La cultura wari o huari fou una civilització andina que va créixer al bell mig dels Andes si fa no fa des del segle VII fins al XIII, i arribà a expandir-se des dels actuals departaments peruans de Lambayeque pel nord, Moquegua pel sud, fins a la selva del departament del Cusco per l'est.
La ciutat més gran d'aquesta cultura és Wari: és a uns 20 quilòmetres al nord-oest de l'actual Ayacucho. Aquesta ciutat fou centre d'un imperi que cobria la major part de la serra i la costa del Perú actual. L'Imperi wari edificà centres arquitectònics notables en moltes de les seues províncies, com ara Cajamarquilla o Piquillacta. És, junt amb l'Imperi Inca, una dels dues úniques cultures considerades «imperials» de l'hemisferi sud.
La seua activitat primordial era de caràcter militar. Combateren de banda a banda del territori peruà. També tenien grans centres religiosos com Pachacámac a Lima. miniatura|241x241px|Atuell wari miniatura|285x285px|Huaco wari
Periodificació de la cultura wari La cultura wari fou una cultura politicosocial estatal que sorgeix entre el 550 i el 900 (tot i que hi ha discrepàncies sobre les dates entre alguns investigadors). Dorothy Menzel divideix la cultura wari en sis etapes: 1A, 1B, 2A, 2B, 3 i 4.
L'etapa 1A miniatura|Braçalet wari (600-850) miniatura|287x287px|Got wari En l'etapa 1A sorgeix la capital Wari, que dona nom a aquesta cultura. En aquest període es percep una forta influència de la mitologia tiahuanacota deduïda dels atuells trobats a Qonchopata (Ayacucho), on es representa reiteradament el tema plasmat a la Portada del Sol de Tiwanaku.
Hi ha dos estils terrissaires waris representatius d'aquest període, denominats «qonchopata» i «chakipampa A». La influència tiahuanacota s'evidencia també en el templet semisubterrani de la ciutat de Wari. Durant aquest període destaquen alguns enclavaments a la costa d'Ica i Moquegua.
L'etapa 1B En aquesta etapa el tret principal són els grans canvis en l'estructura sociopolítica wari. La ciutat de Wari creix per la migració provinent de les zones rurals. En l'àmbit polític, l'estat wari s'enforteix i s'amplia; creixen els centres provincials d'Honqo pampa i Willcawaín, al carreró de Huaylas; Wiracochapampa i Marcahuamachuco a La Libertad i Pikillaqta a Cusco. Les evidències arqueològiques afirmen el posicionament wari a la costa central i sud; i algunes evidències arqueològiques a la vall del Santa.
Es funden llocs com Wariwilca, Jincamoco i Waywaka, tots interconnectats per xarxes viàries.
Els indrets al nord de Wari evidencien l'adaptació dels estils arquitectònics dels wari als estils locals, alterant algunes idees i assimilant-ne d'altres.
En la terrisseria sobreïxen els estils denominats «Robles moqo», «Chakipampa B» i «Pacheco», aquest darrer associat a un jaciment arqueològic d'importància a l'àrea de Nazca.
Les etapes 2A i 2B Durant l'etapa 2A i 2B hi ha evidències d'una reestructuració política i una darrera expansió; amb una centralització encara més gran del poder a la ciutat de Wari. La capital arriba a la màxima extensió i major índex demogràfic, i naixen noves urbs perifèriques com Jargampata i Azángaro a San Miguel i Huanta, respectivament.
Els estils terrissaires predominants durant el període 2A eren «viñaque», «atarque» i «pachacamac». Sorgeixen, a més a més, els llocs costers de Socos (a la vall del Chillón) i Conoche (a Topará).
En l'època 2B, la cultura wari s'expandeix fins a la ciutat de Cajamarca, es consolida en la zona muntanyenca de la Libertad i Moquegua, i avança fins a Sicuani.
Quant a religió, Pachacamac guanya prestigi durant el període 2A, i en el període 2B propaga la seua influència artística cap a la zona d'Ica i Huancayo.
Etapes 3 i 4 Aquestes són les etapes de la decadència de la cultura wari. En l'etapa 3 s'inicia la decadència de la capital; el lloc de Pachacámac, però, manté el seu prestigi religiós; i a Huarmey es veu la influència en l'arquitectura dels wari.
En l'etapa 4 comença un període de dessecament de la serra, un canvi climàtic que perduraria un llarg espai de temps i que possiblement siga la causa del col·lapse de l'estat panandí wari.
L'Imperi wari (600 a 1200) La presència del Déu de les Vares als atuells trencats wari, que s'assembla a una divinitat que apareix gravada a la Porta del Sol de Tiwanaku, indicaria la influència cultural tihuanaca. Aquesta imatge apareix dibuixada en unes grans urnes d'Ayacucho que es coneixen com a "estil conchopata", doncs aquest és l'indret on aparegueren per primera vegada. La influència de Tiahuanaco, així com la de Nazca, seria crucial en la formació cultural i religiosa d'aquesta civilització. A Ayacucho va existir la cultura huarpa, que estengué importants contactes econòmics amb Nazca, i feu que a Ayacucho es produís un notable desenvolupament de l'artesania i la cultura.
Els huarpa abandonaren els seus pobles per reunir-se a la ciutat de Wari i altres de properes. Aquests pobladors tenien una llarga tradició militar per les constants lluites pels recursos de les muntanyes. Aquestes són les condicions que permeten el trànsit de huarpa a wari, entre els anys 560 a 600; s'hi elaborava una ceràmica cerimonial coneguda com «robles moqo», que té una àrea major que inclou si més no les àrees d'Ayacucho, Ica, Nazca, la vall del Santa i per la serra fins al Carreró de Huaylas.
A la ciutat de Wari es poden observar edificacions monumentals com edificis públics de diferents tipus, mausoleus, temples i residències, i les més conegudes en són les del sector denominat Uspa Qoto, Capillayoq. Al sector anomenat Cheqowasi hi ha unes caixes de pedra molt ben llaurades, una mena de mausoleus amb cambres subterrànies. Degueren servir per a la preservació de cadàvers d'importants dignataris de la ciutat. Al peu dels murs que delimiten els edificis hi ha una gran xarxa de canals per al proveïment de l'aigua.
Cobreix una extensió aproximada de 120 hectàrees en la part més densa, on viurien uns milers de famílies. La ciutat està construïda amb pedres rústiques, amb muralles altes i terrasses de pedra i fang, amb terrasses i plataformes fetes també amb aquest material.
A la ciutat de Wari s'elaborava una fina ceràmica policroma, bells teixits també policroms, petites escultures de turquesa, joies i altra artesania.
Influència tiwanaku La cultura tiahuanaco s'estenia a l'altiplà als anys 1580 ae.Jorge Silva Sifuentes (2000). «Origen de las civilizaciones andinas». Teodoro Hampe Martínez, ed. Historia del Perú. Culturas prehispánicas. Barcelona: Lexus. ISBN 9972-625-35-4. Va influenciar els wari sobretot en l'aspecte religiós i cultural. En alguna de les seues ceràmiques s'aprecia la representació de divinitats amb trets antropomorfs i zoomorfs, semblant a Viracocha (Déu dels bàculs) dels tiahuanaco.
Aquesta deïtat apareix en les cultures posteriors tiahuanaco, i apareix representat a la coneguda Porta del Sol, al conjunt de Kalasasaya (a Bolívia).
Monòlits miniatura|Arquer wari Els monòlits wari tenen influència tiahuanacota, però els seus personatges no mostren les posicions severes que caracteritzen els monòlits de la civilització del Collao.
A diferència dels monòlits de Tiwanaku, no tenen ceptres ni armes, i són robusts. La semblança amb Tiwanaku són les llàgrimes als ulls (presents també en els monòlits de Ponce i Bennet).
Els monòlits wari recolzen sobre un pedestal i es guardaven en una antiga hisenda a Huacaurara fins que els traslladaren a la ciutat de Ayacucho, on es conserven ara.
Expansió wari miniatura|Petròglifs wari a Toro Muerto (Arequipa) miniatura|Petròglifs wari a Toro Muerto (Arequipa) miniatura|Petròglifs wari a Toro Muerto (Arequipa) miniatura|Petròglifs wari a Toro Muerto (Arequipa) miniatura|Petròglifs wari a Toro Muerto (Arequipa) De les tres grans èpoques wari, la segona (segle VII a X) és de màxim apogeu i està representada per l'estil de ceràmica anomenat pròpiament wari, amb variants regionals:
Viñaque, Atarco, Pachacamac, Qosqopo, etc.
Aquesta és l'època imperial wari, quan arriba a Lambayeque i Cajamarca (pel nord) i a Moquegua i Cusco (pel sud). Des de Cusco fins a Xile i est de Bolívia s'estenia Tiwanaku.
Els wari conquistaren els pobles propers amb un exèrcit les principals armes del qual eren destrals de pedra, porres de metall, arcs i fletxes. Els wari introdueixen un concepte nou de vida urbana, i implanten el model de gran centre urbà emmurallat.
Les ciutats wari més conegudes són Pikillaqta (a Cusco) i Wiracochapampa (a Huamachuco), que al seu torn són els territoris fronterers de l'imperi.
La ciutat de Wari basava l'economia sobretot en l'explotació imperial: l'explotació de les colònies que anava conquistant; tant els tributs de les colònies com altres factors de dominació permetien el manteniment de la capital.
La tercera època n'és de declinació i descomposició politicoeconòmica dels wari, amb l'abandó de la ciutat i la pèrdua del control sobre les antigues colònies.
Després del segle XI, els pobles sotmesos a l'Imperi wari s'independitzen, i Ayacucho entra en una etapa de decadència amb abandó del patró de vida urbà i tornada a una reduïda població rural vilatana, semblant a les primeres fases de Huarpa.
Les diferents zones de l'imperi s'anaren independitzant del poder de la capital i en acabant aquesta fou abandonada i saquejada. En moltes àrees es tornà a la vida basada en llogarets poc desenvolupats. Altres regions, però, tingueren una florida i es fundaren així els regnes i senyorius del període intermedi tardà com Lambayeque, Chimú, Cajamarca, Chancay, el senyoriu chincha o el protosenyoriu inca.
Tanmateix, els enfrontaments entre aquests grups no acabaren i la formació d'exèrcits, batalles i intents de conquesta continuaren fins a la fi de l'Imperi Inca.
Presència wari al litoral miniatura|Bossa per a fulles de coca (LACMA M.74.151.16) miniatura|Capell wari de quatre puntes (LACMA M.79.81.2) miniatura|Cinta per al cap (LACMA M.74.151.17) La costa de les actuals àrees Ica i Arequipa mostren contactes amb les cultures de les zones muntanyenques contigües des de temps anteriors als wari, i durant l'apogeu dels wari la presència en aquesta zona és innegable, tot i que les evidències manifesten que després de l'ocàs dels wari les societats d'aquesta zona canviaren de patrons culturals i es reorientaren cap a altres centres costaners. En aquesta àrea sorgeix l'estil terrissaire «atarco» de gran influència tiahuanacota, un dels estils característics del període «2A» de Wari.
Però el problema sorgeix en tractar de vincular la cultura wari a les societats de la costa central i nord, corresponent als departaments de Lima, Ancash, La Libertad i Lambayeque. Hi ha desacords entre els que investiguen aquestes zones, tot i que entre els anys 1990 i la primeria del segle XXI s'han descobert noves evidències de la incursió wari a la costa de l'actual regió de Lima.
A la costa central de l'actual Perú va nàixer la cultura Lima i a la costa nord la cultura Moche, i durant el període 1B, 2A i 2B de Wari s'evidencien canvis que provarien la ingerència wari malgrat no trobar-s'hi centres urbans amb trets arquitectòniques waris.