La primera gran expedició contra Toktamish que va fer Tamerlà amb tot el seu exèrcit i la finalitat de liquidar el problema, fou l'expedició del 1391.
Marxa de l'exèrcit L'exèrcit s'havia preparat acuradament durant el 1390 i estava ben proveït per a la campanya. Amb els flancs controlats va iniciar la lluita contra Toktamish en lloc d'esperar un atac de l'Horda d'Or (aleshores no s'anomenava així, se li deia generalment Kiptxak). A la gran plana de Samarcanda Tamerlà va revisar els seus regiments (desembre de 1390). Els seus plans eren marxar al nord per trobar a Toktamix. Aquest tenia una host mes nombrosa i mòbil perfectament adaptada al terreny; Timur en canvi tenia per endavant deserts i estepes i les seves tropes havien de viure del territori perquè no es podien transportar aprovisionament mes que per un període curt. Inicialment fins al Sir Darya, 300 km al nord, Timur estava en terreny conegut.H. Lamb, Tamerlane, the earth shaker
Quan van començar les primeres nevades l'exèrcit es va aturar a Taixkent (aleshores anomenada Shahsh) per passar el hivern. Allí va arribar Miran Shah amb les tropes del Khurasan. Timur va fer una visita religiosa a un sant a Khujend; després va agafar una malaltia i va estar 40 dies malalt. Finalment, en el moment de mes fred de l'any, Timur va ordenar avançar cap al nord. Fins aquell moment nomes hi havia alguna escaramussa, però ara la ordre era buscar a Toktamix, enfrontar-lo i derrotar-lo. Moure 200.000 homes en aquelles condicions era suïcida, i l'exèrcit va murmurar, però no va discutir i va obeir. Al nord del Sir Darya hi havia l'estepa anomenada Estepa de la Fam amb deserts de sorra, planes buides i muntanyes i rius per creuar; l'exèrcit i el comboi de provisions hauria de lluitar contra la neu i el gel; l'aprovisionament seria complicat al cap de poc temps.Justin Marozzi, Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World
Sortida de Taixkent Van sortir de Taixkent el 27 de gener de 1391. Formalment el seu net Pir Muhammad ibn Jahangir i el seu fill Shah Rukh quedaven encarregats de l'imperi (kanat) de Txagatai amb els amirs Lal i Melker com lloctinents. Les dames van retornar a Samarcanda i Timur només es va emportar a Txulpan Mulk Agha filla de l'amir mogol Hajji Beg Irkanut (l'oncle d'Ankatura).
Van passar d'una fortalesa fronterera a una altra i es va moure lentament a través de la serralada del Kara Tagh. Els seus moviments eren observats per espies de Toktamix. Poc després de creuar el Sir Darya, quan la neu i la pluja els retenia al campament, van arribar enviats del kan de Sarai (Toktamix) al campament de Timur i li van portar regals (9 cavalls magnífics, un falcó i algunes joies) i en nom del seu senyor van manifestar que Toktamix considerava a Timur com un pare que sempre li havia donat els seus favors en quantitat innumerable; reconeixia el seu deute amb l'amir de Samarcanda i el seu error en fer la guerra i que si havia iniciat aquesta havia estat per instigació de persones malicioses que l'havien enganyat i que ara se’n penedia i demanava perdó i la clemència del seu senyor amb el que augmentarien les seves obligacions; demanava una aliança pacifica amb Timur (19 de febrer de 1393). La contesta de Timur fou recordar el que havia fet per Toktamix i la ingratitud d'aquest i manifestar que si ara volia la pau només era per salvar-se; per tant que si veritat la volia enviés a negociar amb els amirs de Timur al seu visir (una mena de primer ministre) Ali Beg. La marxa al nord continuava. No hi va haver resposta de Toktamish i lògicament Ali Beg no hi va anar. Timur va seguir avançant al nord entrant al territori de les Sorres Blanques. A la primera setmana de març l'exèrcit va passar per Yassi (després rebatejada Turkestan al ) una prospera ciutat comercial en la ruta de les caravanes de la Xina a Pèrsia i a Astrakhan. Després van passar per Karatxok i després per Sabran. L'estepa oferia pocs recursos i els cavalls estaven esgotats i tenien molt poca aigua. Durant 3 setmanes la situació va anar empitjorant.
Arribada a les muntanyes dels Urals Finalment la situació va millorar a l'abril: el 14 d'abril de 1391 van arribar a un riu que van batejar com Sarek Usan o Sari Su (Aigua Groga) que van tardar uns dies a passar ja que baixava torrencialment però finalment van trobar un pas fàcil; una nit van desertar dos servidors d'Aideku Uzbek que se suposa que es van anar a unir a Toktamix. Després de travessar el riu Sari Su es van dirigir a l'oest cap als Urals, o muntanyes Ulugh Tagh (Ulek Tak). Van arribar a la vista dels Urals el 4 de maig de 1393 a unes muntanyes anomenades Kutxek Tak i dos dies després a unes altures dels Ulugh Tagh o Ulek Tak van veure la immensa estepa de Quiptxaq que quedava enrere.Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb
Aquí Timur va ordenar que es construís un obelisc com a "monument durador per la posteritat", de l'altura d'un minaret. En ell va registrar la mida de l'exèrcit que dirigia contra Toktamix Khan, rei dels “búlgars”, i la data de la seva arribada a aquestes muntanyes.aquest obelisc es va descobrir al Kazakhstan a la dècada de 1930 La situació havia millorat pel clima i l'aigua però l'horitzó immens no mostrava cap signe de presencia de Toktamish. Quatre mesos de marxa i no havien vist cap soldat de Toktamish i els aliments escassejaven. El preu d'una ovella del mercat itinerant que acompanyava l'expedició havia augmentat fins a 100 dinars i aviat es van esgotar. En un territori difícil, destrossats per les marxes forçades, els soldats van haver de subsistir amb racions escasses, inicialment un guisat de carn fina i quan la carn es va esgotar, el guisat va esdevenir un brou i quan es va esgotar la farina, el brou encara es va aclarir més i era una barreja d'aigua i herbes, un bol diari amb sort. Desplaçant-se a les planes, van buscar qualsevol cosa comestible, arrels, herbes silvestres, ous i rates complementades amb carn de cavall sempre que un animal sucumbia a les condicions desesperades. No era manera de proveir un exèrcit a punt de lluitar contra un enemic fort. Els homes estaven en el seu punt més feble. Tot i que en el transcurs de les seves campanyes s'havien acostumat a l'adversitat, no estaven acostumats a aquests nivells de privacions. Les pors van començar a créixer. Va córrer el rumor que els kiptxaks de Toktamix, ben proveïts, ben descansats i prou familiars amb el terreny, escollirien aquest moment per aixecar-se de les ombres i derrotar-los. Va ser un moment desesperat per a Timur, i una prova crítica del seu lideratge. Va enfrontar-se a una rebel·lió dels seus soldats afamats o a una frenètica retirada cap a Transoxiana, o be a la derrota per l'Horda d'Or, a la qual els espies ja haurien informat per les dades obtingudes de diversos desertors del campament de Timur i que coneixien bé la seva posició. Era retirada o rebel·lió.
Aprtovisionament difícil La primera prioritat era alimentar els seus homes. Toktamish, com ja havia demostrat amb tanta intel·ligència, va saber esperar. Convocant els seus alts oficials, Timur va donar ordres per a sortir de cacera a esquerra i dreta. Centenars de cérvols i altres animals van ser morts i van servir de menjar. Durant uns dies les tropes van poder menjar carn i amb l'exèrcit ben alimentat i apropant-se a les fronteres de Sibèria, Timur va escollir aquest moment per ordenar una revisió general de les seves tropes, una mesura calculada per provocar disciplina i confiança. Quan es va formar a l'exèrcit de dos-cents mil homes, l'emperador esplèndidament vestit va aparèixer davant d'ells a cavall, amb una corona d'or encastada amb robins. Començant la seva revisió amb l'ala esquerra, es va assegurar que els soldats estaven equipats adequadament amb un sabre al seu costat esquerre, un mig sabre a la seva dreta, així com una llança, una maça, un punyal i un escut de cuir, cada home duia un llaç amb trenta fletxes. L'exèrcit era tant gran que la revista va durar dos dies. Finalment Sibèria, la terra que Ibn Batuta va anomenar Terra de les Ombres, on els dies eren curts al hivern (i llargs a l'estiu) i on no es podia veure a ningú habitant la regió en que la boira i la humitat estaven als peus i no hi havia camins, va quedar enrere. Toktamish sempre anava per endavant, atraient als timúrides. Timur va enviar per endavant exploradors. Un d'aquests fou el seu net Muhammad Sultan, que fou enviat a explorar la darrera setmana d'abril al front d'un contingent dels anomenats Mangalai (Exploradors o Corredors).Ibid
Buscant l'enemic Es van començar a trobar rastres de la vida humana. En primer lloc les restes d'alguns focs amb brases encara calentes. Cap al nord els exploradors van arribar fins al riu Tobol (Topal), afluent de l'Irtix, que desemboca a l'oceà Àrtic. Al altre costat del riu (a l'oest) es van veure més focs, uns setanta, i alguns rastres de cavalls, però cap altra indici de vida. Shaikh Daud, un turcman amb fama de gran valentia, va ser enviat a buscar indicis més sòlids amb alguns homes; després de cavalcar dos dies, van trobar unes cabanes de palla i es van amagar durant la nit. L'endemà al matí, va aparèixer un home i va ser capturat instantàniament pels turcmans i portat a Timur. Tot i que no sabia res de Toktamish ni del seu exèrcit, deu dies abans havia vist un grup de deu cavallers armats que acampaven a prop (a una setmana de camí cap a l'oest). El rastre es feia més fort. Ibid
Timur va enviar una partida de soldats a buscar i capturar els homes armats que s'havien vist. Finalment foren localitzats i envoltats; van resistir ferotgement però van ser fets presoners per obtenir informació. Fou la primera escaramussa. Els presoners van revelar que el gran exèrcit tàtar era a l'oest.Ibid Les tribus reunides procedien de la regió entre el Volga i la mar Negra i en conjunt representaven el doble de les forces de Timur ; aquest va avançar cap a l'oest a marxes forçadesTamerlane, the earth shaker, de H. Lamb i l'11 de maig va arribar al riu Ural (Tik). Sempre sospitós que els guies poguessin conduir els seus homes a una emboscada, Timur va prescindir dels llocs de creuament que van suggerir (els principals guals: Aigher Yali, Bura Getxir i Txapma Getxir) i va fer creuar als seus homes i els seus cavalls en llocs menys evidents. La situació encara no era desesperada, però tornava a empitjorar cada dia que passava. Feia més de quatre mesos que havien sortit de Taixkent i encara no havien vist l'enemic. El temps era la batalla. Mostrar feblesa o exposar-se a un atac sorpresa de l'Horda hauria estat fatal. Sabia que els espies havien vist el seu avenç i que el Khan estava ben informat dels seus moviments. Timur havia de forçar a la Horda a lluitar o havia de portar el seu exèrcit a terres conreades abans del final de l'estiu. El retard era la millor arma de Toktamish.
Una altra setmana de dura marxa va portar als homes de Timur fins al riu Samara (Semur). Aquí el contingent d'exploradors (mangalai) es va unir al cos principal de l'exèrcit amb la notícia que havien sentit a l'enemic. Finalment, la batalla s'acostava. Es van fer alguns presoner i cadascun aportava alguna informació. Alguns van informar que Toktamish havia d'estar a la zona. Les forces de Timur van trobar rastres finalment de que una immensa host havia acampat al llac Kerk Gul, prop de tres llocs on es podia travessar el riu però ja s'havia retirat.<ref>Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb</ref> Un captiu va relatar com, fins que els desertors de l'exèrcit de Timur es van unir als Kiptxaks, el kan de l'Horda d'Or ni tan sols era conscient de l'avanç del seu enemic.
Primeres topades Van avançar durant dies cap a l'oest i finalment prop del riu Jaik o Ayik van trobar a la rereguarda de Toktamix. Hi va haver uns dies de escaramusses amb aquesta rereguarda en la que alguns caps militars de Timur van morir, i mentre la host principal de la Horda d'Or va enfilar cap al nord