Pablo Larraín Matte (Santiago, Regió Metropolitana de Santiago; 19 d'agost de 1976) és un cineasta (director, productor i guionista) xilè, nominat als Premis Oscar en 2013 per No, així com als Premis Globus d'Or en 2015 per El club i en 2016 per Neruda. En 2016 va estrenar la pel·lícula Jackie, sobre la vida de Jacqueline Kennedy.Jackie Kennedy, la reina de Camelot, Público (España), 16/02/2017
Biografia Fill d'Hernán Larraín —Ministre de Justícia i Drets Humans en el segon govern de Sebastián Piñera i expresident de la UDI, partit de dreta conservadora—, i de Magdalena Matte —exministra d'Habitatge i Urbanisme en el primer govern de Sebastián Piñera—, va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat d'Arts, Ciències i Comunicació (UNIACC).
És soci fundador de Fábula, una empresa dedicada al desenvolupament de cinema i comercials on ha exercit diversos projectes.Página de Fábula; acceso 19.02.2012
El seu primer llargmetratge, Fuga el va dirigir en 2005; va ser estrenat comercialment a Xile al març de 2006 i va obtenir reconeixement internacional en guanyar als festivals de Cartagena, Màlaga i de Cinema Llatinoamericà de Trieste.Lista de Premios en IMDb, en inglés; acceso 18.05.2012 Les seves següents pel·lícules —Tony Manero i Post Mortem— consolidaren el seu èxit.Dominique CASIMIRO, "Le cinéma sans tain / teint de Pablo Larrain", Narcisse à l'écran, Bénédicte Brémard, Julie Michot y Carl Vetters (ed.), Les Cahiers du Littoral, n.° 15, 2012, p. 69-81
El 2011 va debutar com a director d'una sèrie televisiva, Prófugos.
El seu quart llargmetratge és No, una pel·lícula en la qual el mexicà Gael García Bernal interpreta un publicista que desenvolupa una campanya a favor del "No" en el plebiscit de 1988, per impedir que Augusto Pinochet seguís en el poder.Película de Pablo Larraín sobre el plebiscito comienza a sonar para Cannes, El Mercurio Online, 17.02.2012; acceso 19.02.2012 No va ser nominada al Premi Oscar en la categoria de Millor Pel·lícula de parla no Anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nominada als Premis de l'Acadèmia.
El febrer de 2015 va estrenar a la Berlinale la seva cinquena pel·lícula, El club, on va obtenir l'Os de Plata-Gran Premi del Jurat.'Taxi', del iraní Jafar Panahi, logra el Oso de Oro de la Berlinale, El Mundo, 14.02.2015; acceso 15.02.2015 La cinta és un drama centrat en un grup de capellans que per haver comès actes reprovatoris l'Església catòlica els manté amagats en una casa d'un poble remot.Gregorio Belinchón. El cine chileno exhibe músculo en Berlín, El País, 12.02.2015; acceso 15.02.2015 La cinta es va guanyar una nominació als Globus d'Or en la categoria de Millor pel·lícula en llengua no anglesa.
Va debutar en el gènere del videoclip en 2013, amb un per a la cançó Detrás del alma, que forma part del nou àlbum Se caiga el cielo del grup Electrodomésticos.Marcos Moraga. Larraín debuta en los videoclips , La Tercera, 01.06.2013; acceso 02.06.2013 A l'any següent va dirigir per primera vegada una òpera: Katia Kabanova de Leoš Janáček,Juan Antonio Muñoz H. Desigual estreno en Chile de "Katia Kabanova", El Mercurio, 04.05.2014; acceso 15.02.2015 estrenada al Teatro Municipal de Santiago el dos de maig.Jorge Letelier F. Pablo Larraín y su debut en la ópera: "Es un privilegio muy grande, un lujo" , La Tercera, 02.05.2014; acceso 15.02.2015
A la fi de 2017 es va anunciar que Larraín dirigiria una sèrie de thriller religiós anomenada Santa María. La producció es durà a terme per les cadenes Fox Networks Group Latin America i Movistar+ España.Emol. Fox Latinoamérica firma acuerdo para desarrollar serie creada por el director Pablo Larraín, Emol, 14.12.2017; acceso 14.12.2017
Larraín va participar en la sèrie Homemade, una antologia composta de curtmetratges dirigits per diversos cineastes durant la pandèmia de malaltia per coronavirus i estrenada per Netflix en 2020. La resta dels curtmetratges van estar dirigits per Sebastián Lelio, Ladj Ly, Paolo Sorrentino, Rachel Morrison, Naomi Kawase, Ana Lily Amirpour i Kristen Stewart, entre d'altres.
Vida personal Malgrat la seva connexió familiar dretana, la seva obra com a cineasta no té res a veure amb aquest corrent polític i, en qualsevol cas, és la d'un antipinochetista convençut. "A Xile, la dreta és responsable directa, a través del govern de Pinochet, del que va passar amb la cultura en aquests anys, no sols amb l'eliminació i la no propagació d'ella sinó, també, en la persecució d'autors i artistes", va declarar Larraín a l'Agència EFE en 2008. Va afirmar que "Xile va estar gairebé vint anys sense possibilitat d'expressar-se des del punt de vista artístic" i va opinar que "la dreta en el món no té molt interès per la cultura i això revela la ignorància que probablement tenen, perquè és difícil que algú gaudeixi o s'encanti amb coses que no coneix".Cineasta Pablo Larraín dice que la derecha es "responsable directa" del apagón cultural sufrido por el país , nota de l'Agencia EFE reproducida en La Tercera, 01.08.2008; acceso 19.02.2012
Està separat, des de fins de 2014, de l'actriu Antonia Zegers,Cristián Farías / Carlos Zúñiga. La muy íntima amistad del director de cine Pablo Larraín y Virginie Ledoyen, sex symbol de la película La Playa, de Leo DiCaprio, Glamorama, 27.05.2015; acceso 11.09.2015 amb qui té dos fills, Juana (2008)Carolina Farías. Se acabó la dulce espera de Antonia Zegers: Fue mamá, Terra, 19.03.2008; acceso 19.02.2012 i Pascual (2011).
Filmografia Director 2006: Fuga 2008: Tony Manero 2009: Resurrección (curtmetratge) 2010: Post mortem 2011: Prófugos (Sèrie de televisió, amb Jonathan Jakubowicz) 2012: No 2015: El club 2016: Neruda 2016: Jackie 2019: Ema 2021: Spencer 2023: El conde TBA: Maria Guionista 2006: Fuga 2008: Tony Manero 2010: Post mortem
Productor 2007: La vida me mata de Sebastián Silva 2009: Grado 3 de Roberto Artiagoitia 2009: El año del tigre de Sebastián Lelio - amb Juan de Dios Larraín i Gonzalo Maza 2011: Ulises de Óscar Godoy - amb Juan de Dios Larraín 2012: Joven y alocada de Marialy Rivas - amb Juan de Dios Larraín 2013: Gloria de Sebastián Lelio - amb Juan de Dios Larraín 2013: Crystal Fairy & the Magical Cactus de Sebastián Silva - amb Juan de Dios Larraín 2015: Nasty Baby de Sebastián Silva - amb Juan de Dios Larraín i altres 2015: El club - amb Juan de Dios Larraín 2017: Una mujer fantástica - amb Juan de Dios Larraín, Sebastián Lelio i Gonzalo Maza 2018: Gloria Bell de Sebastián Lelio - amb Juan de Dios Larraín 2020: Nadie sabe que estoy aquí de Gaspar Antillo - amb Juan de Dios Larraín.
Premis i nominacions Premis Oscar Any Categoria Pel·lícula Resultat2013Millor pel·lícula de parla no Anglesa No
Premis Globus d'Or Any Categoria Pel·lícula Resultat2016Millor pel·lícula en llengua no anglesa Neruda2015Millor pel·lícula en llengua no anglesaEl club
Premis Platino Any Categoria Pel·lícula Resultat2017Millor Pel·lículaNeruda2017Millor direccióNeruda2016Millor pel·lícula El club2016Millor direccióEl club2016Millor guióEl club
Premis Fènix Any Categoria Pel·lícula Resultat2015Millor pel·lículaEl club2015Millor direccióEl club2015Millor guióEl club2016Millor pel·lícula Neruda2016Millor direccióNeruda
Premis Ariel Any Categoria Pel·lícula Resultat2009Millor pel·lícula iberoamericana Tony Manero
Premis Pedro Sienna Any Categoria Pel·lícula Resultat2007Millor llargmetratge ficció Fuga2007Millor guió Fuga2009Millor llargmetratge ficció Tony Manero2009Millor direcció Tony Manero2009Millor guió Tony Manero2011Millor llargmetratge ficció Post mortem2011Millor guió Post mortem2012Millor llargmetratge ficcióNo2016Millor llargmetratge ficcióEl club2016Millor direccióEl club2016Millor guióEl club
Premis Altazor Any Categoria Pel·lícula Resultat2009Millor direccióTony Manero2013Millor direccióNo
Festival Internacional de Cinema de Canes Any Categoria Pel·lícula Resultat2012pel·lícula chilena 'No' gana la Quincena de Realizadores de Cannes, El Mercurio, 25.05.2012; acceso 26.05.2012Premi Quinzena de RealitzadorsNo
Altres premis EsdevenimentAnyCategoriaPel·lículaFestival Internacional de Torí2008Millor pel·lículaTony ManeroFestival Internacional de Cinema de l'Havana 2008Gran CoralTony ManeroFestival Internacional de Varsòvia2008Premi Especial del JuratTony ManeroFestival Internacional d'Istanbul2009Millor Pel·lículaTony ManeroFestival Internacional de Rotterdam 2009Premi KNFTony ManeroFestival Internacional de Cinema d'Antofagasta 2010Millor pel·lículaPost mortemFestival Internacional de Cinema de l'Havana2010Segon Premi Coral i Premi de la CríticaPost mortemFestival Internacional de Cinema de l'Havana2012Primer premi Coral al millor llargmetratge de ficcióNopel·lículas chilenas triunfan en Festival de Cine de La Habana , nota de l'Agencia EFE reproducida en La Tercera, 14.12.2012; acceso 16.12.2012Festival Internacional de Cinema de Berlín 2015Os de Plata-Gran Premi del JuratEl clubFestival de Cinema de Chicago2015Millor directorEl clubFestival Internacional de Cinema de l'Havana 2015Gran CoralEl clubFestival Internacional de Cinema de Durango2015Centaure d'Or (Millor Director)El ClubFestival Internacional de Cinema de Toronto 2016Platform PrizeJackie
Referències
Enllaços externs
Fitxa a Cinenacional.com
Categoria:Directors de cinema xilens Categoria:Productors de cinema xilens Categoria:Guionistes de cinema xilens Categoria:Guionistes de televisió xilens Categoria:Directors de televisió xilens Categoria:Productors de televisió Categoria:Escriptors de Santiago de Xile Categoria:Escriptors xilens del segle XXI Categoria:Escriptors xilens del segle XX Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1976