Manhã Submersa (en portuguès Matí submergit) és una pel·lícula portuguesa de drama i ficció dirigida per Lauro António, amb un guió basat en l'adaptació de la narració homònima de Vergílio Ferreira. L'obra retrata un temps i un país en què els joves amb pocs recursos, que volen millorar la seva condició social mitjançant l'educació, es veuen obligats a ingressar en un seminari.
Es va estrenar als cinemes Quarteto i Cinebloco, a Lisboa, el 13 de juny de 1980. Hi ha una versió televisiva de la pel·lícula en quatre episodis. Fou seleccionada per representar Portugal als Premis Oscar de 1980 com a millor pel·lícula en llengua estrangera, però finalment no fou nominada.Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
Sinopsi L'experiència desencantada d'un jove seminarista, procedent del poble i d'orígens modestos, sota la protecció d'una austera dama que, per tant, proposa treure’l d'un entorn de misèria i ignorància. Sense vocació, António cedirà a la subtil arrogància de Da Estefânia, sacrificant-se per la promoció social de la família»José de Matos-Cruz em O Cais de Olhar do Olhar, ed. Cinemateca Portuguesa, 1990.
Repartiment Eunice Muñoz (D. Estefânia) Vergílio Ferreira (Rector) Canto e Castro (Pare Tomás) Jacinto Ramos (Pare Martins) Carlos Wallenstein (Pare Lion) Joaquim Manuel Dias (António) Miguel Franco (capità) Maria Olguim (Joana) Adelaide João (mare d'António) Joaquim Rosa (Pare Alves) Alexandra Prado Coelho (Mariazinha) Rui Luís (Tio Gorra) Mário Botas (Pàrroc) Fátima Murta (Aldeã) Jorge Vale (Pare Fialho) José Camacho Costa (Pare Pita) António Santos (Pare Cunha) Manuel Cavaco (Criat) José Severino (Dr. Alberto) Maria de Lurdes Martins (Caroiina) António Marques Silvestre (Mà Negra) Bruno Beltrão (Gaudêncio) Vítor Candeias (Gama) Carlos Alberto Macedo (Amílcar) Luís Almerindo da Silva (Florentino) Hugo Martins Ferreira (Peres) Carlos Manuel Silva (Taborda) Rui de Oliveira Duarte (Tavares)
Enquadrament històric Manhã Submersa, amb altres pel·lícules portugueses del mateix any (Cerromaior, de Luís Filipe Rocha, A Culpa, d'António Vitorino de Almeida, Verde por Fora, Vermelho por Dentro, de Ricardo Costa, Oxalá d'António Pedro Vasconcelos, Kilas, o Mau da Fita, de José Fonseca e Costa i el documental Bom Povo Português, de Rui Simões marquen un important punt d'inflexió en la història del cinema portuguès i inaugura una “dècada d'or”.
Aquest procés de renovació es va iniciar a la dècada anterior amb la Revolució dels Clavells, però només el 1980 va assolir una expressió significativa. Es tracta de pel·lícules innovadores, ja sigui com a obres de contingut polític, sense deixar-se classificar com a cinema militant, o com a experiències formals que trenquen amb la tradició anterior al Novo Cinema portuguès, en la continuïtat de les quals s'afirmen.
Cal tenir en compte, i encara queda per explicar per què va passar, que quatre dels cineastes forts d'aquell any (Lauro António, Vitorino d'Almeida, Ricardo Costa i Rui Simões) els fou impedit de rodar durant molts anys a causa de la negativa a concedir projectes oficials que mantinguessin viu el cinema portuguès per als seus projectes.entrevista com Lauro António no jornal Correio da Manhã de 12 de setembro de 2004).
Festivals i premis 1980 - 9.º Festival Internacional de Cinema da Figueira da Foz, premi CIDALC (Centre pour la difusion des arts et des lettres par le cinéma) 1980 - I edició de la Mostra de València, premi del jurat als joves realitzadors.Betriu y Del Amo, menciones del Festival de Cine Mediterráneo, El País, 11 de novembre de 1980 1980 - 12è Festival Internacional de Cinema de Moscou, diploma especial 1981 – 31è Festival Internacional de Cinema de Berlín
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules de Portugal de la dècada del 1980 Categoria:Pel·lícules del 1980 Categoria:Pel·lícules dramàtiques de Portugal Categoria:Pel·lícules basades en llibres Categoria:Pel·lícules en portuguès