LEpístola farcida de sant Esteve o Plant de sant Esteve és un text en llengua vulgar del a França o XIII a Catalunya i Provença, del qual es conserven diverses versions. Es va difondre a les esglésies occitanes i es va cantar a Ais de Provença fins al .
Es coneixen dotze versions catalanes d'aquesta epístola, totes pertanyents a un tipus únic. En el cas de les franceses hi ha almenys sis grups. L'extensió de les versions catalanes va de Perpinyà a València. De Mallorca no se'n conserva cap però se sap que el 1511 es cantava a la Catedral de Mallorca. Es conserven les versions d'Olot, Girona, Rupià, Sant Llorenç d'Hortons, les terres nord-orientals del Principat, Perpinyà, Vic, una d'origen desconegut conservada a la Biblioteca de Catalunya i dues de València. La més recent és la impresa el 1511 a la seu d'Elna i la primera és la versió d'Àger de mitjan del selgle XII i també conservada a la Biblioteca de Catalunya. Les primeres versions són d'un català aprovençalat.
La versió conservada a la Catedral de València, anomenada Planchs de sant Esteve es refereix a fragments dels capítols 6 i 7 dels Fets dels apòstols amb el farcit en català. Són estrofes en forma de quartetes monorimes agudes de 8 síl·labes, o de 4 versos octosíl·labos, assonants i monorims. La melodia és el to propi de la lectura i el farcit amb la meolodia de l'himne Veni Creator Spiritus.Andrés Ferrandis, Antoni: Epístola farcida de Sant Esteve, en el Fulletó de la Catedral de València sobre el Cant de la Sibil·la
Les epístoles farcides són textos bíblics que abans del Concili Vaticà II es llegien a l'inici de la missa i que algun moment incorporen un farciment a mode de text per amplificar el contingut. En concret, el lector o subdiaca cantava la lectura bíblica en fragments i un altre lector anava omplint els espais amb paràfrasis del text problamat, en llatí o en la llengua vulgar. Va ser una pràctica recurrent, sobretot a França, del al XIV. Mostren un ús antic de la llengua vulgar en la litúrgia.
Al llibre Literatura catalana antiga de 1961, Joaquim Molas i Josep Romeu situen entre les primeres manifestacions literàries les Homilies d'Organyà, l'Epístola farcida de sant Esteve i el plany Augats senyors qui credets Déu lo paire.
Referències
Categoria:Història de la literatura Categoria:Català