La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània. Neix a Charennac a l'Alta Viena a 295 metres d'altura, i després travessa els departaments de Viena, Charente i la Charanta Marítima, abans de desembocar en l'Oceà Atlàntic, entre Port-des-Barques i Fouras per un gran estuari.
Etimologia miniatura|esquerra|La Charente a Fléac El geògraf grec Claudi Ptolemeu (ca. 140 dC) l'anomena (Kanentelos).Jean Marie Cassagne et Mariola Korsak, Origine des noms de villes et villages de la Charente, éditions Bordessoules, 1998, pàg. 72 La menció més antiga en llatí es troba en un passatge d'Ausoni, poeta gal·loromà del , que l'anomena . Després hi ha les referències medieval Karente el 799 Karantona el 874 Carentum el 891.Ernest Nègre, Toponymie générale de la France Algunes formes antigues són similars als de Charentonne (Eure, Carentona 1050, Karentone 1339). La caiguda en el sufix -on- està testimoniada a l'alta edat mitjana, en forma Karente (any 799).
Hi ha un terme onno al glossaire de Vienne amb el significat de 'curs d'aigua', que és de celticitat dubtosa que vindria del tema indoeuropeu *ud-r/n- (grec húdōr > hydro-, gòtic wato 'aigua'), on *udnā 'aigua' > unna > onno. Aquestes formes s'assemblen a l'antic sufix -on- del nom de la Charanta, i es pot identificar amb més certesa en altres noms dels rius. No obstant això, la no repetició de -n- és un problema. A més, Ernest Nègre considera que aquesta és simplement el sufix gal -ona.
Pel que fa a la terminació, la naturalesa del primer element no presenta unanimitat entre els experts: Pierre-Yves Lambert reconstruïda *Carantonā, derivat de Carantō basat en el tema gal *karant 'amic, que estima'; cf. Bretó kar, kerant 'pares'.Pierre-Yves Lambert, La langue gauloise, éditions errance 1994. Charanta significaria, doncs, 'curs d'aigua amic', pel seu progrés lent i pacífic. http://www.jumelage-charente-richelieu.net/Decouvrir/geographie/physical%20geography/origins_charente.htm Ernest Nègre proposa un origen precelta *caranto 'sorra'.
La Charanta dona nom al departament de Charente; al departament de Charente-Maritime, que va ser fins a 1941 el nom de Charente-Inférieure (Baixa Charente) degut a la seva posició en el riu.
Geografia La Charanta recorre quatre departaments: El departament d'Alta Viena, tres municipis. El departament de Vienne, deu pobles i ciutats Charroux i Civray. El departament de Charente, dels quals 78 municipis de les ciutats aigües avall de Gond-Pontouvre, Angulema, Châteauneuf-sur-Charente, Jarnac i Cougnat i alguns pobles grans com Verteuil-sur-Charente, Mansle i Bourg-Charente. El departament de la Charanta Marítima, 35 municipis de les ciutats d'aigües amunt i aigües avall de Saintes, Tonnay-Charente i Rochefort i alguns pobles grans i ciutats com Chaniers, Port-d'Envaux, Taillebourg i Saint-Savinien.
La longitud total del riu és de 381,4 quilòmetres, que es refereixen només 224 quilòmetres departament de Charente. Pres directament des de la font fins a la desembocadura, la longitud lineal és de només 160 quilòmetres, gairebé la meitat del recorregut degut al curs serpentejant. La Charente es divideix en diverses branques en diversos punts formant diverses illes, la majoria de les quals són deshabitades i inundables.
miniatura|esquerra|upright|Le cours de la Charente, face à l'île d'Oléron et à l'île Madame.
Té una conca de 10.549 km².Le fleuve Charente et ses affluents, carte de l'environnement, EPTB Charente, le fleuve Charente. La Charente desemboca a l'oceà Atlàntic per una àmplia desembocadura entre Fouras i Port-des-Barques aigües avall i al sud de Rochefort. Com descriu encertadament,«la vall de Charente és en molts sentits la relació entre totes les regions del Charente».Daniel Faucher (Dir.), La France - Géographie - Tourisme, Librairie Larousse, Paris, 1951, Le Bassin d'Aquitaine par Daniel Faucher, Tome 1, pàg.439
Curs alt de la Charente El curs comença a la part occidental del Massís Central, corresponent al Llemosí caracteritzat per les bases roques cristal·lines impermeables. El seu origen és a Chéronnac a l'Alta Viena a 295 metres sobre el nivell del mar, cap al nord-oest dels dotze quilòmetres abans d'entrar en el departament de Charente al llac Lavaud. Aquesta última és una retenció d'aigua que data de la construcció de la presa de Lavaud el 1990. La Trèze un afluent, també alimenta el llac Lavaud.
Poc després, el riu rep pel marge esquerre el Moulde, la presa de Mas Chaban any 1989. Llac de Mas-Chaban és alimentat pel Moulde, inflat riu Cluzeau, Mas de Lépi, el Turlut directament a la riba esquerra del llac du Petit Pont.
miniatura|upright|La font del Chéronnac, a l'Alta Viena
En aquesta part de la vall, que és la part alta de la vall de la Charente, és també un punt de contacte geològic entre el massís granític de la Charente llemosina i terrenys calcaris del Juràssic inferior del país charentais essent el límit a Chantrezac.
El riu llavors pren la direcció nord-oest i entra al departament de Viena on flueix més de 47 quilòmetres. A la breu incursió a la regió de Poitiers, Charente rep pel marge dret el Transon i arriba a Charroux, ciutat on conflueix pel marge dret amb la Merdançon i gira a l'oest cap a Civray.
Vall de la Charente entre Ruffec i Angulema Sortint de la petita ciutat de Civray, el riu de nou entra en el departament de Charente, on el curs es dirigeix cap al sud. Es caracteritza per una vall àmplia i profunda que serpenteja a través de moltes viles i pobles pintorescos com Condac, a prop de Ruffec, Verteuil-sur-Charente i el seu magnífic castell i Lichères amb les seves belles esglésies romàniques; Bayers i després Mansle.
La vall, aigües avall de Mansle s'anomena en algunes fonts Val d'AngoumoisRoger Brunet (Ouvrage collectif sous la direction de), Poitou, Vendée, Charentes, collection Découvrir la France, Libraire Larousse, Paris, 1972, p.46-47Charentes, éditions MSM, 2005, p.10 i 142Louis Papy, [http://books.google.cat/books?id=wpoiAQAAIAAJ&q=%22Val+d'Angoumois%22&dq=%22Val+d'Angoumois%22&lr=&cd=1 Atlas et géographie du Midi atlantique], éd. Flammarion, 1982, p.128 que, a les portes d'Angulema, serpenteja amb major intensitat per una àmplia vall. Aquesta designació geogràfica és relativament recent, però no s'utilitza localment.
Depassat Mansle el riu rep pel marge esquerre el Son-Sonnette, un petit afluent format del Son que passa per Saint-Claud i la Sonnette, i la Charente rep la Bonnieure que rega Chasseneuil. Tots dos rius flueixen cap a l'oest passat Roumazières-Loubert. És el mateix per la Tardoire, que és engrossit per les aigües del Bandiat que desguassa a la Bonnieure. El Tardoire i el Bandiat també tenen les fonts a l'Alta Viena i els cursos pugen en direcció nord-oest de la Tardoire particular Montbron i La Rochefoucauld, i el Bandiat a Nontron a la Dordonya.
La font a Mansle (alt. 55 m), fa que tingui un pendent pronunciat amb un desnivell de 185 m en 127 km, el que no permet cap navegació fluvial.Le fleuve Charente de la galiote au day-cruiser, Jacques Lamare, la Saintonge littéraire, 1977. Després de Mansle a Port-du-Lys, aigües avall de Cougnat (alt. 5 msnm), a 130 km, el pendent és fa més feble. Llavors el riu serpenteja formant grans meandres acdepta la navegació fluvial des d'Angulema.
Després d'un breu desviament cap a l'oest, on s'amaga el poble de Marcillac-Lanville al cap del meandre i doble el poble de La Chapelle a l'ancó del meandre i fins i tot després de rebre l'Aume al marge dret, el riu davalla cap al sud i irriga Montignac-Charente, Vars, Vindelle, Balzac, Saint-Yrieix-sur-Charente i Gond-Pontouvre abans d'arribar a Angulema, la ciutat més grossa de la seva conca.
miniatura|esquerra|El molí de Vars sobre la Charente miniatura|La Charente a L'Houmeau als peus de la ciutat d'Angulema
En Angoumois, la Charente i els seus afluents travessen altiplans esquerdats afavorint la presència de dolines i ressurgències. Les fonts de la Touvre, alimentades per rius subterranis del carst de la Rochefoucauld, pel cabal són la segona surgència de França després dels de Vaucluse. L'aigua prové principalment de pèrdues del Bandiat i la Tardoire.Jean Gabilly et alii. : Poitou, Vendée, Charentes. Masson, 1997 (Coll. Guides géologiques régionaux), p. 35-36 Hi contribueixen, però amb menys intensitat, les aigües del Bonnieure i de l'Échelle. La causa de la surgència és la falla de l'Échelle en la qual una capa de margues del Kimmeridgià de 500 m de gruix impermeabilitza i barra el camí de l'aigua subterrània i les obliga a aflorar a la superfície.
La Charente passa al peu de l'antiga ciutat d'Angulema, capital del departament, on fa un gran revolt.
Vall de la Charente entre Angulema i Cognac miniatura|Vista de la ciutat de Jarnac després del Pont du Parc Passat Angulema, el riu es mou cap a l'oest. La resta de la conca es compon de sòl impermeable i pedra calcària, un cop inundat, es comporta com un terreny impermeable. Rep al marge dret, incloses les aigües de la Nouère, la Soloire i l'Antenne al marge esquerre i els de l'Anguienne, des Eaux-Claires, el Charraud, el Boëme i el Né. El tram inferior d'el Né és canalitzat fins a la confluència de Port-du-Lys, als límits administratius dels dos departaments de les Charentes.
Des d'Angouleme al departament de la Charanta Marítima, la Charente irriga molts pobles i ciutats pintorescs com Saint-Michel, Trois-Palis, Nersac, Sireuil, Châteauneuf-sur-Charente, Vibrac, i els pobles de Saint-Simeux i Saint-Simon, Bassac, Jarnac, Bourg-Charente, Cougnat i Merpins. Aquesta part de la vall de vegades s'anomena prée de Jarnac o Val de Jarnac.Louis Papy in op. cit., p.108
A partir d'Angulema és possible la navegació fluvial fins a Rochefort, és a dir, uns 170 km. El fou un temps de prosperitat del tràfic de mercaderies al riu, les ciutats i molts pobles van ser equipats amb un moll de càrrega i el transport marítim. Unes rescloses i el camí de sirga són els vestigis d'aquest esplendor passat.
Vall de la Charente entre Cognac i Saint-Savinien miniatura|Saint-Savinien, une ravissante petite cité sur la Charente A partir Cougnat, inclòs el Port-du-Lysc'est-à-dire à la limite départementale des deux départements charentais sur le rive gauche du fleuve a Saint-Savinien, el riu travessa molts llogarets, pobles i ciutats: al marge dret, Dompierre-sur-Charente, Chaniers, Saintes, Taillebourg, Saint-Savinien al marge esquerre, i Brives-sur-Charente, Rouffiac, Port-d'Envaux, Crazannes. La vall del Charenta a vegades pren el nom de Val de Saintonge.Louis Papy in op. cit., p.109-110
Al Charenta Marítim són afluents notables al marge dret, la Boutonne, l'afluent més llarg de la Charente, i pel seu marge esquerre, i l'Arnoult i la Seugne.
Si el transport fluvial de mercaderies ha desaparegut a la primeria del , la navegació de lleure ha rebut un gran impuls i ofereix enllaços a partir de Saint-Savinien, Taillebourg Chaniers Saintes a Charente Marítim i s'estén de Cognac i Jarnac al departament veí.
Durant els 93 km que recorre a la Charanta Marítima, el cabal del riu és pràcticament nul i l'efecte de la marea se sent fins a Saintes. A plenamar el cabal és nul o s'inversa del mar cap a terra endins fins a Cognac i Jarnac, que ajuda a augmentar inundacions per marea viva, de vegades espectacular. Les planes d'inundació riu avall de Cognac a la ria es diuen localment les prées.
Curs baix i estuari de la Charente miniatura|Estuari de la Charente i la vila de Rochefort (imatge del satèl·lit Spot)