David Jon Gilmour CBE, és un músic anglès nascut el 6 de març de 1946 a Grantchester, molt a prop de Cambridge, i fou el guitarrista, cantant i compositor del grup de rock progressiu Pink Floyd. És àmpliament considerat un dels millors guitarristes de la història, amb un estil molt personal que ha influït les generacions posteriors.
Carrera David Gilmour es va unir al grup Pink Floyd el gener de 1968 poc abans de la sortida del membre fundador Syd Barrett,Povey, Glen (2008). Echoes: The Complete History of Pink Floyd (2nd UK paperback ed.). 3C Publishing Ltd. . Archived from the original on 13 January 2023. Retrieved 12 January 2016./p. 47 per tal de donar suport a l'escenari a aquest, que cada vegada tenia un comportament més erràtic. Finalment, l'abril de 1968 va substituir definitivament Barrett, que víctima de problemes mentals va haver de deixar definitivament el grup.
Des de llavors va esdevenir un dels factors que van catapultar a l'èxit a Pink Floyd al final dels anys 60 i durant tota la dècada de 1970 gràcies a la qualitat dels seus acords de guitarra i de la seva veu.
Fins a l'àlbum The Wall de 1979, Gilmour alternava la composició de les músiques i les lletres amb el baixista Roger Waters. El paper d'aquest darrer va esdevenir més i més preponderant fins a la ruptura del grup el 1985. Gilmour va prendre llavors les regnes del grup, mentre que Waters entrava en una batalla jurídica per tal que no es fes servir més el nom de Pink Floyd, sobretot per evitar que sortís l'àlbum A Momentary Lapse of Reason el 1987 amb el nom del grup. Finalment, el 1987 Waters va perdre el procés.
L'enemistat entre Roger Waters i David Gilmour és famosa, fins que Bob Geldof els va demanar que participessin units i com a Pink Floyd en el concert del Live 8 a Londres el 2005. Aquest concert va suposar una ocasió d'or per tornar a veure durant mitja hora Pink Floyd tocant de nou com en els millors temps. Amb tot, després del concert, Gilmour va desmentir que es tornés a unir el grup amb Waters.
Després de l'àlbum The Division Bell el 1994 i la gran gira que el va seguir, David Gilmour va viure retirat amb la seva dona Polly Samson i els seus fills. El 2002 va fer un petit nombre de concerts de caràcter acústic, acompanyat de músics i de cor. Va participar igualment com a músic de sessió, productor i enginyer de so de diversos àlbums i concerts.
El 2003 va ser nomenat Cavaller de l'Imperi Britànic en reconeixement dels seus mèrits musicals i també gràcies a les seves obres benèfiques.
El març de 2006 va treure On An Island, la nova obra en solitari de Gilmour. Va tenir l'ajuda de Rick Wright, antic membre de Pink Floyd, i Robert Wyatt de Soft Machine. L'àlbum va tenir un èxit considerable i el va seguir una gira. En aquest àlbum la dona de Gilmour va tenir-hi un paper important en la composició dels temes.
Va ser guardonat amb el títol de contribució excepcional al 2008 Premis Q. https://web.archive.org/web/20110810050010/http://www2.qawards.co.uk/2008/2008/10/outstanding_contribution_title.html/Q Awards. Archived from the original on 10 August 2011. Retrieved 20 July 2011. El 2011, Pedra rodant el va classificar número 14 a la seva llista dels més grans guitarristes de tots els temps. https://web.archive.org/web/20130308012658/https://www.rollingstone.com/music/lists/100-greatest-guitarists-20111123/david-gilmour-20111122/Rolling Stone. 18 December 2015. Archived from the original on 8 March 2013. També va ser votat el número 36 de les veus més grans del rock per Planeta Rock oients el 2009. https://www.musicradar.com/news/guitars/robert-plant-voted-rocks-greatest-voice-190343/MusicRadar. 4 January 2009. Archived from the original on 11 September 2015. Retrieved 27 September 2015.
Gilmour ha participat en projectes relacionats amb qüestions incloses drets dels animals, ecologisme, sense casa, pobresa i drets humans. S'ha casat dues vegades i és pare de vuit fills.
Primera vida i educació El pare de David, Douglas Gilmour, era professor titular de zoologia a la Universitat de Cambridge, i la seva mare, Sylvia (de soltera Wilson), es va formar com a professora i més tard va treballar com a editora de pel·lícules per a la BBC. https://www.bbc.co.uk/programmes/b06pyrbs/BBC Two. 14 November 2015. BBC. Archived from the original on 4 August 2020. Retrieved 14 November 2015. En el moment del naixement de Gilmour, vivien a Trumpington, Cambridgeshire. El 1956, després de diversos trasllats, es van traslladar a Grantchester Meadows.Blake, Mark (2008). Comfortably Numb: The Inside Story of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Da Capo Press. /p. 14: the house in Trumpington; Manning 2006, p. 10–11{nota, 1} Els pares de Gilmour el van animar a seguir el seu interès per la música, i el 1954 va comprar el seu primer senzill, "Rock Around the Clock" de Bill Haley.Manning, Toby (2006). The Rough Guide to Pink Floyd (1st US paperback ed.). Rough Guides Ltd. . Archived from the original on 17 April 2023. Retrieved 12 January 2016./p. 10 - 11 El seu entusiasme es va despertar l'any següent amb "Heartbreak Hotel" d'Elvis Presley, i més tard "Bye Bye Love" dels Everly Brothers va despertar el seu interès per la guitarra. Va demanar prestada una guitarra a un veí, però mai no la va tornar. Poc després, Gilmour va començar a ensenyar-se a tocar amb un llibre i un disc establert per Pete Seeger.Blake, Mark (2008). Comfortably Numb: The Inside Story of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Da Capo Press. ./p. 18-19 Als 11 anys, Gilmour va començar a assistir a l'escola Perse a "Hills Road", Cambridge, que no li agradava.Manning, Toby (2006). The Rough Guide to Pink Floyd (1st US paperback ed.). Rough Guides Ltd. . Archived from the original on 17 April 2023. Retrieved 12 January 2016./p. 11 Allà va conèixer els futurs membres de Pink Floyd, Syd Barrett i Roger Waters, que van assistir a la "Cambridgeshire High School for Boys", també situada a Hills Road.Blake, Mark (2008). Comfortably Numb: The Inside Story of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Da Capo Press. .(p. 15-17
El 1962, Gilmour va començar a estudiar idiomes moderns de nivell A al "Cambridgeshire College of Arts and Technology".Manning, Toby (2006). The Rough Guide to Pink Floyd (1st US paperback ed.). Rough Guides Ltd. . Archived from the original on 17 April 2023. Retrieved 12 January 2016./p. 11 Tot i no haver acabat el curs, finalment va aprendre a parlar francès amb fluïdesa.Manning, Toby (2006). The Rough Guide to Pink Floyd (1st US paperback ed.). Rough Guides Ltd. . Archived from the original on 17 April 2023. Retrieved 12 January 2016./p. 11 Barrett també era estudiant a la universitat, i passava l'hora de dinar practicant la guitarra amb Gilmour.Manning, Toby (2006). The Rough Guide to Pink Floyd (1st US paperback ed.). Rough Guides Ltd. . Archived from the original on 17 April 2023. Retrieved 12 January 2016./p. 11 A finals de 1962, Gilmour es va unir a la banda de blues rock Jokers Wild. La banda va gravar un àlbum a una cara i un senzill al "Regent Sound Studio", a Denmark Street, a l'oest de Londres, però només es van fer 50 còpies de cadascuna.Manning, Toby (2006). The Rough Guide to Pink Floyd (1st US paperback ed.). Rough Guides Ltd. . Archived from the original on 17 April 2023. Retrieved 12 January 2016./p. 11
L'agost de 1965, Gilmour va viatjar per Espanya i França amb Barrett i alguns altres amics. Ell i Barrett van anar més tard a París, on van acampar fora de la ciutat durant una setmana i van visitar el Louvre.Manning, Toby (2006). The Rough Guide to Pink Floyd (1st US paperback ed.). Rough Guides Ltd. . Archived from the original on 17 April 2023. Retrieved 12 January 2016./p. 18 Durant aquest temps, Gilmour va treballar en diversos llocs, sobretot com a conductor i assistent del dissenyador de moda Ossie Clark.Boyd, Pattie (2007)./https://books.google.cat/books?id=CNhh0TMLmmwC&q=gilmour&redir_esc=y#v=snippet&q=gilmour&f=false
Gilmour va viatjar a França a mitjans de 1967 amb Rick Wills i Willie Wilson, abans de Jokers Wild. El trio va actuar sota el nom de Flowers, després Bullitt, però no va tenir èxit comercial. Després d'escoltar les seves portades d'èxits de les llistes, els propietaris del club es van mostrar reticents a pagar-los, i poc després de la seva arribada a París, els lladres van robar el seu equipament.Mason, Nick (2005). Inside Out: A Personal History of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Chronicle Books. ./p. 44 A França, Gilmour va contribuir com a veu principal a dues cançons de la banda sonora de la pel·lícula Two Weeks in September, protagonitzada per Brigitte Bardot. Quan Bullitt va tornar a Anglaterra més tard aquell any, estaven tan empobrits que el seu autobús turístic estava completament buit de benzina i van haver d'empènyer-lo fora del ferri cap al replà.Mason, Nick (2005). Inside Out: A Personal History of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Chronicle Books. ./p. 44
Carrera Èxit amb Pink Floyd El 1967, Pink Floyd, compost pels companys d'escola de Gilmour Barrett i Waters amb Nick Mason i Richard Wright, va llançar el seu àlbum d'estudi debut, The Piper at the Gates of Dawn.Mason, Nick (2005). Inside Out: A Personal History of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Chronicle Books. ./p. 87-107 Aquell maig, Gilmour va tornar breument a Londres a la recerca de nou equipament. Durant la seva estada, va veure el gravat de Pink Floyd "See Emily Play" i es va sorprendre al descobrir que Barrett, que començava a patir problemes de salut mental, semblava no reconèixer-lo.Mason, Nick (2005). Inside Out: A Personal History of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Chronicle Books. ./p. 38 miniatura|180px|esquerra|Gilmour actuant amb Pink Floyd a mitjans dels anys setanta El desembre de 1967, després que Gilmour tornés a Anglaterra, Mason el va convidar a unir-se a Pink Floyd per cobrir el cada cop més erràtic Barrett. Gilmour va acceptar; inicialment van tenir la intenció de continuar amb Barrett com a compositor sense actuació.Mason, Nick (2005). Inside Out: A Personal History of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Chronicle Books. ./ p. 109–111: (primary source); Povey 2008, p. 47: (secondary source). Un dels socis comercials de la banda, Peter Jenner, va dir que el pla era tenir Gilmour per "cobrir les excentricitats de Barrett".Schaffner, Nicholas (1991). Saucerful of Secrets: the Pink Floyd Odyssey (1st US paperback ed.). Dell Publishing. ./p. 107 El març de 1968, treballar amb Barrett s'havia tornat massa difícil i va acceptar deixar la banda.Blake, Mark (2008). Comfortably Numb: The Inside Story of Pink Floyd (1st US paperback ed.). Da Capo Press. ./p. 112 Mason va dir més tard:"Després de Syd, Dave era la diferència entre la llum i la foscor. Ell estava absolutament en forma i forma i ho va introduir als números més salvatges que havíem creat. Crec que ens va resultar molt menys difícil de gaudir"."The 30-Year Technicolor Dream". Mojo. July 1995. El 1970, Gilmour va assistir al festival de l'illa de Wight i va assistir en la barreja en directe de l'actuació de Jimi Hendrix.Ewing, Jerry (12 March 2019)./https://www.loudersound.com/news/david-gilmour-i-mixed-jimi-hendrixs-sound-at-the-isle-of-wight/Prog Magazine. Archived from the original on 13 February 2023. Retrieved 13 February 2023.
Després dels èxits de "The Dark Side of the Moon" (1973) i "Wish You Were Here"" (1975), Waters va prendre un major control de Pink Floyd, escrivint i cantant com a protagonista a la majoria de cançons, àlbum HQ (1975).Miles, Barry; Andy Mabbett (1994). Pink Floyd the visual documentary (Updated ed.). London: Omnibus.