Tomàs d'Irlanda (S. XIII - abans de 1338), conegut també com a Thomas Hibernicus (no confondre amb el frare franciscà Tomàs d'Hibèrnia, que morí pels volts de 1270),Clark, James G. "Hibernicus, Thomas (c.1270–c.1340)". Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press. 2004. fou un escriptor medieval escolàstic irlandès. La fama de Tomàs d'Irlanda no es deu pas a que fóra un autor original, sinó a que fou un autor d'antologies i d'índexs alfabètics.
Vida Tomàs fou estudiant del Col·legi de Sorbona a París i magister artium (mestre en humanitats) al voltant de 1295. En els primers manuscrits del seu Manipulus en 1306 apareix esmentat com a membre del Col·legi de la Sorbona. Se creu que morí abans de 1338.
Obres Manipulus florum Tomàs fou l'autor de tres breus tractats d'exegesi teològica i bíblica, i el compilador del Manipulus florum (Ramell de flors). Aquesta darrera obra és un florilegi en llatí, que ha estat descrit com una "col·lecció d'uns 6,000 extractes de la Patrística i d'uns pocs autors clàssics".Rouse, Richard / Rouse, Mary. "Preachers, florilegia and sermons: Studies on the Manipulus Florum of Thomas of Ireland". Toronto. PIMS. 1979. Tomàs compilà aquesta col·lecció a partir de llibres de la biblioteca de la Sorbona, "i a la seua mort llegà els seus llibres i setze lliures parisenques al col·legi".A New History of Ireland. Volum I. P. 958. Sobre la utilització de manuscrits de Pere de Blois que pertanyien al Col·legi de Sorbona per part de, vide Nighman, Chris L. "Editorial agency in the Manipulus florum: Thomas of Ireland's reception of two works by Peter of Blois". Dins D.A. From Learning to Love: Schools, Law, and Pastoral Care in the Middle Ages – Essays in Honour of Joseph W. Goering. T. Sharp et al. (eds.). Papers in Mediaeval Studies, 29. Toronto. PIMS. 2017. Pp. 224-48.
Encara que Tomàs fou en principi membre del clergat secular, la seua antologia tingué molt d'èxit perquè "s'adaptava prou a les necessitats dels nous ordes mendicants ... [per a] ... localitzar cites ... rellevants a qualsevol tema que volgueren tractar en els seus sermons."Rouse, Richard / Rouse, Mary. Op.cit. De fet, Boyer ha demostrat que molt poc després que el Manipulus fou enllestit un dominicà francès l'usà per a compondre una sèrie de sermons que ha arribat als nostres dies.Boyer, Christine. "Un témoin précoce de la réception du Manipulus florum au début du XIVème siècle: le recueil de sermons du dominicain Guillaume de Sauqueville". Bibliothèque de l'École de Chartes, 163.1. 2006. Pp. 43-70. Nogensmenys, Nighman ha argumentat que, tot i que l'obra fou usada segurament per predicadors, la intenció de Tomàs d'Irlanda no era escriure una eina per a ajudar a la predicació, sinó més aviat una eina per a ajudar els estudiants universitaris, especialment aquells que pretenien fer una carrera eclesiàstica que implicara la cura d'ànimes.Nighman, Chris L. "Commonplaces on preaching among commonplaces for preaching? The topic Predicatio in Thomas of Ireland's Manipulus florum". Medieval Sermon Studies, 49. 2005. 37-57. Vegeu també, Cels, Marc "Anger in Thomas of Ireland's Manipulus florum and in Five Texts for Preachers". Florilegium 29. 2012. 147-70; i Nighman, Chris L. "The Manipulus florum, Johannes Nider's Formicarius, and late medieval misogyny in the construction of witches prior to the Malleus maleficarum". Journal of Medieval Latin, 24. 2014. 171-84.
Tomàs d'Irlanda fou també un dels pioners de la tecnologia de la informació medieval, ja que inclogué índexs alfabètics i referències creuades. Això explica en part el gran èxit que tingué aquesta obra. El Manipulus florum sobreviu en uns cent noranta manuscrits, i fou imprès per primera volta en 1483. Fou imprès vint-i-sis voltes durant el , i onze voltes durant el . Àdhuc al s. XIX es publicaren edicions a Viena i Tori.
Altres obres Tomàs fou també l'autor d'altres tres obres: De tribus punctis religionis Christiane (Sobre els tres principals punts de la religió cristiana), al voltant dels deures del clergat secular. De tribus hierarchiis (Sobre les tres jerarquies), que desenvolupa idees de jerarquia expressades al final de De tribus punctis. De tribus sensibus sacre scripture (Sobre els tres sentits de la Sagrada Escriptura), al voltant dels quatre sentits de la Bíblia.
Les dos darreres obres sobreviuen en 3 i 8 manuscrits respectivament.<ref>Un estudi recent sobre aquestes tres obres menors és Lawell, Declan. "Thomas of Ireland, the Pseudo-Dionysius and the Ecclesiastical Hierarchy: A Study of the Three Opuscula". Dins McEvoy, J. & Dunne, M. (eds). The Irish Contribution to European Scholastic Thought. Dublin. Four Courts Press. 2009. Pp. 74-87. Vegeu també McEvoy, James. "Flowers from Ancient Gardens: The Lemma 'Amicitia' in the Manipulus florum of Thomas of Ireland". Dins Op.cit.". Pp. 60-73.</ref>
Referències
Bibliografia Hauréau, J.B., "Thomas d'Irlande." A Histoire littéraire de la France'' 30. París. 1888. Pp. 398–408. Clark, James G. "Hibernicus, Thomas (c.1270–c.1340)". Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press. 2004.
Enllaços externs Projecte d'edició digital del Manipulus Florum.
Categoria:Teòlegs del segle XIV Categoria:Teòlegs catòlics Categoria:Filòsofs medievals en llatí Categoria:Teòlegs irlandesos Categoria:Escriptors medievals en llatí Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Filòsofs irlandesos Categoria:Religiosos catòlics Categoria:Religiosos irlandesos Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Escriptors irlandesos Categoria:Escriptors catòlics Categoria:Teòlegs del segle XIII Categoria:Filòsofs del segle XIII Categoria:Escriptors del segle XIII Categoria:Morts a París Categoria:Filòsofs morts al segle XIV Categoria:Escriptors morts al segle XIV Categoria:Nascuts al segle XIII