdal en la propagació de l'escotisme arreu del món, pels seus tractats, sistemàtics i entenedors, i va tenir molta influència en ser un dels autors més copiats durant els segles i . Reivindicà la consideració de la lògica com a ciència independent, l'objecte de la qual no són els conceptes, sinó el sil·logisme, i en el seu estudi de la Logica vetus, començant per la Isagogè, manté una posició realista pel que fa als universals, que posseeixen un doble ser: l'objectiu, en tant que fonamentat en les essències pures (ante rem) i en les coses mateixes (in re), i l'intencional o subjectiu en tant que situat en la ment, i la relació entre tots dos dona lloc a la predicació, que constitueix l'essència de l'enunciació o judici lògic i el fonament del sil·logisme. Malgrat que s'han perdut els seus comentaris a la Logica nova i no és possible conèixer el desplegament de la seua doctrina sobre el sil·logisme, és notable la seua posició pel que fa a la singularitat de l'ésser (o haecceitas en la terminologia escotista), que segons ell constitueix una realitat que s'hi dona ensems amb la seua naturalesa, i així la individuació no prové, com pretén el tomisme, de la matèria quantificada, sinó de l'assumpció d'una nova forma per la qual l'ésser específicament determinat se singularitza.
Obres Es conserven més d'un centenar de còdex i una trentena d'obres impreses d'Antoni Andreu, entre les quals les següents: Quaestiones super sex principia Gilberti Porretani. Venècia, 1479, i reeditat a Bolonya (1480) i a Luca (1517) Scriptum super logica. Sancti Albani, 1483 Tractatus formalitatum ad mentem Scoti. Pàdua, 1475, reeditat a Venècia el 1489 Kommentar zu Petrus Lombardus, Aristoteles, Boethius, Quaestiones de tribus principiis rerum naturalium, 1489 Expositio in alios libros logicales. Venècia, 1480, 1509 i 1517 Quaestiones in Isagogen Porphyrii. Venècia, 1480, reed. a Bolonya (1480) i a Luca (1517) In librum divisionum Boetii. Venècia, 1509, reed. el 1517 Quaestiones in Aristotelis Metaphysica. Nàpols, 1475, reed. a Venècia (1475), Vicenza (1477) i Venècia (1481 i 1482)
Referències
Bibliografia
Categoria:Filòsofs catalans medievals en llatí Categoria:Franciscans catalans Categoria:Franciscans espanyols Categoria:Filòsofs aragonesos Categoria:Teòlegs del segle XIII Categoria:Filòsofs del segle XIII Categoria:Lògics Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Religiosos catalans històrics Categoria:Persones de les Cinco Villas Categoria:Teòlegs franciscans Categoria:Religiosos aragonesos Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Teòlegs catòlics catalans Categoria:Alumnes de la Universitat de Lleida Categoria:Teòlegs del segle XIV Categoria:Teòlegs aragonesos Categoria:Filòsofs morts al segle XIV Categoria:Nascuts al segle XIII