miniatura|Anacampseros papyracea Anacampseros papyracea és una espècie de planta amb flors del gènere Anacampseros dins la família de les anacampserotàcies.

Descripció És una herba nana perenne amb prou feines semblen plantes, amb diverses branques primes que irradien d'un tubercle cònic o càudex basal, completament cobertes amb escates sobreposades de color blanc platejat (estípules modificades, bràctees de fulles) que dissimulen completament les petites i carnoses fulles verdes que hi ha a sota.

El tubercle (càudex) és espessit, suculent, molt curt, molt dividit, amb corona petita, sota terra.

Les tiges són simples, cilíndriques o globulars d'1 a 5 cm de llargada i de 6 a 8 mm de diàmetre, amb els extrems roms, blancs, coberts d'escates, creixent a terra, sovint corbats, rarament ramificats formant un arbust en miniatura.

Les arrels són fines, fibroses.

Les fulles, ocultes completament per les estípules, molt reduïdes a un cos semi globós llis més ample que llarg, disposades en espiral, cadascuna recoberta i sobreeixida per una estípula semblant a una escata. Estípules múltiples, imbricades (que agafen fermament la tija a la base i apicalment), escarioses, blanques com la neu, com de paper, semitransparents, lingüiformes a àmpliament ovades, arrodonides a la part superior, força senceres, arrugades transversalment, barbades llanoses a la base, de 5 a 10 vegades més llargues que les fulles gruixudes, de 6 a 8 mm de llarg i 2 a 3 mm d'ample. Hi ha pèls axil·lars petits.

Les flors són de color blanc cremós a blanc verdós, incloses a les estípules superiors a les puntes de la branca, sèssils, solitàries, molt més curtes que l'involucre, que s'obren durant només 1 a 3 hores a ple sol a la tarda, en cas contrari, són clistogàmiques (que no s'obren), majoritàriament auto-compatibles, el que significa que es fertilitzen amb el seu propi pol·len. Això es produeix abans que s'obri la flor o poc després que es tanqui. Peduncle llis, d'aproximadament 1 mm de llarg. 2 sèpals, subsistents. 5 pètals, lliures, de color blanc cremós, arrodonits, de 4 mm de llarg, superant el calze. Estams de 16 a 20. Anteres grogues.

Distribució Planta endèmica de Sud-àfrica, es troba al Petit Karoo i al Gran Karoo (Cap Oriental). La subespècie namaensis es troba al Richtersveld, al sud de Namíbia i a Bushmanland.

Creix a ple sol entre roques de quars. Les singulars escates blanques reflecteixen gran part de la llum i actuen com a ombra del sol sobre les petites fulles de sota. Les plantes són molt críptiques i estan ben camuflades. S'assemblen als còdols quarsítics entre els quals es troben al Karoo. Aquestes plantes s'han comparat fantasiosament amb el corall o excrements d'ocells i s'han considerat com a “plantes de mimetisme”, ja que durant molt de temps s'escapaven dels ulls fins i tot dels treballadors de camp més atents. La tendència poblacional és estable.

Taxonomia Tot i que la primera publicació sobre aquesta espècie correspon al botànic alemany Ernst Heinrich Friedrich Meyer (1791-1858), la primera descripció vàlida fou feta l'any 1840 a la publicació Annalen des Wiener Museums der Naturgeschichte pel botànic austríac Eduard Fenzl (1808-1879).

Aquesta espècie fou coneguda amb aquest nom fins al 1994, any en què el botànic anglès Gordon Douglas Rowley (1921-2019) va crear el gènere Avonia i la hi va incloure (Avonia herreana). A partir de l'any 2010 va tornar al gènere Anacampseros i va passar a la família de les anacampserotàcies com a conseqüència de les investigacions de Reto Nyffeler i Urs Eggli publicades a la revista Taxon.

Subespècies Dins d'aquesta espècie es reconeixen les següents subespècies:

Anacampseros papyracea subsp. namaensis Anacampseros papyracea subsp. papyracea Anacampseros papyracea subsp. perplexa

Sinònims A continuació s'enumeren els noms científics que són sinònims dAnacampseros papyracea i de les seves subespècies:

Sinònims homotípics dAnacampseros papyracea:

Avonia papyracea

Sinònims homotípics de la subespècie Anacampseros papyracea subsp. namaensis

Avonia papyracea subsp. namaensis

Referències

Bibliografia

Papyracea