miniatura|Anacampseros quinaria Anacampseros quinaria és una espècie de planta amb flors del gènere Anacampseros dins la família de les anacampserotàcies.
Descripció És una planta suculenta nana, amb càudex normalment profundament arrelat, que treu brots a la superfície del sòl a l'hàbitat.
El càudex en forma de nap, carnós a una mica llenyós, aplanat per sobre, de 2,5 a 5 cm de diàmetre (sovint enterrat en temps de sequera) amb una corona esfèrica de fines branques de fins a 2,5 cm per sobre del terra. Tot i això, algunes plantes excepcionals que es troben a la natura superen els 10 cm de diàmetre i poden tenir diversos segles d'antiguitat.
Les branques són sub-terminals, nombroses, estèrils i portadores de flors, indivises, molt curtes, de 2 mm de gruix. Les tiges estèrils de 2 a 4 mm de llarg i les fèrtils de 8 a 12 mm de llarg, terete, de color platejat.
Les fulles són molt aplanades semi-orbiculars, completament amagades per les estípules.
Les estípules estan disposades en forma d'espiral i imbricades estretament de 5 superposicions, d'ampli ovat a triangular, senceres, no peludes a la base, escarioses com de paper, platejades amb taques marrons.
Les flors sobresortint de les estípules, són de color vermell carmí o rosa, de 1,2 a 1,5 cm de diàmetre i d'uns 6 mm de llarg. Sèpals ovats, obtusos, de 2 a 4 vegades més llargs que l'involucre. Autofèrtils, poden produir llavors fins i tot si només hi ha una planta.
En la subespècie Anacampseros quinaria subsp. alstonii les flors són blanques o en tons rosats, d'uns 3 cm de diàmetre.
Distribució Planta endèmica del sud-est de Namíbia fins Bushmanland i el nord-est de Namaqualand, a Sud-àfrica (Nama Karoo i Suculent Karoo).
Creix en planes i pendents seques sobre quarsita i sorra vermella, en condicions severes: sòl dur, exposició enlluernadora, poca pluja, en arbusts nans i estepes suculentes amb altres plantes suculentes nanes com Adromischus nanus i conophytum ssp. Està estès i no en perill d'extinció.
Taxonomia Tot i que la primera publicació sobre aquesta espècie correspon al botànic alemany Ernst Heinrich Friedrich Meyer (1791-1858), la primera descripció vàlida fou feta l'any 1940 a la publicació Annalen des Wiener Museums der Naturgeschichte pel botànic austríac Eduard Fenzl (1808-1879).
Aquesta espècie fou coneguda amb aquest nom fins al 1994, any en què el botànic anglès Gordon Douglas Rowley (1921-2019) va crear el gènere Avonia i la hi va incloure (Avonia quinaria). A partir de l'any 2010 va tornar al gènere Anacampseros i va passar a la família de les anacampserotàcies com a conseqüència de les investigacions de Reto Nyffeler i Urs Eggli publicades a la revista Taxon.
Subespècies Dins d'aquesta espècie es reconeixen les següents subespècies:
Anacampseros quinaria subsp. alstonii Anacampseros quinaria subsp. quinaria
Sinònims A continuació s'enumeren els noms científics que són sinònims dAnacampseros quinaria i de les seves subespècies.
Sinònims homotípics dAnacampseros quinaria:
Avonia quinaria
Sinònims homotípics de la subespècie Anacampseros quinaria subsp. alstonii
Anacampseros alstonii Avonia quinaria subsp. alstonii
Sinònims heterotípics de la subespècie Anacampseros quinaria subsp. alstonii
Anacampseros trigona
Cultiu i usos Apreciada pels amants dels càudex, que es pot fer sobresortir del terra uns 3 cm quan la planta ha crescut prou (8 a 12 anys o més).
Es reprodueix només de llavors, que s'han de plantar immediatament després de la recol·lecció, car perden viabilitat ràpidament.
Les arrels s'utilitzaven polvoritzades com a llevat per coure pa i també per preparar hidromel (cervesa de mel). Els tubercles frescos també s'utilitzaven per tractar la diabetis, triturant-los, bullint-los i beguts en ½ tassa de decocció.
Referències
Bibliografia
Quinaria