La vida, els rols i els drets de les dones a Xile han experimentat molts canvis al llarg del temps. Els rols socials de les dones xilenes han estat històricament afectats pels rols de gènere tradicionals i una cultura patriarcal, però al llarg del , les dones es van implicar cada vegada més en la política i les protestes, cosa que va donar lloc a les disposicions de la constitució per mantenir la igualtat entre homes i dones i prohibir la discriminació sexual.
El nivell educatiu de les dones, la participació de la mà d'obra i els drets han millorat, sobretot des que Xile va tornar a la democràcia el 1990. Xile va legalitzar el divorci el 2004 i també és un dels pocs països que ha triat una dona presidenta. No obstant això, les dones xilenes encara s'enfronten a molts desafiaments econòmics i polítics, com ara la disparitat d'ingressos, taxes elevades de violència domèstica i rols de gènere persistents.
La història de la dona xilena
Les dones van rebre el dret de vot el 1931 i el 1949, durant l'era presidencial de Xile. També durant l'època, milers de dones van protestar contra el president socialista Salvador Allende a la Marxa de les olles i cassoles buides.
Mentre estaven sota el règim autoritari d'Augusto Pinochet, les dones també van participar en las protestas, protestes contra el plebiscit de Pinochet en què les dones van votar «NO». Durant l'època de Xile sota el dictador Pinochet, l'estat dels drets legals de les dones va quedar darrere de la major part d'Amèrica Llatina, tot i que Xile tenia una de les economies més fortes d'Amèrica del Sud.
Xile va tornar a la democràcia el 1990, provocant canvis en la vida i els rols de les dones dins de la societat. Des del retorn a la democràcia, el govern de Xile ha invertit més recursos polítics i econòmics per ampliar els programes de benestar social que abans. El partit polític Concertación ha estat al poder des del final de la dictadura de Pinochet i, des del 2006 fins al 2010, Michelle Bachelet del partit va ser la primera dona presidenta de Xile.
La dona en la societat miniatura|María de la Cruz, (1912-1995), activista política xilena pel sufragi femení, periodista, escriptora i comentarista política. El 1953 es va convertir en la primera dona elegida al Senat xilè Xile ha estat descrit com un dels països més socialment conservadors d'Amèrica Llatina. En comparació amb els Estats Units d'Amèrica, Xile no va comptar amb tantes feministes entre la seva evolució de la intrusió de les dones a l'esfera política. Les dones xilenes estimaven el catolicisme com els seus ritus de pas, que van iniciar moviments de dones en oposició a l'erupció del partit polític liberal al govern xilè. L'entorn tradicionalment domèstic al qual les dones estaven acostumades es feia servir com a raonament patriarcal per a la restricció dels vots de les dones per part de les dones. No obstant això, les conviccions religioses xilenes com a devotes catòliques van iniciar el seu desig de votar en contra del ferm partit anticlerical liberal.
El 1875, Domitila Silva y Lepe, vídua d'un exgovernador provincial, va llegir els requisits necessaris per a que «tots els xilens adults tinguessin el dret a vot» i va ser la primera dona a votar. Altres dones xilenes elitistes van seguir la seva audaç iniciativa, cosa que va provocar que el partit liberal anticlerical del Congrés aprovés una llei que negava el dret de vot a les dones. Malgrat aquest retrocés, la Domtilia Silva i altres dones d'elit van expressar la seva posició religiosa al partit conservador. El partit conservador era favorable a les dones perquè sabien que el seu suport influiria en la dominació del partit conservador en la política.
El 1912 va començar a esclatar el «socialcatolicisme». Amalia Errazuriz de Subercaseaux dirigia el socialcatolicisme, organització femenina de classe obrera de dones de la classe treballadora. Va introduir la Liga de Damas Chilenas (Lliga de Dames Xilenes) entre altres 450 dones de classe mitjana-alta amb la intenció de «protegir i defensar els interessos de les dones que es guanyaven la vida sense atacar els principis d'ordre i autoritat». Després d'aquesta organització, moltes altres dones d'elit van crear institucions de dones de construcció social. Amanda Labarca també era elitista, però no estava d'acord amb la privilegiada subjecció femenina de les dones de la classe treballadora i fundà el Club de Lectura de Dones. Va creure que les dones haurien d'estar educades, independentment del seu estat socioeconòmic, per tenir un paper més influent en la societat.
Els rols de gènere Les creences tradicionals sobre el rol de gènere són prevalents a la societat xilena, específicament les idees que «les dones haurien de centrar-se en la maternitat i ser submises als homes». Un estudi del 2010 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va informar que el 62% dels xilens s'oposen a la plena igualtat de gènere. Molts dels enquestats van expressar la creença que les dones haurien de limitar-se als rols tradicionals de mare i dona. No obstant això, l'Informe Mundial sobre el Desenvolupament del 2012 estableix que les actituds masculines envers la igualtat de gènere són que «els homes no perden quan es promouen els drets de les dones».
La maternitat El catolicisme es concreta íntegrament entre les identitats familiars xilenes. La Mare de Déu és l'exemple idolatrat de la maternitat. Els seus actes purs i sacrificis han de ser encarnats per mares xilenes. Tradicionalment, se suposa que les dones són les coneixedores de la resistència de la Mare de Déu. La importància bíblica es mostra a través del govern tradicional de Xile. A principis de la dècada del 1900, els exemples de gènere del catolicisme foren plasmats pel govern patriarcal i el sufragi de les dones. Les dones eren confinades a la llar.
A finals de la dècada del 1940, la primera dama Rosa Markmann de González Videla va acceptar els problemes de les dones com a reconeixement als Centres de Mares, on les dones tenien accés a recursos per complir el seu paper de mestresses de la llar, i va animar les dones com a consumidores a lluitar contra els elevats costos de vida i augmentar el seu interès en participar en altres vies de la vida pública al país, com ara la participació política i laboral. Els esforços de la Primera Dama per defensar l'evolució de la reforma de les dones van conduir a les tècniques modernes de la reforma de les dones.
A la dècada del 1960, les campanyes per al demòcrata cristià Eduardo Frei Montalva posaven èmfasi en les dones i en les qüestions de les dones. El vot s'havia convertit en obligatori per a tots els xilens i va ser la primera vegada en la història que el registre de votants femenines va passar del 35% al 75%. El canvi democràtic de govern cristià va obrir l'accés de les dones al control de la natalitat. No obstant això, l'èmfasi del govern en la modernització de les institucions femenines i els problemes subjacents de la jerarquia de gènere, va deixar de banda les dones en situació de pobresa. Hi va haver restriccions a les institucions de dones, als Centres de Mares i a la maternitat a les menors de 18 anys. Per paralitzar estructuralment les dones xilenes, la Primera Dama Maria Ruiz Tagle de Frei va supervisar el «bon funcionament» de les organitzacions feministes. Es va crear l’Organització Central per a les Mares (CEMA) com una estructura formal per assessorar les mares xilenes desfavorides.
Carmen Gloria Aguayo va revolucionar els Centres de Mares durant el període de conflicte entre canvi i tradició durant la campanya demòcrata cristiana. Aguayo també va dirigir els departaments de dones del partit entre 48 homes i va reflectir la direcció política de les iniciatives: polítiques de protecció de la família, defensa dels drets de les dones al treball, a la baixa de maternitat, a una remuneració i una ocupació equitativa, una nova oportunitat de formació i aprenentatge al departament promès per a estudis laborals femenins. Com que el benestar familiar es considerava important dins de la societat xilena, les mares han servit com a representació política per tenir veu al govern.
Drets legals Actualment, les dones tenen molts dels mateixos drets que els homes. El Servei Nacional de la Dona (Servicio Nacional de la Mujer, SERNAM) s'encarrega de protegir els drets legals de les dones al sector públic.
Matrimoni Fins fa poc, les dones perdien el dret a gestionar els seus propis béns un cop casades, i els marits rebien tota la riquesa, però aquesta llei ha canviat i les dones ja poden administrar els seus propis béns. Una parella també pot signar un acord legal abans del matrimoni per a que tots els béns continuïn sent propietat de qui els va portar al matrimoni.
El Codi Civil de Xile anteriorment exigia que les dones havien de conviure i ser fidels i obedients als seus marits, però ja no està en la llei. Una dona casada no pot ser cap de família o cap de la llar de la mateixa manera que un home; no obstant això, les dones casades no estan obligades per llei a obeir els seus marits.
Divorci Xile va legalitzar el divorci el 2004 i va anul·lar un codi legal de 1884. La llei que legalitza el divorci és la Nova Llei del Matrimoni Civil, que es va introduir per primera vegada com a projecte de llei el 1995. Ja hi havia hagut anteriors projectes de llei de divorci, però aquest va assolir assegurar-se el suport liberal i conservador suficient per aprovar-lo.
Com que el divorci és legal, hi ha quatre estats matrimonials a Xile: casat/casada, separat/separada, divorciat/divorciada i vidu/vídua. Només els estats de divorci i de vídua permeten un nou matrimoni. Abans de la legalització del divorci, l'única manera d'abandonar el matrimoni era obtenir una anul·lació civil que només s'atorgaria comunicant al registrador civil que el cònjuge havia mentit d'alguna manera pel que fa a la llicència matrimonial, anul·lant així el contracte matrimonial.
Propietat En el matrimoni, hi ha tres tipus d'actius: els del marit, els de l'esposa i els béns comuns que pertanyen a tots dos. Les terres i les cases d'un matrimoni continuen sent propietat de qui les va portar al matrimoni, però per vendre-les, tant el marit com la dona han de signar. En cas de divorci, tant l'home com la dona tenen dret a la propietat de la casa matrimonial. En el cas de la defunció d'un cònjuge, el cònjuge supervivent, independentment del gènere, té els mateixos drets d'herència al domicili matrimonial. Si no hi ha testament quan el marit mor, es dona a la dona una categoria igual que els fills per herència. Abans del matrimoni, una parella pot signar un document legal que separi tots els béns perquè la dona i l'home administrin cadascun; en aquest cas, el marit no pot controlar els béns de la seva dona.
Si les dones treballen fora de casa independentment dels seus marits, adquireixen béns personals i poden demostrar que han obtingut aquests béns a través del seu treball independent, aquestes dones treballadores poden acumular aquests béns com a propis, incapaços de ser tocats pels marits.
Els fills i filles tenen els mateixos drets d'herència dels béns mobles (propietats personals) i immobles dels seus pares. Els homes i les dones solters tenen els mateixos drets de propietat sobre béns mobles i immobles.
A les zones rurals de Xile, l'herència és la forma principal d'adquirir la terra tant per homes com per dones, tant si la terra té o no títols de propietat. De vegades, les dones no poden reclamar la seva herència a la terra sense títols perquè el cost dels documents legals és massa elevat.
Sufragi femení A les dones se'ls va concedir el dret de vot a les eleccions municipals del 1931, i van obtenir el dret a vot a les eleccions nacionals del 8 de gener de 1949, cosa que va resultar en la seva capacitat de vot en les mateixes condicions iguals que els homes i va augmentar la participació de les dones en la política.
Legislació familiar