Israel (; ), oficialment lEstat d'Israel (; en àrab: ), és un estat sobirà ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània. Limita amb el Líban al nord, amb Síria al nord-est, amb Jordània i el territori palestí de Cisjordània a l'est i amb Egipte i Gaza al sud-oest. Té costes a la mar Mediterrània, el golf d'Àqaba (o d'Elat), la mar Morta i el mar de Galilea.
Anys després del naixement del sionisme polític el 1897 i de la Declaració Balfour de 1917, la Societat de Nacions va atorgar al Regne Unit el Mandat Britànic de Palestina, després de la Primera Guerra Mundial, i la responsabilitat d'establir «les condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguin assegurar l'establiment de la llar nacional jueva […] i el desenvolupament d'institucions d'autogovern, així com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió».Article 2 The Palestine Mandate. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009] En aquestes circumstàncies es van produir cinc onades d'immigració de jueus a Palestina. L'Holocaust, l'antisemitisme i la violència de la postguerra de la Segona Guerra Mundial van impulsar la majoria dels jueus supervivents a abandonar Europa, augment dràsticament la quantitat de jueus que es van dirigir a Palestina.
Des de la seva independència, els àrabs han mantingut un conflicte amb Israel. El novembre de 1947, després de la Segona Guerra Mundial, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va acordar la Partició de Palestina, en un estat jueu, un estat àrab, i una Jerusalem administrada per l'ONU. Els líders sionistes van acceptar la partició però els líders àrabs la van rebutjar, iniciant un atac de 5 països àrabs contra Israel en la guerra anomenda d'Indepèndencia.
Israel va declarar la seva independència el 14 de maig de 1948, i els estats àrabs veïns van atacar-la l'endemà. Aquesta guerra va portar a l'expulsió de la majoria de palestins de l'actual territori israelià. Des d'aleshores, els països àrabs han iniciat i perdut diverses guerres i, com a conseqüència, Israel manté sota ocupació militar part dels territoris palestins estipulats en els Acords d'Armistici de 1949, i també una regió de Síria. Israel ha colonitzat il·legalment aquests territoris, i alguns consideren que manté els àrabs palestins dels Territoris Palestins en disputa sota un règim d'apartheid. Israel ha signat tractats de pau amb Egipte i Jordània, tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
Israel és una democràcia representativa amb un sistema parlamentari amb sufragi universal. Segons el seu producte interior brut, l'economia israeliana és la 44a més gran del món. La capital oficial és Jerusalem, com seu de govern, però no és reconeguda per tots els Estats del món, i aquest estatut és en discussió. La ciutat més gran i el centre financer del país és Tel-Aviv. L'estat és reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU, tanmateix en 2025 no ho és per 26 estats.
Després d'anys de denúncies de diferents organitzacions, el Tribunal Penal Internacional investigarà presumptes crims de guerra de les forces armades d'Israel als Territoris Palestins. Durant la Guerra de Gaza, iniciada a partir dels atacs del 7 d'octubre de 2023, Israel ha estat cometent genocidi contra la població palestina de Gaza, segons un gran nombre d'organitzacions internacionals. El Tribunal Internacional de Justícia investiga Israel per genocidi, i el Tribunal Penal Internacional ha emès ordres de detenció contra uns quants alts càrrecs del país.
Etimologia Durant més de tres mil anys, el nom d'«Israel» s'ha utilitzat tant per referir-se al territori com a la nació jueva. L'objecte arqueològic més antic que menciona Israel en un sentit diferent del d'un nom propi, és l'Estela de Merneptah, del , que fa referència al poble que habitava aquell territori.. "The Merneptah Stele... is arguably the oldest evidence outside the Bible for the existence of Israel as early as the 13th century BCE." El país actualment és oficialment conegut com a Medinat Yisrael o «Estat d'Israel», després d'haver-se rebutjat altres denominacions com ara Érets Yisrael (la «Terra d'Israel»), Sió i Judea. Poques setmanes després de la independència, el govern va escollir el terme yisraelim («israelians», yisraelí en singular) per referir-se als ciutadans d'Israel, a través d'una declaració oficial del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, Moshe Sharett, i que hom ha de distingir del terme d'«israelites» en referència al poble històric.
Geografia física
miniatura|esquerra|Mapa de relleus d'Israel L'estat d'Israel limita amb el Líban al nord, frontera reconeguda oficialment per l'ONU després de la retirada israeliana del sud d'aquest país; amb Jordània a l'est i amb Egipte al sud, ambdues fronteres reconegudes a partir dels acords de pau signats amb els dos països. Encara no ha fixat les seves fronteres amb Síria ni amb l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) en la zona de Judea i Samaria, encara que en aquest sentit la comunitat internacional considera com frontera a la «Línia Verda» (les fronteres de fet del dia 4 de juny de 1967, just abans de la Guerra dels Sis Dies), mentre que Israel aspira a annexionar-se els grans blocs d'assentaments pròxims a aquesta línia, especialment el Gran Jerusalem i el Bloc d'Etsiyon, i amb menor probabilitat d'èxit, la ciutat d'Ariel a Samaria. El setembre de 2005, Israel va culminar la seva retirada unilateral de la Franja de Gaza fins a la «Línia Verda».
Relleu A Israel es distingeixen tres regions geomorfològiques, d'oest a est: la planura litoral mediterrània, la serralada central i la vall del riu Jordà que és la depressió més profunda de la Terra. A aquestes tres regions, s'hi ha de sumar la del desert del Nègueb, planícia i muntanyes de calcari, situat al sud d'Israel. Les regions àrides ocupen més de la meitat del territori d'Israel.
Tot i ser bona part del territori desèrtic, a les valls abunden els lliris, i també els arbres com pins, eucaliptus, oliveres i acàcies. Les ginestes creixen esporàdicament en el desert del Nègueb. Existeixen iniciatives de reforestació que s'estan duent a terme per tot el país, especialment a les muntanyes, on els pins, roures, xiprers i llorers arrelen amb un percentatge d'èxit més elevat.
Clima Situat entre els deserts d'Àfrica i d'Àsia, per una banda, i pel mar Mediterrani, càlid i humit, per l'altre; Israel es troba en una cruïlla d'influències climàtiques que han permès distingir fins a quaranta tipus diferents de clima en una regió de superfície tant reduïda.
miniatura|esquerra|El mont d'Hermon nevat. El règim tèrmic varia notablement amb l'altitud i la continentalitat, especialment a l'època hivernal: d'oest a est es passa d'un clima típicament mediterrani a un de continental. Les regions muntanyoses majoritàriament es caracteritzen per ser ventoses i moltes fredes, que propicia que de vegades estiguin nevades. El cim del mont d'Hermon està cobert d'una capa de neu gran part de l'any i a Jerusalem acostuma a nevar com a mínim un cop a l'any.Goldreich, Yair (2003), The Climate of Israel: Observation, Research and Application, Springer, Les ciutats costaneres, com Tel-Aviv i Haifa, posseeixen un típic clima mediterrani de fred, plujós amb hiverns llargs i estius calorosos. A l'extrem sud, en el Golf d'Àqaba, el clima és tropical sec.
La temperatura més alta enregistrada al continent asiàtic (53,7 °C o 129 °F) es registrà el 1942 al Quibuts Tirat Tseví, al nord de la vall de Jordània.
En general, hi ha una estació seca (abril-octubre) i una de plujosa (des d'octubre-novembre fins a l'abril). De maig a setembre, són molt esporàdiques les pluges a Israel Quan hi ha un percentatge més gran de pluges és entre mitjan gener i principis de març. La pluviositat s'incrementa de sud a nord i d'est a oest.
Amb escassos recursos hídrics, Israel ha desenvolupat diverses tecnologies per a l'estalvi d'aigua, com el reg per gota a gota. Els israelians també aprofiten la considerable llum solar disponible per a l'energia solar, que converteix a Israel en la nació líder en ús per capita d'energia solar.
Política i govern Estructura de govern miniatura|La Kenésset, el parlament d'Israel El Govern d'Israel està estructurat com a democràcia parlamentària amb la participació ciutadana mitjançant del sufragi universal. El president d'Israel n'és el cap d'estat, però les seves funcions són majoritàriament cerimonials. Un membre del parlament, amb el suport de la majoria dels membres, es converteix en el primer ministre, usualment el líder del partit majoritari. El primer ministre és el cap de govern i el cap del gabinet. El parlament d'Israel, la Kenésset, està integrat per 120 membres. Els escons del parlament són assignats mitjançant la representació proporcional de tots els partits polítics, amb un llindar mínim del 2% de tots els vots. Aquest sistema ha tingut com a resultat la conformació de governs de coalició. Les eleccions parlamentàries tenen lloc cada quatre anys, però les coalicions inestables o una moció de censura de la Kenésset pot dissoldre el govern i convocar a eleccions. La duració mitjana dels governs israelians ha estat de 22 mesos; el procés de pau, el paper de la religió en l'Estat i els escàndols polítics han causat la dissolució de les coalicions o han produït eleccions anticipades. Les Lleis bàsiques d'Israel funcionen, de facto com a constitució no escrita.
El sistema judicial israelià està integrat per tres nivells. El nivell més baix és integrat per les corts de magisteri, situades en la majoria de les ciutats del país. El següent nivell són les corts de districte, les quals són corts d'apel·lació i corts de primera instància; aquestes són situades en cinc dels districtes d'Israel. El tercer nivell està conformat pel Tribunal Suprem d'Israel, amb seu a Jerusalem. Té el paper dual de ser la cort d'apel·lacions i la cort de justícia més alta del país. Com a cort de justícia, el Tribunal Suprem té les funcions de tribunal de primera instància, fet que permet als individus de demanar la revisió de les decisions de les autoritats de l'Estat. El matrimoni i el divorci són facultats de les corts religioses: jueves, musulmanes, drusa i cristiana.
Divisió administrativa
Israel està dividit en 6 districtes (mehozot; en singular, mehoz) i 13 sub-districtes (nafot; en singular, nafà), els quals, al seu torn es divideixen en cinquanta regions naturals. Els districtes estan formats per tres classes de municipis: ciutats, consells locals (equivalents a viles) i consells regionals (equivalent a pobles rurals). La ciutat més gran d'Israel, tant en població com en àrea, és Jerusalem, amb 732.100 habitants, i una superfície de 126 quilòmetres quadrats. Per a fins estadístics, el país es divideix en tres àrees metropolitanes: Tel-Aviv i Gush Dan (amb una població de 3,15 milions d'habitants), Haifa (amb una població de 996.000), i Beerxeba (amb una població de 531.600). 200px #DistrictesHebreuCapitalPob.(2023)Àrea(km²)MunicipisCiutatsVilesPobles1JerusalemPart sense reconeixement internacionalמחוז ירושליםJerusalem1.245.1006522412NordTerritori parcialment ocupat a l'estat de Palestinaמָחוֹז הַצָּפוֹןNatzaret Il·lit1.527.800341,61860153Haifaמחוז חיפהHaifa1.134.000864111444Centreמָחוֹז הַמֶרְכָּזRamla2.365.0001.2932218125Tel-Avivמחוז תל אביבTel-Aviv1.512.40018610206Sudמָחוֹז הדָּרוֹםBeersheva1.362.50014.185121115Territori ocupat a l'estat de Palestina↳ Judea i Samariaאֵזוֹר יְהוּדָה וְשׁוֹמְרוֹןAriel529.455Només israelians5.8784146Nota: Part del territori de l'estat d'Israel té reconeixement internacional parcial.
Territoris ocupats
miniatura|Mapa dels territoris palestins.